|
|
|
| |
|
|
|
|
12-5-2008 
 El BOE licita la construcció d’un nou magatzem de residus nuclears d’alta activitat en la planta d'Ascó
Enmig de l’escàndol per la fuita ocultada de la central catalana, ha sortit al BOE la licitació de la construcció d’un nou magatzem de residus d’alta activitat en aquesta planta. Les darreres revelacions científiques sobre el cas eleven l’alarma que envolta la nuclear d’Ascó i la converteixen en un esperpent impropi en una instal·lació tan potencialment perillosa, segons informa El Triangle.
Tot i la manca encara de moltes dades sobre la fuita que va patir al novembre passat la central nuclear d’Ascó I, les poques que de mica en mica es van coneixent posen cada vegada més en evidència l’empresa titular de la planta, l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). La setmana passada, el doctor Eduard Rodríguez-Farré, científic de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, del CSIC, qüestionava en una conferència informativa convocada per Greenpeace, les analítiques fetes als qui havien tingut contacte amb la central en els darrers mesos i reclamava que es tornessin a fer ampliant-ne l’abast de població i la recerca mèdica. La fuita no va ser detectada fins a mitjan març i no va ser comunicada fins al principi del mes d’abril. De tot plegat, se’n desprenen diversos interrogants.
Mida de les partícules
Rodríguez-Farré i Carlos Bravo, portaveu de Greenpeace, reclamen que se n’informi de la mida. En funció d’això, «es podrà establir el seu comportament i el seu impacte», assegura el doctor.
Cobalt 60
Les partícules escampades eren d’aquest material, que no existeix naturalment i només apareix després del procés de fissió nuclear. Un cop entra en el cos humà, pot ser-hi des de tres o quatre dies, fins i tot vuit dies, i una part molt ínfima pot arribar a restar-hi durant 800 dies. Però en tres dies té temps suficient per danyar el pulmó i, després, el fetge.
Ocultació
Des que es va produir la fuita fins que es va detectar, van passar tres mesos i mig. Però l’existència de l’incident es va comunicar a l’opinió pública 21 dies més tard. Carlos Bravo diu que «amagar un episodi radioactiu és delictiu. És exposar la població a un risc radiològic». El portaveu ecologista es pregunta «per què no ho va detectar abans el CSN, quan té a Ascó tècnics residents». Per a Bravo, «és increïble que la central digui que durant quatre mesos no va trobar res. Què feien, mentrestant, els tècnics del CSN?».
Abast
Les partícules escampades lliurement durant tres mesos i mig hauran escapat a l’exterior. Les condicions meteorològiques hauran afavorit el seu desplaçament en una direcció o altra, i, per tant, caldria analitzar-ne els recorreguts. És complicat, però és científicament possible. El doctor Rodríguez-Farré no descarta que n’hi pugui haver per tot Catalunya, pel País Valencià...
Tipus de deteccions
La normativa sobre el límit de radiacions admissibles diferencia entre els treballadors de la central –amb uns límits més alts–i la població en general. Rodríguez-Farré i Greenpeace reclamen que es diguin «quins dels dos s’han fet servir per avaluar les persones revisades». Si són els dels operaris, un col·lectiu que teòricament ja coneix els riscos del lloc on treballa, tota la feina feta «no serveix per a res». A més, el més probable és que no se’n trobin, ja que les persones que hagin rebut les partícules ja les hauran expulsat. El doctor explica que «encara que els elements radioactius hagin desaparegut, els efectes són a llarg termini i ara ja no hi ha cap possibilitat de bloquejar-los».
Doble presència radioactiva
Tot i que les persones hagin pogut evacuar les partícules radioactives que haguessin ingerit –tant a través de l’aigua com de l’aire o dels aliments–, aquestes no han desaparegut: segueixen essent en el medi ambient. La ciutadania, doncs, pot estar exposada a una doble radioactivitat: la interna i l’externa.
Ferralleria
En una ferralleria de Reus van detectar que material que provenia d’Ascó tenia presència radioactiva. Anys enrere, un episodi similar va passar a la central nuclear de Garoña, a Burgos, on també la ferralleria habitual que utilitzava la planta va trobar radioactivitat en les deixalles que els hi portaven. Llavors, el CSN va ordenar que totes les nuclears espanyoles es dotessin d’un arc detector de radioactivitat a la sortida de les seves instal·lacions. Ascó no en té, i per això Carlos Bravo reclama explicacions d’aquesta mancança.
Control epidemiològic
El doctor Rodríguez-Farré ho reclama taxativament: «S’ha de fer un control epidemiològic de tota la població afectada». Això inclouria els treballadors de la planta, les persones que l’han visitada i la població d’Ascó. Hi ajuda el fet que el CSN primer afirmava que no hi havia afectats, després en van començar a aparèixer i cada dia la xifra augmenta fins als 2.544 que ara reconeix el Consell.
