"Fruits" exposició de Joan Condal a la Casa de Cultura Imprimeix

Joan Condal
Joan Condal
4-2-2008 Com explicàvem la setmana passada quan anunciàvem l'exposició en Joan Condal és una persona difícil de definir, artista, artesa naturista, el seu esperit aventurer l'ha portat a molts indrets del món per capturar la natura.

 

 

La seva exposició un món de colors dedicada a les papallones segurament ha estat la que li ha donat més èxit arriban-la a exposar fins i tot al Perú Infatigable treballa des de l'any 1992 en el taller de casa seva, buscat amb la seva imaginació i creativitat nous materials formes i colors per als seus treballs. Aquesta vegada, tampoc ens ha defraudat i a sabut plasmar en tot un seguit de fotografies, la bellesa de les fruites, però no s´ha quedat amb la pell, a volgut anar més enllà per fer-nos viatjar, fins el mateix cor de la fruita

Amb el seu to habitual didàctic i obert ens explicà com va realitzar les fotografies. El primer que necessitava era evidentment la matèria primera, es a dir les fruites. De bon matí es llevava i cap al mercat de la Boqueria de Barcelona, on si no trobaria més varietats i millors exemplars? adquiria sempre els fruits més verds, són els més consistents i durs a l'hora de partir-los. Amb molta paciència i armat amb la seva càmera fotogràfica, això si analògica, res de photoshop, utilitzant doncs tècniques fotogràfiques tradicionals i jugant amb la llum a aconseguit unes fotografies amb uns colors i transparències realment extraordinàries.

A Joan Condal se li nota que li agrada el que fa, i sempre vol fer participar al públic en les seves exposicions, en aquesta ocasió ha numerat els 23 quadres exposats i a reptat a la gent encuriosida a descobrir quina fotografia corresponia a cada fruita, si observeu les fotos us adonareu que la missió no era fàcil, si bé algunes com la poma o la taronja per resultar-os més familiar faciliten les coses no així altres quadres amb fruites exòtiques com la Mangosta, el Sharoni o la Rambuta. L'últim dia de l'exposició es procedirà al sorteig del regal exposat a la sala entre tots els encertant's del joc.

Hi encara esteu de sort, tots aquells que encara no ho hagin fet, poden gaudir encara d'aquesta exposició que restara oberta fins el 10 de febrer els feiners de 5 a 8 i el diumenge de 12 a 2.

Veure fotosVeure fotos

 
Totes les fotos del Carnaval 2008 Imprimeix

Carnaval 2008
Carnaval 2008
28-1-2008

ImageVeure fotos (50 fotografies)

 

 

 

Molta gent s'ha aplegat aquest diumenge al migdia pels carrers de Sant Jaume, ningú no s'ha volgut perdre la rua de carnaval que va començar puntual i en la que aquest any han participat carroses i comparses dels Monjos, La Ràpita, Sant Martí Sarroca, L'Arboç, Vilafranca, el Pla, Sant Pere Molanta, Sant Cugat Sesgarrigues, Santa Fe, Castellví de la Marca, Canyelles, Segur de calafell, Bellvei, Olèrdola, Roda de Berà, EL vendrell, Lleger i Sant Jaume.

 
CiU vol saber la composició de la comissió de reis Imprimeix

CiU31-1-2008  El grup municipal de CiU a traves del seu regidor Xavier Vona ho va sol·licitar el passat 14 de gener mitjançant una instància a l´Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys, entre d'altres coses, citem textualment:
"Sol·licito la composició de la comissió de reis d'aquest any i les despeses desglossades d'aquesta activitat"

Aquesta va ser la resposta el dia 22, també textualment:

En resposta a la seva instància núm 161 de data 14 de gener de 2008:

Primer.- La comissió de reis d'aquest any esta formada per diferents voluntaris i voluntàries del municipi.
En referència a les despeses d'aquesta, com vostè sap, les factures són públiques, pot consultar-les a Intervenció d'aquest ajuntament.

