17-11-2008Aprofitant que el nostre estimat Ajuntament a traves de la regidoria de Espectacles i Fideuades a "llençat" la iniciativa del primer concurs de postals de Nadal (En alguna cosa s'ha de entretenir la regidora). Vistes les bases i preveient els membres del jurat(amb la pilota respectiva), ja no entrarem a valorar res més. Sigui com sigui i com a agosarats no ens guanyarà ningú, aquí teniu la nostra proposta alternativa.
1er Concurs de Disseny Cibernètic de Postals de Nadal 2008 de domenys.net
Bases del Concurs:
Objecte. El premi esta destinat a guardonar la creació cibernètica en que domenys.net tocarà els nassos aquestes festes.
Destinataris. Infantil de 0 a 30 anys, Juvenil de 31 a 60 anys i Sènior de 61a 100 anys(més grans abstenir-vos). Poden participar tots els empadronats al ciber-espai.(excepte l' ós Yogui i paràsits municipals)
Sol·licituds Podran optar al concurs les obres que compleixin els següents requisits:
L'obra pot ser en qualsevol format i disseny informàtic, el tema és lliure, no excedira de 200 K de memòria i ha de ser inèdités podran lliurar tantes com es vulgui.
Termini de presentació. Fins quan et doni la gana a l'adreça de la web.
Resolució. La resolució del concurs serà el 28 de desembre del 2008 (fum, fum, fum)
Difusió. L'obra premiada serà difosa de forma universal i sense fronteres a traves de la web.(passem de localismes estèrils)
Dret d'ús. Farem amb elles el que ens doni la gana.
Premis. Viatge a peu per a dues persones pels indrets més insòlits de Sant Jaume (Amb guia local)
Jurat. En comptes de pilotes i pintamones utilitzarem el sistema més democràtic que coneixem i molt emprat per la política local; la digital(nosaltres no enganyem).
Criteris de Concessió. Es premiarà el treball que toqui més els nassos ("cagabandurries" abstenir-vos)
Lliurament del premi. 29 de febrer del 2009
Aquí teniu la primera proposta dedicada a algun personatge a qui amb barba i bigoti podria ben bé passar per "l'original" Salut a tothom i ànim.
20-10-2008 L'Ajuntament de Sant Jaume s'ha declarat en crisi. Segons sembla a alguna regidoria no li estan entrant els diners previstos provinents del lobby del totxo i el ciment. Per mirar de buscar solucions el govern municipal ha preparat un pla de xoc. Entre altres mesures s'ens anuncien la renuncia a la contractació de dos peons, algú sap que els volguessin contractar?. I suposant que fos així, bonica manera de contribuir a l'augment de l'atur, no us sembla?. També es preparen canvis en el model de manteniment de la jardineria.. (ja, ja, ja) model de jardineria? quina ocurrència. Per últim es parla de reduir despeses de festes Majors i Nadal i de fer estudis per optimitzar els recursos i inversions municipals(traduït vol dir que en l'actualitat es "despilfarran").
No ens prengueu més el pèl
Ja podeu anar dient que teniu un forat de 922.000 €. de l'anterior govern. Fins quan durarà aquesta cantarella?. L'únic forat que teniu esta a les vostres butxaques. Voleu reduir despeses?.. Comenceu pels sous i sobretot pels sobresous, dietes i despeses de difícil justificació i altres herbes, etc etc..
Que voleu fer estudis? No cal, repasseu la regla de restar.. Que no n´hi a prou?: Aquí teniu un parell de idees: De dilluns a divendres convertiu l'Ajuntament en un Pub nocturn, a alguns regidors ja s'els ha vist freqüentar-lo a altes hores de la matinada. Dissabte i diumenge, Bingo i Casino, almenys així tindrà alguna utilitat.(Puti-Club a quedat descartat per no molestar al veí del costat, el mossèn).
La veritable crisi
Tot plegat dona la impressió que l'única crisi que tenim a l'Ajuntament és de matèria gris. Més que un pla de xoc, el que alguns necessiten és un electro-xoc, a veure si desperten i es posen a treballar.
