El segle XIX Les dades més antigues que hem pogut trobar ens remunten al segle XIX. Al voltant dels anys 1820-1830 l'analfabetisme era el que predominava. L'aversió i poc interès per l'escola feia que només una minça minoria de nois en edat escolar hi anessin a escola. Pels vols de 1850 els que anaven a l'escola de Sant Jaume s'els ensenyava sobretot llatí, però acabaven amb moltes dificultats per llegir, i encara més per escriure, arribaven a vells sense més aritmètica que sumar enters. amb dificultats i comptant amb els dits. Tot plegat impartit amb sistemes poc pedagògics per uns mestres pèssims. Aquells temps els mestres eren pagats pels ajuntaments; però molts no cobraven i podien passar mesos o fins i tot anys sense cobrar, com va passar a Sant Jaume durant el període que van governar l'ajuntament el dit "govern de les espardenyes" A finals del XIX, l'ajuntament es va adonar que les escoles no reunien les condicions higièniques necessàries ni eren ambients aptes per la pedagogia. Es va fer plànols i pressupost per una escola. Després d'uns anys es va començar a construir l'edifici a la plaça del poble. A mig construir, varen haver eleccions, van guanyar els contraris (Les espardenyes) que van acusar als que havien governat fins llavors de negocis bruts amb la seva construcció. L'edifici no es va arribar ha acabar mai, i va restar a mig fer durant moltes dècades. Fa gairebé un segle A principis del segle XX, concretament als anys 20 els nens i nenes de Sant Jaume anaven a classe en dues cases habilitats com a escola. Les nenes anaven al carrer Alfons Maseres num. 9 mentre que el nens anaven a la primera casa del carrer Sant Jaume, al costat d'on ara hi ha Mobles Palau. Per els nens hi havia un mestre i per les nenes una mestra, i molt de compte que les nenes no es barregessin amb els nens, la moral del temps obligava ha anar a missa, sota pena de càstigs diversos al que goses eludir-la. En aquella època les classes estaven plenes, les omplien al voltant de 40-50 nens i 40-50 nenes. De l'ensenyança del català, entre tantes dictadures i dictablandes, com sempre, proscrit. Pel que sabem però una mestra, Rosita Burbones allà pels anys 20 l'ensenyava d'amagat a les nenes un cop per setmana. L'escola vella de Sant Jaume, anys 30 i 40 La que coneixem com "l'escola vella" es va construir l'any 1935 durant el període republicà damunt d'uns terrenys cedits pel senyor Jaume Roig i Palau. La construcció va anar a càrrec d'un grup de paletes que van formar una societat. L'edifici construït en planta baixa tenia dues aules, una per a nens i un altre per a nenes amb els seus lavabos respectius i un despatx per els mestres.L' obra es va finalitzar el 1936, just al començar la guerra civil, per aquest motiu no es va pogué inaugurar. Acabada la guerra les coses havien canviat radicalment, la dictadura franquista va imposar les seves ensenyances i mètodes de la croada Nacional-Catolica. Alguns encara recorden a Ezequiel, mestre dels nens durant els anys 40 i recorden l'imposició de cantar drets tot mirant-lo de cara, el "gloriós" Cara al Sol. Els càstigs brutals. Posar els nens amb els braços en creu ple de llibres fora del recinte escolar, al costat de la carretera, i "la letra con sangre entra". Ah! hi no et passis per alt la missa. Torna la democràcia, els anys 80 Cap els anys 80 del segle passat, i després de 40 anys de deixadesa, ja en democràcia, es van fer obres de millora (arreglar teulada i canviar finestres) l'any 1981 es va ampliar l'escola amb la construcció d'un edifici de dos plantes adossat al costat nord, on si van habilitar dues aules, una a cada pis. Posteriorment el 1985 es va tornar a ampliar amb la construcció d'un altre edifici adossat al costat sud, aquesta vegada de tres plantes, aprofitant el desnivell existent. En aquesta nova ampliació es van habilitar dos aules més i una cuina-menjador. L' any següent el 1986 es va construir la pista poliesportiva. A l'escola caminant, Lleger i el Papiolet Fins no fa massa temps tots el nens i nenes anaven caminat a l'escola. Molts havien de recórrer quilòmetres des de masies, caserius i nuclis allunyats, no havia cap transport escolar com passa ara. Els nens més grans passaven a recollir els més petits i ensenyaven el camí als que anaven a escola per primer cop. Es feia necessari tenir l'escola a prop. Per aquesta raó es varen habilitar escoles al Papiolet i a Lleger. Penseu que el Papiolet és a 5 Kms de Sant Jaume i fins llavors els nens havien de fer entre anar i tornat 10 Kms a peu. A l'escola del Papiolet també hi anaven els nens/es de la Torregassa. Cal notar que al Papiolet als anys 40 tenia més de 200h el doble que als anys 90, L'escola havia arribat a tenir gairebé una quarantena de alumnes, es va tancar fa uns vint-i-cinc anys. L' altre escola era la de Lleger, que com tots sabem ha tancat aquest any. I amb aquestes petites pinzellades de la història de l'escola, arribem al 2005 i a la inauguració del nou edifici del centre escolar Els quatre Vents. | 
