13-5-2008 La setmana passada es van reunir al Parlament de Catalunya els representants de la Plataforma per una Vegueria Pròpia amb representants dels partits polítics que els han donat suport, CiU, ERC i PP.

Membres de la Plataforma amb Diputats del Parlament 5-12-2007

Aquesta trobada tenia com a finalitat intercanviar parers i cercar una resposta conjunta al document del Departament de Política Territorial i Obres Públiques que estableix un Pla Director Territorial per a l’Alt Penedès, Baix Penedès, el Garraf i en el seu cas l’Anoia.

Els presents, van considerar sorprenent i inacceptable el decret del DPTOP ja que no és una resposta a l’acord parlamentari del dia 5.12.007 que instava a la creació d’un Àmbit de Planificació. La Plataforma en un comunicat ha considerat que cal presentar quan més aviat millor una proposició de llei que modifiqui la llei del Pla territorial general de Catalunya en el sentit d’incorporar el nou àmbit que es demana des del Penedès.

Sembla ser que ERC va manifestar que, tant a dins com a fora del Govern, se sentia Plataforma, cosa que equivalia a que la Plataforma està dins del Govern, afirmant que no hi havien pogut tenir incidència davant la decisió del DPTOP d’endegar el Pla director territorial a les comarques del Penedès, però que cercaven amb tens interès una avinença que permetés desencallar la situació.Al final es va convocar una nova reunió amb els partits presents, CiU, ERC i PP pel proper 21 de maig al Parlament per tal de mirar de resoldre definitivament la situació.

Les sorpreses d'un conseller d'ERC

Conseller Governació

Es clar però que com sempre en política res és el que sembla, aquesta setmana el Conseller Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, a fet unes declaracions on planteja que les futures vegueries convisquin amb les actuals províncies. En aquest aspecte, Ausàs ha indicat que hi ha un estudi al respecte fet per la Universitat Rovira i Virgili en el què s'arriba a la conclusió que si es vol establir la divisió territorial per vegueries s'ha de fer sense tocar la Constitució espanyola, i per tant, sense suprimir la divisió provincial de Catalunya.

De entrada doncs, ha empassar-se les províncies, no sigui que toquem "la Bíblia constitucional" El conseller Ausàs sí que ha proposat substituir les actuals quatre diputacions catalanes per set consells de vegueria, 7 consells?, i la vuitena, la del Penedès?. El conseller fins avui, que sapiguem és d'ERC, no havíem quedat que el seu partit era uns dels defensors de la vegueria?

Ausàs ha indicat que aquesta proposta s'està preparant perquè pugui ser discutida al Parlament amb vista a l'any que ve. També ha dit que pel que fa als mapes i capitalitats és una qüestió que es pensa debatre a última hora, quan es porti al Parlament la proposta de llei, ja que no es vol entrar en conflictes territorials abans que es pugui aprovar la divisió administrativa.

Al final aclareix que per l'estat podran existir les províncies, però que a ulls de la Generalitat seran les vegueries les que configurarien la divisió territorial del país i que el Govern s'organitzarà en regions i vegueries'. Es clar una de les coses que no es modificaran són les circumscripcions electorals provincials, veritable mal de cap dels socialistes que no volen veure com ballen vots, escons i poder polític amb tot el que això comporta. En el fons un joc d' hipocresies i interessos.

I la vegueria del Penedès conseller Ausàs?

Deia el poema de Machado cantat per J. M. Serrat "Caminante no hay camino, se hace camino al andar, i al volver la vista atras se ve la senda que nunca mas se ha de volver a pisar". Aquesta vegada esmerçàrem una mica de temps i espai per parlar d'aquells camins que si existien, però que pràcticament ja no trepitgem.

Avui el nostre municipi a quedat desplaçat a la part alta de la comarca i resta una mica al marge de les principals vies de comunicació. Això però, no ha estat sempre així.

L'escriptor Palau i Ferrer explica com va haver una època en que "Sant Jaume dels Domenys era situat damunt del camí Ral i a l'encreuament del Vendrell a Pla de Manlleu i encara a ran del camí Fariner".