Podeu veure les instàncies presentades a la pàgina web del grup municipal de CiU http://www.ciu.cat/minisite_fitxa_noticies.php?entities=233&type=AL&news_ID=12802
No cal afegir res més la resposta donada per la regidora responsable parla per si sol. Ja ho veieu, transparència total.

 
El Papagai - Una realitat incomoda Imprimeix

Una màquina tirant a terra aquest estiu la tanca del Papagai
Una màquina tirant a terra aquest estiu la tanca del Papagai
23-1-2008 - Aquest darrer any 2007 tampoc ha estat possible, malgrat el canvi de govern municipal del mes maig, i malgrat les expectatives creades a ran de la proposta de mediació de l' anomenada junta Marín (aprovada en Assemblea) les coses continuen encallades.

Recordem, que la proposta de mediació va ser molt ben acollida per part dels governs municipals de Sant Jaume i la Bisbal, que no van dubtar a donar-li suport des de el primer moment. Així les coses, el passat 19 de novembre de 2007 es van reunir J. L. Pérez i Manuel Marín en dependències del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, poc va trascendir d'aquella primera reunió, ja que tenia caràcter secret, sols el compromís de tornar-se a reunir una setmana més tard ,el 26 de novembre. Tot va ser inútil, malgrat la presència dels alcaldes, les esperances dipositades pels consistoris i per molt veïns, van quedar en no res. Paral·lelament, segons hem sabut, mentre en una taula es negociava, als jutjats es presentaven denuncies i monitoris a veïns partidaris de la Junta Marín, per part de la Junta presidida per J. L. Pérez per falta de pagament, evidentment aquests pagaven a la Junta Marín, a data d'avui els jutjats ja han arxivat algunes d'aquestes denúncies.

Les coses tornen a pintar complicades, els alcaldes ja van anunciar en una reunió de la Junta de J. L. Pérez celebrada el 3 de novembre que acceptarien la decisió dels veïns, aquell dia es va parlar de l´organització d'unes votacions amb urnes tancades en els ajuntaments, i legals, i la creació d'una junta gestora formada per regidors dels dos ajuntaments. Posteriorment hem sabut que els alcaldes no poden convocar assemblees ni forma junta, ja que els estatuts vigents no ho permeten, cal ser propietari. L'única sortida doncs era aconseguir una junta de consens, es va intentar en les sessions de mediació, però l'objectiu no va ser possible, segons assenyalen algunes fonts per la negativa del senyor Pérez. Ens ha arribat la notícia, que properament els alcaldes de Sant Jaume i la Bisbal, Martí Ventura i J. M. Puigivet, preparant una reunió informativa per a tots els propietaris del Papagai, a on s'explicaran amb pels i senyals tot el procés que han viscut com alcaldes des de maig del 2007.

Llegir més...
 
ELS TÒPICS - Con la iglesia hemos topado.. Imprimeix

Esglesia LLeger
Església de Lleger, missa cantada durant la Festa Major
22-1-2008 - El divendres 18 de gener el setmanari el 3 de vuit informava en un llarg article del fet que cada vegada són més les parelles que trien casar-se pel civil.

 

 


El diari cita fons de l'institut d'estadistica de Catalunya(IDESCAT). Hem observat les dades amb detall i hem comprovat com l'any 2006 a Sant Jaume es van celebrar 20 matrimonis i d'aquests només dos van passar per l'església, es a dir un ridícul 10%, sobte sobretot compara'n-lo amb el poble veí de Llorenç 6 catòlics i 8 civils, o amb la mitjana de Catalunya. 62% civil, 37% catòlics. Que ha passat? Tot indica que la gent jove no s'acosta massa a l'hora d'escoltar missa i que les tradicions familiars van a la baixa, no li donarem pas la culpa al mossèn, que ens fa l'efecte que fa mans i mànigues per mantenir la clientela, llàstima que alguns Bisbes i la COPE(emissora de la conferència episcopal) amb els seus predicadors li espatllen la feina.

