L'ajuntament vol obrir un carrer d'amplada similar als del polígon industrial pel mig d'aquest bosc
Ens volien fer creure que eren arbres escanyolits, que no tenien valor, però NO, són arbres plantats fa vint anys, pistes de petanca, parc infantil, tot serà arrasat. Algú és capaç de creure que ho fan per nosaltres? I mentrestant aquests grups que es diuen ecologistes a Sant Jaume on són? on són aquests que tenen tanta "Iniciativa" ? on són aquests del GEVEN? esperen veure les fotografies dels arbres destrossats per les màquines? Llavors ja serà tard, i hauran fracassat i fet el ridícul, mai més tindran dret a aixecar la veu, quedaran com els arbres, morts per sempre.
En un comunicat de premsa fet públic CiU denuncia que L’actual equip de govern de ERC/PSC no lliura a l’oposició el projecte del camp de futbol per poder ser estudiat i poder fer les al·legacions pertinents, segons CiU. El passat 10 de febrer es va cursar la sol·licitud oficial d’una còpia integra del projecte, a l’actual equip de govern de ERC/PSC. El projecte l’havien aprovat en Comissió de Govern el dia anterior. Des de les hores l’oposició resta a l’espera de rebre la còpia del projecte sense que li hagi estat lliurada.
Donat que el passat dissabte dia 21 va ser publicada al BOP de Tarragona nº43 l’aprovació inicial, i que des de llavors corre el temps legal de 15 dies per fer les al·legacions, el temps corre en contra de l’oposició per poder estudiar el projecte en totes les seves dimensions i poder actuar en conseqüència
L'oposició remarque que el projecte es irrealitzable des d'un punt de vista de finançament econòmic ja que amb només el diners del Fondo Estatal para la Inversió Local, (378.047 €) no es pot fer un camp de futbol amb les condicions i instal·lacions que té l'actual. El mateix equip de govern, de ERC/PSC explica CiU havia fet un pressupost de 964.030,31 € pel mateix projecte de camp de futbol, sense incloure els vestidors ni el tancat del camp. i es pregunta Com pot ser que ara ho puguin fer per 378.047 €?
L'actual equip de govern de ERC/PSC vol justificar aquest projecte dient que farà un pavelló poliesportiu al emplaçament de l’actual camp de futbol. En aquest sentit i per evitar malbaratar les inversions realitzades en l’actual equipament esportiu, se'ls ha ofert alternatives que permetrien mantenir el camp de futbol on és i construir el pavelló poliesportiu enfront l'escola on ara hi ha la pista dels bombers i una zona de terreny encara no urbanitzada. Aquesta alternativa deixaria tant el poliesportiu com el camp de futbol al costat de les escoles i donaria millor servei al futbol base i a la resta d’equips del municipi, que no traslladar el camp de futbol als costat del cementiri.
CiU recorda que el projecte és fortament contestat pels habitants del municipi i també és una la manca de sensibilitat voler instal·lar un camp de futbol a tocar del cementiri
D’altre costat, es pregunta CiU l’actual equip de govern de ERC/PSC no explica a que vol dedicar l’hectàrea llarga de terreny que quedarà sense cap destí un cop destrueixin l’actual camp de futbol.
23-2-2009 Moltes han estat les persones que al llarg del matí es van apropar a la zona boscosa més important de Sant Jaume, tots decidits a contribuir plantant nous pins a la consolidació del parc. Tots amb els mateix propòsit defensar el patrimoni natural de Sant Jaume per damunt de projectes destructors i aniquiladors.
El sol radiant va ajudar a omplir de converses el mati, els ciutadans parlaven, i contemplaven amb indignació el lloc que l'Ajuntament capritxosament vol destruir per fer una cosa que ja tenim, un camp de futbol. De comentaris en vàrem escoltar molts, com el de una mare que li deia al seu fill davant el pi que aquest havia planta fa uns anys "mira'l amb lo maco que esta hi ara hi ha gent que el vol arrencar" mentre el nano anava dient que no amb el cap.
També ens va cridar l'atenció una parella de persones d'edat molt avançada, es miraven l'indret i anaven assenyalant amb el braç d'un canto a l'altre ens hi vàrem acostar per saber que es deien i ens explicaren com recorden quan en tot aquest paratge no hi havia res, ni cases, ni fabriques, ni urbanitzacions, ni polígons industrials, i ara comentaven volen fer malbé un dels poc racons que ens queden.