No voldria passar per alt la mesura de reduir despeses de Festes Majors i Nadal. És una bonica manera d'intentar justificar per endavant que tot el que farà la regidoria d'espectacles i fideudes serà una autèntica "birria", carregant la culpa al pressupost. No cola, si no en sap que plegui i al seu lloc hi podrem pagar als dos peons que l'Ajuntament deixarà a l'atur.
Senyors no busqueu més coartades ni forats negres. No volíeu governar? doncs ja ho feu, ara al loro.. altrament la riota cada dia serà més gran.
29-9-2008 El passat 19 de setembre segons ha pogut saber domenys.net de fons ben informades, un grup de veïns i veïnes dels Arquets van reunir-se en un garatge privat de la urbanització. Els assistents van parlar sobre la preocupant situació en que es troba el barri. Com es recordarà fa anys que es mareja al personal amb el tema de la re-urbanització del sector, pesant sobre els caps del veïnat la incertesa de tenir que pagar sumes astronòmiques no saben pas quan ni de quina manera.
Segons han fet saber els veïns reunits i davant les reiterades mentides, incompliments, ineficàcia i falta absoluta de formalitat i informació dels gestors municipals van decidir en assemblea emprendra accions per aclarir la situació. El reunits, van acordar contractar amb la màxima celeritat, el serveis d'un detectiu privat per tal que faci les indagacions necessàries per esbrinar si les obres havien començat. Com recorden els veïns, l'Ajuntament va "prometre" en reunió convocada el el passat 9 de febrer que aquest setembre s'iniciarien les obres.
Així les coses, aquest cap de setmana i sense mes dilatacions hem pogut apreciar per carrers i descampats de la urbanització, la presencia amb la seva indumentària habitual del famós detectiu britànic Sherlock Homes, el qual lupa amb mà i després de rastrejar la zona infructuosament en busca d'algun indici de començament d'obres va preguntar al Dr.Watson, el seu company inseparable. Qui són els gestors de l'Ajuntament?. Watson després de consultar el seu dossier va respondre.. l'alcalde Matí Ventura d'ERC i el responsable d'Urbanisme Miquel Martil del PSC. Sherlock Homes va fer un somriure inesperat i mirant fixament al seu interlocutor va exclamar.. llavors, elemental amic Watson.
Des de que a saltat el tema de la planta de compostatge, l'alegria i l'optimisme s'ha apoderat de l'equip de govern. Que millor els podia haver passat?. A partir d'ara ningú s'en recordarà del POUM ni dels Arquets, ni del Papagai ni de la gestió del dia a dia, tots els esforços concentrats a defensar el poble de l'enemic exterior; l'Ajuntament de Castellví en mans de CiU, quin plat més agraït. La divina providència els ha portat la sort.
Signatures o xecs en blanc?
Per protestar per aquest projecte o el que sigui, el nostre "Excel·lentíssim" Ajuntament ha tingut la brillant idea de repartir paperets pel poble per tal de que els seus conciutadans el signin. Signar en contra es clar, però de què? Les informacions són confuses, què és el que es pretén fer a Castellví?.
A més compostatge menys habitatges
Bé posats a fer, mireu-vos les coses en positiu. No ens queixaven de l' excés de promocions immobiliàries al nostre municipi?. La crisi, (desaleración Zapaterista) ja esta aquí, la construcció ha caigut en picat. Planta de compostatge? Amb aquest espantall a Sant Jaume la cosa anirà a pitjor. Poca feina se li presenta al regidor d'urbanisme, potser per això es queixa? i es que ja se sap, si no hi ha pinyes no es fan pinyons.
Qui s'en dur el diners?
En el fons la qüestió, deixant a part les consideracions mediambientals és sempre la mateixa, saber qui s'en dur els diners. Per Castellví segur que algú s'està fregant les mans pensant en el negoci, una cosa així deixa diners. En canvi a Sant Jaume altres veuen com els xafen el negoci, sobretot l'immobiliari. Es trist, però sempre la mateixa batalla, la dels diners.