Qui s'en recorda d'aquest camins? Ara, el camí Ral segurament "pre-romà" resta abandonat i gairebè perdut en molts trams. En altres èpoques era pas obligat per anar de Valls a Vilafranca (ciutats comparativament més importants que no pas ara). Al arribar a Sant Jaume la seva importància creixia al entroncar amb el camí que venia del Vendrell i que portava cap a Tarragona

En aquella època, Sant Jaume dels Domenys era doncs un nus de comunicacions importants. No es d'estranyar, com segueix explicant Palau i Ferrer, que fos un indret estratègic, molt disputat duran la guerra carlina pels dos bandós beligerants. Cal fer notar, que des de dalt del campanar es domina gairebé tot el Penedès, des de més enllà de Vilafranca fins el Vendrell.

Pel camí Ral passaven els vianants muntats en llurs mules, dos hostals un a llevant, l'Hostal de l'Alzina i l'altre a ponen, l'Hostal Nou s'eren establerts a banda i banda del poble. L'existència d'aquells Hostals explica per si sol, la bona situació de Sant Jaume damunt d'aquesta via.

L'Hostal Nou és avui convertit en una casa de pagès, i a donat nom al petit nucli de l'Hostal. El podem trobar a l'esquerra tot just a l'entrada del barri. Pel que fa a l'hostal de l'Alzina no en queden gaire's restes, és situat després d'una petita pujada que hi a al camí quant travessa la riera de Marmellar, just abans, en el mateix encreuament de la riera, a mà esquerra s'hi troba la font de l'Alzina.

Seguir llegint.. el camí de Sant Jaume, el camí fariner, els orígens, la via Augusta..

Magí Pallarès, Miquel Martil, Montse Lope
i algunes veritats sobre els Arquets

30 Anys de despropòsits (a qui vulgui saber)

Intentarem amb aquests línies fer una aproximació a una realitat poc coneguda. Comencem fent un repàs històric dels fets, imprescindible per centrar-nos en el present més immediat i per intentar esbrinar els interessos foscos i les manipulacions barroeres. Us pot semblar llarg però només és un resum d'aquelles coses que sabem i que podem explicar. Algunes hem preferit no deixar-les per escrit. Aquest especial va dirigit a tothom qui vulgui saber i que no vulgui conformar-se amb les versions oficials.

Terrenys dels Arquets

Aviat farà 29 anys d'aquell 18 de juliol de 1979 en que la Comissió d'urbanisme de Tarragona va aprovar el pla parcial dels Arquets. Aquí comença la història d'uns terrenys en un temps plens de vinyes i que han passat 30 anys erms. Una història de despropòsits interessos foscos i especulació.

En el principi era el cel i la terra plena de vinyes..

El 14 de febrer de 1989 la Generalitat va declarar l´incompliment de les obligacions urbanístiques de l´entitat promotora de pla parcial "Els Arquets" Les Arques de Sant Jaume S.A.

El 14 de Gener de 1990 es va celebrar a la sala de teatre de la Societat de Sant Jaume l´Assemblea General Extraordinaria que va aprovar la constitució de la Junta de Compensació, que fora inscrita en el Registre d´Entitats Urbanístiques col·laboradores per acord de la Comissió d´Urbanisme de Tarragona el 24 d´ abril de 1991. La Junta, va encarregar un nou pla de reparcel:lació.

Llorenç Padro, "No en mi nombre" o en nom de qui?

El temps ha acabat demostrant que l'ajuntament de l'època no li feia cap gràcia que els Arquets tiressin endavant. Un home Llorenç Padró que no feia pas gaire havia vingut a viure a l'urbanització es va encarregar de moure les coses. Va reunir als veïns i els va convencé per desfer la Junta de Compensació i passar l'urbanització al ajuntament. Ho va tenir fàcil, el milió de pts del que es parlava en aquell moment, espantava a la gent, com de costum ningú volia pagar i encara menys a una junta de la que tothom es malfiava.

L'Assemblea d'Horta, avortament lliure i gratuït

Arriba el 2 de Juliol de 1994 la Junta de Compensació celebra la seva assemblea ordinària. amb l´assisténcia de 82 parcelistes al Ateneu Cultural Hortenc, al barri barceloní d´Horta. A la tribuna d´oradors els membres de la Junta en ple l´advocada de la Junta i també l´alcalde de St. Jaume el Sr. Pallares. Demana la paraula Llorenç Padró qui en nom propi i de 34 propietasris més presenta una bateria d'objeccions sobretot de forma.

