Una màquina tirant a terra aquest estiu la tanca del Papagai

Recordem, que la proposta de mediació va ser molt ben acollida per part dels governs municipals de Sant Jaume i la Bisbal, que no van dubtar a donar-li suport des de el primer moment. Així les coses, el passat 19 de novembre de 2007 es van reunir J. L. Pérez i Manuel Marín en dependències del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, poc va trascendir d'aquella primera reunió, ja que tenia caràcter secret, sols el compromís de tornar-se a reunir una setmana més tard ,el 26 de novembre. Tot va ser inútil, malgrat la presència dels alcaldes, les esperances dipositades pels consistoris i per molt veïns, van quedar en no res. Paral·lelament, segons hem sabut, mentre en una taula es negociava, als jutjats es presentaven denuncies i monitoris a veïns partidaris de la Junta Marín, per part de la Junta presidida per J. L. Pérez per falta de pagament, evidentment aquests pagaven a la Junta Marín, a data d'avui els jutjats ja han arxivat algunes d'aquestes denúncies.

Les coses tornen a pintar complicades, els alcaldes ja van anunciar en una reunió de la Junta de J. L. Pérez celebrada el 3 de novembre que acceptarien la decisió dels veïns, aquell dia es va parlar de l´organització d'unes votacions amb urnes tancades en els ajuntaments, i legals, i la creació d'una junta gestora formada per regidors dels dos ajuntaments. Posteriorment hem sabut que els alcaldes no poden convocar assemblees ni forma junta, ja que els estatuts vigents no ho permeten, cal ser propietari. L'única sortida doncs era aconseguir una junta de consens, es va intentar en les sessions de mediació, però l'objectiu no va ser possible, segons assenyalen algunes fonts per la negativa del senyor Pérez. Ens ha arribat la notícia, que properament els alcaldes de Sant Jaume i la Bisbal, Martí Ventura i J. M. Puigivet, preparant una reunió informativa per a tots els propietaris del Papagai, a on s'explicaran amb pels i senyals tot el procés que han viscut com alcaldes des de maig del 2007.

Tot plegat ha estat una llàstima i una oportunitat perduda. Hi ara que? El Papagai recordem-ho és una urbanització privada, els ajuntaments no poden fer res sense l' acord dels propietaris, uns volen seguir amb l'actual estatus, altres voldrien que l'ajuntament s'en fes càrrec. Però que opinen els ajuntaments?. Històricament els ajuntaments han arraconat sistemàticament a les urbanitzacions, a Sant Jaume, el Papagai per un costat, i els Arquets per un altre, han estat sempre els grans oblidats, recollir impostos, i no maregeu massa, ha estat sempre la seva política. A tot això s'afegeix ara el fet que per llei a les associacions de propietaris els hi queda uns quatre anys d'existència en l'actual configuració jurídica, després hauran de canviar obligatòriament de figura jurídica, es necessari doncs fer alguna cosa.

El Papagai respon al model clàssic d' urbanització dissenyada als anys 60-70 amb molt d'espai i baixa densitat urbana, amb més de15 Kms de carrers, amb el seus corresponents fanals, un munt de contenidors d'escombraries escampats arreu, molts Kms de clavegueram i instal·lacions d'aigua i electricitat desproporcionat pel numero d'habitants, també té algunes especificitats, avui és segurament l'única urbanització a Catalunya amb subministrament i gestió d'aigua propis. Aquestes xifres espantant a qualsevol ajuntament. Que ningú s'enganyi, els ajuntaments, i per complicar-lo en aquest cas son dos, no volen recepcionar urbanitzacions si aquestes no estan en perfecte estat de revista, de fet l'anomenada Junta Pérez va acordar que al mes de gener els ajuntaments prestarien els serveis i no ha estat així. Recordem, que als Arquets les previsions per posar al dia l'urbanització son de l'ordre de 27.000 € per parcel.la, el Papagai no té les mateixes mancances, però és mes dispers i a l'hora d'avaluar, si es dona el cas, miraran amb lupa l'estat dels serveis, i no dubtaren en dir, tal o qual servei s'ha de fer nou. I a quin preu cobren els contractistes les obres als ajuntaments?. pregunteu-lo als veïns dels Arquets.

Les solucions no són fàcils i encara menys màgiques, mentre no hagi acord ni sentencies judicials fermes seguiran els problemes i els espectacles com el del passat 8 de desembre amb desallotjaments i mossos d'esquadre inclosos. Perquè és tant difícil l'acord? Que passa amb la tanca del Papagai? Quins interessos s'amaguen al darrera de la Torregassa Nord? Que passa amb l'obertura del carrer Sant Antoni? i el famós cas dels Marbres?. Moltes preguntes per respondre i fins ara molts embolics polítics i potser també alguns interessos inconfessables. Al final se haurà d'imposar la raó, que en la nostre societat només surt del contrast de les diverses realitats, amb informació i diàleg, la raó o com a mínim la legalitat sols la pot imposar la majoria i de forma transparent i democràtica. Mentre aquest dia no arribi el Papagai seguira sent una realitat incomoda per l'Administració i motiu de convivència complicada per als veïns.