|
|

|
| |
|
Deixarem que s'ens caigui a trossos? |
|
 Restes de l'aqueducte roma dels Arquets any...? 15-1-2008 - Els Arcs no són evidentment un gran monument arquitectónic, no és la Sagrada Famila, per entendren's. Però per Sant Jaume dels Domenys les restes d'aquella grandiosa obra hidraulica construida pels romans fa més de 1500 anys són tot un símbol per al poble.
Els Arcs han estat durant segles plantats enmig del camp, sota la impasible mirada de la gent, atrafagada i preocupada per tirar endavan la vida dels seus. Els Arcs han anat poc a poc desgranan-se pedra a pedra, com si de llagrimes es tractes d'un ploraner milenari.
Sóm a l' any 2008 d'aquella impresionat obra, un dia plena de la vida que transportava la seva aigua, amb prou feines ens queda unes poques restes miserables, que miraculosament han resistit el pas del temps. Si poguessim parlar quantes cuantes coses no ens dirien?. Amb els anys han vist passar desenes de generacions. Avui però el seu entorn el seu paisatge ha estat modificat radicalment. El poligon industrustial colocat just al davant amenaça per engullir-los definitivament. Els Arcs ploren més que mai, i com no saben fer-ho d'un altre manera, les seves llagrimes són les pedres que poc a poc van deixant caure del seu cost vell i cansat. Els deixarem morir de pena? Fins quan els veurem drets?  Els Arcs 1944 L'escriptor Palau i Ferrer, el 1945 escriu; a la vora dels Arcs(la masia), hi ha les restes d'un aqueducte romà, amb més d'una dotzena d'arcades ben dretes al mig d'un camp(segurament és del seu record) perquè el 1944 l'arqueoleg Albert Ferré en descriu només 9, repartits en dos grups de 5 i 4 arcades. Anys més tard segons explicacions del masover de la masia d'els Arcs un llamp va aterrar el pilar que sostenia dos dels arcs (explicació que l'enginier Fernando Sanz, troba poc convincent i sospita d'una ació humana al haverse trobat marcas rectilinies a l'alzada d'una pala de bull-dozer ) avui només en queden 5 i mig, ja que un d'ells esta subjectat amb unes vigetes de ferro curvat, el cost superior va caure fa uns vint anys. Quant caure el següent arc? L'estat actual de les restes fan presagiar el pitjor qualsevol dia ens llevarem amb un arc menys. Aneu, aneu a fer-li's una visita, i escolteu, pareu atenció i escoltareu el seu plor. Cal pendre conciéncia del que tenim, els arquets són el símbol del poble, representen el més vell testimoniatge de la nostre comunitat. Cada pedra menys és un tros menys de nosaltres. En pendrem conciència? Tot seguit ús convidem a que observeu les seguents fotografies on podreu comprovar tot el que diem, com esta, i com estava. Ah! i prometem seguir parlant-ne. Veure fotografies comparatives
|
|
|
|
Editorial
|
El Papagai Dissabte 5 de juliol dia de votacions
Com ja es va anunciar en l'assemblea del dia 14 de juny, i com també informa la web: www.papagai.info, el proper dissabte 5 de juliol a la Societat Bisbalenca hi haurà eleccions per triar nova junta de govern al Papagai. Voldríem fer algun aclariment. Hi ha qui ens ha acusat de ser partidistes. "marinistes" ens diuen, segurament no ens segueixen gaire, en tota la web no hi ha cap escrit d'aquest senyor ni tampoc referències de les seves assemblees. Si en canvi s'hi pot trobar el seguiment de l'assemblea de la Junta del Sr Pérez del passat mes de novembre. |
|
Llegir més...
