|
|
|
| |
|
El Papagai - Una realitat incomoda |
|
 Una màquina tirant a terra aquest estiu la tanca del Papagai Recordem, que la proposta de mediació va ser molt ben acollida per part dels governs municipals de Sant Jaume i la Bisbal, que no van dubtar a donar-li suport des de el primer moment. Així les coses, el passat 19 de novembre de 2007 es van reunir J. L. Pérez i Manuel Marín en dependències del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, poc va trascendir d'aquella primera reunió, ja que tenia caràcter secret, sols el compromís de tornar-se a reunir una setmana més tard ,el 26 de novembre. Tot va ser inútil, malgrat la presència dels alcaldes, les esperances dipositades pels consistoris i per molt veïns, van quedar en no res. Paral·lelament, segons hem sabut, mentre en una taula es negociava, als jutjats es presentaven denuncies i monitoris a veïns partidaris de la Junta Marín, per part de la Junta presidida per J. L. Pérez per falta de pagament, evidentment aquests pagaven a la Junta Marín, a data d'avui els jutjats ja han arxivat algunes d'aquestes denúncies. Les coses tornen a pintar complicades, els alcaldes ja van anunciar en una reunió de la Junta de J. L. Pérez celebrada el 3 de novembre que acceptarien la decisió dels veïns, aquell dia es va parlar de l´organització d'unes votacions amb urnes tancades en els ajuntaments, i legals, i la creació d'una junta gestora formada per regidors dels dos ajuntaments. Posteriorment hem sabut que els alcaldes no poden convocar assemblees ni forma junta, ja que els estatuts vigents no ho permeten, cal ser propietari. L'única sortida doncs era aconseguir una junta de consens, es va intentar en les sessions de mediació, però l'objectiu no va ser possible, segons assenyalen algunes fonts per la negativa del senyor Pérez. Ens ha arribat la notícia, que properament els alcaldes de Sant Jaume i la Bisbal, Martí Ventura i J. M. Puigivet, preparant una reunió informativa per a tots els propietaris del Papagai, a on s'explicaran amb pels i senyals tot el procés que han viscut com alcaldes des de maig del 2007.
Tot plegat ha estat una llàstima i una oportunitat perduda. Hi ara que? El Papagai recordem-ho és una urbanització privada, els ajuntaments no poden fer res sense l' acord dels propietaris, uns volen seguir amb l'actual estatus, altres voldrien que l'ajuntament s'en fes càrrec. Però que opinen els ajuntaments?. Històricament els ajuntaments han arraconat sistemàticament a les urbanitzacions, a Sant Jaume, el Papagai per un costat, i els Arquets per un altre, han estat sempre els grans oblidats, recollir impostos, i no maregeu massa, ha estat sempre la seva política. A tot això s'afegeix ara el fet que per llei a les associacions de propietaris els hi queda uns quatre anys d'existència en l'actual configuració jurídica, després hauran de canviar obligatòriament de figura jurídica, es necessari doncs fer alguna cosa. El Papagai respon al model clàssic d' urbanització dissenyada als anys 60-70 amb molt d'espai i baixa densitat urbana, amb més de15 Kms de carrers, amb el seus corresponents fanals, un munt de contenidors d'escombraries escampats arreu, molts Kms de clavegueram i instal·lacions d'aigua i electricitat desproporcionat pel numero d'habitants, també té algunes especificitats, avui és segurament l'única urbanització a Catalunya amb subministrament i gestió d'aigua propis. Aquestes xifres espantant a qualsevol ajuntament. Que ningú s'enganyi, els ajuntaments, i per complicar-lo en aquest cas son dos, no volen recepcionar urbanitzacions si aquestes no estan en perfecte estat de revista, de fet l'anomenada Junta Pérez va acordar que al mes de gener els ajuntaments prestarien els serveis i no ha estat així. Recordem, que als Arquets les previsions per posar al dia l'urbanització son de l'ordre de 27.000 € per parcel.la, el Papagai no té les mateixes mancances, però és mes dispers i a l'hora d'avaluar, si es dona el cas, miraran amb lupa l'estat dels serveis, i no dubtaren en dir, tal o qual servei s'ha de fer nou. I a quin preu cobren els contractistes les obres als ajuntaments?. pregunteu-lo als veïns dels Arquets. Les solucions no són fàcils i encara menys màgiques, mentre no hagi acord ni sentencies judicials fermes seguiran els problemes i els espectacles com el del passat 8 de desembre amb desallotjaments i mossos d'esquadre inclosos. Perquè és tant difícil l'acord? Que passa amb la tanca del Papagai? Quins interessos s'amaguen al darrera de la Torregassa Nord? Que passa amb l'obertura del carrer Sant Antoni? i el famós cas dels Marbres?. Moltes preguntes per respondre i fins ara molts embolics polítics i potser també alguns interessos inconfessables. Al final se haurà d'imposar la raó, que en la nostre societat només surt del contrast de les diverses realitats, amb informació i diàleg, la raó o com a mínim la legalitat sols la pot imposar la majoria i de forma transparent i democràtica. Mentre aquest dia no arribi el Papagai seguira sent una realitat incomoda per l'Administració i motiu de convivència complicada per als veïns. |
|
|
Editorial
|
El Papagai  Dissabte 5 de juliol dia de votacions
Com ja es va anunciar en l'assemblea del dia 14 de juny, i com també informa la web: www.papagai.info, el proper dissabte 5 de juliol a la Societat Bisbalenca hi haurà eleccions per triar nova junta de govern al Papagai. Voldríem fer algun aclariment. Hi ha qui ens ha acusat de ser partidistes. "marinistes" ens diuen, segurament no ens segueixen gaire, en tota la web no hi ha cap escrit d'aquest senyor ni tampoc referències de les seves assemblees. Si en canvi s'hi pot trobar el seguiment de l'assemblea de la Junta del Sr Pérez del passat mes de novembre. |
|
Llegir més...