Va ser així com es va avortar els propòsits de la Junta. En  comptes de renovar-se els càrregs es va nombrar una comissió provisional amb el Sr Llorenç Padro al davant, es va demanar que tota la documentació existen inclos el proyecte de compensació elaborat es depósites al ajuntament i es va anular la convocatòria de l´assemblea extraordinària que tenia com a punt central de l´ordre del dia la presentació i proposta d´aprovació del projecte de compensació elaborat.

La Junta de Compensació com el "Rosari de l'aurora"

El febrer de 1995 un grup de veïns dels Arquets van lliurar una carta als parcelistes demanant la seva signatura per solicitar una assemblea de la junta de compensació per tal de disoldre-la, per lograrlo i segons els estatuts de la junta es necesitaven un un miním de 90 signatures.

El 10 de març es va lliurar una requisitoria signada per Llorenç Padró al consell rector de la junta de compensasió, perque es convoques una assemblea extraordinaria amb un unic punt del dia: Anulació i liquidació de la junta.

Finalment el 21 de maig de 1995 es va celebrar a la casa de cultura de St. Jaume la que seria l´ultima assemblea de la Junta de Compensació amb una sala plena de gom a gom. A la taula els membres de la Junta amb el seu president el Sr. Vives i la presència de l´alcalde Sr. Pallarés. Després de diverses qüestions va arribar el moment esperat per tothom, el de procedir a la votació que va acordar per 121 vots a favor i 1 en contra la dissolució de la Junta de Compensació. Encara ressonen les paraules del llavors alcalde Magí Pallarès prometen "borron i cuenta nueva" i que convertiria els Arquets en una urbanització de "primera divisió"

L'Ajuntament ja és l'amo, l'himne del silenci

Els Arquets, amb la dissolució de la Junta es passava del sistema urbanístic de compensació al de cooperació on es l´ajuntament (previ pagament de contribucions especials) l´encarregat d´executar les obres d´urbanització.

La realitat va anar per un altre costat, l'ajuntament no semblava  tenir interès en fer res en aquell moment, va parar les llicències d'obres i va començar una etapa fosca. Les úniques iniciatives de les que es tenen coneixement són les de el 3 de setembre de 1997 en que es va aprovar l´expedient de divisió d´Els Arquets en dos polígons i la del 2 de Juliol de 1998 quan és va aprovar definitivament l'expedient de canvi de sistema d´actuació urbanística(de compensació a cooperació).

Hivern del 2006, Nocturnitat i ...

Reunió Arquets febrer 2006 amb l'ex-alcalde Pallarès a la taula

Després van venir molts anys de silenci, fins el 24 febrer de 2006 quan l'alcalde Pallarès convoca els veïns dels Arquets i anunciar acompanyat per un equip de tècnics que el projecte estava fet i sols quedava pagar i iniciar les obres. La sorpresa va ser majúscula ningú sabia res del que s'havia estat coent des de feia temps a les esquenes dels veïns ni tant sols Llorenç Padró l'home que es va encarregar en el seu dia d'aturar el projecte de la Junta de Compensació.

Manipulació política o "Charlotada"?

Diàleg o demagògia?

Pallarès res temia dels mansos i sempre desorganitzats veïns dels Arquets, algun crit i poca cosa més. Però va aparèixer en escena la socialista Montse Lope, la qual feia pocs mesos que havia vingut a viure als Arquets. Va contactar amb Miquel Martil el regidor socialista, el tema tenia volum suficient com per crear una batalla política de la que en poguessin treure rèdits electorals. De seguida va començar el soroll. Dies més tard es creaven associacions fantasmes, una d'elles va ser l'AACA (Associació Administrativa de Contribuents dels Arquets) Amb Montse Lope com a presidenta. En teoria per      defensar els veïns de les pretensions de Magí pallarès, a la pràctica... a hores d'ara ja és de domini públic el que es pretenia. Recordeu la campanya demanan diàleg, o el maliciós punt de llibre repartit per Montse Lope en l'Aplec dels Arquets d'ara fa un any?. L'associació va agafar un advocat "amic" de Montse Lope (com no)i va demanar als veïns que volguessin signar uns papers comprometen-se a pagar les despeses que es derivessin de la seva defensa. Tot era vàlid per carregar contra el pla de Magí Pallarès.

Montse Lope Presidenta de l'AACA amb veïns dels Arquets

Els veïns però no són tant tontos, com fa uns dies vaig explicar tant aviat es van assabentar que Montse Lope es presentava com a numero dos pels socialistes van fer cua davant de casa seva retorna'n-li els papers signats per l'advocat i no varen volgué saber res més de l'AACA. Dies més tard els mateixos veïns van fer una assemblea i van contractar un altre advocat.

