6-4-2008  En la mateixa nota que citem a dalt l'Ajuntament ha donat a conèixer que el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya ha incorporat el municipi en el projecte que impulsa per el món rural, per tal de facilitar l’accés als serveis de comunicacions electròniques, telefonia fixa i mòbil, accés a banda ampla i TDT. Amb aquest projecte es donarà cobertura a tots els serveis de telefonia, fixa i mòbil, TDT i ADSL ja que té la finalitat de cobrir les ombres existents a tot el país. L'Equip de Govern ha afirmat que no permetrà, sota cap concepte, que cap ciutadà o ciutadana del municipi se senti indefens o indefensa sense poder contactar amb el 112. I que això també ho tindrem ja.

Amb aquest motiu, li han explicat al Secretari de Comerç que es tenen encetades converses a fi de ser el primer municipi del Baix Penedès que impulsarà el projecte “WI-FI” per donar accés a Internet per a tothom a un cost molt baix. Donades les característiques del nostre municipi, tenim moltes ombres i molts problemes de cobertura, tal i com la Generalitat té detectat i vol solucionar.

Mas a La Nit al Dia

9-4-2008 Tot va començar amb Baltasar, no el rei mag d'orient, sinó el Conseller de Medi Ambient. De sobte ens parla que per pal·liar la sequera s'ha de fer una captació d'aigua del Segre, després en diu Punxada, tot per no dir la maleïda paraula "TRANSVASAMENT".

A Lleida i sobretot a les Terres de l'Ebre de seguida comença el malestar i les declaracions contraries. La cirereta la posa dos dies després, la Viceprecidenta del Govern Central Maria Teresa Fernandez de la Vega quan ens nega categòricament que es faci cap tipus de transvasament en la conca del Ebre. Baltasar no sap per on sortir-sen i Montilla i el PSC intervénen i asseguren que és l'única solució, si és que no volem patir restriccions, El portaveu socialista al Parlament Miquel Iceta afirma si no podem transvasar l'aigua del Segre que ens donin una solució. Pels mentides polítics és diu que dilluns passat pels passadissos del Parlament un Montilla molt empipat deia: No diuen que som espanyols doncs que ens garanteixin l'aigua!!.

Amb un Baltasar desautoritzat fins i tot pel seu propi partit on ha d'escoltar com el flamant senador de ICV Jordi Guillot li estira les orelles dient que un transvase és un transvase, Montilla amb l'aigua al coll(és un dir) es decideix a convidar a "Palau"  a Artur Más, per parlar-ne.

Hores més tard en una entrevista a La Nit al Dia de TV3 Mònica Terribas li pregunta Com anat la Cimera ? resposta de Mas... No n'hem tret aigua clara. Más assegura que el PSC té una predilecció pel Segre, i diu que li va preguntar amb quins suports compta per tirar-lo endavant? ja que el govern central esta en contra.

Zapatero Envestidura

Mas explica que una cosa és la sèquia i l'altre l'escassetat de recursos híbrids la solució definitiva segons ell, passaria pel transvasament del Roina, de les desaladores n'esta d'acord però jutja que son una solució transitòria i afegeix que consumeixen molta energia. Más destapa que ja va fer la petició a Felipe Gonzalez i Aznar i que li van respondre.. No donarem l'aixeta del aigua als francesos. Evidentment el que ens preguntem si l'aixeta del gas la té Algèria, la del Petroli Aràbia Saudi o Veneçolà i si transportem energia de França perquè no l'aigua?

Ahir durant el debat d'investidura es varen pogué escoltar algunes coses curioses, primer la demagògia de Rajoy que diu que mentre l'Ebre es desborda Barcelona passa sed, també la petició de Durant a Zapataero perquè estudiï el transvasament del Roina i l'aceptació de mala gana d'aquest dient que bé que no es tanca a res ,una manera com un altre de tirar pilotes fora. Això sí,hem escoltat de Zapatero dir que ell és el coordinador' de les polítiques de l'aigua i el "garant de la solidaritat i la cohesió territorial", bonica paraula aquesta de garant.

Així que els catalans que descobrim una vegada i un altre que no manem ni podem decidir res al nostre territori només hem escoltat aquests dies boniques  paraules dels nostres polítics, ara solucions.. ja podem anar-nos a encomanar  als deus de la pluja perquè molt ens temem que si no.. estarem ben fututs si no plou.

Xavier Vona

6-4-2008  L'ex-regidor d'urbanisme en l'anterior govern Xavier Vona, en representació del grup municipal de CiU va presentar el passat 27 de març una petició oficial a l'actual Govern Municipal entorn als estudis esmentats pel Sr. Martí Ventura i el Sr. Miquel Martil en declaracions fetes als mitjans de comunicació i que feien referència a les necessitats de cobertura de telefonia mòbil al nostre municipi.

En la sol·licitut es demana una copia del treball de camp i del estudi tècnic realitzat per la companyia telefònica "mobiles España" que el sr. Martil va dir en  la sessió ordinària del ple celebrat el passat 10 de març que s'havia realitzat sobre el terreny per poder decidir sobre la instal·lació de les antenes.