Mireu, aquest tema no pinta bé, fa o farà mala olor, però siguem conseqüents, primer cal molta informació i després es demana l'ajut a la ciutadania. N'estem farts de batalletes polítiques. Altrament podem pensar que tot és una estratègia de manual polític de primer curs, es busca un enemic exterior per desviar l'atenció dels problemes greus de casa, i de passada intentar tapar la mala gestió. L'estratègia és coneguda, llàstima que sempre hi ha gent de bona fe que s'ho empassa. Caldrà estar molt atents. I com el tema portarà cua ja tindrem temps de parlar-ne amb calma.
14-9-2008Fa dies que no escrivíem res en aquesta web, de ben segur que alguns ja la donaven per morta, ho han fet tantes vegades. De fet, al poble no hi passen gaire's coses, i les que passen solen ser molt avorrides i repetitives. Ara, no ens hem volgut oblidar de la nostra Diada Nacional, així que permeteu-me alguns comentaris...
L'especialitat de la casa
Aquest any a tocat celebrar-la a Lletger. El teatre de la Societat ha estat l'escenari. La comèdia que es va representar dijous 11 de setembre a les 7 de la tarda. La primera en actuar va ser la titular de la regidoria d'espectacles i fideuaes. "Desmanigada" ella, amb la seva faldilla acampanada a l'estil de la "eurovisiva" Massiel dels anys 60 va "cantar" el seu particular "la, la, la". Si bé l'any passat s'en va enrecordar de Xirinacs, aquest any li ha tocat el rebre a Victòria dels Àngels. I es que, quina facilitat que té aquesta dona per parlar de personalitats reconegudes com si fossin amics seus, encara que, molt ens temem, que no té ni la més remota idea de qui són. Potser ho fa per demostrar la seva gran cultura?. Això si, sempre l'escoltareu amb veu cerimoniosa i teatral, no se a qui vol imitar, o potser si, no diré a qui em recorda per no caure en comparacions odioses, sobretot per l'original.
A continuació va pujar al escenari la Presidenta de la Societat qui, amb un aire fresc i directa, quin canvi, va adreçar algunes paraules d'agraïment als presents per la seva assistència. Tot seguit després del ball d'un ram de flors, que si per tu que si per mi, va prendrà la paraula l'alcalde Martí Ventura
Martí Ventura entra en escena
Quin home aquest Martí Ventura, sempre amb posat seriós. Algú l'ha vist riure algun cop?. Darrera el micro, i un xic descamisat, va iniciar una breu intervenció. El discurset val a dir, va tenir un marcat accent polític, així, va parlar dels impostos que els catalans paguem a Espanya, ja sabeu allò de l'expoli fiscal, i va reclamar fer un gir per decidir d'una vegada per totes deslligar-nos d'aquest padrastre anomenat Espanya i que només ens vol per treure'ns el suc i fotre'ns d'hòsties (no ho va dir així, però és el missatge que nosaltres vàrem entendre) el parlament va acabar amb un Visca Catalunya Lliure. Llàstima que al balcó de l'Ajuntament no hàgem vist onejar l'estelada. Hagués estat bé no, atenen-nos al seu discurs?.
L'ultima en intervenir va ser la premiada pel setmanari La Fura, Núria Jane, de coses interessants ens consta que en va dir, ara poc la vàrem pogué escoltar, el tècnic de so de la diada no va estar gaire a l'alçada.
La Polifònica
En acabar els parlaments i per guarnir la celebració vam tenir el plaer d'escoltar un concert dels solistes de la Coral Polifònica del Vendrell. No direm gaire cosa, cantar van demostrar que en saben, ara no us sabria dir si era el més apropiat. Si com a mínim haguessin fet un repertori més adequat a la data, no se però; El Cant de la Senyera, La Santa Espina o L'emigrant segur que haguessin entusiasmat més en comptes de tant Puccini i Verdi, ara contra gustos..
L'acte es va tancar amb el cant dels segadors, gràcia ens va fer comprovar com alguns prohoms no es sabien la lletra, els deixem deures per l'any vinent.
