|
|

|
| |
|
Per què Sèrbia a deixa't escapar Kosovo? |
|
|
Per què Sèrbia a deixa't escapar Kosovo? Kosovo no era més que una simple província Sèrbia, com s'ho a fet Sèrbia per perdre el que alguns anomenaven bressol de la seva nació?. Quines conclusions i lliçons en podem extreure?. Són els EUA un cop més els llibertadors?.
 Antiga Iugoslàvia Kosovo, Kosovo, pocs sabien on era Kosovo, fins que va saltar a les primeres pàgines dels diaris i telenotícies l'any 1999, quan el serbis, sota la presidència d'un personatge tant funest com Slobodan Milosevic, inicia un atac fulminat contra la ciutat de Drenica, bastió de la UÇK.(Exèrcit d'Alliberament de Kosovo) fou llavors quan les atrocitats comeses per la policia sèrbia impulsà la comunitat internacional a intervenir. Fem una mica de memòria, recordem com el mariscal Tito en plena guerra freda va saber convertir l'antiga Iugoslàvia, un "país" fet de retalls en el "país" més obert i pròsper de l'altra banda del llavors anomenat Teló d'acer. Amb l'enfonsament de l'URSS també es va enfonsar Iugoslàvia, després de conflictes i guerres, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, i finalment Montenegro van acabar per separar-se. Però i Kosovo?overns espanyols, Zapatero-Rajoy tornaran a fer el ridícul?
Kosovo no era més que una simple províncià Sèrbia. La comunitat albanesa i musulmana que domina demogràficament Kosovo ho fa sobre la base d’una invasió pacífica produïda per la migració i no pas per ser la població històrica del territori. Però Sèrbia no ha sabut administrar la realitat. La agressivitat mostrada pel president iugoslau Slobodan Milosevic envers els drets nacionals, històricament reconeguts pel mariscal Tito, van fer augmentar la influència de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UÇK) entre els albanokosovars. La reivindicació d'un estat independent es va anar reforçant poc a poc entre una població que veia com la seva llengua i la seva cultura eren progressivament separades de l'educació oficial, i les seves institucions i la seva representativitat eren anul·lades. El 1999 finalment, esclatà el conflicte. El ressò mundial de les atrocitats comeses per la policia sèrbia a Drenica impulsà la comunitat internacional a intervenir-hi Els intents d'intercedir per part de la comunitat internacional, tant de la Unió Europea com de l'OTAN, fracassen. En aquest context, el 23 de març de 1999, Javier Solana, secretari general de l'OTAN, ordenà bombardejar Iugoslàvia. Els bombardeigs, que duraren onze setmanes, no aconseguiren intimidar en cap moment Miloševic, que, per contra, intensificà l'operació de neteja ètnica. Centenars de milers de desplaçats i uns 10 000 morts  Bandera de Kosovo Després del conflicte armat, l' Organització de las Nacions Unides va establir una missió de pau, i va enviar els famosos cascos blaus. El territori ha esta des de llavors sota la protecció de la ONU, així s'ha arribat al diumenge 17 de febrer de 2008 quan el parlament Kosovar aprova per unanimitat una declaració per la qual Kosovo passa a ser un estat independent. Els EUA s'han mostrat ràpidament favorables, també a hores d'ara se sap que Albània, Alemanya, Afganistan, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Costa Rica, Dinamarca, Estonià, Eslovènia, Finlàndia, Franca, Hongria, Italià, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Polònia, Regne Unit, Suècia i Turquia, han anunciat el seu reconeixement mentre que països com , Azerbaitjan, Bielorrusia, Xipre, Georgià, Eslovènia, Espanya, Kazajistán, Moldava, Romania, Rússia, Sri Lanka i Vietnam han anunciat la seva negativa. Observeu amb quins països s'ha alineat Espanya, la llista fa por, Les comparacions poden ser odioses Kosovo es un escenari polític i ètnic molt diferent al nostre. Però algunes coses es poden compartir, desitjar que les nacions sense estat puguin decidir el seu futur es un gest de democràcia, utilitzar la por i el reduccionisme intel·lectual per mantenir la unió es tot el que volgueu menys democràcia. La independència no ha de ser sinònim de conflicte, òbvia les realitats diverses és només fonamentalisme unionista. Catalunya i Kosovo són realitats molt diferents, a simple vista si comparéssim Catalunya i surt guanyant de llarg, Kosovo té amb prou feines 