Llibertat per a Franki

Condemnat sense proves a una multa i a una pena de dos anys i tres mesos per haver assistit a la despenjada d’una bandera espanyola a l’Ajuntament de Terrassa

Els tres recursos presentats des del 2004, demostrant que aquell dia era en un altre lloc, han estat desestimats i recentment, sense cap notificació prèvia, va ser empresonat.

Estem, per tant, davant d’un cas de repressió ideològica -com el de la crema de fotos del rei d’Espanya- destinat a intimidar la societat per mitjà de la coacció i de l’abús de poder. El missatge de la Justícia espanyola i de la conselleria d’Interior és clar: els símbols espanyols són sagrats, els catalans no. Per això no hi ha cap persona a la presó acusada d’ultratge a la bandera catalana

Alliberament immediat i incondicional ja!

Agenda d'actes i articles de suport de Isabel Clara Simó, Víctor Alexandre i diferents col·lectius entre ells "La Trinxera" del Vendrell http://www.llibertatfranki.org/

Roc Casagran
L'Escandol del drap

Els universalistes, que de paraula són majoria en aquest país, borden sovint dient que les banderes són draps. En això, només en això, els dono la raó. Són draps que es pengen en edificis públics, en hotels, en càmpings i en llocs estranys, com al damunt d’una taula de negociacions entre polítics importants o entre polítics que voldrien ser importants.

És cert, també, però, que les banderes són símbols, i que hi ha símbols que està ben vist d’exhibir i d’altres que ja molesten una mica més.

11 de maig 2008
2 anys de domenys.net

Sí, sí, com passa el temps. Per aquells que no fa pas gaire que ens heu descobert, us direm que el proper 11 de maig domenys.net complirà dos anys.

Encara que no és del tot cert, ja que les primeres passes es van donar al setembre del 2004. fou llavors quan vàrem penjar sota el domini de segon nivell "santjaumedelsdomenys.es.mw" els primers esbossos de la web que l'11 de maig del 2006 vàrem registrar sota el nom de domenys.net.

Ha passat molt temps i moltes coses, som conscients que s'han comes errors i que potser no sempre ens hem sabut explicar prou bé. De vegades s'ha volgut veure en la web interessos o persones que no han estat mai al darrera. La web va néixer com una iniciativa personal, malgrat això des de el primer dia sempre ha estat oberta a tothom, repeteixo tothom que ha volgut ha pogut participar o dir la seva.

Poc a poc la web s'ha anat fent gran, en continguts i en experiència. Ens vàrem marcar com objectiu donar a conèixer a traves d'internet tot allò que ens fos possible del nostre municipi, la cultura, la gent el paisatge, la història. i també el dia a dia de Sant Jaume dels Domenys.

Sabem que és una tasca difícil i interminable, sempre hi haurà coses noves per explicar i velles per descobrir, però en això estem. Ens consta que la web ha fet forat al municipi que hi ha un grup de gent que ens segueix. domenys.net sempre ha estat una veu critica, raó per la qual a alguns els fem nosa. He de dir però, que ens limitem ha explicar les coses que sabem tal com les veiem, l'eslògan de web independent i plural és més cert del que alguns voldrien

Sovint ens retreu-en que hi ha massa política, és possible, però si no n'hages gens també seria una postura política. Vull fer notar que l'informació permanent aquella que queda a la web és molt diversa i parla de la història del paisatge de les festes de les associacions etc. domenys.net no es queda en la portada, de fet la resta de pagines son molt consultades.

Bé domenys.net fa 2 anys. Més d'un cop m'han arribar comentaris que estàvem acabats, l'única veritat és que aquí estem i que gaudim de bona salut i un nombre creixent de visites. El futur ja el veurem, de moment estem preparant nous materials i alguns monogràfics així que demano paciència als enterramorts.

I aquells que us considereu propers animar-vos a col·laborar. Necessitem saber que n'opineu de la web, que és allò que us agrada i allò que no us agrada, que creieu que hauria d'haver i que és el que sobra. les critiques sempre són ben rebudes i indispensables per millorar.

Moltes gràcies als que col·laboreu i als que segui-ho domenys.net

Ramon Fabregat

Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la

Rosa Cañadell (portaveu de l'USTEC-STEs)
Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom

Entrevistada a: llibertat.cat/

Per a Rosa Cañadell (portaveu de l'USTEC-STEs), la vaga del passat 14 de febrer "Era una vaga ideològica en el sentit que no es defensaven més drets o més diners, sinó una concepció del que ha de ser un servei públic com és l'educació.

Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom, que és el model pel qual vam lluitar després de la transició i que té una llarga implantació a Catalunya"

http://www.llibertat.cat/content/view/2768/1/

Saül Gordillo
"Laporta dedicat a la política, ja"

http://blocs.mesvilaweb.cat/sgordillo

El polític professional se'n riu. Quan l'interlocutor li ho planteja, en el decurs d'un dinar o fent un cafè informal, el polític de manual fa un gest de condescendència, una rialla perdonavides. La qüestió és treure ferro a l'assumpte, ridiculitzar-ho i deixar-ho en l'àmbit de l'anècdota. Però ara la cosa ha anat de la conversa a la pancarta. El "Laporta, dedicat a la política, ja" és un punt d'inflexió. És un crit de ràbia per la desastrosa temporada del Barça, una censura en tota regla al president del club i un punyal camuflat: tu que volies convertir l'entitat en un símbol de país, mira com ens estàs deixant, sense espectacle, sense títols, impotents i decebuts. Llavors el recurs fàcil és convidar Laporta a fer el pas del futbol a la política. "Dedicat a la política, ja." Però el soci indignat no sap que això de la política requereix d'unes dosis de professionalitat, d'un saber-se moure i actuar. Els pantalons abaixats a l'arc metàl·lic aeroportuari no són compatibles amb la paciència que requereix la cosa pública. De tot s'aprèn, però ara la preocupació de Laporta és una altra. És reflotar una nau que ha fet aigües per tot arreu aquesta temporada, i que ha generat una mocadorada merescuda.

Victor Alexandre
El masclisme del Gran Zapatero

http://www.victoralexandre.cat

Publicat a e-noticies.com

El nomenament d’un conjunt de dones com a ministres del nou executiu espanyol, tan lloat per certa premsa catalana i per la seva cort de tertulians afins, no hi ha dubte que té un embolcall feminista. La prova és que han estat diversos els països que han picat l’ham i que s’han sumat a les lloances. Que n’és de meravellós, Zapatero. Quina lliçó de paritat que ha donat posant tantes dones al front dels seus ministeris. Això sí que és un ésser sensible que, a més de ser ‘l’home que entén Catalunya’ és també ‘l’home que entén les dones’. Només un reaccionari com Silvio Berlusconi no ha aplaudit el gest.

Tot és fals, però. Zapatero no és res més que un deixeble mediocre del Gran Houdini, un simple venedor de fum com aquells xarlatans que recorrien els pobles del Far West venent ungüents màgics contra l’alopècia i que, més d’un cop, n’havien de sortir per cames. Com ells, el Gran Zapatero també congrega gent a les places públiques i fa discursos plens de paraules cosmètiques i es treu diners de les butxaques i fa promeses que tenen la consistència d’una bombolla de sabó. El Gran Zapatero és el Gran Entabanador, la magarrufa castellana de l’Espanya eterna.

Pau Batlle
La Vegueria Penedès  com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Sens dubte la Vegueria Penedès neix com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El fet identitari del Penedès, nascut de l’economia agrícola de la vitivinicultura que ha generat una cultura pròpia, de paisatge de vinyes i agrociutats —Vilafranca, Sant Sadurní— es contraposa a la creixent expansió de la metròpoli, que utilitza l’entorn agrari per expulsar del seu interior les activitats que li fan nosa, i que envaeix, amb objectes —logística— i cables —autopistes metropolitanes—. Aquests són elements aliens a la naturalesa d’un ric territori agrari, que ha costat anys i panys gestar-se, i al qual transforma, no pas de manera positiva, donada la baixa qualitat dels seus propòsits.

El Penedès representa en bona part, encara avui, l’existència viva d’un model equilibrat basat en una estructura rural com espai diferenciat i a la vegada vinculat activament, a través de la seva xarxa de ciutats intermèdies i pobles, a l’economia global. Ara falta redefinir-lo a la llum de la nova cultura de l’economia ambiental, del canvi climàtic i de l’escassetat de recursos. No és apostar per un model obsolet, com pensen els penedesencs que encara associen “progrés” amb “creixement sense límits”, sinó tot el contrari. Voler una ciutat contínua des de Barcelona a Tarragona és el gran equívoc.

Llegir tot: http://paubatlle.wordpress.com/