Deixarem que s'ens caigui a trossos? Imprimeix

Restes de l'aqueducte roma dels Arquets any...?
Restes de l'aqueducte roma dels Arquets any...?
15-1-2008 - Els Arcs no són evidentment un gran monument arquitectónic, no és la Sagrada Famila, per entendren's. Però per Sant Jaume dels Domenys les restes d'aquella grandiosa obra hidraulica construida pels romans fa més de 1500 anys són tot un símbol per al poble.


Els Arcs han estat durant segles plantats enmig del camp, sota la impasible mirada de la gent, atrafagada i preocupada per tirar endavan la vida dels seus. Els Arcs han anat poc a poc desgranan-se pedra a pedra, com si de llagrimes es tractes d'un ploraner milenari.

Sóm a l' any 2008 d'aquella impresionat obra, un dia plena de la vida que transportava la seva aigua, amb prou feines ens queda unes poques restes miserables, que miraculosament han resistit el pas del temps. Si poguessim parlar quantes cuantes coses no ens dirien?.

Amb els anys han vist passar desenes de generacions. Avui però el seu entorn el seu paisatge ha estat modificat radicalment. El poligon industrustial colocat just al davant amenaça per engullir-los definitivament. Els Arcs ploren més que mai, i com no saben fer-ho d'un altre manera, les seves llagrimes són les pedres que poc a poc van deixant caure del seu cost vell i cansat. Els deixarem morir de pena?

Fins quan els veurem drets?

Els Arcs 1944
Els Arcs 1944

 

 L'escriptor Palau i Ferrer, el 1945 escriu; a la vora dels Arcs(la masia), hi ha les restes d'un aqueducte romà, amb més d'una dotzena d'arcades ben dretes al mig d'un camp(segurament és del seu record) perquè el 1944 l'arqueoleg Albert Ferré en descriu només 9, repartits en dos grups de 5 i 4 arcades. Anys més tard segons explicacions del masover de la masia d'els Arcs un llamp va aterrar el pilar que sostenia dos dels arcs (explicació que l'enginier Fernando Sanz, troba poc convincent i sospita d'una ació humana al haverse trobat marcas rectilinies a l'alzada d'una pala de bull-dozer ) avui només en queden 5 i mig, ja que un d'ells esta subjectat amb unes vigetes de ferro curvat, el cost superior va caure fa uns vint anys. Quant caure el següent arc?

L'estat actual de les restes fan presagiar el pitjor qualsevol dia ens llevarem amb un arc menys. Aneu, aneu a fer-li's una visita, i escolteu, pareu atenció i escoltareu el seu plor. Cal pendre conciéncia del que tenim, els arquets són el símbol del poble, representen el més vell testimoniatge de la nostre comunitat. Cada pedra menys és un tros menys de nosaltres. En pendrem conciència?

Tot seguit ús convidem a que observeu les seguents fotografies on podreu comprovar tot el que diem, com esta, i com estava. Ah! i prometem seguir parlant-ne.

Image Veure fotografies comparatives

 

debat a la xarxa

No hi ha manera
Pau Batlle denúncia la política d'habitatge de la Generalitat

http://paubatlle.wordpress.com/

Image

ARES -Àrees Residencials Estratègiques: un programa de la Generalitat per construir habitatges públics- al Baix Penedès se'n construiran prop de 2.500 entre Calafell (400) el Vendrell (400) i Santa Oliva (1.750).

La necessitat d’habitatge assequible és la raó fonamental d’aquesta política. Per tot Catalunya s’han de construir uns 100.000 habitatges. Aquí, a més, li donen un altre argument a favor: la crisi del sector de la construcció genera atur i la construcció d’aquests habitatges ajudarà a suavitzar el nombre d’aturats, diuen.

Segons com però, l’efecte pot ser contrari. L’arribada de 2.500 noves famílies portarà sota el braç noves demandes de llocs de treball i de serveis, afectant la ja desmembrada societat baix penedesenca. Fent una valoració somera tindríem que aquests 2.500 habitatges nous al Baix Penedès, amb una mitjana de 3 membres per família dels quals un o dos són laboralment actius, generaria una demanda de llocs de treball d’entre els 3.000 i 4.000. Tot i que en principi moltes de les famílies vindrien amb la feina d’origen, l’experiència indica que la tendència és la de buscar feina a prop del lloc de residència. Un peix que es mossega la cua.

Llegir més...
 

Receptes d'estiu

Image

Papagai fregit amb herbes dels Arquets i aromes del PSC

 

Ingredients:

2 Quilos de Papagai
4 Quilos de pa beneït
1 Quilo d'herbes dels Arquets(allà sempre en sobren)
1 litre d'oli de la Cooperativa(escombrem cap a casa)
2 frascons(mascle i femella) de perfums PSC "sobrants" de la campanya electoral

Elaboració:

En un casc de cap de bomber es llença un litre d'oli, i es fregeixen les herbes dels Arquets(els veïns no cal ja ho estant) es fica a dins el Papagai i es rega abundantment al damunt amb perfum PSC.

Quan tot estigui ben torrat i irresistible al olfacte, es desincrustà el casc amb un cop de mà Esquerra, i es posa al damunt del pa beneït (atenció, ha d'estar ben beneït per aguantar-lo). A continuació s'embolica ben fort i s'envia als diables per via digital (per exemple alguna comissió de festes).

Després de deixar-lo podrir varies setmanes a les calderes. Ja esta llest per transforma-lo en versots, que tothom podrà escoltar per la Festa Major. Salut. I que vagi de gust.

 

apunts

El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement

Image

La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem

El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?.

Llegir més...
 

El vídeo de la Vegueria

El Penedès un clam

Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia

 
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra...
Per Josep Guillén

ImageL'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge.
Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística.
En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès.