25-2-2008En diversos actes realitzats aquestes darreres setmanes diferents col·lectius de la comarca han reclamat més coherència i contundència als polítics que s'oposen al Logis Penedès, i han apostat per un creixement més sostenible de la comarca i en contra de projectes com la nova autovia A-7.
De fet, malgrat les exitoses manifestacions convocades el seu dia, per la plataforma No Fem el CIM, i del pronunciament en contra dels consells comarcals de l'Alt, Baix Penedès i Garraf, així com de la majoria de municipis (solament del Baix penedès 10 dels 14 municipis amb regidors d'ERC, ICV, CIU inclòs del PSC s'hi han mostrat contraris), tot sembla haver quedat en bones intencions que els fets s'estan encarregant de desmentir.
Sánchez escridassat a Banyeres
Tothom sabia que els socialistes estaven a favor del CIM, així ho manifestava l'ex-alcalde de Banyeres Avelino Menendez(raó per la qual va perdre l'alcaldia) o l'actual President del Consell Comarcal, Jordi Sánchez. No fa pas gaire's dies aquest va ser rebut amb escridassades en una visita a Banyeres on se l'acusava de no Respectar, ni Defensar els interessos de la comarca.
I es que hi ha coses que en el seu dia ja no es varen acabar de comprendre. Jordi Sánchez es president del Consell Comarcal gràcies als vots d'ERC i ICV partits que sempre han defensat el No al CIM. Ara es començant a conèixer matisacions. L'alcalde de la Bisbal(ERC) no fa gaire's dies s'hi va mostrar partidari de que la gran àrea logística prevista al Baix Penedès es desenvolupi de forma mancomunada entre tots els municipis de la comarca. i va remarcar la seva voluntat de que s'estudies ubicar-lo en terrenys de l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (Idiada), a Santa Oliva.
L'alcalde de Banyeres, Josep Abril d'ICV després d'oposar-se al CIM i al denominat polígon J. Ara sembla estar d'acord en que s'intal·li al seu terme una fabrica de mòduls que ocuparia 30 hectàrees entre Saifores i la autopista. També s'ha sabut que una empresa italiana vol instal·lar a la zona una piscifactoria de llenguados. L'ajuntament de Banyeres pensa en els terrenys on havia d'anar el polígon J. una zona ara plena de vinyes entre l'autopista i el Priorat de Banyeres, com el millor indret, la pisifactoria ocuparia 4 hectàrees de terreny. Els discursos doncs entre el que es deia i el que es diu ja comencen a ser contradictoris o incoherents.
L'intercanvi de cromos
En el Manifest de Geminelles del passat 1 d'agost es reclamava respecte pel territori, i es deia textualment: "els alcaldes aquí reunits ens oposem rotundament al projecte Logis Penedès i fem nostre el compromís de lluitar amb totes les eines democràtiques al nostre abast (administratives, judicials i polítiques ) per tal d'impedir la realització d'aquest projecte" també es comprometien a mantenir informada a la població i acabava dient: Demanem la retirada total i definitiva del projecte Logis Penedès.
A finals de novembre la Generalitat de Catalunya va sorprendrà amb la noticia sobre la retirada, mitjançant el procediment de correcció d’errors, dels 10 milions d’euros que estaven previstos en el pressupost del 2008 per la construcció dels accessos viaris a la futura plataforma logística Logis Penedès, però va deixar clar que això no significava la suspensió definitiva del projecte, sinó la voluntat de consensuar-lo amb el territori. El que traduït vol dir, perquè ens entengui tothom, un intercanvi de cromos.
I com es d'esperar la Generalitat farà prevaldré els seus interessos, o els de vet a saber qui, per damunt de la comarca i els municipis afectats. Fàcil ho tindrà amb els socialistes a favor i una Esquerra i Iniciativa que recordem-ho formant part del govern i que com ja em dit, alguns del seus alcaldes a la zona comencen a estovar les seves posicions, molt ens temem, que al final es vendran per un plat de llenties. Així ens caurà de compensació, una escola de logística, com demanava el socialista Jordi Sánchez o qui sap potser.. una pisifactoria de lluços.
