Ara fa un any..Que trist és tenir memòria Imprimeix

Punt de llibreCom han canviat les coses, l'any passat en l'aplec dels Arquets, la senyora Montserrat Lope, avui regidora de cultura, es va permetre el luxe de repartir uns famosos punts de llibre en nom de l'Associació Administrativa dels Arquets, on es podia llegir una poesia mal intencionada on al final es carregava contra l'anterior alcalde Magí Pallarès.

Reproduïm tot seguit dita poesia, i ens permetem fer a sota  una versió actualitzada de la mateixa

Final de la poesia repartida per Montse Lope a l'Aplec del 2007

Perquè avui som aquí
els veïns dels Arquets
però l'any que ve
qui no pugui pagar
ofegat en dolor
-per culpa del Magí-
probablement no hi serà
 Nova versió actualitzada
Motse Lope
tu que aquesta poesia vas repartir
donan-li les culpes al Magí
pel preu que ens va oferir
No ens hauria d'omplir de dolor el Magí?
l'any que ve qui no pugui pagar
ofegat en dolor
-per culpa teva i del Martil-
provablement no hi serà

Ah que trista la vida, la mentida i l'engany sempre acaben deixant en evidència als que la practicant, això es el que els ha passat a aquesta parelleta de l'escena política domenyenca. Tots dos plegats es van inventar tot allò de l'Associació Administrativa de Contribuents dels Arquets de la qual la senyora Lope era  presidenta i alguna altre associació fantasma de la que ja mai més s´ha sabut res. Tot un muntatge polític, i les campanyes demanant diàleg, qui s'en recorda d'allò?

Que trist és tenir memòria, aquell dia de Pasqua, defensant al pobre veí dels Arquets i avui mirant cap un altre costat. Prou que ho varen calar els veïns per que, tant punt com la senyora Lope va fer pública la seva candidatura pel socialistes, es va formar cua davant de casa seva, tots els veïns que havien signat un paperot comprometen-se a pagar les despeses del advocats que els havien de defensar els hi van tornar un a un. Quina decepció es va emportar la senyora Lope, els veïns se sentien manipulats, els veïns ja no l'estimaven.

Ho sento però la vida és així, com un bumerang, sempre et torna tot allò que llences.

 

ImageTots els titulars locals publicats...                                          PujarPujar
 

 Per informació o suggeriments: Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la

 

Editorial

 El Papagai

Image Dissabte 5 de juliol dia de votacions

Com ja es va anunciar en l'assemblea del dia 14 de juny, i com també informa la web: www.papagai.info, el proper dissabte 5 de juliol a la Societat Bisbalenca hi haurà eleccions per triar nova junta de govern al Papagai.

Voldríem fer algun aclariment. Hi ha qui ens ha acusat de ser partidistes. "marinistes" ens diuen, segurament no ens segueixen gaire, en tota la web no hi ha cap escrit d'aquest senyor ni tampoc referències de les seves assemblees. Si en canvi s'hi pot trobar el seguiment de l'assemblea de la Junta del Sr Pérez del passat mes de novembre.

Llegir més...
 

La ressaca d'aquell 29 de juny del 2008

Espanya es proclama independent
Adopta com a símbol nacional la bandera del "balon"
 

Image

 

 

 

30-6-2014 Tot va començar aquell diumenge de juny del 2008 quan la selecció espanyola de futbol va guanyar la copa europea. Als pocs dies van aparèixer les primeres banderes independentistes espanyoles amb la pilota com ha símbol d'orgull nacional. Al crit unànime de "podemos, España, España" van cristalitzar els primers moviments polítics.

Setmanes més tard el Tribunal Constitucional va anular l'estatut català. Ha Catalunya van començar els desordres, l'economia que passava per un mal moment es va ressentir. Al mateix temps el president Basc Ibarretxe va anunciar que tiraria endavant un referèndum d'autodeterminació caigui qui caigui. Les borses espanyoles comencen a baixar en picat. Montilla pressionat per Zapatero per un canto i per la situació econòmica de Catalunya que deixa de pagar els funcionaris i es declara en bancarrota dimiteix.

