|
|
|
| |
|
Cavalcada de Reis |
|
 Els reis mags Van començar la tarda a LLeger, on els nens i nenes els esperaven amb impaciència. Es van presentar damunt d'una carrossa tirada per dos elegants cavalls i amb un sequit que anava llençant caramels al seu pas. A Lleger van entrar a la Societat s'els veia cansats del seu llarg viatge, però contens i amb ganes de repartir els regals que aquesta nit màgica fan feliços als nens i nenes. Damunt de l' escenari van començar la seva feina, i un a un a mesura que els anaven cridant, la mainada pujava a recollir amb cara de il·lusió, i algun plor d'emoció, el seu regal. Complert el primer encàrrec, tornant de nou a pujar a la carrossa i ara cap a Sant Jaume. En arribar, van fer un petit giravolt per alguns carrers acabant el seu recorregut a la plaça de l'església. Envoltats de nens i nenes i llençant caramels, van enfilar les escales de l'església entrant al seu interior on van seure. Aquí els vàrem veure amb els seus petits cofres on portaven l'or, l' encens i la mirra daurada. Mossèn Esteso va fer un petit parlament tot desitjant, un any d'alegria a petits i a grans. També va adreçar unes paraules al reis mags, als qui va agrair la seva presencia i els va demanar una cosa, pau, i que donin a tots una mica més de paciència, menys nervis i una mica més de bona voluntat. En acabar aquestes paraules els mags es van aixecar un a un i van fer el regal al infant Jesús, en un acte d'adoració. I vinga despresa que la nit avança i ja molta feina a fer, els reis van sortir de l'església i es van situar davant de la porta i al capdamunt de l'escalinata, allà els esperava l'alcalde que després de donar-li's una afectuosa benvinguda, els va lliurar la clau que obre totes les portes i finestres del municipi, encara que són mags, sempre els hi agrada que els hi faciliten la feina. Amb la clau a la mà es van dirigir cap a la Societat de Sant Jaume. Durant una bona estona al igual que havien fet a Lleger van repartir regals als sempre nerviosos d'emoció nens i nenes de Sant Jaume. Al final van marxar com van venir damunt de la carrossa i una mica més cansats, la nit és presentava llarga per els reis mags i per la mainada, neguitosos de saber si els reis els han portat tot allò que demanaven. I fins l'any que ve aquí s'acaba aquesta història.  veure fotos
|
|
|
Editorial
|
El Papagai  Dissabte 5 de juliol dia de votacions
Com ja es va anunciar en l'assemblea del dia 14 de juny, i com també informa la web: www.papagai.info, el proper dissabte 5 de juliol a la Societat Bisbalenca hi haurà eleccions per triar nova junta de govern al Papagai. Voldríem fer algun aclariment. Hi ha qui ens ha acusat de ser partidistes. "marinistes" ens diuen, segurament no ens segueixen gaire, en tota la web no hi ha cap escrit d'aquest senyor ni tampoc referències de les seves assemblees. Si en canvi s'hi pot trobar el seguiment de l'assemblea de la Junta del Sr Pérez del passat mes de novembre. |
|
Llegir més...