|
La ressaca d'aquell 29 de juny del 2008
|
Espanya es proclama independent
Adopta com a símbol nacional la bandera del "balon" 
30-6-2014 Tot va començar aquell diumenge de juny del 2008 quan la selecció espanyola de futbol va guanyar la copa europea. Als pocs dies van aparèixer les primeres banderes independentistes espanyoles amb la pilota com ha símbol d'orgull nacional. Al crit unànime de "podemos, España, España" van cristalitzar els primers moviments polítics. Setmanes més tard el Tribunal Constitucional va anular l'estatut català. Ha Catalunya van començar els desordres, l'economia que passava per un mal moment es va ressentir. Al mateix temps el president Basc Ibarretxe va anunciar que tiraria endavant un referèndum d'autodeterminació caigui qui caigui. Les borses espanyoles comencen a baixar en picat. Montilla pressionat per Zapatero per un canto i per la situació econòmica de Catalunya que deixa de pagar els funcionaris i es declara en bancarrota dimiteix. Espanya va a la deriva. Els seus moviments independentistes al front dels quals es situa una tal Esperanza, aixequen la bandera de l'orgull nacional pilota inclosa. Al crit de fuera catalanes i bascos, viva España el moviment s'estén. Catalunya i el País Basc són apartats de pressupostos, es retiren els funcionaris i l' exercit pren posicións prop de les seves "fronteres". Catalunya com a represàlia fa boicot als productes que venen d'Espanya i impedeix l'entrada de camions pel sud. L'AVE i el pont aeri són suprimits. L' inflació i l'economia sota mínims crea revoltes a Catalunya i Espanya. Finalment la Unió Europea intervé. Es crea un comitè europeu per tal de solucionar el conflicte. Els nacionalistes espanyols però s'oposen a qualsevol solució que no passi per la preservació del seu "territorio nacional", al·legant esta farts de catalans i bascos. Es així com avui 29 de Juny del 2014 en la data de la commemoració de la victòria futbolística europea del 2008. Espanya per fi esdevé independent, sense la indesitjable Catalunya i adopta com a símbol nacional la bandera del "balon". crònica/ xiquetdelquart/ Juny 2014 |
L'acudit
|
ZP a Pamplona:
 |
|
apunts
|
Josep Ramoneda
La negación del nacionalismo español
El País/26-6-2008  "Yo no soy nacionalista y el Partido Popular nunca será nacionalista ni caminará por sus sendas como hacen otros". Lo dijo Mariano Rajoy en su discurso de presentación de candidatura ante el congreso del PP
No se me ocurre que Sarkozy, como cualquiera de sus antecesores, tenga vergüenza de llamarse nacionalista francés o cualquier presidente de Estados Unidos, nacionalista americano. Es impensable lo contrario. Sin embargo, ¿por qué se avergüenzan los nacionalistas españoles? Porque en el fondo hay cierta conciencia del carácter precario -y complejo- de la nación española.  llegir més
|
|
El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement 
La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?. |
|
Llegir més...
|
|
El vídeo de la Vegueria 
Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia |
|
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra... Per Josep Guillén
 L'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge. Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística. En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès. |
|
El conseller Ausàs prepara una llei per pasar de les diputacions a les vegueries  19-6-2008 El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha anunciat aquest dimecres en una intervenció al Parlament que el Departament està treballant en l'impuls d'una nova Llei de procediments de migració de diputacions a vegueries. 'Aquesta llei concretarà el règim successori respecte de les diputacions provincials i establirà els procediments de creació i delimitació territorial de les vegueries', ha dit Ausàs. En aquest sentit, ha ressaltat que 's'estudia la posibilitat que s'articulin diverses fórmules per acollir-se a aquest procés de migració i de pas'.
Ausàs preveu que a les pròximes eleccions municipals 'es configuraran ja les vegueries i els seus representants'. Així mateix, ha destacat que hi pot haver 'ritmes diferents' alhora de desplegar i crear amb plenes competències una vegueria o un altre. 'No totes han d'anar al mateix ritme', ha afirmat el conseller. El conseller creu que a l'any 2009 hauran d'estar ja aprovades les lleis de governs locals i la de procediments de migració de diputacions a vegueries. Informa: naciodigital.cat |
Apunt
|
El CIM i el President del Consell Comarcal Sobre l'entrevista de Ràdio Ser Penedès al President del Consell Comarcal del Baix Penedès Jordi Sanchez  Jordi Sanchez No es pot tolerar que el senyor Sánchez, en la seva condició de president d’un consell comarcal que és contrari a la implantació d’aquest CIM, faci una apologia desmesurada d’aquest, recreant-s’hi com si li anés la vida. —potser la vida política?— i afegint amb tot el cinisme del món que parla en nom propi. Per més que hagi de complir mandats de la cúpula del seu partit, pensem que, aquest senyor, es deu a l’opinió del que ell representa i que hauria de defensar. Amb això no s’hi juga. No seria objecte de dimissió si —posat el cas— el president de la Generalitat, un cop aprovat l’Estatut de Catalunya, es dediqués a expressar la seva opinió abastament contrària a l’estatut? http://paubatlle.wordpress.com/2008/06/07/dr-jekill-i-mr-haid/ |
|