Espanya va a la deriva. Els seus moviments independentistes al front dels quals es situa una tal Esperanza, aixequen la bandera de l'orgull nacional pilota inclosa. Al crit de fuera catalanes i bascos, viva España el moviment s'estén. Catalunya i el País Basc són apartats de pressupostos, es retiren els funcionaris i l' exercit pren posicións prop de les seves "fronteres".

Catalunya com a represàlia fa boicot als productes que venen d'Espanya i impedeix l'entrada de camions pel sud. L'AVE i el pont aeri són suprimits. L' inflació i l'economia sota mínims crea revoltes a Catalunya i Espanya.

Finalment la Unió Europea intervé. Es crea un comitè europeu per tal de solucionar el conflicte. Els nacionalistes espanyols però s'oposen a qualsevol solució que no passi per la preservació del seu "territorio nacional", al·legant esta farts de catalans i bascos.

Es així com avui 29 de Juny del 2014 en la data de la commemoració de la victòria futbolística europea del 2008. Espanya per fi esdevé independent, sense la indesitjable Catalunya i adopta com a símbol nacional la bandera del "balon".

crònica/ xiquetdelquart/ Juny 2014

 

L'acudit

ZP a Pamplona:
Image

 

apunts

Josep Ramoneda
La negación del nacionalismo español
El País/26-6-2008

Image "Yo no soy nacionalista y el Partido Popular nunca será nacionalista ni caminará por sus sendas como hacen otros". Lo dijo Mariano Rajoy en su discurso de presentación de candidatura ante el congreso del PP

No se me ocurre que Sarkozy, como cualquiera de sus antecesores, tenga vergüenza de llamarse nacionalista francés o cualquier presidente de Estados Unidos, nacionalista americano. Es impensable lo contrario. Sin embargo, ¿por qué se avergüenzan los nacionalistas españoles? Porque en el fondo hay cierta conciencia del carácter precario -y complejo- de la nación española.

Image llegir més

 

El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement

Image

La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem

El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?.

Llegir més...
 

El vídeo de la Vegueria

El Penedès un clam

Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia

 
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra...
Per Josep Guillén

ImageL'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge.
Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística.
En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès.
 

El conseller Ausàs prepara una llei per pasar de les diputacions a les vegueries

Ausas19-6-2008  El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha anunciat aquest dimecres en una intervenció al Parlament que el Departament està treballant en l'impuls d'una nova Llei de procediments de migració de diputacions a vegueries. 'Aquesta llei concretarà el règim successori respecte de les diputacions provincials i establirà els procediments de creació i delimitació territorial de les vegueries', ha dit Ausàs. En aquest sentit, ha ressaltat que 's'estudia la posibilitat que s'articulin diverses fórmules per acollir-se a aquest procés de migració i de pas'.

Ausàs preveu que a les pròximes eleccions municipals 'es configuraran ja les vegueries i els seus representants'. Així mateix, ha destacat que hi pot haver 'ritmes diferents' alhora de desplegar i crear amb plenes competències una vegueria o un altre. 'No totes han d'anar al mateix ritme', ha afirmat el conseller. El conseller creu que a l'any 2009 hauran d'estar ja aprovades les lleis de governs locals i la de procediments de migració de diputacions a vegueries.

Informa: naciodigital.cat

 

Apunt

El CIM i el President del Consell Comarcal

Sobre l'entrevista de Ràdio Ser Penedès al President del Consell Comarcal del Baix Penedès Jordi Sanchez

Jordi Sanchez
Jordi Sanchez

No es pot tolerar que el senyor Sánchez, en la seva condició de president d’un consell comarcal que és contrari a la implantació d’aquest CIM, faci una apologia desmesurada d’aquest, recreant-s’hi com si li anés la vida. —potser la vida política?— i afegint amb tot el cinisme del món que parla en nom propi.

Per més que hagi de complir mandats de la cúpula del seu partit, pensem que, aquest senyor, es deu a l’opinió del que ell representa i que hauria de defensar. Amb això no s’hi juga. No seria objecte de dimissió si —posat el cas— el president de la Generalitat, un cop aprovat l’Estatut de Catalunya, es dediqués a expressar la seva opinió abastament contrària a l’estatut?

Image http://paubatlle.wordpress.com/2008/06/07/dr-jekill-i-mr-haid/