|
|
|
| |
 Roda de premsa on es va fer públic el comunicat On és el compromís adquirit pels Consells Comarcals del Penedès quan es van manifestar contraris al CIM i a favor de la defensa d’un territori Penedès lliure de logística? La gent del Penedes que varem confiar en aquestes institucions ens sentim decebuts. Tot aquest afer ens diu ben poc a favor de la classe politica, ja que transmet un absolut menyspreu per les institucions que representen. Els seus bons proposits es queden en paper mullat davant les seves actuacions. Recordem que van ser justament els Consells Comarcals de l’Alt i Baix Penedes, i la gran majoria d’ajuntaments, els capdavanters en votar la mocio en contra de la instal・lacio del CIM, ja que el consideraven desmesurat i contrari als interessos d’un territori que defensa la seva economia del vi i el seu paisatge vitivinicola. Des dels Consells Comarcal, des de molts ajuntaments i des dels grans partits politics no s’ha fet res per defensar les propostes que neixen del propi territori, —demanar no al CIM i la proposta d’una nova cultura del territori— ningu ha mogut un dit per molt que s’omplin la boca de bones intencions, en la majoria de cassos es per “figurar” davant la galeria i en altres una actitud hipocrita que amaga la veritable realitat: el menyspreu cap a la gent del territori. Els grups en defensa del territori del Penedes: ADEMA de Sant Sadurni d’Anoia, Associacio per a la salut i el medi ambient de Santa Margarida i els Monjos, Col・lectiu Ecologista Bosc Verd (Ecologistes de Catalunya), Col・lectiu per la defensa de Moja, Grup de Medi Ambient de Subirats, Grup Ecologista del Vendrell - Baix Penedes (GEVEN) i Plataforma No Fem el CIM (Baix Penedes) |
|
 Pallarés d'esquena(primer de la dreta) En l'article CiU argumenta que.. sempre ha dit el mateix, “volem uns bons serveis al preu més econòmic possible”. i que aconseguir un millor preu era possible aprofitant l’inici de la baixada de la construcció, iniciant una negociació amb FECSA-ENDESA per rebaixar al màxim l’aportació que demanaven per la subestació de Castellet, que creuen que és del tot il·lògic que hagin de pagar els veïns de l’Arquet, i parlant amb les entitats financeres del municipi per tal que els afectats que ho creguessin oportú tinguessin un tracte preferent a l’hora de fer un crèdit. CiU també s'interroga..Què passa si no es paga? Què farà aquest govern amb els propietaris que no paguin?. Nosaltres ho vàrem dir molt clar, parlaríem amb tothom i si hi havia voluntat de pagar, segur que trobaríem una solució, i si no hi havia aquesta voluntat, simplement s’aniria a l’embargament. Però dissabte es va dir molt clar que a diferència de Convergència i Unió aquest govern no embargaria ningú, què farà si algú no paga? Per que fa a la recepció de vials, CiU argumenta que "segons el Sr. Martil la culpa de tot era que l’anterior equip de govern no va recepcionar els vials i s'interroga.. A quin equip de govern es referia? Al del Sr. Josep Urpí (P.S.C.), alcalde en el moment en que es va iniciar la urbanització i propietari de diferents parcel·les de la mateixa.? Al del Sr. Pere Figueres (CiU), alcalde que va signar l’escriptura en la que només es reconeixia un dret de pas sobre els vials? O pot ser el Sr. Martil volia que l’equip del Sr. Pallarès recepcionés uns serveis insuficients i inacabats, cometen una irregularitat. Per últim explica que el senyor Magí Pallarès va assistir a la reunió, amb poders notarials, en representació d’un propietari afectat. Els Arquets, un tema que ja fa pudor. L'embolic dels Arquets ve de lluny, i com tot ha estat utilitzat i serà utilitzat en el futur per a picabaralles polítiques, només en aquest context es pot comprendre el que deien i el que diuen els que ara governen, i el que deien i el que diuen els que governaven abans. Senyors no val a treure's ara les culpes del damunt, ni tampoc val ara