De les ultimés notícies que han aparegut als mitjans hi destaca unes declaracions del Secretari per a la Planificació Oriol Nel·lo assegurant que el Logis del Baix Penedès anirà a la zona prevista, i que s'arribarà a un acord(ja sabeu, intercanvi de cromos) remarcant que s'implantarà amb plena satisfacció per a tots.(Qui són tots per a ell?).
Així les coses no es d'estranyar doncs que en una roda de premsa feta fa dues setmanes al Vendrell(com ja ens vàrem fer ressò la setmana passada) diferents col·lectius entre ells: la Plataforma No fem el CIM i Grup Ecologista del Vendrell(GEVEN) hagin declarat que estan decebuts, ja que, els polítics no estan defensant l'opinió majoritària entre la ciutadania.
Guanyar o perdre el progrés?
Una vegada i un altre es comprova com interessos foscos acaben imposant allò que ningú vol. Primer et venen unes postures per guanyar els vots, després, l'oblit sistemàtic de les promeses i la decepció. Desafecció amb els polítics? com no.
La qüestió no es parar el progrés, es tenir clar que es el progrés i planificar un model basat en les idees que tenen futur i no en creixements insostenibles i plantejaments ja superats en altres països del nostre entorn.
Oposar-se al CIM i al mateix temps apostar per una expansió industrial a la comarca amb la creació de polígons escampats arreu no te cap sentit. Traslladar el CIM a la zona d'Idiada, fer pisifactories, deixar instal·lar naus logístiques al Corte Ingles. Tot això esta molt bé, cal preguntar-se si serà sostenible, fins quan el territori aguantara tantes infraestructures que el travessen i tants polígons, sovint ple de naus buides?.
I així a poc a poc ens anem menjant el territori, la vinya, el camp, l'habitat que ens van deixar els nostres avis. Primer s'han carregat la costa, ara s'acabaran de carregar el pla, demà serà la muntanya?. És això el progrés?. Són aquestes polítiques de progrés?. Em pregunto.. Qui és el que progressa amb aquestes polítiques?. La resposta us donarà la clau del perquè de tot plegat.
Kosovo no era més que una simple província Sèrbia, com s'ho a fet Sèrbia per perdre el que alguns anomenaven bressol de la seva nació?. Quines conclusions i lliçons en podem extreure?. Són els EUA un cop més els llibertadors?.
Antiga Iugoslàvia
Kosovo, Kosovo, pocs sabien on era Kosovo, fins que va saltar a les primeres pàgines dels diaris i telenotícies l'any 1999, quan el serbis, sota la presidència d'un personatge tant funest com Slobodan Milosevic, inicia un atac fulminat contra la ciutat de Drenica, bastió de la UÇK.(Exèrcit d'Alliberament de Kosovo) fou llavors quan les atrocitats comeses per la policia sèrbia impulsà la comunitat internacional a intervenir.
Fem una mica de memòria, recordem com el mariscal Tito en plena guerra freda va saber convertir l'antiga Iugoslàvia, un "país" fet de retalls en el "país" més obert i pròsper de l'altra banda del llavors anomenat Teló d'acer. Amb l'enfonsament de l'URSS també es va enfonsar Iugoslàvia, després de conflictes i guerres, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, i finalment Montenegro van acabar per separar-se. Però i Kosovo?overns espanyols, Zapatero-Rajoy tornaran a fer el ridícul?
19-2-2008Després del Carnaval de Sant Jaume i dels actes de carnaval de la Torregassa i Lleger només ens quedava la celebració del Carnaval Infantil
Aquest diumenge 17 de febrer la mainada va tenir la oportunitat de bellugar-se una estona en el carnaval preparat per a ells a la sala de teatre de la Societat de Sant Jaume. A les sis de la tarda va començar la festa, aquest any la animació ha anat a càrrec de Marc Oriol que amb una mica de musica i molt bon humor va entretenir i divertir als nens i nenes amb les seves histories i cançons, proposant jocs, fent rotllanes o fent volar confetti. De confetti els petits i no tant petits en van acabar plens. I per que la festa i la tarda fos complerta no va faltar la xocolatada final, que com de costum també si van posar plens.
Diversos col·lectius han emès el següent comunicat on denuncien el menyspreu dels polítics cap a la gent del territori.
On és el compromís adquirit pels Consells Comarcals del Penedès quan es van manifestar contraris al CIM i a favor de la defensa d’un territori Penedès lliure de logística?
La gent del Penedes que varem confiar en aquestes institucions ens sentim decebuts.