Així és com hem vist les coses i així les expliquem. Que és la nostra versió? segur. Tothom és lliure de dir la seva i de creure el que vulgui, només faltaria!!.
(teoria i pràctica) guia per a despistats 1ra part
En aquest món res es mou sense el diner. Polítics, empresaris i mitjans de comunicació formen un cercle viciós que es retro-alimenta mútuament. Als ciutadans sols els queda un paper passiu, tot està controlat per aquest magma d'interesos, per a ells som simplement el pinso necessari per engreixar les seves malaltisses ambicions de diner i poder. Formalment podríem denominar aquesta estructura com: "La democràcia Burgesa al servei del mercat". El diner doncs, sempre esta per damunt de qualsevol altre consideració.
Del "Capital" ara en diem "economia"
Economia productiva i financera: Fins no fa gaire's dècades tot el capital, tot el diner el bellugaven les grans empreses industrials. Així van néixer, Ford, General Motos, Westingouse, General Elèctric etc als EE.UU i Woswagen, Philips, Fiat Nestle i tantes altres a Europa. Era aquest un model depredador basat en gran consum de matèries primeres, en energia, en aigua, un model basat en produir guanys sense límits, i sense pensar amb les conseqüències, un model que esgota els recursos naturals que destrossa el medi ambient i col·loca l'esser humà com una peça més de la cadena de producció.
L'economia productiva però, tot i els inconvenients, encara podríem argumentar al seu favor que molts dels bens que fabrica contribueixen al benestar de les persones. A que contribueix l'economia financera? A res, tot és pur fum, tot és especulació. Bancs, intermediaris, immobiliàries i agencies borsàries, trafiquen amb el valor de les coses, dels terrenys, de les divises. Res fabriquen, res produeixen, són uns veritables paràsits i xupons socials que es mengen els beneficis de la producció real. Un exemple clar el tenim avui mateix amb el benefici que estan traient les petroleres de la variació del preu de petroli.
El paper de la política
En aquesta democràcia burgesa als polítics els toca el paper d'estabilitzadors. Són ells els encarregats de fer les lleis que mai van en contra del capital sinó al contrari, regulen jornades, prestacions econòmiques horaris i prenen mesures per crear riquesa(als de sempre). Qui ja darrera dels polítics?. Són molt conegudes les vinculacions d'alguns d'ells amb les oligarquies econòmiques, tots fan mèrits, recordeu al polític a qui la consciència el va trair i va dir "que me metido en política pa forrarme".
Algú podrà dir que hi gasten pressupostos en benefici de la societat, té raó. La màxima política és: "fer veure que fas moltes coses perquè et tornin a votar, aguantar la poltrona i els beneficis que s'en deriven i ser bon amic del qui ostenta el capital" Ja saps... . Els diners esmerçats en qüestions socials són sovint només la contribució necessària a la pau social i a l'estabilitat del sistema, condicions necessàries per garantir uns bons comptes de resultats als de sempre.
Hard Power i Soft Power
I quan van maldades ja sabeu, comencen les amenaces. "Nadie se saltarà las reglas de juego" recordeu la frase?. Per aquests menesters disposen dels ressorts de l'estat (en diuen de dret) Els cossos i forces d'ordre públic, els tribunals de justícia i el ministeri de defensa (abans de la guerra) que conjuntament amb el poder que els facilita el control dels impostos formen el que es coneix com el "Hard power".
Mentre les coses van bé utilitzant altres instruments per manipular el cervell i adoctrinar. Els ministeris dits de cultura i educació (educar segons els seus valors) i tota una gran quantitat de propaganda política que transmeten per mitjans de comunicació públics, i privats al seu servei, on es recrea un "life style" top plegat és el "Soft power"
Els Mitjans de comunicació - El Control de les idees
Els mitjans estan sempre al servei del capital del que formen part i sabedors de la necessitat de la política de vendre el seu fum pressionant a aquets a canvi d'obtenir avantatges econòmiques i engrandir els seus holdings. Així els mitjans tanquen el cercle.
