|
|

|
| |
|
Francesc Mauri ens alerta dels efectes del canvi climatic |
|
|
 Francesc Mauri amb membres de la Linyola 17-10-2007 -El passat dia 3 d'octubre i convidat per la Linyola van pogué escoltar al conegut Meteoròleg de TV3 Francesc Mauri dissertar a l'entorn del tema del canvi climàtic. La xerrada va causar molta expectació i va fer que la sala s'omplis completament.
L'essència de la xerrada col·loqui és que el món científic analitza les causes provocades per les diverses activitats humanes, que afecten a les alteracions climàtiques que en els darrers 40 anys han provocat un increment de la temperatura mitjana del planeta, i com petits gests poden tenir un gran efecte sobre aquesta tendència. Amb un llenguatge assequible per a tots els presents va explicar els diversos temps geològics i la seva climatologia on els dalts i baixos de les temperatures van fer que hi haguessin moments on les vinyes es poguessin conrear fins a Finlàndia i d'altres freds on les glaceres cobrien quasi tot Europa. Què ha fet, doncs, que s'hagin disparat les veus d'alarma?. Mai un canvi climàtic havia estat tant ràpid...i mai no s'havia pogut explicar per causes naturals (volcans actius, radiació solar, etc). Va ser llavors quan es van plantejar que podia haver que fos la causa lligada a les activitats humanes. Hi ha aspectes mesurables que ja són visibles, el canvi de règims de pluges, han canviant les intensitats i les freqüències, no el volum global anyal, la qual cosa fa que siguin més espaiades en el temps i més intenses i per tant més difícil de fer un bon aprofitament de les aigües de pluja i més exposició a fenòmens catastròfics (avui quan sentim que es presenta una gota freda tots sabem que pot suposar tempestes, calamarses, fortes pluges en poc temps, etc. ). En països del centre i nord d'Europa les glaceres mostren canvis dràstics de desglaç, per no parlar de les preocupacions que ja mostren pobles com els esquimals amb el futur d'uns mars desgelats que seran una via de transport més àgil pels gran petrolers que les actuals, o els canvis en el coral per la pujada de la temperatura de les aigües tropicals. L'efecte de la pujada de la mitjana de temperatures com conseqüència de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (especialment CO2) és el focus d'atenció. Si el planeta no tingués aquesta capa de gasos i vapor d'aigua el fred faria impossible viure. De dia el Sol emet radiació que arriba en forma de llum i calor, de nit la Terra deixa anar part d'aquesta calor i energia, que rebota en la capa de gasos i així es manté una temperatura mitjana que fa que sigui possible viure, però un excés de gasos com el detectat els darrers anys fa que la capa de protecció faci pujar la temperatura, i sigui la causa principal dels canvis abans descrits. Els petits gest que podem fer per ajudar a pal·liar el consum d'energia obtinguda del carbó, del petroli ( que porta camí de ser tant car d'aquí a deu o quinze anys pot fer que ja no sigui rentable fer-ne us ), del gas, o de l'electricitat d'origen nuclear. a) Caminar sempre que es pugi per anar a fer gestions. b) Circular per l'autopista a 100 en lloc de 120 ( representa un 20% de emissions de gasos i un notable estalvi per la butxaca ) c) Apagar els aparells domèstic que tenen la llumeta de stand by. Segons Greenpeace, si a tot Catalunya s'apaguessin els aparells d'aquest tipus, equivaldria a que una central nuclear deixes de funcionar. Quant a les activitats humanes, es continua amb la recerca d'energies netes com la eòlica i la solar per substituir les d?origen fòssil i la recerca de cotxes que circulin amb hidrogen, electricitat, i d'altres opcions, ja que cada fabricant està apostant per una o un altre alternativa. Dins del col·loqui es va evidenciar que els ésser humans som contradictoris, ja sigui sent-hi empreses com Repsol o Gas Natural les que patrocinen programes dedicats al temps i al medi ambient; o amb la creació de projectes d'infraestructures gegantines amb una visió de futur que implica un major consum energètic. PS: La sensibilització sobre el tema ha fet que el passat 12 d´octubre es comuniqués oficialment que Al Gore i el IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) presidida per Rajedra Pachauri (Índia) han sigut els escollit entre una llista de 181 candidats, com guanyadors del Premi Nobel de la Pau pels seus esforços en donar a conèixer les causes de les activitats humans del canvi climàtic.
|
|
|
Editorial
|
El Papagai Dissabte 5 de juliol dia de votacions
Com ja es va anunciar en l'assemblea del dia 14 de juny, i com també informa la web: www.papagai.info, el proper dissabte 5 de juliol a la Societat Bisbalenca hi haurà eleccions per triar nova junta de govern al Papagai. Voldríem fer algun aclariment. Hi ha qui ens ha acusat de ser partidistes. "marinistes" ens diuen, segurament no ens segueixen gaire, en tota la web no hi ha cap escrit d'aquest senyor ni tampoc referències de les seves assemblees. Si en canvi s'hi pot trobar el seguiment de l'assemblea de la Junta del Sr Pérez del passat mes de novembre. |
|
Llegir més...
