Francesc Mauri ens alerta dels efectes del canvi climatic Imprimeix

Francesc Mauri amb membres de la Linyola
Francesc Mauri amb membres de la Linyola
17-10-2007 -El passat dia 3 d'octubre i convidat per la Linyola van pogué escoltar al conegut Meteoròleg de TV3 Francesc Mauri dissertar a l'entorn del tema del canvi climàtic. La xerrada va causar molta expectació i va fer que la sala s'omplis completament.

L'essència de la xerrada col·loqui és que el món científic analitza les causes provocades per les diverses activitats humanes, que afecten a les alteracions climàtiques que en els darrers 40 anys han provocat un increment de la temperatura mitjana del planeta, i com petits gests poden tenir un gran efecte sobre aquesta tendència.

Amb un llenguatge assequible per a tots els presents va explicar els diversos temps geològics i la seva climatologia on els dalts i baixos de les temperatures van fer que hi haguessin moments on les vinyes es poguessin conrear fins a Finlàndia i d'altres freds on les glaceres cobrien quasi tot Europa. Què ha fet, doncs, que s'hagin disparat les veus d'alarma?. Mai un canvi climàtic havia estat tant ràpid...i mai no s'havia pogut explicar per causes naturals (volcans actius, radiació solar, etc). Va ser llavors quan es van plantejar que podia haver que fos la causa lligada a les activitats humanes.

Hi ha aspectes mesurables que ja són visibles, el canvi de règims de pluges, han canviant les intensitats i les freqüències, no el volum global anyal, la qual cosa fa que siguin més espaiades en el temps i més intenses i per tant més difícil de fer un bon aprofitament de les aigües de pluja i més exposició a fenòmens catastròfics (avui quan sentim que es presenta una gota freda tots sabem que pot suposar tempestes, calamarses, fortes pluges en poc temps, etc. ). En països del centre i nord d'Europa les glaceres mostren canvis dràstics de desglaç, per no parlar de les preocupacions que ja mostren pobles com els esquimals amb el futur d'uns mars desgelats que seran una via de transport més àgil pels gran petrolers que les actuals, o els canvis en el coral per la pujada de la temperatura de les aigües tropicals.

L'efecte de la pujada de la mitjana de temperatures com conseqüència de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (especialment CO2) és el focus d'atenció. Si el planeta no tingués aquesta capa de gasos i vapor d'aigua el fred faria impossible viure. De dia el Sol emet radiació que arriba en forma de llum i calor, de nit la Terra deixa anar part d'aquesta calor i energia, que rebota en la capa de gasos i així es manté una temperatura mitjana que fa que sigui possible viure, però un excés de gasos com el detectat els darrers anys fa que la capa de protecció faci pujar la temperatura, i sigui la causa principal dels canvis abans descrits.

Els petits gest que podem fer per ajudar a pal·liar el consum d'energia obtinguda del carbó, del petroli ( que porta camí de ser tant car d'aquí a deu o quinze anys pot fer que ja no sigui rentable fer-ne us ), del gas, o de l'electricitat d'origen nuclear.

a) Caminar sempre que es pugi per anar a fer gestions.

b) Circular per l'autopista a 100 en lloc de 120 ( representa un 20% de emissions de gasos i un notable estalvi per la butxaca )

c) Apagar els aparells domèstic que tenen la llumeta de stand by. Segons Greenpeace, si a tot Catalunya s'apaguessin els aparells d'aquest tipus, equivaldria a que una central nuclear deixes de funcionar.

Quant a les activitats humanes, es continua amb la recerca d'energies netes com la eòlica i la solar per substituir les d?origen fòssil i la recerca de cotxes que circulin amb hidrogen, electricitat, i d'altres opcions, ja que cada fabricant està apostant per una o un altre alternativa.

Dins del col·loqui es va evidenciar que els ésser humans som contradictoris, ja sigui sent-hi empreses com Repsol o Gas Natural les que patrocinen programes dedicats al temps i al medi ambient; o amb la creació de projectes d'infraestructures gegantines amb una visió de futur que implica un major consum energètic.

PS: La sensibilització sobre el tema ha fet que el passat 12 d´octubre es comuniqués oficialment que Al Gore i el IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) presidida per Rajedra Pachauri (Índia) han sigut els escollit entre una llista de 181 candidats, com guanyadors del Premi Nobel de la Pau pels seus esforços en donar a conèixer les causes de les activitats humans del canvi climàtic.