Una mica d´història

Diverses escriptures dels segles X i XI del cartulari de Sant Cugat del Vallés parlen de Sant Jaume dels Domenys, amb el nom de Vila Domenió. La referència més antiga és del 938. El topònim de Vila Domenio fa pensar en l' existència d'una antiga vila rural que segurament té l´origen en època romana.

Els historiados estant d'acord que totes les dedicacions fetes a Sant jaume són del temps de la reconquesta cristiana i del seu posterior repoblament

És possible, que en els primers temps del repoblament, ja existís el lloc de l´església de Sant Jaume, erigida vora el camí, dintre el terme de Castellví de la Marca. Les primeres notícies de l´església són de l´any 1176, En la documentació de Santes Creus apareix el 1228.

Algú ha suposat que el poble de Sant Jaume dels Domenys fou un punt de pas en el camí de Barcelona a Galícia, que passaria per Avinyonet, La Munia Sant Jaume, la Bisbal i Vilarrodona. Aquest fet junt amb la important devoció a Sant Jaume en època medieval, va donar primer a l´església, i més tard al municipi el nom de Sant Jaume. Així després de la Reconquesta ja es fa referència al lloc com Sant Jaume.

Cap als segles XI-XII el lloc es trobava ja bastant desenvolupat al voltant de l' església. En aquella època, el que avui és el terme municipal, estava constituït per terres no conreades, on abundaven els boscos i els prats, les terres cultivades heran poques, els seus pobladors cultivaven vinyes, oliveres i sobretot blat. Vivien en petites cases-cabana en grup de cinc o més per protegir-se. Molts d´aquells assentaments humans serien l´origen de les viles i poblats del que anys més tard es convertiria en el terme de Sant Jaume dels Domenys.

Després del decret de Nova Planta, Sant Jaume, va passar a tenir terme propi, el 1718. contava ja amb 96 habitants.

El 1847 es van incorporar a Sant Jaume els pobles de Lletger(agregat anteriorment a Llorenç), Torregassa i Gimenelles.

Dos episodis desgraciats han fet que avui no quedi documentació d´alguns segles. Una fou la cremada dels pergamins que es trobaven en dos baguls a l´antiga casa-ajuntament a la Torregassa per part del secretari l´any 1913. sembla que eren il·legibles L´altre fou la destrucció de l´església i la rectoria el 18 de Juliol de 1936.

Pel que sabem, el municipi era format per caserius el més gran era Torregassa on se situava l´ajuntament. Després hi havia l´Hospital que donava aixopluc a vianants i captaires. Per tradició sabem que s´hi va allotjar el rei Jaume I la casa encara conserva avui un escut il·legible que commemora el fet.

Lletger era el segon nucli més nombrós, els altres s´anomenaven els "caserius de Sant Jaume": Gomila, Els Arcs, La Carronya de baix, l´Hostal Nou i l´Hostal de l´Alsina. Eren agrupacions de cinc o sis cases, els habitants de les quals vivien de l´agricultura. Com a masies antigues hi havia el Castell de Geminells, Llobets, cal Pau, cal Porroig, cal Felix, el Gatell, can Pau... Eren construccions d´una sola edificació on vivien, encara que separats, el propietari i un o dos masovers.