dir que tot estava fet per no canviar res. Aquí s'ha estat jugant amb els veïns i amb la vida de les persones durant molts anys, d'interessos varis ni ha hagut i n'hi ha, i de falta d'escrúpols també. És difícil avui extraure'n tota la trama, encara no s'ha acabat el serial, queden alguns capítols. Però si bé no tot, moltes cosses s'acabaran saben, algunes ja se saben, com passa en la ciència, les teories cal anar-les confirmant. Tot porta el seu temps, la història d'aquest serial s'haura de re-escriure amb calma, i n'estic segur que molts(alguns ni ens els imaginem) es posarien vermells si es sabessin certes coses. |
|
|
 Festa del vi jove i l'oli novell
La festa com ja va sen habitual a comptat amb la presencia d'una fira de productes artesans i de la tercera mostre d'arts i oficis del món de la vinya i el vi, així com també de la tercera demostració i exposició de treballs artesanals de puntes de coixí. El matí es va despertar assolellat i segurament va contribuir a que la fira fos un èxit de públic. A partir de les 10:30 qui va volgué va pogué esmorzar en les taules instal·lades al carrer dels enamorats just davant de la cooperativa on també hi havia col·locades les barbacoes on es podien cuinar les botifarres. Durant tot el matí la gent va pogué comprar els productes als artesans, i evidentment oli, vi i productes de la cooperativa. Temps va quedar per veure i observar amb detall el treball dels vells oficis que amb paciència i dedicació ocupava als avui artesans i antigament oficials de feines imprescindibles. A la fira, de la qual no ens cansàrem de dir que es una molt bona iniciativa, aquest any hem vist treballar al ferrer, al paperaire, a la filadora, i hem observat com es treballava la fusta o com es feia la fosa de metalls o els cordills. Infatigables, armades de paciència i com no vingudes de l'Arboç també han estat presents les artesanes de les puntes de coixí que han demostrat una vegada més la seva destresa i habilitat per realitzar treballs molts variats, tapetes, quadres, ventalls i fins i tot petites joies. En definitiva una nova edició de la Festa que esta demostrant tenir any darrera any un grau de participació i vitalitat al alça.  Veure fotos
|
|
 Reunió dels Arquets El primer en parlar va ser l'alcalde Martí Ventura que va desgranar els pocs punts de l'ordre del dia: 1.- Reparcel·lació, que va anar a càrrec de l'advocada, 2.- El calendari a seguir, a càrrec del regidor d'urbanisme i 3.-Precs i preguntes. L'advocada va explicar pel que fa a les l·legacions que algunes han estat estimades i altres desestimades i que han intentat solucionar el màxim de problemes possibles per tal de tancar bé la reparcel·lació. Va dir que es comunicarà a aquells que hagin presentat al·legacions la resposta per escrit, també va anunciar que s´havien fet alguns canvis pel que fa als metres quadrats corresponents d´algunes parcel·les, i que el projecte de reparcel·lació encara no estava aprovat definitivament. Sembla ser segons va explicar que encara falten alguns informes d'organismes externs a l'Ajuntament, Diputació Generalitat, Agencia Catalana de l´aigua, empreses subministradores de serveis etc... El segon en parlar va ser el regidor d´urbanisme que va indicar que fins ara s´havien estat treballant les línies essencials del projecte. Va explicar que s'havia valorat la possibilitat d' acollir-se a una nova llei que en aquest moment s'esta elaborant per passar una de les parts com casc urbà no desenvolupat i reclamar subvencions, possibilitat aquesta que es va desestimar. Explicà també que s'havia estudiat fer-lo en dues fases, però que això portava problemes, ja que les obres s´allargaven molt en el temps i això feia que s´encarissin mes a causa de l'obligació de fer un pla de seguretat molt llarg en el temps, i repercutia en un cost afegit en personal i en moltes mes mesures de seguretat. |
|
Llegir més...