Tot aquest afer ens diu ben poc a favor de la classe politica, ja que transmet un absolut menyspreu per les institucions que representen. Els seus bons proposits es queden en paper mullat davant les seves actuacions.
Recordem que van ser justament els Consells Comarcals de l’Alt i Baix Penedes, i la gran majoria d’ajuntaments, els capdavanters en votar la mocio en contra de la instal・lacio del CIM, ja que el consideraven desmesurat i contrari als interessos d’un territori que defensa la seva economia del vi i el seu paisatge vitivinicola.
Des dels Consells Comarcal, des de molts ajuntaments i des dels grans partits politics no s’ha fet res per defensar les propostes que neixen del propi territori, —demanar no al CIM i la proposta d’una nova cultura del territori— ningu ha mogut un dit per molt que s’omplin la boca de bones intencions, en la majoria de cassos es per “figurar” davant la galeria i en altres una actitud hipocrita que amaga la veritable realitat: el menyspreu cap a la gent del territori.
Els grups en defensa del territori del Penedes: ADEMA de Sant Sadurni d’Anoia, Associacio per a la salut i el medi ambient de Santa Margarida i els Monjos, Col・lectiu Ecologista Bosc Verd (Ecologistes de Catalunya), Col・lectiu per la defensa de Moja, Grup de Medi Ambient de Subirats, Grup Ecologista del Vendrell - Baix Penedes (GEVEN) i Plataforma No Fem el CIM (Baix Penedes)
19-2-2008Segons publica CiU a la seva web, han estat convidats a tots els actes fets fins ara per l'ajuntament a excepció feta d'aquesta reunió. CiU manifesta que en les reunions convocades per l' anterior equip de govern sempre es va convidar als diferents grups polítics a assistir-hi.
En l'article CiU argumenta que.. sempre ha dit el mateix, “volem uns bons serveis al preu més econòmic possible”. i que aconseguir un millor preu era possible aprofitant l’inici de la baixada de la construcció, iniciant una negociació amb FECSA-ENDESA per rebaixar al màxim l’aportació que demanaven per la subestació de Castellet, que creuen que és del tot il·lògic que hagin de pagar els veïns de l’Arquet, i parlant amb les entitats financeres del municipi per tal que els afectats que ho creguessin oportú tinguessin un tracte preferent a l’hora de fer un crèdit.
CiU també s'interroga..Què passa si no es paga? Què farà aquest govern amb els propietaris que no paguin?. Nosaltres ho vàrem dir molt clar, parlaríem amb tothom i si hi havia voluntat de pagar, segur que trobaríem una solució, i si no hi havia aquesta voluntat, simplement s’aniria a l’embargament. Però dissabte es va dir molt clar que a diferència de Convergència i Unió aquest govern no embargaria ningú, què farà si algú no paga?
Per que fa a la recepció de vials, CiU argumenta que "segons el Sr. Martil la culpa de tot era que l’anterior equip de govern no va recepcionar els vials i s'interroga.. A quin equip de govern es referia? Al del Sr. Josep Urpí (P.S.C.), alcalde en el moment en que es va iniciar la urbanització i propietari de diferents parcel·les de la mateixa.? Al del Sr. Pere Figueres (CiU), alcalde que va signar l’escriptura en la que només es reconeixia un dret de pas sobre els vials? O pot ser el Sr. Martil volia que l’equip del Sr. Pallarès recepcionés uns serveis insuficients i inacabats, cometen una irregularitat.
Per últim explica que el senyor Magí Pallarès va assistir a la reunió, amb poders notarials, en representació d’un propietari afectat.
Els Arquets, un tema que ja fa pudor.
L'embolic dels Arquets ve de lluny, i com tot ha estat utilitzat i serà utilitzat en el futur per a picabaralles polítiques, només en aquest context es pot comprendre el que deien i el que diuen els que ara governen, i el que deien i el que diuen els que governaven abans. Senyors no val a treure's ara les culpes del damunt, ni tampoc val ara dir que tot estava fet per no canviar res. Aquí s'ha estat jugant amb els veïns i amb la vida de les persones durant molts anys, d'interessos varis ni ha hagut i n'hi ha, i de falta d'escrúpols també.