Actuació del CSN
«Un mes després que s’informés de la fuita encara no sabem la major part de les coses», afirma Carlos Bravo. Per al portaveu de Greenpeace «el CSN no diu la veritat i tot fa pensar que l’única cosa que vol és donar carpetada a l’afer quan hi ha arguments científics de sobres per fer una investigació a fons». Greenpeace ha presentat al CSN dues reclamacions per escrit en què demana dades que encara no s’han revelat sobre la naturalesa de l’incident. De fet, a hores d’ara, el CSN ignora les causes de la fuga radioactiva.
Paper de la Generalitat
És cert que les competències són del CSN i no del Govern català, però Bravo acusa la Generalitat d’«anar a remolc del Consell». L’Administració catalana disposa, però, d’una xarxa de mesuradors «que no va detectar res».
Dipòsit d’Ascó
Enmig d’aquesta polèmica Enresa ha anunciat la construcció d’un magatzem temporal individual per al combustible gastat a Ascó. Aquesta empresa estatal porta anys buscant on instal·lar un dipòsit centralitzat per als residus nuclears. No ho ha aconseguit per l’oposició territorial a les zones afectades, fet que «revela el fracàs d’aquest model». Bravo afegeix que, quan es faci un calendari de tancament de les centrals, es podrà pactar una solució definitiva per als residus. Mentrestant serà gairebé impossible i només hi haurà nyaps parcials, com aquest». http://locarrerdelriu.blogspot.com/ |
|
|
Editorial
|
Les factures
Que passa amb les factures de l'Ajuntament? Qui menteix?  Una vegada i un altre l'anterior consistori i l'actual s'acusen mútuament de mala gestió de descontrol i de irregularitats comptables.
Fa un temps és va acusar al anterior consistori de pagar les factures de la llum de l'església, més tard sembla ser que es va demostrar que tot va ser un error en un assentament comptable, dins l'actual mandat, en el qual es va inscriure com despesa de llum de l’església el que finalment va resultar ser consum elèctric del propi Ajuntament. Mes tard van venir els rebuts de les escombraries i es va dir que s' havien arribat a pagar de més un total de 69.179,04. Després l'Ajuntament va acusar al anterior govern de CiU dels endarreriments en el pagament de les factures a Fecsa-Endesa, recordem com Miquel Martí en la reunió que es va fer pel tema dels Arquets, va parlar "del treball faraònic que s'ha fet per recobrar la confiança amb l'empresa que va qualificar de mínima a causa d'uns deutes històrics acumulats". Ara CiU es defensa a la seva web tot dient que existia un acord amb Fecsa-Endesa per pagar les factures a tres mesos. Durant tot el temps que vam ser al cap davant del Govern Municipal, afirmant, es va mantenir aquest acord i quan es van celebrar les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, les factures arribades al 20 d’abril s’havien de pagar al mes de juliol. La prova de tot plegat, expliquen és que al traspàs de comptes que CiU va lliurar en el moment d’entrar el nou govern de ERC i PSC, aquestes factures estaven incloses dins de les obligacions pendents de pagament que se’ls va lliurà a presa de poder. Per tot plegat acusen l’actual Govern Municipal de ERC i PSC de, que els era més interessant parlar d’un deute davant Fecsa que dir que fins ara el municipi de Sant Jaume dels Domenys feia un pagament aplaçat de 3 mesos mitjançant un acord amb Fecsa, que afavoria el control, corregir error de facturació, etc. Fins ara aquest és l'últim capítol que ens ha arribat, serà l'últim? molt ens temem que no. |
Apunt
|
Miquel Carilló(ERC) ahir en roda de premsa
"No es pot parlar de que el Govern de la Generalitat s’hagi mostrat contrari a la demanda de la Vegueria"  15-5-2008
Miquel Carilló, diputat d'ERC i president de la Federació Penedès a volgut sortir al pas dels rumors que entorn a la Vegueria del Penedès afecten a la postura de seu partit. Carilló en una roda de premsa feta ahir a Vilafranca ha explicat la posició d'ERC pel que fa als últims moviments al voltant de la demanda del àmbit de planificació per el Penedès i la futura vegueria. Carilló ha aclarit que en cap moment es pot parlar de que el Govern de la Generalitat s’ha mostrat contrari a aquesta demanda, i al mandat del Parlament de Catalunya de treballar en aquesta qüestió. Pel que fa a la resposta que ha donat el Departament de Política Territorial, ha respost que "valorem com a positiu que s’estableixi un pla director per les comarques afectades, encara que com a negatiu volem ressaltar que no es concreta que hi hagi un àmbit de planificació del Penedès Així mateix a donat a conèixer que estan mantenint contactes i converses amb altres partits del govern per procurar concretar el tema i que vol que es marqui un calendari. Des de Plataforma per una Vegueria Pròpia s'havien marcat com a objectiu que el Departament de Política Territorial donés una resposta favorable abans del 21 de maig |
l'entrevista
|
Francesc Homs(CIU)
PSOE i tripartit voldrien que el Constitucional retallés l’Estatut"  Francesc Quico Homs i Molist (Vic, 1969) és un dels més estrets col·laboradors d’Artur Mas. No debades, aquest advocat i polític va ser “l’home de l’Estatut” a CiU. Va anar a Madrid, va veure el pa que s’hi donava, i del panorama post-Estatut ara en fa llibre: Catalunya a Judici (Ara Llibres). Una obra que no és un assaig, sinó una denúncia del que qualifica d’estratègia “d’asfíxia sofisticada i moderna” contra Catalunya.