|
|
 Una sala plena de gom a gom Engany? El que no es pot fer és dir una cosa primer i després la contraria, això treu tota la credibilitat, i es fa evident que si abans el cost no era el que havia de ser i ara només es poden fer petits retocs una de dos o ens enganyaven abans, o ens enganyant ara, no voldria pas pensar que la ignorància era supina. per que en quines mans estem llavors? I en cap cas vull pensar que en tot aquest afer l'únic que han hagut són interessos i mala fe, seria molt fort, sincerament potser va sen hora que ens expliquin la temuda veritat. El mig milió d'euros.. Una de les coses que va quedar clara en la reunió dels Arquets va ser la rebaixa de mig milió d'euros a costa de rebaixar el gruix de l'asfalt i treure els contenidors soterrats i posar-los en superfície, és va repetir aquest argument una vegada i un altre, mig milió d'euros són molts diners, però el que no es va dir era en quantes parts es divideix. Dividir en sap tothom no? 500.000 € dividit per 441 parcel·les són 1133 € per parcel·la, si tenim present una mitja de 25.000 € per parcel·la la rebaixa és del 5%. fantàstic, sort que es va insinuar que encara podrien vindré algunes petites rebaixes més. Els 8 anys.. Un altre de les coses que es va parlar sense concretar res es que es podria pagar en 8 anys, insinuant que els rebuts serien baixos(sempre segons el seu criteri) poc més de dos cents euros al mes. També hem fet números, 200 € al mes durant 8 anys 19200 €. sense comptar els interessos. No quadre!. En definitiva una reunió en la que van haver poques llums i moltes ombres, on es va marejar el personal per acabar dient que res no a canviat i que tot segueix el curs que ja portava. S'ha canviat de tripulants, però la barca, el riu, i la ruta, segueix sent la mateixa, com a màxim han canviat un xic, la musica. |
|
|
Diferents personalitats provinents del món de la cultura i la política han signat un document on es mostren en desacord amb la nota de la Conferència Episcopal Espanyola sobre les eleccions generals del 2008. Entre d'altres coses diuen:
La comunitat política i l’Església són independents i autònomes, cada una en el propi terreny...
Fem nostres les paraules de l’abat de Montserrat i les que en la mateixa línia han expressat diversos membres de l’episcopat sobre la legítima pluralitat d’opcions polítiques entre els cristians...
En aquest sentit, pensem que el contingut de la nota de la Conferència Episcopal i la seva presentació pública es contradiuen amb aquesta visió esperançada de la societat i de llibertat d’opció política dels cristians. L’actitud i les declaracions d’una part dels membres de la Conferència Episcopal Espanyola, el model de presència pública que promouen algunes entitats catòliques, així com el paper d’alguns mitjans de comunicació de l’Església, no afavoreixen el necessari clima de diàleg que l’Església hauria de testimoniar. Molts catòlics no ens sentim còmodes en aquesta situació i per això volem manifestar amb contundència el nostre desacord i disgust.  Llegiu tota la declaració
|
|
|
 El boter, com es fa una bota
Les edicions passades van ser tot un èxit de públic, i és que per a molts veure com treballa el ceramista amb les seves mans, o com pica el ferro rogent el ferrer, es de fet un espectacle. Malauradament el món actual a anat arraconat aquells vells oficis abans base del comerç i als que podríem anomenar d'alguna manera el teixit industrial dins el medi rural. El ferrer, el fuster, la filadora, l'aiguardenter, el teixidor, el picapedrer,el ceramista, el matalasser, el sabater i tants altres han passat a la història, alguns d'ells encara es podrien trobar no fa pas gaire, altres ja pràcticament inexistents des de fa dècades. En l'actualitat els que treballaven en aquells oficis s'han tornat artesans, i fires com aquesta contribueixen a mantenir viva la memòria i ha donar a conèixer als més joves l'existència d'un món que ja a desaparegut per sempre. Ens volem referia aquí al Boter, ell és l'artesa que amb gran precisió s'encarregava de confeccionar botes de fusta per al vi, figura indispensable en altres èpoques quan en totes les grans masies envoltades de vinyes hi havia cub´s i els pagesos elaboraven ells mateixos el vi. Avui dins del monogràfic dedicat a la història de la vinya i el vi hem confeccionat unes notes sobre els boters del Vendrell i descrivim pas a pas la manera en que és fa una bota de vi de forma artesanal. L' ofici de boter, la bota pas a pas |
|
 Joan Condal La seva exposició un món de colors dedicada a les papallones segurament ha estat la que li ha donat més èxit arriban-la a exposar fins i tot al Perú Infatigable treballa des de l'any 1992 en el taller de casa seva, buscat amb la seva imaginació i creativitat nous materials formes i colors per als seus treballs. Aquesta vegada, tampoc ens ha defraudat i a sabut plasmar en tot un seguit de fotografies, la bellesa de les fruites, però no s´ha quedat amb la pell, a volgut anar més enllà per fer-nos viatjar, fins el mateix cor de la fruita Amb el seu to habitual didàctic i obert ens explicà com va realitzar les fotografies. El primer que necessitava era evidentment la matèria primera, es a dir les fruites. De bon matí es llevava i cap al mercat de la Boqueria de Barcelona, on si no trobaria més varietats i millors exemplars? adquiria sempre els fruits més verds, són els més consistents i durs a l'hora de partir-los. Amb molta paciència i armat amb la seva càmera fotogràfica, això si analògica, res de photoshop, utilitzant doncs tècniques fotogràfiques tradicionals i jugant amb la llum a aconseguit unes fotografies amb uns colors i transparències realment extraordinàries. A Joan Condal se li nota que li agrada el que fa, i sempre vol fer participar al públic en les seves exposicions, en aquesta ocasió ha numerat els 23 quadres exposats i a reptat a la gent encuriosida a descobrir quina fotografia corresponia a cada fruita, si observeu les fotos us adonareu que la missió no era fàcil, si bé algunes com la poma o la taronja per resultar-os més familiar faciliten les coses no així altres quadres amb fruites exòtiques com la Mangosta, el Sharoni o la Rambuta. L'últim dia de l'exposició es procedirà al sorteig del regal exposat a la sala entre tots els encertant's del joc. Hi encara esteu de sort, tots aquells que encara no ho hagin fet, poden gaudir encara d'aquesta exposició que restara oberta fins el 10 de febrer els feiners de 5 a 8 i el diumenge de 12 a 2. Veure fotos |
|
 Carnaval 2008 Veure fotos (50 fotografies) Molta gent s'ha aplegat aquest diumenge al migdia pels carrers de Sant Jaume, ningú no s'ha volgut perdre la rua de carnaval que va començar puntual i en la que aquest any han participat carroses i comparses dels Monjos, La Ràpita, Sant Martí Sarroca, L'Arboç, Vilafranca, el Pla, Sant Pere Molanta, Sant Cugat Sesgarrigues, Santa Fe, Castellví de la Marca, Canyelles, Segur de calafell, Bellvei, Olèrdola, Roda de Berà, EL vendrell, Lleger i Sant Jaume. |
|
| << Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 Següent > Final >>
|
|
|
|
Llibertat per a Franki Condemnat sense proves a una multa i a una pena de dos anys i tres mesos per haver assistit a la despenjada d’una bandera espanyola a l’Ajuntament de Terrassa Els tres recursos presentats des del 2004, demostrant que aquell dia era en un altre lloc, han estat desestimats i recentment, sense cap notificació prèvia, va ser empresonat. Estem, per tant, davant d’un cas de repressió ideològica -com el de la crema de fotos del rei d’Espanya- destinat a intimidar la societat per mitjà de la coacció i de l’abús de poder. El missatge de la Justícia espanyola i de la conselleria d’Interior és clar: els símbols espanyols són sagrats, els catalans no. Per això no hi ha cap persona a la presó acusada d’ultratge a la bandera catalana Alliberament immediat i incondicional ja! Agenda d'actes i articles de suport de Isabel Clara Simó, Víctor Alexandre i diferents col·lectius entre ells "La Trinxera" del Vendrell http://www.llibertatfranki.org/ |
|
Roc Casagran
L'Escandol del drap  Els universalistes, que de paraula són majoria en aquest país, borden sovint dient que les banderes són draps. En això, només en això, els dono la raó. Són draps que es pengen en edificis públics, en hotels, en càmpings i en llocs estranys, com al damunt d’una taula de negociacions entre polítics importants o entre polítics que voldrien ser importants.
És cert, també, però, que les banderes són símbols, i que hi ha símbols que està ben vist d’exhibir i d’altres que ja molesten una mica més. |
|
Llegir més...
|
Editorial
|
11 de maig 2008
2 anys de domenys.net  Sí, sí, com passa el temps. Per aquells que no fa pas gaire que ens heu descobert, us direm que el proper 11 de maig domenys.net complirà dos anys.
Encara que no és del tot cert, ja que les primeres passes es van donar al setembre del 2004. fou llavors quan vàrem penjar sota el domini de segon nivell "santjaumedelsdomenys.es.mw" els primers esbossos de la web que l'11 de maig del 2006 vàrem registrar sota el nom de domenys.net. Ha passat molt temps i moltes coses, som conscients que s'han comes errors i que potser no sempre ens hem sabut explicar prou bé. De vegades s'ha volgut veure en la web interessos o persones que no han estat mai al darrera. La web va néixer com una iniciativa personal, malgrat això des de el primer dia sempre ha estat oberta a tothom, repeteixo tothom que ha volgut ha pogut participar o dir la seva. Poc a poc la web s'ha anat fent gran, en continguts i en experiència. Ens vàrem marcar com objectiu donar a conèixer a traves d'internet tot allò que ens fos possible del nostre municipi, la cultura, la gent el paisatge, la història. i també el dia a dia de Sant Jaume dels Domenys. Sabem que és una tasca difícil i interminable, sempre hi haurà coses noves per explicar i velles per descobrir, però en això estem. Ens consta que la web ha fet forat al municipi que hi ha un grup de gent que ens segueix. domenys.net sempre ha estat una veu critica, raó per la qual a alguns els fem nosa. He de dir però, que ens limitem ha explicar les coses que sabem tal com les veiem, l'eslògan de web independent i plural és més cert del que alguns voldrien Sovint ens retreu-en que hi ha massa política, és possible, però si no n'hages gens també seria una postura política. Vull fer notar que l'informació permanent aquella que queda a la web és molt diversa i parla de la història del paisatge de les festes de les associacions etc. domenys.net no es queda en la portada, de fet la resta de pagines son molt consultades. Bé domenys.net fa 2 anys. Més d'un cop m'han arribar comentaris que estàvem acabats, l'única veritat és que aquí estem i que gaudim de bona salut i un nombre creixent de visites. El futur ja el veurem, de moment estem preparant nous materials i alguns monogràfics així que demano paciència als enterramorts. I aquells que us considereu propers animar-vos a col·laborar. Necessitem saber que n'opineu de la web, que és allò que us agrada i allò que no us agrada, que creieu que hauria d'haver i que és el que sobra. les critiques sempre són ben rebudes i indispensables per millorar. Moltes gràcies als que col·laboreu i als que segui-ho domenys.net Ramon Fabregat
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la
|
l'entrevista
|
Rosa Cañadell (portaveu de l'USTEC-STEs)
Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom  Entrevistada a: llibertat.cat/
Per a Rosa Cañadell (portaveu de l'USTEC-STEs), la vaga del passat 14 de febrer "Era una vaga ideològica en el sentit que no es defensaven més drets o més diners, sinó una concepció del que ha de ser un servei públic com és l'educació. Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom, que és el model pel qual vam lluitar després de la transició i que té una llarga implantació a Catalunya"  http://www.llibertat.cat/content/view/2768/1/
|
Debat a la xarxa
|
Saül Gordillo
"Laporta dedicat a la política, ja" http://blocs.mesvilaweb.cat/sgordillo  El polític professional se'n riu. Quan l'interlocutor li ho planteja, en el decurs d'un dinar o fent un cafè informal, el polític de manual fa un gest de condescendència, una rialla perdonavides. La qüestió és treure ferro a l'assumpte, ridiculitzar-ho i deixar-ho en l'àmbit de l'anècdota. Però ara la cosa ha anat de la conversa a la pancarta. El "Laporta, dedicat a la política, ja" és un punt d'inflexió. És un crit de ràbia per la desastrosa temporada del Barça, una censura en tota regla al president del club i un punyal camuflat: tu que volies convertir l'entitat en un símbol de país, mira com ens estàs deixant, sense espectacle, sense títols, impotents i decebuts. Llavors el recurs fàcil és convidar Laporta a fer el pas del futbol a la política. "Dedicat a la política, ja." Però el soci indignat no sap que això de la política requereix d'unes dosis de professionalitat, d'un saber-se moure i actuar. Els pantalons abaixats a l'arc metàl·lic aeroportuari no són compatibles amb la paciència que requereix la cosa pública. De tot s'aprèn, però ara la preocupació de Laporta és una altra. És reflotar una nau que ha fet aigües per tot arreu aquesta temporada, i que ha generat una mocadorada merescuda.
|
|
Llegir més...
|
Duran Lleida
Més sobre finançament http://www.duranilleida.org/  Avui La Vanguardia diu que “El Gobierno demorará la financiación hasta el 2010.″ En Solbes ha sortit ràpidament desmentint la noticia ,i en canvi, jo em crec el titular de la informació periodística. No crec que sigui, com també apunta la crònica periodística, perquè la crisis econòmica i la sentència de l’Estatut influeixin en el retard, sinó simplement perquè ni el ‘Gobierno’ ni el Govern han fet els deures, i si bé l’Estatut estableix que ha d’entrar en vigor el mes d’agost no hi ha temps material per concertar un acord. De temps n’hi havia però l’han perdut. Entenc que al ” gobierno” no li interessi, però al govern li hauria d’interessar, i molt. El que passa és que no ha fet res en dos anys i els d’allà li han pres el pèl.
|
|
Llegir més...
|
|
Victor Alexandre
El masclisme del Gran Zapatero  http://www.victoralexandre.cat
Publicat a e-noticies.com El nomenament d’un conjunt de dones com a ministres del nou executiu espanyol, tan lloat per certa premsa catalana i per la seva cort de tertulians afins, no hi ha dubte que té un embolcall feminista. La prova és que han estat diversos els països que han picat l’ham i que s’han sumat a les lloances. Que n’és de meravellós, Zapatero. Quina lliçó de paritat que ha donat posant tantes dones al front dels seus ministeris. Això sí que és un ésser sensible que, a més de ser ‘l’home que entén Catalunya’ és també ‘l’home que entén les dones’. Només un reaccionari com Silvio Berlusconi no ha aplaudit el gest. Tot és fals, però. Zapatero no és res més que un deixeble mediocre del Gran Houdini, un simple venedor de fum com aquells xarlatans que recorrien els pobles del Far West venent ungüents màgics contra l’alopècia i que, més d’un cop, n’havien de sortir per cames. Com ells, el Gran Zapatero també congrega gent a les places públiques i fa discursos plens de paraules cosmètiques i es treu diners de les butxaques i fa promeses que tenen la consistència d’una bombolla de sabó. El Gran Zapatero és el Gran Entabanador, la magarrufa castellana de l’Espanya eterna. |
|
Llegir més...
|
|
Pau Batlle
La Vegueria Penedès com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona  Sens dubte la Vegueria Penedès neix com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El fet identitari del Penedès, nascut de l’economia agrícola de la vitivinicultura que ha generat una cultura pròpia, de paisatge de vinyes i agrociutats —Vilafranca, Sant Sadurní— es contraposa a la creixent expansió de la metròpoli, que utilitza l’entorn agrari per expulsar del seu interior les activitats que li fan nosa, i que envaeix, amb objectes —logística— i cables —autopistes metropolitanes—. Aquests són elements aliens a la naturalesa d’un ric territori agrari, que ha costat anys i panys gestar-se, i al qual transforma, no pas de manera positiva, donada la baixa qualitat dels seus propòsits.
El Penedès representa en bona part, encara avui, l’existència viva d’un model equilibrat basat en una estructura rural com espai diferenciat i a la vegada vinculat activament, a través de la seva xarxa de ciutats intermèdies i pobles, a l’economia global. Ara falta redefinir-lo a la llum de la nova cultura de l’economia ambiental, del canvi climàtic i de l’escassetat de recursos. No és apostar per un model obsolet, com pensen els penedesencs que encara associen “progrés” amb “creixement sense límits”, sinó tot el contrari. Voler una ciutat contínua des de Barcelona a Tarragona és el gran equívoc. Llegir tot: http://paubatlle.wordpress.com/ |
|