Tots els partits tenen potents aparells d'informació o millor dit de des-informació o intoxicació. Sovint et venen sota una aparença de modernitat idees ràncies i caduques (la setmana laboral de 65 hores que acaba d'aprovar el Parlament Europeu n'es una mosta) els polítics necessiten als mitjans de comunicació per difondre les seves consignes.
I la roda continua: El capital utilitza els polítics, els polític utilitzant els mitjans i els mitjans afavoreixen al capital amb la publicitat directa que incita a consumir sovint productes inútils o supèrflues. Els publicistes no dubten a apel·lar als instin's més primaris per aconseguir lo, l'enveja, la força, la bellesa etc. cal vendre un "life style" apropiat per a consumir i consumir.
Conclusió
El capital t'explota i nomes l'interesa el teu diner. Els polítics et manipulen i nomes busquen el teu vot per aconseguir el poder i el diner que els aporta servir al capital. I els mitjans t'enganyant venen-te el producte que interessa a tots tres.
Tot el que s'aparta d'aquest model només són satelits tolerats en la mesura que no facin massa soroll. La llei d'aquesta selva només té un article "Ho claudiques i t'adaptes o et tallen el coll".
És possible que alguns trobin simplista o exagerada aquesta argumentació, podríem posar-li molts matisos o guarnir-lo amb un lèxic diferent. El rerafons però penso que resulta difícil de qüestionar, de totes maneres ja aviso que continuarà..
22-7-2008L'any 2000 el llavors President del Consell Comarcal del Baix Penedès, Benet Jané va anunciar l'arribada de l'aigua de l'Ebre a tots els municipis de la comarca, a hores d'ara s'esta treballant en l'ultima fase que abastira d'aigua als pobles de l'interior de la comarca on encara no ha arribat.
En una reunió entre l'ACA(Agència Catalana de l'Aigua) el CAT(Consorci d'Aigües de Tarragona) i diverses Autoritats Polítiques dels municipis afectats entre els que es troba Sant Jaume dels Domenys es va acordar ja fa més d'un any el repartiment d'unes quotes concretes de m3 d'aigua i evidentment també el seu cost.
Qui pagarà l'aigua?
Pel que fa al nostre municipi es van adjudicar 700m3 diaris el doble que a Llorenç del Penedès amb una població similar. El cost total d'aquesta operació es va estimar en el seu moment en 12 milions d'euros. Un cop descomptat l'aportació majoritària a càrrec dels Fons Europeus de Cohesió, a Sant Jaume ens tocava 500.000 €, (83 milions de les antigues pessetes), encara que a hores d'ara algunes fons semblant apuntar un cost superior.
Qui pagarà aquests diners? doncs tal com va quedar clar en aquell moment els consumidors, es a dir tots nosaltres. Per si quedaven dubtes la nova legislació europea obliga a repercutir tots els costos al rebut de l'aigua.
Per què necesitem tant d'aigua?
La pregunta és, necessitem aquesta aigua? No fa gaire's mesos l'Alcalde de la Bisbal va renunciar a l'aigua de l'Ebre, les raons que va donar van ser que el municipi no la necessitava ja que disposa d'uns pous que abastien fins i tot d'aigua al Vendrell(també hi ha altres versions). L'alcalde bisbalenc va acusar llavors al anterior consistori de demanar aquests 1000 m3 d'aigua al dia perquè pretenia fer créixer de forma desmesurada el municipi.
A hores d'ara sembla ser que el projecte de l'obra ja esta feta i que en aquests moments es troba en període d'exposició pública. Esta previst que la canonada ens arribi a Sant Jaume a traves de Llorenç i provinent de la zona pròxima a Idiada.
El que cal preguntar-se es, per què els municipis afectats i en concret el de Sant Jaume dels Domenys, ni ha consultat als veïns, ni ha donat cap explicació dels recursos híbrids que tenim. Per què en necessitem més?. Quins usos estan previstos donar a aquests 700m3 d'aigua diaris de més?. Algunes fons ens han dit que sempre és útil tenir alternatives. Ara tanta aigua es necessita?