És difícil avui extraure'n tota la trama, encara no s'ha acabat el serial, queden alguns capítols. Però si bé no tot, moltes cosses s'acabaran saben, algunes ja se saben, com passa en la ciència, les teories cal anar-les confirmant. Tot porta el seu temps, la història d'aquest serial s'haura de re-escriure amb calma, i n'estic segur que molts(alguns ni ens els imaginem) es posarien vermells si es sabessin certes coses.
14-2-2008Aquest passat diumenge dia 10 de febrer i organitzat per la Cooperativa i la Caixa Agrària de Sant Jaume va tenir lloc una nova edició de la festa del vi Jove i l'oli novell.
La festa com ja va sen habitual a comptat amb la presencia d'una fira de productes artesans i de la tercera mostre d'arts i oficis del món de la vinya i el vi, així com també de la tercera demostració i exposició de treballs artesanals de puntes de coixí.
El matí es va despertar assolellat i segurament va contribuir a que la fira fos un èxit de públic. A partir de les 10:30 qui va volgué va pogué esmorzar en les taules instal·lades al carrer dels enamorats just davant de la cooperativa on també hi havia col·locades les barbacoes on es podien cuinar les botifarres.
Durant tot el matí la gent va pogué comprar els productes als artesans, i evidentment oli, vi i productes de la cooperativa. Temps va quedar per veure i observar amb detall el treball dels vells oficis que amb paciència i dedicació ocupava als avui artesans i antigament oficials de feines imprescindibles. A la fira, de la qual no ens cansàrem de dir que es una molt bona iniciativa, aquest any hem vist treballar al ferrer, al paperaire, a la filadora, i hem observat com es treballava la fusta o com es feia la fosa de metalls o els cordills.
Infatigables, armades de paciència i com no vingudes de l'Arboç també han estat presents les artesanes de les puntes de coixí que han demostrat una vegada més la seva destresa i habilitat per realitzar treballs molts variats, tapetes, quadres, ventalls i fins i tot petites joies.
En definitiva una nova edició de la Festa que esta demostrant tenir any darrera any un grau de participació i vitalitat al alça.
11-2-2008 - Amb molta expectació i una sala plena se gom a gom va començar uns minuts després de les 10 del mati la reunió dels Arquets. La reunió havia estat convocada per l'ajuntament de Sant Jaume dels Domenys per aquest dissabte 9 de de febrer per parlar del projecte de reparcel·lació dels Arquets.
El primer en parlar va ser l'alcalde Martí Ventura que va desgranar els pocs punts de l'ordre del dia: 1.- Reparcel·lació, que va anar a càrrec de l'advocada, 2.- El calendari a seguir, a càrrec del regidor d'urbanisme i 3.-Precs i preguntes.
L'advocada va explicar pel que fa a les l·legacions que algunes han estat estimades i altres desestimades i que han intentat solucionar el màxim de problemes possibles per tal de tancar bé la reparcel·lació. Va dir que es comunicarà a aquells que hagin presentat al·legacions la resposta per escrit, també va anunciar que s´havien fet alguns canvis pel que fa als metres quadrats corresponents d´algunes parcel·les, i que el projecte de reparcel·lació encara no estava aprovat definitivament. Sembla ser segons va explicar que encara falten alguns informes d'organismes externs a l'Ajuntament, Diputació Generalitat, Agencia Catalana de l´aigua, empreses subministradores de serveis etc...
El segon en parlar va ser el regidor d´urbanisme que va indicar que fins ara s´havien estat treballant les línies essencials del projecte. Va explicar que s'havia valorat la possibilitat d' acollir-se a una nova llei que en aquest moment s'esta elaborant per passar una de les parts com casc urbà no desenvolupat i reclamar subvencions, possibilitat aquesta que es va desestimar. Explicà també que s'havia estudiat fer-lo en dues fases, però que això portava problemes, ja que les obres s´allargaven molt en el temps i això feia que s´encarissin mes a causa de l'obligació de fer un pla de seguretat molt llarg en el temps, i repercutia en un cost afegit en personal i en moltes mes mesures de seguretat.
11-2-2008En tot aquest enrenou ja una cosa que evidentment no s'ens escapa, anem a veure, els partits que ara estan en el govern van deixar anar d'alguna manera o altre els arguments que el cost de tota aquesta obra no eren correctes. Al govern i tenim una regidora que havia estat la presidenta de l'Asociació Administrativa de Contribuents dels Arquets, de fet no sabem si encara ho és, res més s'ha dit d'aquella associació ni dels seus fins, el cas es que aquesta senyora ja no es queixa del cost de l'obra, ara calla, per que?.