CiU demana conèixer els detalls d'aquest estudi per tal de poder elaborar una proposta,  raonable i raonada per part del seu grup, per facilitar la millora del servei de telefonia mòbil al municipi.

Campanar sense antena

CiU es pregunta arran de les afirmacions del senyor Martil en que diu que les antenes és una iniciativa que neix de la voluntat de la Generalitat. On es l’informe de la Generalitat específic de les necessitats del municipi de Sant Jaume dels Domenys?. On són les marques al terreny dels estudis realitzats?. Perquè no hi ha cap senyal que cap equip hagi vingut a fer cap mena d’estudi sobre el terreny?.Com és què, si existeix aquest informe no el va presentar al Ple Municipal? Com és què, si existeix aquest informe de la Generalitat no l’han presentat amb bombos i platerets i no que fins ara no havien dit res. Com és què només donen instal·lacions a una companyia de telefonia mòbil obviant les altres? És així com es garanteixen una millor cobertura pel municipi?

El Sr. Martil diu que si hi ha millor cobertura, els mòbils funcionaran generant menys radiació. I la radiació de les antenes? Vol dir que no tenen radiació les antenes i que per això van aprovar (ERC/PSC) instal·lar-les al costats de dos dipòsits d’aigua d’us de boca i amb tants habitatges al seu voltant?.. On es l’informe on és diu el grau de radiació dels mòbils en funció del nivell de cobertura? Com és que no ho han fet públic quan és una cosa d’interès general per tothom que tingui mòbil?

CiU conclou que Martil vol fer veure que es tracta d'una iniciativa de la Generalitat per treure's responsabilitats dels damunt.

Festa setè aniversari

Reportatge fotogràfic

Un cop més Pepa Plana va deixar aquell bon gust de boca al que té acostumats als seus seguidors, amb aquella capacitat de fer que el públic entri dins el seu espectacle i acabi creant una complicitat que fa que s'alliberi no només el riure sinó també un sentir-se a prop de l'artista i voler contribuir a fer encara més un èxit de la representació.

Sorpresa també per aquesta magnifica pallasa, quan va rebre un record de part de La Llinyola, amb productes de Sant Jaume dels Domenys i la tradicional llinyola que dona nom a la associació.

Pepa Plana, nascuda a Valls du un llarg historial de formació, que va des de un stage amb Ariane Mnouchkine a Paris al Teâtre dy Soleil, a cursos de Clown amb Roberto Cuilli, Virginia Imaz, John Wright (específic sobre el món del Clown i Shakespeare), Moshe Cohen i Angela de Castro; passant per cursos de "Eccentric Performing" amb Avner Eisenberg i Julie Goell o el de direcció també amb Eisenberg.

Després un berenar va servir de cloenda de la jornada d'aniversari.

La Llinyola

Un mar d'antenes

31-3-2008 Ja se sap quan l'oposició, en aquest cas CiU critica l'acció de govern de torn, el govern sol tenir la temptació de respondre que quan ells governaven o feien pitjor. Això és el que ha manifestat el regidor socialista Miquel Martil al 3 de vuit d'aquesta setmana, al assegurar que a Magí Pallarès se li veu el llautó i que només esta preocupat per ocultar la seva nefasta gestió.

Senyor Martil, siguem seriosos i rigorosos, Magí Pallarès ja no governa, ara són vostès ERC-PSC, són vostès els que tenen la responsabilitat de fer les coses bé, explicar que ells volien posar les antenes vet a saber a on, i dir que ho feien pitjor, equival a dir que vostès tampoc ho estant fent bé.

Al poble ja no l'interesen aquestes histories, repetim Pallarès ja no hi és, ara el que tothom vol saber és on les volen posar vostès. De moment ha queda clar que algunes d'elles com la dels Arquets estarà a 100 metres de la zona habitada. Tornem a recordar que hi ha estudis que mostren l'augment de transtorns diversos i l' augment de casos de càncer al voltant d'aquest tipus d'instal·lació. No cal tampoc menysprear l'impacte visual i passagístics que comportarà la instal·lació de les 8 antenes de telefonia que segons es desprén d'un informe del que no sabem l'autoria ens pretenen encolomar.

Ningú vol viure a l'edat de pedra, però ningú vol que el progrés(paraula aquesta que tant agrada als socialistes) acabi amb les seves vides. 8 antenes equivalen a 1 per cada 250 habitans. Per fer-se una idea a Vilafranca amb aquest ratió n'hauria d'haver 140. Cal estudiar alternatives i sobretot cal informació, molta informació.

No pretenem fer demagògia amb aquest tema, simplement volem cridar l'atenció de com una vegada més el govern municipal actua sense transparència i sense deixar participar als afectats. Una vegada més..

26-3-2008 Un any més ha arribat el dilluns de Pasqua i amb ell el tradicional aplec de l'ermita dels Arquets.

