ESPECIAL ELS ARQUETS Imprimeix

Magí Pallarès, Miquel Martil, Montse Lope
i algunes veritats sobre els Arquets

30 Anys de despropòsits (a qui vulgui saber)

Intentarem amb aquests línies fer una aproximació a una realitat poc coneguda. Comencem fent un repàs històric dels fets, imprescindible per centrar-nos en el present més immediat i per intentar esbrinar els interessos foscos i les manipulacions barroeres. Us pot semblar llarg però només és un resum d'aquelles coses que sabem i que podem explicar. Algunes hem preferit no deixar-les per escrit. Aquest especial va dirigit a tothom qui vulgui saber i que no vulgui conformar-se amb les versions oficials.

Terrenys dels Arquets
Terrenys dels Arquets

 

Aviat farà 29 anys d'aquell 18 de juliol de 1979 en que la Comissió d'urbanisme de Tarragona va aprovar el pla parcial dels Arquets. Aquí comença la història d'uns terrenys en un temps plens de vinyes i que han passat 30 anys erms. Una història de despropòsits interessos foscos i especulació.

En el principi era el cel i la terra plena de vinyes..

El 14 de febrer de 1989 la Generalitat va declarar l´incompliment de les obligacions urbanístiques de l´entitat promotora de pla parcial "Els Arquets" Les Arques de Sant Jaume S.A.

El 14 de Gener de 1990 es va celebrar a la sala de teatre de la Societat de Sant Jaume l´Assemblea General Extraordinaria que va aprovar la constitució de la Junta de Compensació, que fora inscrita en el Registre d´Entitats Urbanístiques col·laboradores per acord de la Comissió d´Urbanisme de Tarragona el 24 d´ abril de 1991. La Junta, va encarregar un nou pla de reparcel:lació.

Llorenç Padro, "No en mi nombre" o en nom de qui?

El temps ha acabat demostrant que l'ajuntament de l'època no li feia cap gràcia que els Arquets tiressin endavant. Un home Llorenç Padró que no feia pas gaire havia vingut a viure a l'urbanització es va encarregar de moure les coses. Va reunir als veïns i els va convencé per desfer la Junta de Compensació i passar l'urbanització al ajuntament. Ho va tenir fàcil, el milió de pts del que es parlava en aquell moment, espantava a la gent, com de costum ningú volia pagar i encara menys a una junta de la que tothom es malfiava.

Carrer Tramuntana

 

 

 

 

 

 

L'Assemblea d'Horta, avortament lliure i gratuït

Arriba el 2 de Juliol de 1994 la Junta de Compensació celebra la seva assemblea ordinària. amb l´assisténcia de 82 parcelistes al Ateneu Cultural Hortenc, al barri barceloní d´Horta. A la tribuna d´oradors els membres de la Junta en ple l´advocada de la Junta i també l´alcalde de St. Jaume el Sr. Pallares. Demana la paraula Llorenç Padró qui en nom propi i de 34 propietasris més presenta una bateria d'objeccions sobretot de forma.

Va ser així com es va avortar els propòsits de la Junta. En  comptes de renovar-se els càrregs es va nombrar una comissió provisional amb el Sr Llorenç Padro al davant, es va demanar que tota la documentació existen inclos el proyecte de compensació elaborat es depósites al ajuntament i es va anular la convocatòria de l´assemblea extraordinària que tenia com a punt central de l´ordre del dia la presentació i proposta d´aprovació del projecte de compensació elaborat.

Carrer sense nom

 

 

 

 

 

 

La Junta de Compensació com el "Rosari de l'aurora"

El febrer de 1995 un grup de veïns dels Arquets van lliurar una carta als parcelistes demanant la seva signatura per solicitar una assemblea de la junta de compensació per tal de disoldre-la, per lograrlo i segons els estatuts de la junta es necesitaven un un miním de 90 signatures.