|
La ressaca d'aquell 29 de juny del 2008
|
Espanya es proclama independent Adopta com a símbol nacional la bandera del "balon" 
30-6-2014 Tot va començar aquell diumenge de juny del 2008 quan la selecció espanyola de futbol va guanyar la copa europea. Als pocs dies van aparèixer les primeres banderes independentistes espanyoles amb la pilota com ha símbol d'orgull nacional. Al crit unànime de "podemos, España, España" van cristalitzar els primers moviments polítics. Setmanes més tard el Tribunal Constitucional va anular l'estatut català. Ha Catalunya van començar els desordres, l'economia que passava per un mal moment es va ressentir. Al mateix temps el president Basc Ibarretxe va anunciar que tiraria endavant un referèndum d'autodeterminació caigui qui caigui. Les borses espanyoles comencen a baixar en picat. Montilla pressionat per Zapatero per un canto i per la situació econòmica de Catalunya que deixa de pagar els funcionaris i es declara en bancarrota dimiteix. Espanya va a la deriva. Els seus moviments independentistes al front dels quals es situa una tal Esperanza, aixequen la bandera de l'orgull nacional pilota inclosa. Al crit de fuera catalanes i bascos, viva España el moviment s'estén. Catalunya i el País Basc són apartats de pressupostos, es retiren els funcionaris i l' exercit pren posicións prop de les seves "fronteres". Catalunya com a represàlia fa boicot als productes que venen d'Espanya i impedeix l'entrada de camions pel sud. L'AVE i el pont aeri són suprimits. L' inflació i l'economia sota mínims crea revoltes a Catalunya i Espanya. Finalment la Unió Europea intervé. Es crea un comitè europeu per tal de solucionar el conflicte. Els nacionalistes espanyols però s'oposen a qualsevol solució que no passi per la preservació del seu "territorio nacional", al·legant esta farts de catalans i bascos. Es així com avui 29 de Juny del 2014 en la data de la commemoració de la victòria futbolística europea del 2008. Espanya per fi esdevé independent, sense la indesitjable Catalunya i adopta com a símbol nacional la bandera del "balon". crònica/ xiquetdelquart/ Juny 2014 |
L'acudit
|
ZP a Pamplona:
 |
|
apunts
|
Josep Ramoneda La negación del nacionalismo español El País/26-6-2008 "Yo no soy nacionalista y el Partido Popular nunca será nacionalista ni caminará por sus sendas como hacen otros". Lo dijo Mariano Rajoy en su discurso de presentación de candidatura ante el congreso del PP
No se me ocurre que Sarkozy, como cualquiera de sus antecesores, tenga vergüenza de llamarse nacionalista francés o cualquier presidente de Estados Unidos, nacionalista americano. Es impensable lo contrario. Sin embargo, ¿por qué se avergüenzan los nacionalistas españoles? Porque en el fondo hay cierta conciencia del carácter precario -y complejo- de la nación española. llegir més |
|
El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement 
La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?. |
|
Llegir més...
|
|
El vídeo de la Vegueria 
Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia |
|
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra... Per Josep Guillén
 L'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge. Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística. En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès. |
|
El conseller Ausàs prepara una llei per pasar de les diputacions a les vegueries 19-6-2008 El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha anunciat aquest dimecres en una intervenció al Parlament que el Departament està treballant en l'impuls d'una nova Llei de procediments de migració de diputacions a vegueries. 'Aquesta llei concretarà el règim successori respecte de les diputacions provincials i establirà els procediments de creació i delimitació territorial de les vegueries', ha dit Ausàs. En aquest sentit, ha ressaltat que 's'estudia la posibilitat que s'articulin diverses fórmules per acollir-se a aquest procés de migració i de pas'.
Ausàs preveu que a les pròximes eleccions municipals 'es configuraran ja les vegueries i els seus representants'. Així mateix, ha destacat que hi pot haver 'ritmes diferents' alhora de desplegar i crear amb plenes competències una vegueria o un altre. 'No totes han d'anar al mateix ritme', ha afirmat el conseller. El conseller creu que a l'any 2009 hauran d'estar ja aprovades les lleis de governs locals i la de procediments de migració de diputacions a vegueries. Informa: naciodigital.cat |
Apunt
|
El CIM i el President del Consell Comarcal Sobre l'entrevista de Ràdio Ser Penedès al President del Consell Comarcal del Baix Penedès Jordi Sanchez  Jordi Sanchez No es pot tolerar que el senyor Sánchez, en la seva condició de president d’un consell comarcal que és contrari a la implantació d’aquest CIM, faci una apologia desmesurada d’aquest, recreant-s’hi com si li anés la vida. —potser la vida política?— i afegint amb tot el cinisme del món que parla en nom propi. Per més que hagi de complir mandats de la cúpula del seu partit, pensem que, aquest senyor, es deu a l’opinió del que ell representa i que hauria de defensar. Amb això no s’hi juga. No seria objecte de dimissió si —posat el cas— el president de la Generalitat, un cop aprovat l’Estatut de Catalunya, es dediqués a expressar la seva opinió abastament contrària a l’estatut? http://paubatlle.wordpress.com/2008/06/07/dr-jekill-i-mr-haid/ |
|