Es evident doncs que els tòpics cauen, i que els pobles petits com Sant Jaume dels Domenys on fa anys quan el capella passava els pagesos s´agenollaven i es senyaven (com explica l'escriptor Palau i Ferrer en Penedesenques.) a passat a la història.

Posats a trencar tòpics però, aquest no és pas l´únic, també sobte com a Sant Jaume tenim sensats més homes que dones, i per a sorpresa d'alguns idescat també revela que la població infantil esta 1'2 punt per sobre de Catalunya, tant cops s'havia escoltat que la gent jove marxava, qui diu ara que som una població envellida?, potser per aquí hi podem trobar la resposta del perquè fa poc temps i naixien 12 o 13 nens/nenes al any i aquest any s'ha arribat al record de 31. un altre tòpic del que molt sovint és parla des de fora és que som un poble de pagesos, d'haver ni ha i una bona mostre del sector el trobem en el potent celler cooperatiu, dit això avui només un 10% si dedica amb exclusivitat.

Tot aquestes dades formen d'alguna manera les nostres senyes d'identitat, o si voleu el nostre propi fet diferencial. La reflexió final que faria és, sabem realment qui som? o vivim de tòpics?.

 
Celebració de Sant Antoni Abad Imprimeix

Diada Sant Antoni
Diada Sant Antoni
 21-1-2008 - El passat dia 17 de gener va ser el dia de Sant Antoni, patró dels animals, i com ja és habitual la Linyola ha organitzar la tradicional benedicció dels animals.

 

 

 

 

La celebració s'ha fet aquest diumenge 20 de gener i just al acabar la missa, quan passaven uns minuts de dos quarts de dues, mossèn Esteso, es va situar a tocar els esglaons de la plaça de l'església, on després d´unes breus paraules va procedir a la benedicció dels animals. Aquests ja feia alguna estona que esperaven bellugant neguitosos la cua.

Cal dir que aquest any només en pogut veure gossos, ja que els gats i altres animals emplomats han fet el salt (o potser ha estat cosa dels amos) evidentment tampoc han fet acte de presencia els animals de treball: cavalls, ases, mules o bous sobre els que antigament Sant Antoni com a protector dels animals, garantia la fertilitat i el guariment i que tanta importància tenien en el món de la pagesia.

I per endolcir la jornada, la Linyola també ha preparat el tradicional rotllo de Sant Antoni, va ser vist i no vist, ja que en pocs minuts es van vendre tots.

Imageveure fotos

 
El 3 de vuit - Si l'encerto l'endevino Imprimeix

Cavalcada 2007
Cavalcada 2007
21-1-2008 - Ja fa temps que em vaig adonar que el 3 de vuit, va com va, si la passada setmana van col·locar una fotografia equivocada de la cavalcada de Sant Jaume, aquesta setmana lluny de rectificar la cagada ja és monumental.

 

A la pàgina 38 i apareix un requadret amb un peu de foto que titula: Exitosa celebració de la cavalcada de Sant Jaume. El text que segueix explica.. per una errada en el muntatge de l'anterior edició... hi va haver una fotografia canviada.. la..que havia de sortir publicada és la que encapçala aquestes línies. Premi.. la foto en qüestió lluny de ser la correcte és de la cavalcada de l'any passat.

Una virtut si que ha tingut però l'errada, la de demostrar que a diferència d'aquest any, a la cavalcada de l'any passat si que va haver llum i colors, llàstima que les fotos no tinguin so sinó també escoltaríem la musica.