27 de maig salta el govern amb Pallarès inclòs

Relleu al ajuntament

Finalment el 27 de maig, aviat farà un any, Magí Pallarès perd la majoria en les eleccions municipals, ERC-PSC pacten i la mascarà cau. Montse Lope s'amaga i Miquel Martil, desapareix. Potser ara ja tenen el que buscaven, la cadira? i els veïns, i els 25.000 € que trobaven del tot exagerats? abans semblava que Pallarès i alguns feien un gran negoci que el preu era desproporcionat, avui diuen que les coses valen el que valen, una manera de dir que valen el mateix, això que ara en teoria ningú s'embutxaca res, i no com abans que tot eren comentaris. Que em de pensar, que eren uns perfectes ignorants i incompetents i que no tenien ni idea del que valien les coses? o bé que prou que ho sabien i tot era una estratagema i un engany?. Personalment he de confessar que m'imaginava aquesta situació, les paraules i promeses dels polítics també "valen el que valen" i en alguns casos sobretot els dels polítics d' ideologia Zapaterista ja han demostrat sobradament que no valen res. Així que sabia que acabarien per posar-se en evidència. El que si que no m'imaginava és que serien tant, tant barroers.

 Martí & Martil, "Donde dije digo, dije diego"

Reunió 9 febrer 2008 - Nou govern, el mateix camí

El passat 8 de febrer l'Ajuntament amb el flamant Miquel Martil regidor d'urbanisme va tornar a convocar el veïns en assemblea. Amb quin resultat? ambigüitats, incomprensions, i marejar el personal. He parlat amb diversos veïns i veïnes que hi van assistir, ningú n'ha tret res en clar, uns van entendre una cosa i altres gairebé la contraria.

En resum, Pallarès va iniciar la història, ell és el primer culpable de que la situació arribes fins aquí. Interès va haver per dissoldrà la junta de compensació i passar al ajuntament. Queda clar que no per accelerar el projecte sinó vist el resultat per tot el contrari, res es va fer fins que els terrenys dels Arquets van començar a tenir molt de valor, llavor tothom olorava negoci, fer les coses d'amagat i a esquenes dels veïns no l'honora. Cal dir que les coses es pogueren haver fet d'una altre manera, els veïns sempre han estat a favor de dignificar la zona, però mai s'els va escoltar, el 3 de setembre de 1997 es va dividir l'urbanització en dues zones, era lògic no barrejar pomes amb taronges, es a dir zona habitada i parcialment amb serveis i zones on res hi havia. Al final tot al mateix sac, molts veïns que ja van pagar els serveis ara els tenen que tornar a pagar, l'excusa? no estan actualitzats. Clavegueres o instal·lacions elèctriques soterrades(no ha tot el poble hi són) s'han de tornar a fer. Serveis que tenen 20 anys són obsolets? per aquesta regla de tres mitja Catalunya hauria d'anar a terra. En el fons mentides, feina mal feta i foscos interessos.

Limitat en groc la zona del polígon 1 segons l'aprovació feta el 3 de setembre de 1997. Es la zona habitada en la que hi ha carrers amb tots els serveis.

La pregunta:

Per què l'Ajuntament que sabia des de feia anys que tot acabaria en el mateix sac i que els costos per propietari serien milionaris va deixar que es venguessin propietats sense avisar als compradors?

Al nostre entendre el comportament de l'Ajuntament va ser indigne, no només va fer el projecte sense informar als que al final haurien de pagar, sinó que tampoc va avisar als compradors dels darrers anys de la veritable realitat (gairebè la meitat de les parcel.les i cases van canviar de propietari en els darrers 4 anys). L'ajuntament callava mentre cobrava permisos d'obres.

Al llarg d'aquest anys s'hagues pogut establir mecanismes de segregació de la zona habitada, passar-la al poble, però no, es va optar per marginar als seus veïns, mentre s'asfaltaven camins rurals(res a dir) als Arquets només cobrar impostos, i res més.

L'actual equip de govern ERC-PSC ha heretat tota aquesta situació, i no ha sabut no ha pogut o no ha estat prou valent per desmuntar-lo. s´han limitat a disparar les armes que ja estaven carregades. A tot això la demagògia del socialistes més que escandalosa ha acabat sent una xarlotada.