|
La ressaca d'aquell 29 de juny del 2008
|
Espanya es proclama independent
Adopta com a símbol nacional la bandera del "balon" 
30-6-2014 Tot va començar aquell diumenge de juny del 2008 quan la selecció espanyola de futbol va guanyar la copa europea. Als pocs dies van aparèixer les primeres banderes independentistes espanyoles amb la pilota com ha símbol d'orgull nacional. Al crit unànime de "podemos, España, España" van cristalitzar els primers moviments polítics. Setmanes més tard el Tribunal Constitucional va anular l'estatut català. Ha Catalunya van començar els desordres, l'economia que passava per un mal moment es va ressentir. Al mateix temps el president Basc Ibarretxe va anunciar que tiraria endavant un referèndum d'autodeterminació caigui qui caigui. Les borses espanyoles comencen a baixar en picat. Montilla pressionat per Zapatero per un canto i per la situació econòmica de Catalunya que deixa de pagar els funcionaris i es declara en bancarrota dimiteix. Espanya va a la deriva. Els seus moviments independentistes al front dels quals es situa una tal Esperanza, aixequen la bandera de l'orgull nacional pilota inclosa. Al crit de fuera catalanes i bascos, viva España el moviment s'estén. Catalunya i el País Basc són apartats de pressupostos, es retiren els funcionaris i l' exercit pren posicións prop de les seves "fronteres". Catalunya com a represàlia fa boicot als productes que venen d'Espanya i impedeix l'entrada de camions pel sud. L'AVE i el pont aeri són suprimits. L' inflació i l'economia sota mínims crea revoltes a Catalunya i Espanya. Finalment la Unió Europea intervé. Es crea un comitè europeu per tal de solucionar el conflicte. Els nacionalistes espanyols però s'oposen a qualsevol solució que no passi per la preservació del seu "territorio nacional", al·legant esta farts de catalans i bascos. Es així com avui 29 de Juny del 2014 en la data de la commemoració de la victòria futbolística europea del 2008. Espanya per fi esdevé independent, sense la indesitjable Catalunya i adopta com a símbol nacional la bandera del "balon". crònica/ xiquetdelquart/ Juny 2014 |
L'acudit
|
ZP a Pamplona:
 |
|
apunts
|
Josep Ramoneda
La negación del nacionalismo español
El País/26-6-2008  "Yo no soy nacionalista y el Partido Popular nunca será nacionalista ni caminará por sus sendas como hacen otros". Lo dijo Mariano Rajoy en su discurso de presentación de candidatura ante el congreso del PP
No se me ocurre que Sarkozy, como cualquiera de sus antecesores, tenga vergüenza de llamarse nacionalista francés o cualquier presidente de Estados Unidos, nacionalista americano. Es impensable lo contrario. Sin embargo, ¿por qué se avergüenzan los nacionalistas españoles? Porque en el fondo hay cierta conciencia del carácter precario -y complejo- de la nación española.  llegir més
|
|
El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement 
La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?. |
|
Llegir més...
|
|
El vídeo de la Vegueria 
Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia |
|
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra... Per Josep Guillén
 L'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge. Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística. En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès. |
|
El conseller Ausàs prepara una llei per pasar de les diputacions a les vegueries  19-6-2008 El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha anunciat aquest dimecres en una intervenció al Parlament que el Departament està treballant en l'impuls d'una nova Llei de procediments de migració de diputacions a vegueries. 'Aquesta llei concretarà el règim successori respecte de les diputacions provincials i establirà els procediments de creació i delimitació territorial de les vegueries', ha dit Ausàs. En aquest sentit, ha ressaltat que 's'estudia la posibilitat que s'articulin diverses fórmules per acollir-se a aquest procés de migració i de pas'.
Ausàs preveu que a les pròximes eleccions municipals 'es configuraran ja les vegueries i els seus representants'. Així mateix, ha destacat que hi pot haver 'ritmes diferents' alhora de desplegar i crear amb plenes competències una vegueria o un altre. 'No totes han d'anar al mateix ritme', ha afirmat el conseller. El conseller creu que a l'any 2009 hauran d'estar ja aprovades les lleis de governs locals i la de procediments de migració de diputacions a vegueries. Informa: naciodigital.cat |
Apunt
|
El CIM i el President del Consell Comarcal Sobre l'entrevista de Ràdio Ser Penedès al President del Consell Comarcal del Baix Penedès Jordi Sanchez  Jordi Sanchez No es pot tolerar que el senyor Sánchez, en la seva condició de president d’un consell comarcal que és contrari a la implantació d’aquest CIM, faci una apologia desmesurada d’aquest, recreant-s’hi com si li anés la vida. —potser la vida política?— i afegint amb tot el cinisme del món que parla en nom propi. Per més que hagi de complir mandats de la cúpula del seu partit, pensem que, aquest senyor, es deu a l’opinió del que ell representa i que hauria de defensar. Amb això no s’hi juga. No seria objecte de dimissió si —posat el cas— el president de la Generalitat, un cop aprovat l’Estatut de Catalunya, es dediqués a expressar la seva opinió abastament contrària a l’estatut? http://paubatlle.wordpress.com/2008/06/07/dr-jekill-i-mr-haid/ |
|