Engany?
El que no es pot fer és dir una cosa primer i després la contraria, això treu tota la credibilitat, i es fa evident que si abans el cost no era el que havia de ser i ara només es poden fer petits retocs una de dos o ens enganyaven abans, o ens enganyant ara, no voldria pas pensar que la ignorància era supina. per que en quines mans estem llavors? I en cap cas vull pensar que en tot aquest afer l'únic que han hagut són interessos i mala fe, seria molt fort, sincerament potser va sen hora que ens expliquin la temuda veritat.
El mig milió d'euros..
Una de les coses que va quedar clara en la reunió dels Arquets va ser la rebaixa de mig milió d'euros a costa de rebaixar el gruix de l'asfalt i treure els contenidors soterrats i posar-los en superfície, és va repetir aquest argument una vegada i un altre, mig milió d'euros són molts diners, però el que no es va dir era en quantes parts es divideix. Dividir en sap tothom no? 500.000 € dividit per 441 parcel·les són 1133 € per parcel·la, si tenim present una mitja de 25.000 € per parcel·la la rebaixa és del 5%. fantàstic, sort que es va insinuar que encara podrien vindré algunes petites rebaixes més.
Els 8 anys..
Un altre de les coses que es va parlar sense concretar res es que es podria pagar en 8 anys, insinuant que els rebuts serien baixos(sempre segons el seu criteri) poc més de dos cents euros al mes. També hem fet números, 200 € al mes durant 8 anys 19200 €. sense comptar els interessos. No quadre!.
En definitiva una reunió en la que van haver poques llums i moltes ombres, on es va marejar el personal per acabar dient que res no a canviat i que tot segueix el curs que ja portava. S'ha canviat de tripulants, però la barca, el riu, i la ruta, segueix sent la mateixa, com a màxim han canviat un xic, la musica.
Diferents personalitats provinents del món de la cultura i la política han signat un document on es mostren en desacord amb la nota de la Conferència Episcopal Espanyola sobre les eleccions generals del 2008.
Entre d'altres coses diuen:
La comunitat política i l’Església són independents i autònomes, cada una en el propi terreny... Fem nostres les paraules de l’abat de Montserrat i les que en la mateixa línia han expressat diversos membres de l’episcopat sobre la legítima pluralitat d’opcions polítiques entre els cristians... En aquest sentit, pensem que el contingut de la nota de la Conferència Episcopal i la seva presentació pública es contradiuen amb aquesta visió esperançada de la societat i de llibertat d’opció política dels cristians.
L’actitud i les declaracions d’una part dels membres de la Conferència Episcopal Espanyola, el model de presència pública que promouen algunes entitats catòliques, així com el paper d’alguns mitjans de comunicació de l’Església, no afavoreixen el necessari clima de diàleg que l’Església hauria de testimoniar.
Molts catòlics no ens sentim còmodes en aquesta situació i per això volem manifestar amb contundència el nostre desacord i disgust.
7-2-2008El proper diumenge 10 de febrer i amb motiu de la Festa del vi jove i l'oli novell la Cooperativa Agrícola de Sant Jaume organitza la tercera mostre d'arts i oficis del món de la vinya i el vi.
Les edicions passades van ser tot un èxit de públic, i és que per a molts veure com treballa el ceramista amb les seves mans, o com pica el ferro rogent el ferrer, es de fet un espectacle.
Malauradament el món actual a anat arraconat aquells vells oficis abans base del comerç i als que podríem anomenar d'alguna manera el teixit industrial dins el medi rural. El ferrer, el fuster, la filadora, l'aiguardenter, el teixidor, el picapedrer,el ceramista, el matalasser, el sabater i tants altres han passat a la història, alguns d'ells encara es podrien trobar no fa pas gaire, altres ja pràcticament inexistents des de fa dècades.
En l'actualitat els que treballaven en aquells oficis s'han tornat artesans, i fires com aquesta contribueixen a mantenir viva la memòria i ha donar a conèixer als més joves l'existència d'un món que ja a desaparegut per sempre.