El 10 de març es va lliurar una requisitoria signada per Llorenç Padró al consell rector de la junta de compensasió, perque es convoques una assemblea extraordinaria amb un unic punt del dia: Anulació i liquidació de la junta.

Finalment el 21 de maig de 1995 es va celebrar a la casa de cultura de St. Jaume la que seria l´ultima assemblea de la Junta de Compensació amb una sala plena de gom a gom. A la taula els membres de la Junta amb el seu president el Sr. Vives i la presència de l´alcalde Sr. Pallarés. Després de diverses qüestions va arribar el moment esperat per tothom, el de procedir a la votació que va acordar per 121 vots a favor i 1 en contra la dissolució de la Junta de Compensació. Encara ressonen les paraules del llavors alcalde Magí Pallarès prometen "borron i cuenta nueva" i que convertiria els Arquets en una urbanització de "primera divisió"

L'Ajuntament ja és l'amo, l'himne del silenci

escutEls Arquets, amb la dissolució de la Junta es passava del sistema urbanístic de compensació al de cooperació on es l´ajuntament (previ pagament de contribucions especials) l´encarregat d´executar les obres d´urbanització.

La realitat va anar per un altre costat, l'ajuntament no semblava  tenir interès en fer res en aquell moment, va parar les llicències d'obres i va començar una etapa fosca. Les úniques iniciatives de les que es tenen coneixement són les de el 3 de setembre de 1997 en que es va aprovar l´expedient de divisió d´Els Arquets en dos polígons i la del 2 de Juliol de 1998 quan és va aprovar definitivament l'expedient de canvi de sistema d´actuació urbanística(de compensació a cooperació).

Hivern del 2006, Nocturnitat i ...

Reunió Arquets febrer 2006
Reunió Arquets febrer 2006 amb l'ex-alcalde Pallarès a la taula

 

 

 

 

 

 

 

Després van venir molts anys de silenci, fins el 24 febrer de 2006 quan l'alcalde Pallarès convoca els veïns dels Arquets i anunciar acompanyat per un equip de tècnics que el projecte estava fet i sols quedava pagar i iniciar les obres. La sorpresa va ser majúscula ningú sabia res del que s'havia estat coent des de feia temps a les esquenes dels veïns ni tant sols Llorenç Padró l'home que es va encarregar en el seu dia d'aturar el projecte de la Junta de Compensació.

Manipulació política o "Charlotada"?

Diàleg o  demagògia?
Diàleg o demagògia?

Pallarès res temia dels mansos i sempre desorganitzats veïns dels Arquets, algun crit i poca cosa més. Però va aparèixer en escena la socialista Montse Lope, la qual feia pocs mesos que havia vingut a viure als Arquets. Va contactar amb Miquel Martil el regidor socialista, el tema tenia volum suficient com per crear una batalla política de la que en poguessin treure rèdits electorals. De seguida va començar el soroll. Dies més tard es creaven associacions fantasmes, una d'elles va ser l'AACA (Associació Administrativa de Contribuents dels Arquets) Amb Montse Lope com a presidenta. En teoria per      defensar els veïns de les pretensions de Magí pallarès, a la pràctica... a hores d'ara ja és de domini públic el que es pretenia. Recordeu la campanya demanan diàleg, o el maliciós punt de llibre repartit per Montse Lope en l'Aplec dels Arquets d'ara fa un any?. L'associació va agafar un advocat "amic" de Montse Lope (com no)i va demanar als veïns que volguessin signar uns papers comprometen-se a pagar les despeses que es derivessin de la seva defensa. Tot era vàlid per carregar contra el pla de Magí Pallarès.

Montse Lope Presidenta de l'AACA amb veïns dels Arquets
Montse Lope Presidenta de l'AACA amb veïns dels Arquets

 

 

 

 

 

 

Els veïns però no són tant tontos, com fa uns dies vaig explicar tant aviat es van assabentar que Montse Lope es presentava com a numero dos pels socialistes van fer cua davant de casa seva retorna'n-li els papers signats per l'advocat i no varen volgué saber res més de l'AACA. Dies més tard els mateixos veïns van fer una assemblea i van contractar un altre advocat.