A par d´això, no és la primera vegada que no estan de sort amb Sant Jaume, a l'estiu van publicar la segona setmana de la Festa Major, només els actes de la primera i quan aquest ja havien passat. Jo mateix he tingut ocasió de comprovar com funciona tot això. Aquest estiu els vaig enviar una nota i unes fotos que feia referència al gran premi ciclista, nota que agraeixo la seva publicació, arran d'això vaig enviar-lis al setembre una nota amb fotos de la festa de la verema, no m'ho van publicar, res a dir, ara dies més tard va aparèixer una de les meves fotos signada amb el nom d'una altre persona.

Així les coses ja no me estranya gens el merder que tenen amb les fotografies, no se si en tot aquest afer haurà tingut alguna cosa a veure "el gabinet de premsa de l'ajuntament" ara, que la comunicació no funciona, ja s'ha vist, i es clar el 3de vuit no és com aquesta web voluntarista i gratis, ells cobren 1.80 €.

 
Deixarem que s'ens caigui a trossos? Imprimeix

Restes de l'aqueducte roma dels Arquets any...?
Restes de l'aqueducte roma dels Arquets any...?
15-1-2008 - Els Arcs no són evidentment un gran monument arquitectónic, no és la Sagrada Famila, per entendren's. Però per Sant Jaume dels Domenys les restes d'aquella grandiosa obra hidraulica construida pels romans fa més de 1500 anys són tot un símbol per al poble.


Els Arcs han estat durant segles plantats enmig del camp, sota la impasible mirada de la gent, atrafagada i preocupada per tirar endavan la vida dels seus. Els Arcs han anat poc a poc desgranan-se pedra a pedra, com si de llagrimes es tractes d'un ploraner milenari.

Sóm a l' any 2008 d'aquella impresionat obra, un dia plena de la vida que transportava la seva aigua, amb prou feines ens queda unes poques restes miserables, que miraculosament han resistit el pas del temps. Si poguessim parlar quantes cuantes coses no ens dirien?.

Amb els anys han vist passar desenes de generacions. Avui però el seu entorn el seu paisatge ha estat modificat radicalment. El poligon industrustial colocat just al davant amenaça per engullir-los definitivament. Els Arcs ploren més que mai, i com no saben fer-ho d'un altre manera, les seves llagrimes són les pedres que poc a poc van deixant caure del seu cost vell i cansat. Els deixarem morir de pena?

Fins quan els veurem drets?

Els Arcs 1944
Els Arcs 1944

 

 L'escriptor Palau i Ferrer, el 1945 escriu; a la vora dels Arcs(la masia), hi ha les restes d'un aqueducte romà, amb més d'una dotzena d'arcades ben dretes al mig d'un camp(segurament és del seu record) perquè el 1944 l'arqueoleg Albert Ferré en descriu només 9, repartits en dos grups de 5 i 4 arcades. Anys més tard segons explicacions del masover de la masia d'els Arcs un llamp va aterrar el pilar que sostenia dos dels arcs (explicació que l'enginier Fernando Sanz, troba poc convincent i sospita d'una ació humana al haverse trobat marcas rectilinies a l'alzada d'una pala de bull-dozer ) avui només en queden 5 i mig, ja que un d'ells esta subjectat amb unes vigetes de ferro curvat, el cost superior va caure fa uns vint anys. Quant caure el següent arc?

L'estat actual de les restes fan presagiar el pitjor qualsevol dia ens llevarem amb un arc menys. Aneu, aneu a fer-li's una visita, i escolteu, pareu atenció i escoltareu el seu plor. Cal pendre conciéncia del que tenim, els arquets són el símbol del poble, representen el més vell testimoniatge de la nostre comunitat. Cada pedra menys és un tros menys de nosaltres. En pendrem conciència?

Tot seguit ús convidem a que observeu les seguents fotografies on podreu comprovar tot el que diem, com esta, i com estava. Ah! i prometem seguir parlant-ne.