Ens volem referia aquí al Boter, ell és l'artesa que amb gran precisió s'encarregava de confeccionar botes de fusta per al vi, figura indispensable en altres èpoques quan en totes les grans masies envoltades de vinyes hi havia cub´s i els pagesos elaboraven ells mateixos el vi.
Avui dins del monogràfic dedicat a la història de la vinya i el vi hem confeccionat unes notes sobre els boters del Vendrell i descrivim pas a pas la manera en que és fa una bota de vi de forma artesanal.
4-2-2008Com explicàvem la setmana passada quan anunciàvem l'exposició en Joan Condal és una persona difícil de definir, artista, artesa naturista, el seu esperit aventurer l'ha portat a molts indrets del món per capturar la natura.
La seva exposició un món de colors dedicada a les papallones segurament ha estat la que li ha donat més èxit arriban-la a exposar fins i tot al Perú Infatigable treballa des de l'any 1992 en el taller de casa seva, buscat amb la seva imaginació i creativitat nous materials formes i colors per als seus treballs. Aquesta vegada, tampoc ens ha defraudat i a sabut plasmar en tot un seguit de fotografies, la bellesa de les fruites, però no s´ha quedat amb la pell, a volgut anar més enllà per fer-nos viatjar, fins el mateix cor de la fruita
Amb el seu to habitual didàctic i obert ens explicà com va realitzar les fotografies. El primer que necessitava era evidentment la matèria primera, es a dir les fruites. De bon matí es llevava i cap al mercat de la Boqueria de Barcelona, on si no trobaria més varietats i millors exemplars? adquiria sempre els fruits més verds, són els més consistents i durs a l'hora de partir-los. Amb molta paciència i armat amb la seva càmera fotogràfica, això si analògica, res de photoshop, utilitzant doncs tècniques fotogràfiques tradicionals i jugant amb la llum a aconseguit unes fotografies amb uns colors i transparències realment extraordinàries.
A Joan Condal se li nota que li agrada el que fa, i sempre vol fer participar al públic en les seves exposicions, en aquesta ocasió ha numerat els 23 quadres exposats i a reptat a la gent encuriosida a descobrir quina fotografia corresponia a cada fruita, si observeu les fotos us adonareu que la missió no era fàcil, si bé algunes com la poma o la taronja per resultar-os més familiar faciliten les coses no així altres quadres amb fruites exòtiques com la Mangosta, el Sharoni o la Rambuta. L'últim dia de l'exposició es procedirà al sorteig del regal exposat a la sala entre tots els encertant's del joc.
Hi encara esteu de sort, tots aquells que encara no ho hagin fet, poden gaudir encara d'aquesta exposició que restara oberta fins el 10 de febrer els feiners de 5 a 8 i el diumenge de 12 a 2.
Molta gent s'ha aplegat aquest diumenge al migdia pels carrers de Sant Jaume, ningú no s'ha volgut perdre la rua de carnaval que va començar puntual i en la que aquest any han participat carroses i comparses dels Monjos, La Ràpita, Sant Martí Sarroca, L'Arboç, Vilafranca, el Pla, Sant Pere Molanta, Sant Cugat Sesgarrigues, Santa Fe, Castellví de la Marca, Canyelles, Segur de calafell, Bellvei, Olèrdola, Roda de Berà, EL vendrell, Lleger i Sant Jaume.
Reflexions arrel la conferència de Maria Sanahuja (1)
El passat any vaig formar part d’un grup d’estudiants que vam escollir treballar a fons el tema de la Violència de Gènere en un curs específic de la UOC. Haig de confessar que la conferència de Maria Sanahuja que en conjunt va ser divertida i força provocadora per posar certs focus de llum sobre unes situacions no resoltes de la nostra convivència i de la concepció que tenim de la societat i que comparteixo amb ella la sensació que la Llei Integral contra la Violència de Gènere va ser feta des d’una visió que no va valorar la possibilitat que haguessin falses denuncies i que per tant no pogués donar-se una utilització interessada d’uns mecanismes pensats per eliminar de la societat un comportament que convertia a les dones en éssers de segona categoria.
Però no vull deixar passar l’oportunitat per expressar també altres realitats doloroses que es troben a la nostra societat i que són les raons per les quals va sorgir – amb els seus defectes – la llei integral contra la violència de gènere.