Les suspicàcies
Encara que es cert que els Plan Hidrològics proposen un millor aprofitament dels aqüífers de la zona alta de la comarca i un descens en l'explotació dels de la plana per tal de assegurar un proveïment correcte que no afecti els aqüífers de manera negativa.(sobreexplotació). També és cert que la comarca del Baix Penedès és molt rica en aqüifers subterranis que abasteixen bona part de la comarca del Garraf. No estàvem en contra dels transvasaments? Aigua, aigua, no serà tot plegat sinònim de totxo, totxo.
No estaria malament obrir el debat que s'en expliqui que es farà amb aquesta aigua, altrament podem pensar que com sempre s'ens enganya, que al darrera de l'arribada de més aigua s'amaga algun POUM amb creixement desmesurat. Diu la dita "Cuando las barbas de tu vecino veas pelar..." I per veïns Banyeres, l'ex-alcalde socialista Avelino Menéndez(conegut com Mr. CIM que volia fer un POUM de 13.000 hab.) a manifestat que ha conegut per la premsa que l'actual alcalde de Banyeres Josep Maria Abril(ICV) pensa aprovar el POUM reformat el proper mes agost.
I a Sant Jaume dels Domenys que passa amb el POUM? On és? Per quan l'aprovem per l'agost d'amagatotis, el dia de Nadal i sense debat?. És que mai en traurem, aigua clara?.
21-7-2008 El primer Butlletí d'informació municipal de l'equip de govern sortit de les eleccions del 27 de maig del 2007 no ha agradat gens a l'oposició municipal. Aquesta és l'impressió que s'en desprén després de fer-se pública la denuncia que CiU ha presentat davant el Síndic de Greuges. Segons la seva opinió l’actual equip de Govern d’ERC/PSC en fa un ús partidista del Butlletí.
CiU ha penjat un document signat per l'anterior alcalde Magí Pallarès al seu web http://www.ciu.cat, on entre altres coses es pot llegir, que ha partir de la pàgina 10 "l'únic que és fa es donar la seva opinió i la seva interpretació de fets que recorden més els escrits fets per ells mateixos en campanya electoral en una clara intencionalitat política en buscar no la informació dels ciutadans i ciutadanes sinó el descrèdit de la nostra formació política".
Pensem que CiU té tota la raó, el butlletí municipal és un instrument de propaganda on l'actual govern municipal ven el seu fum a bombo i platerets. Ara no ha estat sempre així? Mireu no volem enredar les coses, però vist els anteriors butlletins municipals la nostra opinió es que l'únic que es fa és seguir amb la tradició.
Qui pot pensar que un butlletí pagat i editat per un ajuntament pot ser neutral i objectiu? Nosaltres NO. Fixeu-vos si no, amb la fotografia de les obres de la carretera de la Torregassa, l'Ajuntament es fa seva la obra quan no ha posat ni un euro.
De sempre els butlletins s'han dedicat a fer propaganda, ni una paraula dels temes polèmics i que interessen a la gent. Que explica del canvi de les normes subsidiàries? I de les antenes de telefonia mòbil? I del Papagai, que s'en sap del carrer Sant Antoni i de la Torregassa Nord? i el POUM on esta? i de l'aigua, els pous, l'Ebre etc? i dels Arquets on tot són misteris i enganys?.etc etc..
El senyor Pallarès fa bé en denunciar-ho. Ara, no tenim clar que estigui lliure de culpa per atrevir-se a tirar la primera pedra.
Per informació o suggeriments:
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la
La llinyola agraeix en un comunicat el suport brindat per tots el mitjans de comunicació a les Primeres Jornades Dones i Empresa, la qual cosa ha permès que tinguessin una gran resposta de públic amb una alta participació que ha fet que els diferents ponents assistents al llarg dels tres dies hagin destacat el poder de convocatòria dels actes en qüestió.