Image Veure fotografies comparatives

 
Cavalcada punt i final (peripècies d'una nit de reis) Imprimeix

Reis d'orient i de ponen
Reis d'orient i de ponen
15-1-2008 - Ara que ja han passat alguns dies des de la cavalcada i presumint que els reis d'orient i els seus ajudants ja hauran reposat plàcidament en terres d'orient, potser és moment d'explicar i opinar d'algunes cosetes.

 

 

Edició del 3 de vuit 4 de gener 2008, llegim... Sant Jaume dels Domenys dia 5 a les 5 de la tarde Cavalcada de ses Majestats els reis d'orient. (el full de la comissió de reis deia a las 6)Som-hi doncs cap a Sant Jaume a veure la "Cavalcada".

Primera sorpresa dia 5, ni a 5 ni a les 5'30 ni a les 6 de la tarde, desert total, ni reis ni república tot s'ha fet fum fum fum. Sort que en els moment de més necessitat sempre sol sortir un àngel. Seguiu-me va dir(l' àngel) a bord del seu Seat Toledo i a Lleger ens va portar, com guiats per l'estrella de Nadal. Un cop allà, ja negre nit, vam pogué divisar ses majestats, atabalats just a l'entrada del poble, seguim el nostre camí cap a la societat, allí preguntem a uns nens a quina hora arriben els reis(qui millor que els nens per saber-ho) A no ho se, a les set, diu el primer, hi ha qui diu a les vuit, potser passaran a les dues respon l'últim. Decidim esperar, després d'una llarga espera, sentim un nen cridar mare! mare! per allà venen els reis.. Valguem Deu, jo no hi veig res, ah si, ara ho veig, a mesura que s'apropaven les primeres ombres es podien veure perfilades les seves siluetes, més que reis, semblaven fantasmes sortin de les tenebres. Foscos i silenciosos van passar pel nostre costat més ràpid que Fernando Alonso.

Llegir més...
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Següent > Final >>


ImageTots els titulars locals publicats...                                          PujarPujar
 

 Per informació o suggeriments: Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la

 

Image

Llibertat per a Franki

Condemnat sense proves a una multa i a una pena de dos anys i tres mesos per haver assistit a la despenjada d’una bandera espanyola a l’Ajuntament de Terrassa

Els tres recursos presentats des del 2004, demostrant que aquell dia era en un altre lloc, han estat desestimats i recentment, sense cap notificació prèvia, va ser empresonat.

Estem, per tant, davant d’un cas de repressió ideològica -com el de la crema de fotos del rei d’Espanya- destinat a intimidar la societat per mitjà de la coacció i de l’abús de poder. El missatge de la Justícia espanyola i de la conselleria d’Interior és clar: els símbols espanyols són sagrats, els catalans no. Per això no hi ha cap persona a la presó acusada d’ultratge a la bandera catalana

Alliberament immediat i incondicional ja!

Agenda d'actes i articles de suport de Isabel Clara Simó, Víctor Alexandre i diferents col·lectius entre ells "La Trinxera" del Vendrell http://www.llibertatfranki.org/

 

Roc Casagran
L'Escandol del drap

RocEls universalistes, que de paraula són majoria en aquest país, borden sovint dient que les banderes són draps. En això, només en això, els dono la raó. Són draps que es pengen en edificis públics, en hotels, en càmpings i en llocs estranys, com al damunt d’una taula de negociacions entre polítics importants o entre polítics que voldrien ser importants.

És cert, també, però, que les banderes són símbols, i que hi ha símbols que està ben vist d’exhibir i d’altres que ja molesten una mica més.

Llegir més...
 

L'acudit

Image

 

Editorial

11 de maig 2008
2 anys de domenys.net

ImageSí, sí, com passa el temps. Per aquells que no fa pas gaire que ens heu descobert, us direm que el proper 11 de maig domenys.net complirà dos anys.

Encara que no és del tot cert, ja que les primeres passes es van donar al setembre del 2004. fou llavors quan vàrem penjar sota el domini de segon nivell "santjaumedelsdomenys.es.mw" els primers esbossos de la web que l'11 de maig del 2006 vàrem registrar sota el nom de domenys.net.