11.000 quilòmetres quadrats i 2,4 milions d'habitants. Catalunya, en canvi, té 32.000 quilòmetres quadrats i més de set milions d'habitants. I si hem de recórrer a la història les comparacions són més que odioses, Kosovo ha hagut d'improvisar fins i tot una bandera a corre-cuita, i aquest podríem considerar-los exemples menors, si parlem d'economia, capitalitat, sortida al mar etc etc. PP-PSOE, els Nacionalistes espanyols Finalment PSOE i PP han aconseguit posar-se d'acord en una cosa, estar en contra sense fissures a la independència de Kosovo. Divendres passat, després del Consell de Ministres, María Teresa Fernández de la Vega ja va dir que la situació als Balcans"no es en absoluto comparable" a Espanya per si de cas. I l'endemà Mariano Rajoy donava tot el suport al Govern i proclamava que "estoy en contra de que Kosovo declare unilateralmente la independencia". Els que els hauríem de recordar és com els govern espanyol i també francès i italià, entre d’altres, van deixar abandonats els pobles de Bòsnia-Herzegovina als peus de genocides com Milosevich i Vladic. Tornaran a fer el ridícul quan més endavant acabin per reconèixer la realitat com han fet en totes les ocasions anteriors.  Els contraris a l'independència L’opinió de Rajoy i de la Vega han concordat, fixeu-vos bé, amb les de Vladimir Putin, opinió que no defensen les democràcies occidentals, amb Bush al capdavant. Qui ho havia de dir Bush(el seus interessos tindrà) defensor de les minories, els Kurds, els Kosovars.. De fet, el president rus, Vladimir, Putin, , ja ho va dir "a Espanya la gent no vol viure en un sol Estat; "donem-los-hi suport, doncs" la qual cosa va provocar de seguida nervis a la Moncloa. Espanya i Xipre són els únics estats europeus que no volen reconèixer la independència de Kosovo. Al govern espanyol el cas de Kosovo, com el de qualsevol altre territori dels segregats les últimes dècades, li resulta incòmode perquè no pot justificar donar el vistiplau a processos independentistes a Europa quan es nega en rodó a acceptar-los al seu propi territori. El president rus, Vladimir Putin, sabia que posava el dit a la ferida quan el passat dijous posava a Catalunya i Euskadi com a exemples del que considera hipocresia europea. Mentrestant la resposta de Washington, en paraules del propi George Bus, és diàfana, saluda al nou Estat, garanteix respecte a la minoria sèrbia i demana al flamant president serbi que confiï en el futur i aposti per la integració europea. De tota aquesta història en podríem extreure dues conclusions: 1ra La violència, la imposició i fins i tot la guerra, ja no tenen premi. Tots els estats que l'han practicada en els darrers anys en contra d'algun territori han acabat perdent el territori. 2on. Ja ha quedat clar, que el poble que no decideix el seu futur és perquè no vol, no hi ha ni tancs ni pistoles, al segle XXI volgué és poder. Iolanda Martínez per a domenys.net |
|
|
|

Llibertat per a Franki Condemnat sense proves a una multa i a una pena de dos anys i tres mesos per haver assistit a la despenjada d’una bandera espanyola a l’Ajuntament de Terrassa Els tres recursos presentats des del 2004, demostrant que aquell dia era en un altre lloc, han estat desestimats i recentment, sense cap notificació prèvia, va ser empresonat. Estem, per tant, davant d’un cas de repressió ideològica -com el de la crema de fotos del rei d’Espanya- destinat a intimidar la societat per mitjà de la coacció i de l’abús de poder. El missatge de la Justícia espanyola i de la conselleria d’Interior és clar: els símbols espanyols són sagrats, els catalans no. Per això no hi ha cap persona a la presó acusada d’ultratge a la bandera catalana Alliberament immediat i incondicional ja! Agenda d'actes i articles de suport de Isabel Clara Simó, Víctor Alexandre i diferents col·lectius entre ells "La Trinxera" del Vendrell http://www.llibertatfranki.org/ |
|
Roc Casagran L'Escandol del drap Els universalistes, que de paraula són majoria en aquest país, borden sovint dient que les banderes són draps. En això, només en això, els dono la raó. Són draps que es pengen en edificis públics, en hotels, en càmpings i en llocs estranys, com al damunt d’una taula de negociacions entre polítics importants o entre polítics que voldrien ser importants.