Al final.. víctimes, rialles i fastic sideral

Es així com els veïns han acabat sen víctimes d'uns polítics mediocres, per no dir pèssims, i mal gestors, interessats ves a saber en que, en buscar solucions pels veïns a estat clar que no. Després ja ens podran venir amb la cantarella de que estan al servei dels ciutadans. Al servei del ciutadans?? Ja Ja Ja, Quin faaaart de riure.

30-4-2008  El diputat del grup parlamentari CiU de l'Alt Penedès, Joan Raventós, ha qualificat la proposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques d'impulsar un Pla Director de les comarques del Penedès de 'trampa' i ha afirmat que la 'rebutjaran perquè no impulsa la creació de cap àmbit'. 'Amb la proposta de resolució aprovada el desembre, el Govern no ha complert la voluntat dels ciutadans i cal fer un pas més', ha afirmat Raventós. Per aquest motiu, ha avançat que des de CiU es proposarà modificar la llei d'ordenació territorial per a la creació de l'àmbit del Penedès. Afirma no voler donar al Govern 'cap més excusa' per no complir amb els 'desitjos' del territori.

Raventós afirma que el que es va aprovar el 5 de desembre va ser una proposta de resolució, que té un 'condicionament inferior' al que té una llei. 'Les propostes de resolució poden donar una interpretació com la que ha fet el conseller Nadal, mentre que la llei s'ha de complir', ha especificat el diputat.

El diputat de CiU ha emplaçat la resta de partits polítics que en la proposta de resolució hi van votar a favor –PP i ERC- a donar suport a la modificació de la llei per tenir prou 'complicitat' per tirar-la endavant.

Quant a terminis, Raventós ha especificat que el procés s'inicia ara però que es vol concretar de manera 'immediata'.

Sardanes a la Rambla

Fotografies Sardanes

La Cobla Principal de Tarragona va ser l'encarregada aquest diumenge 27 d'abril de posar musica a la ballada de sardanes que es va organitzar a la Rambla de les Escoles. La ballada va ser dedicada als nens i nenes del CEIP els Quatre Vents que havien fet el curs de sardanes i va comptar també amb la participació del grup; "Dansaires del Penedès" que van realitzar diversos balls d'exhibició i van ajudar a ballar als que s'hi van decidir.

Cal afegir que hi havia molts nens i nenes i gent jove, fet que es va valorar molt positivament fins al punt que es va arribar a dir que  hi ha l'intenció de crear alguna mena de colla sardanista a Sant Jaume, tot i saben que la sardana no és massa popular en aquestes comarques. Per acabar es van lliurar obsequis i va haver coca i cava per tothom.

Tres Tombs Lleger

Fotografies dels Tres Tombs

28-4-2008  Amb un dia assolellat, un any més  Lleger ha celebrat la festa dels Tres Tombs, una festa que ja és  tota una tradició i que aquest any ha arribat a la 11a edició.

Diversos han estat els actes organitzats per la Societat de Lleger. El més matiner, l'esmorzar, així poc abans de les 9 del matí ja s'estaven encenent les barbacoes i es traginava a la plaça Onze de Setembre amb les botifarres i el menjar que poc després es servia en plats i que els assistents van pogué cuinar a la brasa. A aquesta hora també arribaven els carruatges i genets que veuríem més tard pels carres del poble.

Al voltant de les 10'30 és va obrir a l'antiga escola l'exposició "Coses dels llegerencs d'ahir". Un recull de objectes antics que van ser cedits per l'ocasió per diferents veïns i veïnes de Lleger i que venia a ser una mostra de com ha canviat la vida del poble. Entre els objectes exposat hi havia eines del camp com, aixades, falç's, aixetes de bótes i arades, barrejats amb objectes més casolans com un vell aparell de radio, cristalleries, cassoles de ferro i alumini o un rellotge de butxaca.

Cap al migdia els cavalls i els carruatges es van fer els amos dels carres de Lleger. Gairebé una trentena de carruatges vinguts de Llorenç, La Bisbal, Gornal, Vilafranca i altres indrets hi van participar en la desfilada, engalanats i ben "guapos" com marca la tradició. Era aquest un dia en que als animals no s'els feia treballar.

Tots els cavalls els va tocar passar per davant de Mossèn Esteso, qui un a un els va anar beneint. Recordem que antigament els animals de treball tenien molta importància en el món de la pagesia. Sant Antoni el seu patró garanteix la fertilitat i el guariment del bestiar.