|
La ressaca d'aquell 29 de juny del 2008
|
Espanya es proclama independent Adopta com a símbol nacional la bandera del "balon" 
30-6-2014 Tot va començar aquell diumenge de juny del 2008 quan la selecció espanyola de futbol va guanyar la copa europea. Als pocs dies van aparèixer les primeres banderes independentistes espanyoles amb la pilota com ha símbol d'orgull nacional. Al crit unànime de "podemos, España, España" van cristalitzar els primers moviments polítics. Setmanes més tard el Tribunal Constitucional va anular l'estatut català. Ha Catalunya van començar els desordres, l'economia que passava per un mal moment es va ressentir. Al mateix temps el president Basc Ibarretxe va anunciar que tiraria endavant un referèndum d'autodeterminació caigui qui caigui. Les borses espanyoles comencen a baixar en picat. Montilla pressionat per Zapatero per un canto i per la situació econòmica de Catalunya que deixa de pagar els funcionaris i es declara en bancarrota dimiteix. Espanya va a la deriva. Els seus moviments independentistes al front dels quals es situa una tal Esperanza, aixequen la bandera de l'orgull nacional pilota inclosa. Al crit de fuera catalanes i bascos, viva España el moviment s'estén. Catalunya i el País Basc són apartats de pressupostos, es retiren els funcionaris i l' exercit pren posicións prop de les seves "fronteres". Catalunya com a represàlia fa boicot als productes que venen d'Espanya i impedeix l'entrada de camions pel sud. L'AVE i el pont aeri són suprimits. L' inflació i l'economia sota mínims crea revoltes a Catalunya i Espanya. Finalment la Unió Europea intervé. Es crea un comitè europeu per tal de solucionar el conflicte. Els nacionalistes espanyols però s'oposen a qualsevol solució que no passi per la preservació del seu "territorio nacional", al·legant esta farts de catalans i bascos. Es així com avui 29 de Juny del 2014 en la data de la commemoració de la victòria futbolística europea del 2008. Espanya per fi esdevé independent, sense la indesitjable Catalunya i adopta com a símbol nacional la bandera del "balon". crònica/ xiquetdelquart/ Juny 2014 |
L'acudit
|
ZP a Pamplona:
 |
|
apunts
|
Josep Ramoneda La negación del nacionalismo español El País/26-6-2008 "Yo no soy nacionalista y el Partido Popular nunca será nacionalista ni caminará por sus sendas como hacen otros". Lo dijo Mariano Rajoy en su discurso de presentación de candidatura ante el congreso del PP
No se me ocurre que Sarkozy, como cualquiera de sus antecesores, tenga vergüenza de llamarse nacionalista francés o cualquier presidente de Estados Unidos, nacionalista americano. Es impensable lo contrario. Sin embargo, ¿por qué se avergüenzan los nacionalistas españoles? Porque en el fondo hay cierta conciencia del carácter precario -y complejo- de la nación española. llegir més |
|
El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement 
La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?. |
|
Llegir més...
|
|
El vídeo de la Vegueria 
Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia |
|
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra... Per Josep Guillén
 L'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge. Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística. En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès. |
|
El conseller Ausàs prepara una llei per pasar de les diputacions a les vegueries 19-6-2008 El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha anunciat aquest dimecres en una intervenció al Parlament que el Departament està treballant en l'impuls d'una nova Llei de procediments de migració de diputacions a vegueries. 'Aquesta llei concretarà el règim successori respecte de les diputacions provincials i establirà els procediments de creació i delimitació territorial de les vegueries', ha dit Ausàs. En aquest sentit, ha ressaltat que 's'estudia la posibilitat que s'articulin diverses fórmules per acollir-se a aquest procés de migració i de pas'.
Ausàs preveu que a les pròximes eleccions municipals 'es configuraran ja les vegueries i els seus representants'. Així mateix, ha destacat que hi pot haver 'ritmes diferents' alhora de desplegar i crear amb plenes competències una vegueria o un altre. 'No totes han d'anar al mateix ritme', ha afirmat el conseller. El conseller creu que a l'any 2009 hauran d'estar ja aprovades les lleis de governs locals i la de procediments de migració de diputacions a vegueries. Informa: naciodigital.cat |
Apunt
|
El CIM i el President del Consell Comarcal Sobre l'entrevista de Ràdio Ser Penedès al President del Consell Comarcal del Baix Penedès Jordi Sanchez  Jordi Sanchez No es pot tolerar que el senyor Sánchez, en la seva condició de president d’un consell comarcal que és contrari a la implantació d’aquest CIM, faci una apologia desmesurada d’aquest, recreant-s’hi com si li anés la vida. —potser la vida política?— i afegint amb tot el cinisme del món que parla en nom propi. Per més que hagi de complir mandats de la cúpula del seu partit, pensem que, aquest senyor, es deu a l’opinió del que ell representa i que hauria de defensar. Amb això no s’hi juga. No seria objecte de dimissió si —posat el cas— el president de la Generalitat, un cop aprovat l’Estatut de Catalunya, es dediqués a expressar la seva opinió abastament contrària a l’estatut? http://paubatlle.wordpress.com/2008/06/07/dr-jekill-i-mr-haid/ |
|