Mentrestant escoltàvem un veí un xic emprenyat que cridava "jo vivo allí i No he venido a vivir aquí para que lo conviertan en Hospitalet para eso ya estaba bien alli". Mes endavant ens trobem una senyora sola, "allà al darrera en aquella paret just on m'han dit que va la porteria esta enterrat el meu marit, es queixava." el seu rostre la seva expressió era de desconcert, com no donant crèdit del que alguns son capaços de fer.
A les 10 va començar a arribar la gent
Una pineda de 20 anys serà arrasada
Ja a mig mati de sobte veiem un grup de persones que s'agrupen a la part alta, damunt l'asfalt del final del carrer projectat pel mig del bosc que ha d'anar des de la pista de petanca fins al lloc que mostra la fotografia inferior. El grau d'indignació creix, alguns no ho sabien o no ho havien vist d'aprop, davant seu tot un bosc consolidat amb arbres de vint anys seran arrencats i aniquilats per fer un carrer de 18 metres d'amplada, un carrer tant ampla com el Carrer València de Barcelona per entendren's, un carrer inútil, que qualsevol nen de 6 anys veu que un disbarat, tots els nens ho veuen, es clar, menys els 5 que seuen a l'Ajuntament.
PINS QUE L'AJUNTAMENT VOL ARRENCAR PER L'OBRIR UN CARRER DE 18 METRES D'AMPLADA
L'actual equip de govern de ERC/PSC a l'Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys no vol escoltar, no vol veure i no vol donar raons davant el rebuig al seu projecte de construir un nou camp de futbol, destruint una zona verda, malbaratant les inversions ja fetes en equipaments,
Sords a les peticions dels veïns i veïnes que demanen abandonin un projecte, el del nou camp de futbol, que només suposa la destrucció d'una meravellosa zona verda i el malbaratament de recursos de les inversions fetes, a canvi d'un somni propi d'un megalòman, propi d'algú que viu lluny de la realitat i té deliris de grandesa. I per adobar-ho ara afegeixen que volen fer un carrer que travessi tot el bosc.
Cecs a la realitat, a la incapacitat de dur a terme un projecte com el nou camp de futbol amb els diners de la subvenció del Fondo Estatal de Inversión Local. Cecs, pot ser d'orgull, perquè de cap manera volen acceptar que no han tingut una bona idea. Cecs a no voler veure que amb 378.043 ningú pot fer un camp de futbol. Cecs a no voler reconèixer que l'únic que faran serà deixar una obra a mitges, això si, destruint del tot una zona de bosc, repoblat amb plantades populars fetes en diverses etapes.
Muts. Tres mostres de rebuig davant l'ajuntament. Dos en silenci. Sense que sortissin a parlar amb les persones que allà els expressaven el seu rebuig al projecte i la seva preocupació pel municipi. Avui, amb un sorollosa presència que els fes sentir que les persones i eren allí. Han mantingut la mateixa actitud. Una de les participants ha entrar, a demanat parlar amb el Sr. Martil, regidor d'urbanisme i futur alcalde, per sentir-se dir que a tort o dret faran el seu camp de futbol. En una cosa tenen raó, és el seu camp de futbol, no el de les persones que s'estimen el municipi.
Però s'equivoquen en una cosa, la zona verda no la podran destruir.
Els pins no els podran tallar.
Més enllà dels atacs de poder absolutista de qui creu que tenir un càrrec públic el converteix en l"amo del poble, i que per això pot fer el que vol, i cridar a cada persona que se li oposa un "aquí mano jo", ha estat sempre la decisió ferma i valenta dels pobles que han defensat la seva terra
La llinyola agraeix en un comunicat el suport brindat per tots el mitjans de comunicació a les Primeres Jornades Dones i Empresa, la qual cosa ha permès que tinguessin una gran resposta de públic amb una alta participació que ha fet que els diferents ponents assistents al llarg dels tres dies hagin destacat el poder de convocatòria dels actes en qüestió.
Més que un resum de les jornades, ja que és intenció de La Llinyola editar una memòria de las mateixes, el que avui volem es destacar el valor humà que han tingut. El coneixement de com són algunes de les empreses destacades del nostre entorn, els seus valors, les seves fites i la seva trajectòria serveix a l’hora de referent i d’estímul.
Tal com va declarar la nostra presidenta Maribel Coll, aquestes jornades han nascut amb voluntat de permanència en el temps i amb el desig de poder oferir actes de continuïtat en els propers anys. Quant al acte de reconeixement a la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit, és pot resumir dient que Cooperativa Agrícola i la Secció de Crèdit són un projecte de sentiment col·lectiu al que s’hi troben adherides totes les persones que si senten compromeses amb el municipi i el seu desenvolupament econòmic, cultural i social, tot i que no tinguin la condició de socis o sòcies.