És cert, també, però, que les banderes són símbols, i que hi ha símbols que està ben vist d’exhibir i d’altres que ja molesten una mica més. |
|
Llegir més...
|
Editorial
|
11 de maig 2008 2 anys de domenys.net Sí, sí, com passa el temps. Per aquells que no fa pas gaire que ens heu descobert, us direm que el proper 11 de maig domenys.net complirà dos anys.
Encara que no és del tot cert, ja que les primeres passes es van donar al setembre del 2004. fou llavors quan vàrem penjar sota el domini de segon nivell "santjaumedelsdomenys.es.mw" els primers esbossos de la web que l'11 de maig del 2006 vàrem registrar sota el nom de domenys.net. Ha passat molt temps i moltes coses, som conscients que s'han comes errors i que potser no sempre ens hem sabut explicar prou bé. De vegades s'ha volgut veure en la web interessos o persones que no han estat mai al darrera. La web va néixer com una iniciativa personal, malgrat això des de el primer dia sempre ha estat oberta a tothom, repeteixo tothom que ha volgut ha pogut participar o dir la seva. Poc a poc la web s'ha anat fent gran, en continguts i en experiència. Ens vàrem marcar com objectiu donar a conèixer a traves d'internet tot allò que ens fos possible del nostre municipi, la cultura, la gent el paisatge, la història. i també el dia a dia de Sant Jaume dels Domenys. Sabem que és una tasca difícil i interminable, sempre hi haurà coses noves per explicar i velles per descobrir, però en això estem. Ens consta que la web ha fet forat al municipi que hi ha un grup de gent que ens segueix. domenys.net sempre ha estat una veu critica, raó per la qual a alguns els fem nosa. He de dir però, que ens limitem ha explicar les coses que sabem tal com les veiem, l'eslògan de web independent i plural és més cert del que alguns voldrien Sovint ens retreu-en que hi ha massa política, és possible, però si no n'hages gens també seria una postura política. Vull fer notar que l'informació permanent aquella que queda a la web és molt diversa i parla de la història del paisatge de les festes de les associacions etc. domenys.net no es queda en la portada, de fet la resta de pagines son molt consultades. Bé domenys.net fa 2 anys. Més d'un cop m'han arribar comentaris que estàvem acabats, l'única veritat és que aquí estem i que gaudim de bona salut i un nombre creixent de visites. El futur ja el veurem, de moment estem preparant nous materials i alguns monogràfics així que demano paciència als enterramorts. I aquells que us considereu propers animar-vos a col·laborar. Necessitem saber que n'opineu de la web, que és allò que us agrada i allò que no us agrada, que creieu que hauria d'haver i que és el que sobra. les critiques sempre són ben rebudes i indispensables per millorar. Moltes gràcies als que col·laboreu i als que segui-ho domenys.net Ramon Fabregat
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la
|
l'entrevista
|
Rosa Cañadell (portaveu de l'USTEC-STEs) Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom Entrevistada a: llibertat.cat/
Per a Rosa Cañadell (portaveu de l'USTEC-STEs), la vaga del passat 14 de febrer "Era una vaga ideològica en el sentit que no es defensaven més drets o més diners, sinó una concepció del que ha de ser un servei públic com és l'educació. Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom, que és el model pel qual vam lluitar després de la transició i que té una llarga implantació a Catalunya" http://www.llibertat.cat/content/view/2768/1/ |
Debat a la xarxa
|
Saül Gordillo "Laporta dedicat a la política, ja" http://blocs.mesvilaweb.cat/sgordillo El polític professional se'n riu. Quan l'interlocutor li ho planteja, en el decurs d'un dinar o fent un cafè informal, el polític de manual fa un gest de condescendència, una rialla perdonavides. La qüestió és treure ferro a l'assumpte, ridiculitzar-ho i deixar-ho en l'àmbit de l'anècdota. Però ara la cosa ha anat de la conversa a la pancarta. El "Laporta, dedicat a la política, ja" és un punt d'inflexió. És un crit de ràbia per la desastrosa temporada del Barça, una censura en tota regla al president del club i un punyal camuflat: tu que volies convertir l'entitat en un símbol de país, mira com ens estàs deixant, sense espectacle, sense títols, impotents i decebuts. Llavors el recurs fàcil és convidar Laporta a fer el pas del futbol a la política. "Dedicat a la política, ja." Però el soci indignat no sap que això de la política requereix d'unes dosis de professionalitat, d'un saber-se moure i actuar. Els pantalons abaixats a l'arc metàl·lic aeroportuari no són compatibles amb la paciència que requereix la cosa pública. De tot s'aprèn, però ara la preocupació de Laporta és una altra. És reflotar una nau que ha fet aigües per tot arreu aquesta temporada, i que ha generat una mocadorada merescuda. |
|
Llegir més...
