|
SANT JAUME DELS DOMENYS Un poble turístic?  Model urbanístic al estil Calafell Després de 10 mesos de silenci el govern municipal de Sant Jaume dels Domenys sembla haver despertat. Això es desprén del primer comunicat que han fet per parlar de futur i del seu model de poble. Ja era hora!! . Encara que, alguna de les idees que hem pogut llegir ens han deixat sorpresos, un poble "turísticament desenvolupat i comercialment fort?" segurament és l'antítesis d'allò que som. Anem a pams, diuen que tenim la Natura, ben mirat d'haver-ne, n'hi ha, ara en quines condicions esta? l'entorn més immediat del poble no es precisament un paisatge dels Alp's suïssos. Turisme de natura? és veu difícil. Un altre cosa molt diferent és l' anomenat turisme rural. Aquí si que podríem apuntar-nos, es clar que per que hi hagi turisme rural el primer que hem de conservar és l'entorn "rural". Ho estem fent? No cal ser gaire observador per adonar-nos del tipus d'urbanisme que s'esta fent al municipi, de rural no en té res, segueix les pautes i els model de Calafell o Comarruga....s'esta corregint? De moment no veiem cap canvi radical per aquest canto, més aviat més del mateix. Tot això dels Arcs, el Pont Romà a Cornudella, la Torre de Lletger, les barraques de pedra seca, les fonts i les tombes Antropomòrfiques, esta molt bé, encara que l'estat en que es troba és penós. No puc més que desitjar que l'ajuntament tingui sort buscant ajudes econòmiques per readreçar la situació. Pel que fa als denominats "productes alimentaris propis", l'estrella sense cap dubte és el vi, el cava i en menor mesura l'oli. Aquí sí que es podria fer un gran esforç implicant als productors i a la Cooperativa de Sant Jaume. Ara, la pregunta és.. Realment la gent de Sant Jaume dels Domenys aposta per aquest model? creiem sincerament que són pocs els que s'amoïnen per la conservació de la cultura del món rural. Cada dia hi són menys els que viuen del camp i de la vinya i estan més preocupats en saber a quin preu els hi pagaran el quilo de raïm que en la barraca de pedra seca que s'enfonsa a poc a poc. També voldríem dir que la industrià, i els seus polígons les grans infraestructures i bona part del comerç modern(l'Ajuntament parla d'un poble comercialment fort)sempre representen la mort del món rural, i es clar sense aquest no hi ha turisme rural. Caldrà que l'ajuntament expliqui quin són els límits del seu model, amb el benentès que quan s'aposta per una barreja sempre acaba patint el mes dèbil, en aquest cas la natura i el món rural. A no ser que per turísticament desenvolupat pensin en Salou.. L'objectiu és molt difícil d'acomplir, veurem si es concreta en alguna cosa efectiva o simplement és una cortina de fum, una maniobra per distreure'ns de les ultimes polèmiques com la instal·lació d'antenes(per cert, no gaire compatibles amb el turisme de natura) ja cal que s'arremanguin |