(teoria i pràctica) guia per a despistats 1ra part
En aquest món res es mou sense el diner. Polítics, empresaris i mitjans de comunicació formen un cercle viciós que es retro-alimenta mútuament. Als ciutadans sols els queda un paper passiu, tot està controlat per aquest magma d'interesos, per a ells som simplement el pinso necessari per engreixar les seves malaltisses ambicions de diner i poder. Formalment podríem denominar aquesta estructura com: "La democràcia Burgesa al servei del mercat". El diner doncs, sempre esta per damunt de qualsevol altre consideració.
22-7-2008L'any 2000 el llavors President del Consell Comarcal del Baix Penedès, Benet Jané va anunciar l'arribada de l'aigua de l'Ebre a tots els municipis de la comarca, a hores d'ara s'esta treballant en l'ultima fase que abastira d'aigua als pobles de l'interior de la comarca on encara no ha arribat.
En una reunió entre l'ACA(Agència Catalana de l'Aigua) el CAT(Consorci d'Aigües de Tarragona) i diverses Autoritats Polítiques dels municipis afectats entre els que es troba Sant Jaume dels Domenys es va acordar ja fa més d'un any el repartiment d'unes quotes concretes de m3 d'aigua i evidentment també el seu cost.
Qui pagarà l'aigua?
Pel que fa al nostre municipi es van adjudicar 700m3 diaris el doble que a Llorenç del Penedès amb una població similar. El cost total d'aquesta operació es va estimar en el seu moment en 12 milions d'euros. Un cop descomptat l'aportació majoritària a càrrec dels Fons Europeus de Cohesió, a Sant Jaume ens tocava 500.000 €, (83 milions de les antigues pessetes), encara que a hores d'ara algunes fons semblant apuntar un cost superior.
Qui pagarà aquests diners? doncs tal com va quedar clar en aquell moment els consumidors, es a dir tots nosaltres. Per si quedaven dubtes la nova legislació europea obliga a repercutir tots els costos al rebut de l'aigua.
Per què necesitem tant d'aigua?
La pregunta és, necessitem aquesta aigua? No fa gaire's mesos l'Alcalde de la Bisbal va renunciar a l'aigua de l'Ebre, les raons que va donar van ser que el municipi no la necessitava ja que disposa d'uns pous que abastien fins i tot d'aigua al Vendrell(també hi ha altres versions). L'alcalde bisbalenc va acusar llavors al anterior consistori de demanar aquests 1000 m3 d'aigua al dia perquè pretenia fer créixer de forma desmesurada el municipi.
i sense debat?. És que mai en traurem, aigua clara?.
21-7-2008 El primer Butlletí d'informació municipal de l'equip de govern sortit de les eleccions del 27 de maig del 2007 no ha agradat gens a l'oposició municipal. Aquesta és l'impressió que s'en desprén després de fer-se pública la denuncia que CiU ha presentat davant el Síndic de Greuges. Segons la seva opinió l’actual equip de Govern d’ERC/PSC en fa un ús partidista del Butlletí.
CiU ha penjat un document signat per l'anterior alcalde Magí Pallarès al seu web http://www.ciu.cat, on entre altres coses es pot llegir, que ha partir de la pàgina 10 "l'únic que és fa es donar la seva opinió i la seva interpretació de fets que recorden més els escrits fets per ells mateixos en campanya electoral en una clara intencionalitat política en buscar no la informació dels ciutadans i ciutadanes sinó el descrèdit de la nostra formació política".
Pensem que CiU té tota la raó, el butlletí municipal és un instrument de propaganda on l'actual govern municipal ven el seu fum a bombo i platerets. Ara no ha estat sempre així? Mireu no volem enredar les coses, però vist els anteriors butlletins municipals la nostra opinió es que l'únic que es fa és seguir amb la tradició.
7-7-2008 L'assemblea d'aquest dissabte pot ser decisiva en la història del Papagai, ja què va elegir una nova junta de govern que trenca definitivament amb els enfrontaments de les dues parts en litigi fins ara.
Nova Junta Papagai
Aquest dissabte 5 de juliol a tingut lloc a la Societat de la Bisbal l'assemblea de propietaris del Papagai que els veïns van acordar convocar en l'assemblea auto-convocada del 14 de juny.
L'ordre del dia va ser el següent: sorteig de 4 interventors(per vigilar la legalitat de les votacions). Presentació candidatures, votació, i pronunciament.