Reportatge fotogràfic

Aquest any no em tingut sort amb el temps, el dia es va llevar fresc i encara que amb prou de sol, també amb moltes ràfegues de vent, que van aconsellar amb bon criteri, traslladar el dinar i la posterior actuació musical a una nau del polígon industrial.

El temps però no va impedir la celebració a les 12 del migdia de la tradicional missa a l'ermita dels Arquets. En acabar van despenjar del seu lloc la imatge de la Mare de Déu dels Arquets. Com de costum Mossèn Estesso agafa'n-la ben fort va sortir de la capella i tothom el va seguir en una curta processo per l'entorn, tot cantant els Goigs a la Mare de Déu dels Arquets.

L' habitual cantada de la Coral Infantil Rierol també va tenir que fer-se a l'interior de la capella, cal dir que aquesta va quedar petita per enquibir tota la gent que si va aplegar, si a l'hora de la missa ja era justa, després amb els cantaires de la Coral a dins l'expectació va augmentar i no tothom va pogué entrar.

Els cantaires de la coral distribuïts en tres grups, petits, mitjans i grans, i dirigits per Rosa Ràfecas van cantar diferents peces, caramelles, cançons infantils i populars i van acabar com és tradicional interpretant "Set dies de quaresma" que va ser també cantada per molta gent del públic.

L´hora de dinar va arribar, que com ja em dit es va ver en una nau del Polígon Industrial, allà ja feia estona que s'olorava a paella. Aquest any han estat tres les paelles que s'han fet, i és que el dinar ha estat multitudinari gairebé 500 coberts.

Primer es va fer cua per recollir les amanides ja preparades i després és va servir l'arròs, cal dir que amb molt de traça i rapidesa per part de l'empresa (La Paella de l'Isma) de Sant Quintí de Mediona

Després del dinar, cafès, licors, i cava de Sant Jaume, va arribar l'hora de la musica, en aquesta ocasió va ser posada per el grup musical del Berguedà , Cafè Trio. Els seus cantants, Marcel Casellas i Eva Solà acompanyats al piano per Jordi González, van fer un repertori de temes variats que van engrescar a ballar fins aquells que mai, no hi ballen.

Cal esmentar per acabar que també i va haver cremat per tothom. I apa ara fins l'any que ve, esperant que ens faci més bon temps, i per molts anys Aplec dels Arquets.

Carrer Rovira (Cornudella)

31-3-2008 Segons informacions aparegudes a la premsa i també a la web municipal de CiU, l'equip de govern a renunciat a fer unes voreres al casc antic de Cornudella les quals estarien inclosos en el PUOSC del 2007. El fet que ens ha semblat més sorprenent però, són les declaracions que segons CiU a fet el regidor d'urbanisme Miquel Martil(PSC), segons em pogut saber va dir que fer les voreres suposava unes contribucions especials d'uns 1200 euros de promig per habitatge afectat i que molts veïns i veïnes eren gent que no podia fer front a aquest cost".

Genial senyor Martil, Per què no s'aplica aquest argument als pobres veïns "desauciats" dels Arquets, ho és que ells són milionaris, recordem que han de pagar no 1200 sinó 27.000 €. Sr Martil el seus arguments no s'aguanten per enlloc ni tenen cap credibilitat, i més val no seguir  per no aburrir als lectors, ja què retalls com aquest, en tinc tot un mostrari.

Segons comprovacions posteriors fetes per CiU les contribucions especials són de 250' a 600 €, en cap cas 1200 € com va dir Martil.

Com han canviat les coses, l'any passat en l'aplec dels Arquets, la senyora Montserrat Lope, avui regidora de cultura, es va permetre el luxe de repartir uns famosos punts de llibre en nom de l'Associació Administrativa dels Arquets, on es podia llegir una poesia mal intencionada on al final es carregava contra l'anterior alcalde Magí Pallarès.

Reproduïm tot seguit dita poesia, i ens permetem fer a sota  una versió actualitzada de la mateixa

Final de la poesia repartida per Montse Lope a l'Aplec del 2007

Ah que trista la vida, la mentida i l'engany sempre acaben deixant en evidència als que la practicant, això es el que els ha passat a aquesta parelleta de l'escena política domenyenca. Tots dos plegats es van inventar tot allò de l'Associació Administrativa de Contribuents dels Arquets de la qual la senyora Lope era  presidenta i alguna altre associació fantasma de la que ja mai més s´ha sabut res. Tot un muntatge polític, i les campanyes demanant diàleg, qui s'en recorda d'allò?

Que trist és tenir memòria, aquell dia de Pasqua, defensant al pobre veí dels Arquets i avui mirant cap un altre costat. Prou que ho varen calar els veïns per que, tant punt com la senyora Lope va fer pública la seva candidatura pel socialistes, es va formar cua davant de casa seva, tots els veïns que havien signat un paperot comprometen-se a pagar les despeses del advocats que els havien de defensar els hi van tornar un a un. Quina decepció es va emportar la senyora Lope, els veïns se sentien manipulats, els veïns ja no l'estimaven.

Ho sento però la vida és així, com un bumerang, sempre et torna tot allò que llences.