Al nostre poble el carnestoltes va estar marcat, com tots sabem, per la pèssima gestió de la de "cultura", però va haver-hi un element forani que també va tenir-hi incidència, sobretot en la polèmica qüestió del recorregut, i és el que argüeix l’Ajuntament com a coartada per defensar el recorregut planificat; la nota del Servei Català de Trànsit.
Amb la sardina ja soterrada, tal com mana la tradició, és hora d'analitzar fredament la situació.
En aquest poble ja comença a ser costum que cada cosa que s’organitza sota la responsabilitat de la regidora de cultura Montse Lope, s’acabi convertint en un desori . Aquesta vegada hi ha hagut un “tres en un”. En un mateix dia la de “cultura” ha trepitjat la Festa del Vi jove i l’Oli novell, s’ha inventat un recorregut insòlit per la rua de carnaval posant en peu de guerra els comerciants del centre del poble, i ha tornat a demostrar nivells d’ineptitud estratosfèrics en el fons; l’organització de tot plegat, i en la forma; encara no ha après la llegir dret el mapa carreteres que passen per Sant Jaume.
El butlletí d’informació municipal(II). El despotisme, il•lustrat?
El període polític precedent a la Revolució Francesa és conegut com a despotisme il•lustrat, amb la monarquia absolutista de Lluís XVI com la que millor l’exemplifica. “Tot pel poble, però sense el poble” és la frase que resumeix la manera de governar dels absolutistes en particular i dels dèspotes en general.
Però aquestes maneres de governar, més pròpies de l’antic règim que de les democràcies actuals, sembla que han tornat a renéixer en ple segle XXI, molt a prop de casa nostra, sense anar més lluny, al nostre Ajuntament.
El butlletí d’informació municipal (I). La propaganda del règim
Els països amb una baixa qualitat democràtica, entenguis dictadures de dretes i esquerres, règims socialistes, comunistes i derivats, acostumen a tenir mitjans d’informació controlats pel govern i pagats per tothom, on és magnifiquen i es lloen les virtuts dels governants i es demonitzen i s’ataquen els adversaris polítics - en aquest casos acostumen a rebre el qualificatiu d’enemics- culpant-los de tots els mals del govern, i moltes vegades atacant directament a les persones, més enllà de les seves sigles polítiques.
Marc Bartra va participar ahir al partit del FC Barcelona contra l'Atlètic de Madrid, al full web del Barça podreu trobar una magníficia fotografia d'aquest jugador en un moment del partit i les seves declaracions després del partit.
Dissabte dia 6 per la nit la Rua de La Munia va tallar durant el temps de la seva celebració la carretera TP 2125 (la que al poble de Sant Jaume dels Domenys correspon als carrers Carretera i Prat de la Riba) i no va haver cap problema, els mossos van estar presents i tot va discorre festivament.
LA VIDA TAL COM ÉS
El fum de la crisis. Les darreres estadístiques de venda de tabac deixen veure un notable increment de les vendes de tabac picat, per fer-se un mateix les cigarretes, en tal proporció que suposa un 55 % d’increment en relació a l’any anterior, mentre que la venda de paquets de cigarretes només disminueix un 9,9 %. L’import de la venda del tabac picat va suposar un total de 395,4 milions d’euros i la de paquets de cigarretes un total de 11.719 milions d’euros.
Abans d’ahir (dimarts 19) el Vice-president, Josep Lluïs Carod-Rovira va declarar a la sortida de la seva reunió amb el ministre d’exteriors del Senegal que a conseqüència de la seva visita s’obriria un Consolat d’aquest país a Barcelona. Ahir la Consol honoraria del Senegal a Barcelona, Marie Claude Vila de Font-Riera va recordar al Sr. Carod Rovira que ja existeix aquest des del 1973, queixa que va fer arribar als mitjans de comunicació.
El fet de que haguem estat en silenci fins ara ha estat per respecte a la justícia ja que tot el tema del camp de futbol està en mans de la justícia.
Però és intolerable que amb els diners dels ciutadans es publiquin tal quantitat de mentides, sempre amb la intenció d’intoxicar i confondre la opinió del veïns intentant encobrir així la mala gestió d’aquells que no donen la talla i tot allò que toquen se’ls fa aigües.
Per què Sèrbia a deixa't escapar Kosovo?
Veure fotos
Llegiu tota la declaració 