Només es va presentar fins la data prevista una candidatura, encapçalada per Carles Garcia i 12 persones més. Aquesta va disposar de 15 minuts per presentar-la davant l'assemblea. en destaquem alguns fragments:
Presentació candidatura
"Es el moment de superar una etapa. Una associació no es pot permetre esta dividida, Davant del problema de cohesió social existent, no podem permetre que es proclamin vencedors ni vençuts. Avui no guanyarà ni Pérez ni Marín, ni tampoc aquesta candidatura. Avui guanyarà l'associació, recuperant els seus òrgans de decisió: una assemblea unitària i una junta de govern única legítima i representativa de tots".
Va qualificar la candidatura de "plural en idees i en orígens", afegint: "Volem mirar endavant, sense oblidar d'on venim, però passant pàgina d'una etapa gris que tots tenim que superar"
Avui venim disfressats (Tots portaven una camiseta on es podia llegir: Soc del Papagayo) es un gest, va dir ja què "Es pot ser alguna cosa més que de Pérez o Marín... i alguns hem decidit que som del Papagayo"..
7-7-2008 A la 5 de tarda la gent s'amuntegava a l'entrada de la societat bisbalenca, al final del passadís i a l'entrada de la sala, dues taules i varies persones controlaven un a un la identitat dels assistents. En l'ambient es respirava un aire relaxat i expectant, com si es tractes d'un final de lliga amb un partit de pur tràmit.
Sota l'escenari i en les primeres files s'observava una petita onada groga que va captar la meva mirada encuriosida. Un petit grup d'homes i dones vestien una mateixa samarreta on es podia llegir. Soc del Papagallo. Ho portaven amb orgull, després van explicar el significat, no volien ser ni de Marín ni de Pérez, segurament ja eren prou grandets i estaven farts d'aquest duel interminable que durant dos anys han protagonitzat aquest dos personatges.
I aquest és possiblement l'estat d'ànim dels presents, molt de cansament i molt d'esperança. Aire doncs d'optimisme i mirada posada en el futur, aclarir tot el que calgui, però junts i sense enfrontaments, aquest era el missatge subjacent.
Entre els presents es va veure a "Marin" tranquil i conscient del final del seu "reinat". És una llàstima que Pérez no hi fos, va ser el gran absent, segurament un altre oportunitat perduda.
És cert que només hi va haver una candidatura, però té al darrera molt de suport. Aquest "tal" Carles Garcia com l'ha anomenant despectivament un pamflet escampat per la urbanització donarà sorpreses. Es mostra dialogant i disposat a escoltar, ara, té les idees clares, crec que s'equivocarà qui pensi que algú li mou els fils.
30-6-2008 Aquest dissabte 28 de juny la Coral Infantil Rierol va oferir el concert de final de curs a l'església parroquial de Sant Jaume. El d'aquest dissabte però no va ser un concert més, la Coral enguany celebra el seu 20è aniversari i esta més viva que mai.
A les 8 del vespre l'església és va omplir de gom a gom. El concert es va dividir en dues parts: En la primera, els diferents grups que formen la coral des de els més petits els Llobets, fins els més grans els Campaus, van oferir un repertori molt variat de cançons populars i de diferents intèrprets. La direcció va anar a càrrec de Rosa Rafecas i Laia Batlle. Al piano, Oriol Brugarolas.
A la segona part, la coral convidada Cor Britten de Borriana va fer també un repertori molt variat oferint alguna cançó en anglès i en italià, com Il carnavale di Venezia. va ser dirigida per Vicent Domènech i amb l'acompanyament musical al piano de Isabel Pellicer. Cal ressaltar, que també estaven de celebració ja que enguany feien el desè aniversari. Per acabar les dues corals van cantar conjuntament diverses cançons.
A la nit toca festa
La festa però, no va acabar amb el concert, ja que també va haver un sopar a la fresca a la pista poliesportiu dels bombers. A les 11 de la nit s'hi van afegir els diables infantils i el drac de San Jaume oferint una breu actuació. Després com no podia faltar tractan-se d'un aniversari, va haver pastis per a tothom, això si , va ser un enorme pastis que va necessitar l'ajuda de diverses persones per transportar-lo. Així, entre bocins de pastis i alguna copa de cava es va acabar la festa del 20è aniversari, per molts anys.
Al nostre poble el carnestoltes va estar marcat, com tots sabem, per la pèssima gestió de la de "cultura", però va haver-hi un element forani que també va tenir-hi incidència, sobretot en la polèmica qüestió del recorregut, i és el que argüeix l’Ajuntament com a coartada per defensar el recorregut planificat; la nota del Servei Català de Trànsit.