No va faltar la presencia d'en Joan Romeu, més conegut com Joan el Pipa's de Vilafranca. Qui va obsequiar a l'alcalde Martí Ventura d'una branca de olivera, en senyal de pau, una ferradura de la sort, i una barretina símbol de catalanitat.

Per acabar els organitzadors van repartir obsequis als carruatges que hi van participar en els Tres Tombs. I fins l'any que ve, amb l'ajut de Sant Antoni.

Coral Rierol

Fotografies del concert

24-4-2008   El passat diumenge dia 20 és va fer a la Societat de Sant Jaume el concert de Sant Jordi de la Coral Infantil Rierol.

El concert s'emmarca aquest any dintre dels actes del seu 20è aniversari, i va estar dividit en dues parts.

En la primera part es va fer una "Cantata" i es va representar la Llegenda de Sant Jordi, van cantar els grup dels més petits "Llobets i Arquets" En aquesta ocasió la Coral no va estar sola, ja què va comptar amb la col·laboració del grup instrumental ORFF de L'Arc de Barcelona. L'interpretació de la Llegenda va ser bona, això sí ràpida i molt aplaudida.

En la segona part és van cantar un seguit de cançons molt variades i de procedència diversa, Marroc, Xina, Hongria Bolivià Catalunya etc. Les van interpretar els grups primer de mitjans "Gimenelles" i després els grans "Campaus" que van acabar cantant plegats. Amb la cançó mallorquina Ses veremadores van tancar el concert.

Després va haver intercanvi de regals entre les directores de la Coral Rierol i de L'Arc de Barcelona un faristol i punts de llibre de la Coral.

Al acabar la directora de la Coral Rosa Rafecas va agrair l'assistència al públic i els va animar a anar el proper 25 de maig al Auditori Pau Casals del Vendrell on representaran "El Timbaler del Bruc" que segons va dir representa tot un repta.

La Penya Blaugrana al estadi del F.C. Barcelona

Ampliar foto

A partir d'aquest dissabte 19 d'abril la "Penya" ja té placa

22-4-2008 Tot i que el Barça com ve sent habitual últimament no dona gaire's alegries als seus seguidors i aquest dissabte no va ser una excepció ja que va empatar a casa davant l'espanyol, per la Penya Blaugrana de Sant Jaume dels Domenys va ser un dia d'aquells que de ben segur recordaran.

Més de 40 penyistes es van desplaçar al camp nou en autocar, entre els quals el president de l'entitat, també els va acompanyar un directiu del FC Barcelona, el delegat de penyes de Tarragona Nord (Sr Francesc Serra) i el delegat de penyes de València (Sr Salvador Torres).

Repetim, aquesta dissabte va ser especial, al estadi del F.C Barcelona és va inaugurar la placa que en nom de la Penya Blaugrana de Sant jaume dels Domenys romandrà penjada a partir d'ara. Cal destacar que l'acte fou tot un èxit i que els assistents s'ho vam passar molt bé. La Penya informa que tothom que hi vulgui veure la placa la trobara situada just davant l'entrada per on els jugadors salten a entrenar a la Masia, esperen que els porti sort.

Anna Simó

Fotografies de la conferència

Primer va haver unes paraules d'agraiment i presentació a càrrec del regidor Joan Baseda i de la Presidenta de l'Associació de Dones la Llinyola que van destacar el seu perfil humà i professional. A continuació Anna Simó en un to distes i proper va agafar la paraula aconseguint des de el primer moment captar l'atenció d'un públic que va seguir amb molt de detall els seus arguments.

L'Anna Simó va explicar com va néixer en un petit poble del Segrià, els seus pares eren pagesos i es van traslladar a ciutat quan tenia 15 anys, ja què els fruites que tenien no els donaven per viure.

Marcar-se objectius

En tot moment va encoratjar a les dones a marcar-se objectius; "T'has de proposar fer-ho" va dir, i "n'acabes sortint". va explicar com amb voluntat ella va aconseguir estudiar. Va lamentar que encara avui el fet d'haver nascut en un poble petit dóna "menys oportunitats que en una ciutat" i també que "les dones que treballen forà de casa "de mitjana cobren un terç menys que els homes", afegint que sovint s'han d'encarregar de les feines domestiques i de tenir cura dels seus. Va apostar per què es comparteixin les feines de casa i per un tracta igualitari, "pel fet de ser dones no som més ruques", va dir.