|
|
|
| |
|
2007 L'any del canvi polític |
|
 Relleu al Ajuntament Sembla mentida com en un poble petit com el nostre la política i els seus interessos aixeca tantes passions. Al final va haver canvi, encara que aquest es va produir per la mínima. Legal i legítimés el pacte de dos per fer fora al guanyador, no cal oblidar però, que quan això passa sempre deixa un cert emprenyament entre els seus votants i moltes ganes de vigilar de prop als nous gestors. No obstant això, després de tants anys de respirar el mateix aire,varen ser molts els que van pensar que era el moment de obrir finestres i renovar-lo. La pregunta és.. s'ha aconseguit? Esperances i frustracions 7 mesos no es prou temps ni per felicitar ni per criticar la feina de l'actual govern municipal, i encara menys per fer balanç. Però comença a ser suficient per veure el tarannà i la manera de fer les coses dels nous gestors.
No cal perdre de vista que els càrrecs polítics els votem els ciutadans perquè administrin els afers de la comunitat i els diners que paguem amb els impostos. La bona administració, la transparència i el tracte igual i sense discriminació als ciutadans, es obligat. El polític que no ho entengui així, no es mereix ocupar cap càrrec representatiu. Moltes acusacions i retrets van fer els que ara governen (ERC i PSC) als que van deixar el govern (CiU) no és pot caure amb el mateixos errors, els canvis han de ser clars i percebuts per la ciutadania, la transparència i la comunicació es vital per entendre el que es cou al darrera de les parets del nostre ajuntament. No valen ni els rumors ni el vells sistemes on a cadascú se li explica el que vol escoltar, el poble es fa gran i divers, aquest sistema esta superat i condemnat al fracàs. Les assignatures pendents La legislatura va acabar amb molts temes sobre la taula d'entre tots ells en destacaríem tres, el POUM, Els Arquets, i el Papagai. Possiblement van ser els errors comesos a l'hora d'afrontar aquests 3 temes i les seves repercussions els que van impedir renovar el mandat a Magí Pallarès. On esta el POUM? Recordem que el govern sortint el volia aprovar aquest estiu passat un cop passades les eleccions. Es pressuposa doncs que estava elaborat, perquè no s'ha fet públic res de tot això? en quin moment ens trobem?. Els Arquets és un altre tema que se arrossega des de fa lustres. L'ajuntament sortint preveia, això si amb la oposició de la gran majoria dels veïns començar les obres de forma immediata. Moltes critiques es van fer sentir en aquells moments per part de l'opocició ERC i sobretot el PSC, afirmant que el cost de 4.500.000 de les antigues pessetes per parcel.la era del tot desproporcionat i són molts els veïns que encara recorden les xifres que donaven els socialistes com a raonables. De els Arquets no s´ha fet públic cap comunicat ni informació amb 7 mesos, tots són rumors i incerteses que inquietant als propietaris amenaçats de pagar una enorme factura de la que no saben ni l'import ni el venciment. Si als Arquets tot són amagatotis, el Papagai és el pa de cada dia, és aquesta una qüestió complicada i difícil de treure´n l'entrellat, així que sols farem algunes pinzellades: es fa evident que algun dia o s'hauran de posar d'acord les parts enfrontades, cosa que ara per ara sembla del tot impossible o s'haura de dictaminar una solució jurídica o administrativa. L'ajuntment no pot eternament dir si però no, tard o d'hora s'haura de decidir per alguna solució, recordem que la urbanització es privada però es troba en part en el terme municipal, la Bisbal amb un govern en solitari d'ERC sembla tenir més marge de maniobra, a Sant Jaume el govern de coalició ERC i PSC segurament complica les coses. De tot plegat dels Arquets i del Papagai prometem parlar-ne amb més concreció més endavant. Final Feliç? En definitiva el que avui volem expressar es que aquestes tres assignatures. POUM, Arquets i Papagai conjuntament amb altres temes de caire urbanístic( Com la polèmica pel canvi de les normes subsidiàries d'aquest estiu) marcaran sens dubte els propers tres anys. Encertar amb les solucions adequades serà més que un èxit, l' EXIT, equivocar-se tot marejant al personal, treballar amb opacitat i actuar d'esquena i en contra dels interessos i desitjos dels ciutadans i dels afectats, portarà conseqüències. Cal transparència, informació i processos participatiu's, cal donar veu als ciutadans, contràriament els resultats, ja els veurem. |
|
|
Editorial
|
El Papagai  Dissabte 5 de juliol dia de votacions
Com ja es va anunciar en l'assemblea del dia 14 de juny, i com també informa la web: www.papagai.info, el proper dissabte 5 de juliol a la Societat Bisbalenca hi haurà eleccions per triar nova junta de govern al Papagai. Voldríem fer algun aclariment. Hi ha qui ens ha acusat de ser partidistes. "marinistes" ens diuen, segurament no ens segueixen gaire, en tota la web no hi ha cap escrit d'aquest senyor ni tampoc referències de les seves assemblees. Si en canvi s'hi pot trobar el seguiment de l'assemblea de la Junta del Sr Pérez del passat mes de novembre. |
|
Llegir més...