Amb la sardina ja soterrada, tal com mana la tradició, és hora d'analitzar fredament la situació.
En aquest poble ja comença a ser costum que cada cosa que s’organitza sota la responsabilitat de la regidora de cultura Montse Lope, s’acabi convertint en un desori . Aquesta vegada hi ha hagut un “tres en un”. En un mateix dia la de “cultura” ha trepitjat la Festa del Vi jove i l’Oli novell, s’ha inventat un recorregut insòlit per la rua de carnaval posant en peu de guerra els comerciants del centre del poble, i ha tornat a demostrar nivells d’ineptitud estratosfèrics en el fons; l’organització de tot plegat, i en la forma; encara no ha après la llegir dret el mapa carreteres que passen per Sant Jaume.
El butlletí d’informació municipal(II). El despotisme, il•lustrat?
El període polític precedent a la Revolució Francesa és conegut com a despotisme il•lustrat, amb la monarquia absolutista de Lluís XVI com la que millor l’exemplifica. “Tot pel poble, però sense el poble” és la frase que resumeix la manera de governar dels absolutistes en particular i dels dèspotes en general.
Però aquestes maneres de governar, més pròpies de l’antic règim que de les democràcies actuals, sembla que han tornat a renéixer en ple segle XXI, molt a prop de casa nostra, sense anar més lluny, al nostre Ajuntament.
El butlletí d’informació municipal (I). La propaganda del règim
Els països amb una baixa qualitat democràtica, entenguis dictadures de dretes i esquerres, règims socialistes, comunistes i derivats, acostumen a tenir mitjans d’informació controlats pel govern i pagats per tothom, on és magnifiquen i es lloen les virtuts dels governants i es demonitzen i s’ataquen els adversaris polítics - en aquest casos acostumen a rebre el qualificatiu d’enemics- culpant-los de tots els mals del govern, i moltes vegades atacant directament a les persones, més enllà de les seves sigles polítiques.
Marc Bartra va participar ahir al partit del FC Barcelona contra l'Atlètic de Madrid, al full web del Barça podreu trobar una magníficia fotografia d'aquest jugador en un moment del partit i les seves declaracions després del partit.
Dissabte dia 6 per la nit la Rua de La Munia va tallar durant el temps de la seva celebració la carretera TP 2125 (la que al poble de Sant Jaume dels Domenys correspon als carrers Carretera i Prat de la Riba) i no va haver cap problema, els mossos van estar presents i tot va discorre festivament.
LA VIDA TAL COM ÉS
El fum de la crisis. Les darreres estadístiques de venda de tabac deixen veure un notable increment de les vendes de tabac picat, per fer-se un mateix les cigarretes, en tal proporció que suposa un 55 % d’increment en relació a l’any anterior, mentre que la venda de paquets de cigarretes només disminueix un 9,9 %. L’import de la venda del tabac picat va suposar un total de 395,4 milions d’euros i la de paquets de cigarretes un total de 11.719 milions d’euros.
Abans d’ahir (dimarts 19) el Vice-president, Josep Lluïs Carod-Rovira va declarar a la sortida de la seva reunió amb el ministre d’exteriors del Senegal que a conseqüència de la seva visita s’obriria un Consolat d’aquest país a Barcelona. Ahir la Consol honoraria del Senegal a Barcelona, Marie Claude Vila de Font-Riera va recordar al Sr. Carod Rovira que ja existeix aquest des del 1973, queixa que va fer arribar als mitjans de comunicació.
El fet de que haguem estat en silenci fins ara ha estat per respecte a la justícia ja que tot el tema del camp de futbol està en mans de la justícia.
Però és intolerable que amb els diners dels ciutadans es publiquin tal quantitat de mentides, sempre amb la intenció d’intoxicar i confondre la opinió del veïns intentant encobrir així la mala gestió d’aquells que no donen la talla i tot allò que toquen se’ls fa aigües.
En aquest món res es mou sense el diner. Polítics, empresaris i mitjans de comunicació formen un cercle viciós que es retro-alimenta mútuament. Als ciutadans sols els queda un paper passiu, tot està controlat per aquest magma d'interesos, per a ells som simplement el pinso necessari per engreixar les seves malaltisses ambicions de diner i poder. Formalment podríem denominar aquesta estructura com: "La democràcia Burgesa al servei del mercat". El diner doncs, sempre esta per damunt de qualsevol altre consideració.
Fotografies del concert