Més que un resum de les jornades, ja que és intenció de La Llinyola editar una memòria de las mateixes, el que avui volem es destacar el valor humà que han tingut. El coneixement de com són algunes de les empreses destacades del nostre entorn, els seus valors, les seves fites i la seva trajectòria serveix a l’hora de referent i d’estímul.
Tal com va declarar la nostra presidenta Maribel Coll, aquestes jornades han nascut amb voluntat de permanència en el temps i amb el desig de poder oferir actes de continuïtat en els propers anys. Quant al acte de reconeixement a la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit, és pot resumir dient que Cooperativa Agrícola i la Secció de Crèdit són un projecte de sentiment col·lectiu al que s’hi troben adherides totes les persones que si senten compromeses amb el municipi i el seu desenvolupament econòmic, cultural i social, tot i que no tinguin la condició de socis o sòcies.
ARES -Àrees Residencials Estratègiques: un programa de la Generalitat per construir habitatges públics- al Baix Penedès se'n construiran prop de 2.500 entre Calafell (400) el Vendrell (400) i Santa Oliva (1.750).
La necessitat d’habitatge assequible és la raó fonamental d’aquesta política. Per tot Catalunya s’han de construir uns 100.000 habitatges. Aquí, a més, li donen un altre argument a favor: la crisi del sector de la construcció genera atur i la construcció d’aquests habitatges ajudarà a suavitzar el nombre d’aturats, diuen.
Segons com però, l’efecte pot ser contrari. L’arribada de 2.500 noves famílies portarà sota el braç noves demandes de llocs de treball i de serveis, afectant la ja desmembrada societat baix penedesenca. Fent una valoració somera tindríem que aquests 2.500 habitatges nous al Baix Penedès, amb una mitjana de 3 membres per família dels quals un o dos són laboralment actius, generaria una demanda de llocs de treball d’entre els 3.000 i 4.000. Tot i que en principi moltes de les famílies vindrien amb la feina d’origen, l’experiència indica que la tendència és la de buscar feina a prop del lloc de residència. Un peix que es mossega la cua.
Papagai fregit amb herbes dels Arquets i aromes del PSC
Ingredients:
2 Quilos de Papagai 4 Quilos de pa beneït 1 Quilo d'herbes dels Arquets(allà sempre en sobren) 1 litre d'oli de la Cooperativa(escombrem cap a casa) 2 frascons(mascle i femella) de perfums PSC "sobrants" de la campanya electoral
Elaboració:
En un casc de cap de bomber es llença un litre d'oli, i es fregeixen les herbes dels Arquets(els veïns no cal ja ho estant) es fica a dins el Papagai i es rega abundantment al damunt amb perfum PSC.
Quan tot estigui ben torrat i irresistible al olfacte, es desincrustà el casc amb un cop de mà Esquerra, i es posa al damunt del pa beneït (atenció, ha d'estar ben beneït per aguantar-lo). A continuació s'embolica ben fort i s'envia als diables per via digital (per exemple alguna comissió de festes).
Després de deixar-lo podrir varies setmanes a les calderes. Ja esta llest per transforma-lo en versots, que tothom podrà escoltar per la Festa Major. Salut. I que vagi de gust.
apunts
El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement
La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem
El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?.
Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra...
Per Josep Guillén
L'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge.
Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística.
En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès.
Estàvem triant les fotos de la Festa Major per penjar-les quan ens hem adonat. Les fotos dels diables, la xuclada de flams o el premi ciclista són d'aquest any o del passat? Tot sembla el mateix! Així que hem decidit estripar-lo tot i fer un resum esbiaixat
En aquest món res es mou sense el diner. Polítics, empresaris i mitjans de comunicació formen un cercle viciós que es retro-alimenta mútuament. Als ciutadans sols els queda un paper passiu, tot està controlat per aquest magma d'interesos, per a ells som simplement el pinso necessari per engreixar les seves malaltisses ambicions de diner i poder. Formalment podríem denominar aquesta estructura com: "La democràcia Burgesa al servei del mercat". El diner doncs, sempre esta per damunt de qualsevol altre consideració.
L'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge. 
LLegir més... ttp://llorencenc.blogspot.com/