Reis d'orient i de ponen

Edició del 3 de vuit 4 de gener 2008, llegim... Sant Jaume dels Domenys dia 5 a les 5 de la tarde Cavalcada de ses Majestats els reis d'orient. (el full de la comissió de reis deia a las 6)Som-hi doncs cap a Sant Jaume a veure la "Cavalcada".

Primera sorpresa dia 5, ni a 5 ni a les 5'30 ni a les 6 de la tarde, desert total, ni reis ni república tot s'ha fet fum fum fum. Sort que en els moment de més necessitat sempre sol sortir un àngel. Seguiu-me va dir(l' àngel) a bord del seu Seat Toledo i a Lleger ens va portar, com guiats per l'estrella de Nadal. Un cop allà, ja negre nit, vam pogué divisar ses majestats, atabalats just a l'entrada del poble, seguim el nostre camí cap a la societat, allí preguntem a uns nens a quina hora arriben els reis(qui millor que els nens per saber-ho) A no ho se, a les set, diu el primer, hi ha qui diu a les vuit, potser passaran a les dues respon l'últim. Decidim esperar, després d'una llarga espera, sentim un nen cridar mare! mare! per allà venen els reis.. Valguem Deu, jo no hi veig res, ah si, ara ho veig, a mesura que s'apropaven les primeres ombres es podien veure perfilades les seves siluetes, més que reis, semblaven fantasmes sortin de les tenebres. Foscos i silenciosos van passar pel nostre costat més ràpid que Fernando Alonso.

Segona etapa, Societat de Lleger. Per fi, davant de la Societat s'aturen de la seva ràpida cavalcada pels carrers de Lleger i els podem veure les seves cares, ses majestats aquest any a excepció del negre que amb cames de ciclista feia cara de no venir de gaire lluny, els altres dos si que van fer kms, més que d'orient algun va arribar de ponent, ja sabeu de la terra ferma. Ja sabiem que ha a Sant Jaume hi havia molts republicans, tot i així sorprén que s'els hagi anat a buscar tant lluny. Segur que si fem una crida en sortiran uns quan's voluntaris, Que ha passat doncs?. Senzillament, amiguisme i personalismes.

Tercera etapa cap a Sant jaume. Ara si a les vuit de la tarde i fent servir els carrers de Sant Jaume com un circuit de curses cavallistiques a l'estil de la època romana (encara es porta a la sang) van fer la que suposem devia ser la cavalcada anunciada per a les 5 de la tarda (sincerament no ho sabem, ha diferencia d'èpoques reculades, no hi havia trompetes que ho anunciessin).

So! so!, i el carro, amb ses majestats va "aparcar", davant de l'església? no, més enllà, en un lloc fosc i silenciós, només els crits de la mainada trencaven el silenci, res de llum, res de musica, alguns caramels per endolcir el moment i prou.

Pujada de l'escalinata i cap a dins de la església, recepció del mossèn, que després de saludar a Llorenç en comptes de Sant Jaume (també és humà, encara que tingui cura dels afers de Deu) es fa l'adoració del nen, ninot(ho diem per la textura i que ningú es confongui) Jesús.Al sortit l'alcalde entrega als reis mags la clau que obre totes les cases per que els reis puguin deixar els regals

Quarta etapa, amb la clau a la mà, cap a la societat. Quin espectacle els reis picant de valent la porta de ferro de la societat tancada a pany i clau, Quina clau els va donar l'alcalde?. La fama de mags(hi també d'altres coses) va quedar per terra. Uf si aquests reis han d'entrar a totes les cases del poble de la mateixa manera per setmana santa( abans el clavaran a la creu) encara no hauran acabat la feina

Al final un home amb aspecte de Santa Claus (qui havia de ser si no) els va obrir la porta. Un cop a dins de la societat, la cosa va anar millor. Aquest reis semblaven fets per entregar paquets, ni CORREUS ho hagués fet millor. Llàstima que no obrissin boca, reis muts i sense banda sonora. No els demanem un rock, però el so d'alguna nadala, potser no hagués sobrat.

Felicitats i l'any que ve, no ho feu millor, ens agrada el desordre i l'incompliment(odiem la puntualitat i l'informació)ens agrada el silenci(odiem la musica) la foscor de les tenebres (odiem la llum i el color) els millors han estat els cavalls. Sort que fa un any algú en va dir que l'any que ve hi hauria castell de focs ressonar de tambors i representacions teatrals i que els qui ho organitzaven llavors no ho sabien fer. Deixem-ho corre!.