|
Duran Lleida Més sobre finançament http://www.duranilleida.org/ Avui La Vanguardia diu que “El Gobierno demorará la financiación hasta el 2010.″ En Solbes ha sortit ràpidament desmentint la noticia ,i en canvi, jo em crec el titular de la informació periodística. No crec que sigui, com també apunta la crònica periodística, perquè la crisis econòmica i la sentència de l’Estatut influeixin en el retard, sinó simplement perquè ni el ‘Gobierno’ ni el Govern han fet els deures, i si bé l’Estatut estableix que ha d’entrar en vigor el mes d’agost no hi ha temps material per concertar un acord. De temps n’hi havia però l’han perdut. Entenc que al ” gobierno” no li interessi, però al govern li hauria d’interessar, i molt. El que passa és que no ha fet res en dos anys i els d’allà li han pres el pèl.
|
|
Llegir més...
|
|
Victor Alexandre El masclisme del Gran Zapatero http://www.victoralexandre.cat
Publicat a e-noticies.com El nomenament d’un conjunt de dones com a ministres del nou executiu espanyol, tan lloat per certa premsa catalana i per la seva cort de tertulians afins, no hi ha dubte que té un embolcall feminista. La prova és que han estat diversos els països que han picat l’ham i que s’han sumat a les lloances. Que n’és de meravellós, Zapatero. Quina lliçó de paritat que ha donat posant tantes dones al front dels seus ministeris. Això sí que és un ésser sensible que, a més de ser ‘l’home que entén Catalunya’ és també ‘l’home que entén les dones’. Només un reaccionari com Silvio Berlusconi no ha aplaudit el gest. Tot és fals, però. Zapatero no és res més que un deixeble mediocre del Gran Houdini, un simple venedor de fum com aquells xarlatans que recorrien els pobles del Far West venent ungüents màgics contra l’alopècia i que, més d’un cop, n’havien de sortir per cames. Com ells, el Gran Zapatero també congrega gent a les places públiques i fa discursos plens de paraules cosmètiques i es treu diners de les butxaques i fa promeses que tenen la consistència d’una bombolla de sabó. El Gran Zapatero és el Gran Entabanador, la magarrufa castellana de l’Espanya eterna. |
|
Llegir més...
|
|
Pau Batlle La Vegueria Penedès com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Sens dubte la Vegueria Penedès neix com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El fet identitari del Penedès, nascut de l’economia agrícola de la vitivinicultura que ha generat una cultura pròpia, de paisatge de vinyes i agrociutats —Vilafranca, Sant Sadurní— es contraposa a la creixent expansió de la metròpoli, que utilitza l’entorn agrari per expulsar del seu interior les activitats que li fan nosa, i que envaeix, amb objectes —logística— i cables —autopistes metropolitanes—. Aquests són elements aliens a la naturalesa d’un ric territori agrari, que ha costat anys i panys gestar-se, i al qual transforma, no pas de manera positiva, donada la baixa qualitat dels seus propòsits.
El Penedès representa en bona part, encara avui, l’existència viva d’un model equilibrat basat en una estructura rural com espai diferenciat i a la vegada vinculat activament, a través de la seva xarxa de ciutats intermèdies i pobles, a l’economia global. Ara falta redefinir-lo a la llum de la nova cultura de l’economia ambiental, del canvi climàtic i de l’escassetat de recursos. No és apostar per un model obsolet, com pensen els penedesencs que encara associen “progrés” amb “creixement sense límits”, sinó tot el contrari. Voler una ciutat contínua des de Barcelona a Tarragona és el gran equívoc. Llegir tot: http://paubatlle.wordpress.com/ |
|