Ha passat molt temps i moltes coses, som conscients que s'han comes errors i que potser no sempre ens hem sabut explicar prou bé. De vegades s'ha volgut veure en la web interessos o persones que no han estat mai al darrera. La web va néixer com una iniciativa personal, malgrat això des de el primer dia sempre ha estat oberta a tothom, repeteixo tothom que ha volgut ha pogut participar o dir la seva.

Llegir més...
 

l'entrevista

Rosa Cañadell (portaveu de l'USTEC-STEs)
Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom

Rosa CañadellEntrevistada a: llibertat.cat/

 

Per a Rosa Cañadell (portaveu de l'USTEC-STEs), la vaga del passat 14 de febrer "Era una vaga ideològica en el sentit que no es defensaven més drets o més diners, sinó una concepció del que ha de ser un servei públic com és l'educació.

Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom, que és el model pel qual vam lluitar després de la transició i que té una llarga implantació a Catalunya"

Imagehttp://www.llibertat.cat/content/view/2768/1/

 

Debat a la xarxa

Victor Alexandre
El masclisme del Gran Zapatero

Imagehttp://www.victoralexandre.cat

Publicat a e-noticies.com

 

El nomenament d’un conjunt de dones com a ministres del nou executiu espanyol, tan lloat per certa premsa catalana i per la seva cort de tertulians afins, no hi ha dubte que té un embolcall feminista. La prova és que han estat diversos els països que han picat l’ham i que s’han sumat a les lloances. Que n’és de meravellós, Zapatero. Quina lliçó de paritat que ha donat posant tantes dones al front dels seus ministeris. Això sí que és un ésser sensible que, a més de ser ‘l’home que entén Catalunya’ és també ‘l’home que entén les dones’. Només un reaccionari com Silvio Berlusconi no ha aplaudit el gest.

Tot és fals, però. Zapatero no és res més que un deixeble mediocre del Gran Houdini, un simple venedor de fum com aquells xarlatans que recorrien els pobles del Far West venent ungüents màgics contra l’alopècia i que, més d’un cop, n’havien de sortir per cames. Com ells, el Gran Zapatero també congrega gent a les places públiques i fa discursos plens de paraules cosmètiques i es treu diners de les butxaques i fa promeses que tenen la consistència d’una bombolla de sabó. El Gran Zapatero és el Gran Entabanador, la magarrufa castellana de l’Espanya eterna.

Llegir més...
 

Pau Batlle
La Vegueria Penedès  com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

ImageSens dubte la Vegueria Penedès neix com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El fet identitari del Penedès, nascut de l’economia agrícola de la vitivinicultura que ha generat una cultura pròpia, de paisatge de vinyes i agrociutats —Vilafranca, Sant Sadurní— es contraposa a la creixent expansió de la metròpoli, que utilitza l’entorn agrari per expulsar del seu interior les activitats que li fan nosa, i que envaeix, amb objectes —logística— i cables —autopistes metropolitanes—. Aquests són elements aliens a la naturalesa d’un ric territori agrari, que ha costat anys i panys gestar-se, i al qual transforma, no pas de manera positiva, donada la baixa qualitat dels seus propòsits.

El Penedès representa en bona part, encara avui, l’existència viva d’un model equilibrat basat en una estructura rural com espai diferenciat i a la vegada vinculat activament, a través de la seva xarxa de ciutats intermèdies i pobles, a l’economia global. Ara falta redefinir-lo a la llum de la nova cultura de l’economia ambiental, del canvi climàtic i de l’escassetat de recursos. No és apostar per un model obsolet, com pensen els penedesencs que encara associen “progrés” amb “creixement sense límits”, sinó tot el contrari. Voler una ciutat contínua des de Barcelona a Tarragona és el gran equívoc.

Llegir tot: http://paubatlle.wordpress.com/