|
La ressaca d'aquell 29 de juny del 2008
|
Espanya es proclama independent
Adopta com a símbol nacional la bandera del "balon" 
30-6-2014 Tot va començar aquell diumenge de juny del 2008 quan la selecció espanyola de futbol va guanyar la copa europea. Als pocs dies van aparèixer les primeres banderes independentistes espanyoles amb la pilota com ha símbol d'orgull nacional. Al crit unànime de "podemos, España, España" van cristalitzar els primers moviments polítics. Setmanes més tard el Tribunal Constitucional va anular l'estatut català. Ha Catalunya van començar els desordres, l'economia que passava per un mal moment es va ressentir. Al mateix temps el president Basc Ibarretxe va anunciar que tiraria endavant un referèndum d'autodeterminació caigui qui caigui. Les borses espanyoles comencen a baixar en picat. Montilla pressionat per Zapatero per un canto i per la situació econòmica de Catalunya que deixa de pagar els funcionaris i es declara en bancarrota dimiteix. Espanya va a la deriva. Els seus moviments independentistes al front dels quals es situa una tal Esperanza, aixequen la bandera de l'orgull nacional pilota inclosa. Al crit de fuera catalanes i bascos, viva España el moviment s'estén. Catalunya i el País Basc són apartats de pressupostos, es retiren els funcionaris i l' exercit pren posicións prop de les seves "fronteres". Catalunya com a represàlia fa boicot als productes que venen d'Espanya i impedeix l'entrada de camions pel sud. L'AVE i el pont aeri són suprimits. L' inflació i l'economia sota mínims crea revoltes a Catalunya i Espanya. Finalment la Unió Europea intervé. Es crea un comitè europeu per tal de solucionar el conflicte. Els nacionalistes espanyols però s'oposen a qualsevol solució que no passi per la preservació del seu "territorio nacional", al·legant esta farts de catalans i bascos. Es així com avui 29 de Juny del 2014 en la data de la commemoració de la victòria futbolística europea del 2008. Espanya per fi esdevé independent, sense la indesitjable Catalunya i adopta com a símbol nacional la bandera del "balon". crònica/ xiquetdelquart/ Juny 2014 |
L'acudit
|
ZP a Pamplona:
 |
|
apunts
|
Josep Ramoneda
La negación del nacionalismo español
El País/26-6-2008  "Yo no soy nacionalista y el Partido Popular nunca será nacionalista ni caminará por sus sendas como hacen otros". Lo dijo Mariano Rajoy en su discurso de presentación de candidatura ante el congreso del PP
No se me ocurre que Sarkozy, como cualquiera de sus antecesores, tenga vergüenza de llamarse nacionalista francés o cualquier presidente de Estados Unidos, nacionalista americano. Es impensable lo contrario. Sin embargo, ¿por qué se avergüenzan los nacionalistas españoles? Porque en el fondo hay cierta conciencia del carácter precario -y complejo- de la nación española.  llegir més
|
|
El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement 
La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?. |
|
Llegir més...
|
|
El vídeo de la Vegueria 
Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia |
|
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra... Per Josep Guillén
 L'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge. Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística. En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès. |
|
El conseller Ausàs prepara una llei per pasar de les diputacions a les vegueries  19-6-2008 El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha anunciat aquest dimecres en una intervenció al Parlament que el Departament està treballant en l'impuls d'una nova Llei de procediments de migració de diputacions a vegueries. 'Aquesta llei concretarà el règim successori respecte de les diputacions provincials i establirà els procediments de creació i delimitació territorial de les vegueries', ha dit Ausàs. En aquest sentit, ha ressaltat que 's'estudia la posibilitat que s'articulin diverses fórmules per acollir-se a aquest procés de migració i de pas'.
Ausàs preveu que a les pròximes eleccions municipals 'es configuraran ja les vegueries i els seus representants'. Així mateix, ha destacat que hi pot haver 'ritmes diferents' alhora de desplegar i crear amb plenes competències una vegueria o un altre. 'No totes han d'anar al mateix ritme', ha afirmat el conseller. El conseller creu que a l'any 2009 hauran d'estar ja aprovades les lleis de governs locals i la de procediments de migració de diputacions a vegueries. Informa: naciodigital.cat |
Apunt
|
El CIM i el President del Consell Comarcal Sobre l'entrevista de Ràdio Ser Penedès al President del Consell Comarcal del Baix Penedès Jordi Sanchez  Jordi Sanchez No es pot tolerar que el senyor Sánchez, en la seva condició de president d’un consell comarcal que és contrari a la implantació d’aquest CIM, faci una apologia desmesurada d’aquest, recreant-s’hi com si li anés la vida. —potser la vida política?— i afegint amb tot el cinisme del món que parla en nom propi. Per més que hagi de complir mandats de la cúpula del seu partit, pensem que, aquest senyor, es deu a l’opinió del que ell representa i que hauria de defensar. Amb això no s’hi juga. No seria objecte de dimissió si —posat el cas— el president de la Generalitat, un cop aprovat l’Estatut de Catalunya, es dediqués a expressar la seva opinió abastament contrària a l’estatut? http://paubatlle.wordpress.com/2008/06/07/dr-jekill-i-mr-haid/ |
|