Artur Mas ha dit que si el Tribunal Constitucional tomba parts importants de l’Estatut, caldrà donar per morta la via estatutària. Però aquesta via no estava ja morta? Jo no sóc ningú per dir si una cosa està morta o no. Això és una decisió que segurament ens transcendeix, però sí que ens caldria a tots plegats és que no donéssim res per mort si abans no sabem què volem per viu? Creu, doncs, que el problema està en què no sabem cap a on volem anar? El gran problema que actualment tenim a Catalunya és de camí, no d’objectiu final. L’Estatut és una eina. I el problema no és en l’eina. |
|
Llegir més...
|
Debat a la xarxa
|
Roc Casagran
L'Escandol del drap  Els universalistes, que de paraula són majoria en aquest país, borden sovint dient que les banderes són draps. En això, només en això, els dono la raó. Són draps que es pengen en edificis públics, en hotels, en càmpings i en llocs estranys, com al damunt d’una taula de negociacions entre polítics importants o entre polítics que voldrien ser importants.
És cert, també, però, que les banderes són símbols, i que hi ha símbols que està ben vist d’exhibir i d’altres que ja molesten una mica més. |
|
Llegir més...
|
|
Victor Alexandre
El masclisme del Gran Zapatero  http://www.victoralexandre.cat
Publicat a e-noticies.com El nomenament d’un conjunt de dones com a ministres del nou executiu espanyol, tan lloat per certa premsa catalana i per la seva cort de tertulians afins, no hi ha dubte que té un embolcall feminista. La prova és que han estat diversos els països que han picat l’ham i que s’han sumat a les lloances. Que n’és de meravellós, Zapatero. Quina lliçó de paritat que ha donat posant tantes dones al front dels seus ministeris. Això sí que és un ésser sensible que, a més de ser ‘l’home que entén Catalunya’ és també ‘l’home que entén les dones’. Només un reaccionari com Silvio Berlusconi no ha aplaudit el gest. Tot és fals, però. Zapatero no és res més que un deixeble mediocre del Gran Houdini, un simple venedor de fum com aquells xarlatans que recorrien els pobles del Far West venent ungüents màgics contra l’alopècia i que, més d’un cop, n’havien de sortir per cames. Com ells, el Gran Zapatero també congrega gent a les places públiques i fa discursos plens de paraules cosmètiques i es treu diners de les butxaques i fa promeses que tenen la consistència d’una bombolla de sabó. El Gran Zapatero és el Gran Entabanador, la magarrufa castellana de l’Espanya eterna. |
|
Llegir més...
|
|
Pau Batlle
La Vegueria Penedès com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona  Sens dubte la Vegueria Penedès neix com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El fet identitari del Penedès, nascut de l’economia agrícola de la vitivinicultura que ha generat una cultura pròpia, de paisatge de vinyes i agrociutats —Vilafranca, Sant Sadurní— es contraposa a la creixent expansió de la metròpoli, que utilitza l’entorn agrari per expulsar del seu interior les activitats que li fan nosa, i que envaeix, amb objectes —logística— i cables —autopistes metropolitanes—. Aquests són elements aliens a la naturalesa d’un ric territori agrari, que ha costat anys i panys gestar-se, i al qual transforma, no pas de manera positiva, donada la baixa qualitat dels seus propòsits.
El Penedès representa en bona part, encara avui, l’existència viva d’un model equilibrat basat en una estructura rural com espai diferenciat i a la vegada vinculat activament, a través de la seva xarxa de ciutats intermèdies i pobles, a l’economia global. Ara falta redefinir-lo a la llum de la nova cultura de l’economia ambiental, del canvi climàtic i de l’escassetat de recursos. No és apostar per un model obsolet, com pensen els penedesencs que encara associen “progrés” amb “creixement sense límits”, sinó tot el contrari. Voler una ciutat contínua des de Barcelona a Tarragona és el gran equívoc. Llegir tot: http://paubatlle.wordpress.com/ |
|