27 de maig salta el govern amb Pallarès inclòs

Relleu al ajuntament
Relleu al ajuntament

Finalment el 27 de maig, aviat farà un any, Magí Pallarès perd la majoria en les eleccions municipals, ERC-PSC pacten i la mascarà cau. Montse Lope s'amaga i Miquel Martil, desapareix. Potser ara ja tenen el que buscaven, la cadira? i els veïns, i els 25.000 € que trobaven del tot exagerats? abans semblava que Pallarès i alguns feien un gran negoci que el preu era desproporcionat, avui diuen que les coses valen el que valen, una manera de dir que valen el mateix, això que ara en teoria ningú s'embutxaca res, i no com abans que tot eren comentaris. Que em de pensar, que eren uns perfectes ignorants i incompetents i que no tenien ni idea del que valien les coses? o bé que prou que ho sabien i tot era una estratagema i un engany?. Personalment he de confessar que m'imaginava aquesta situació, les paraules i promeses dels polítics també "valen el que valen" i en alguns casos sobretot els dels polítics d' ideologia Zapaterista ja han demostrat sobradament que no valen res. Així que sabia que acabarien per posar-se en evidència. El que si que no m'imaginava és que serien tant, tant barroers.

 Martí & Martil, "Donde dije digo, dije diego"

Reunió 9 febrer 2008 - Nou govern, el mateix camí
Reunió 9 febrer 2008 - Nou govern, el mateix camí

 

 

 

 

El passat 8 de febrer l'Ajuntament amb el flamant Miquel Martil regidor d'urbanisme va tornar a convocar el veïns en assemblea. Amb quin resultat? ambigüitats, incomprensions, i marejar el personal. He parlat amb diversos veïns i veïnes que hi van assistir, ningú n'ha tret res en clar, uns van entendre una cosa i altres gairebé la contraria.

En resum, Pallarès va iniciar la història, ell és el primer culpable de que la situació arribes fins aquí. Interès va haver per dissoldrà la junta de compensació i passar al ajuntament. Queda clar que no per accelerar el projecte sinó vist el resultat per tot el contrari, res es va fer fins que els terrenys dels Arquets van començar a tenir molt de valor, llavor tothom olorava negoci, fer les coses d'amagat i a esquenes dels veïns no l'honora. Cal dir que les coses es pogueren haver fet d'una altre manera, els veïns sempre han estat a favor de dignificar la zona, però mai s'els va escoltar, el 3 de setembre de 1997 es va dividir l'urbanització en dues zones, era lògic no barrejar pomes amb taronges, es a dir zona habitada i parcialment amb serveis i zones on res hi havia. Al final tot al mateix sac, molts veïns que ja van pagar els serveis ara els tenen que tornar a pagar, l'excusa? no estan actualitzats. Clavegueres o instal·lacions elèctriques soterrades(no ha tot el poble hi són) s'han de tornar a fer. Serveis que tenen 20 anys són obsolets? per aquesta regla de tres mitja Catalunya hauria d'anar a terra. En el fons mentides, feina mal feta i foscos interessos.

Image Limitat en groc la zona del polígon 1 segons l'aprovació feta el 3 de setembre de 1997. Es la zona habitada en la que hi ha carrers amb tots els serveis.

La pregunta:

Per què l'Ajuntament que sabia des de feia anys que tot acabaria en el mateix sac i que els costos per propietari serien milionaris va deixar que es venguessin propietats sense avisar als compradors?

Al nostre entendre el comportament de l'Ajuntament va ser indigne, no només va fer el projecte sense informar als que al final haurien de pagar, sinó que tampoc va avisar als compradors dels darrers anys de la veritable realitat (gairebè la meitat de les parcel.les i cases van canviar de propietari en els darrers 4 anys). L'ajuntament callava mentre cobrava permisos d'obres.

Al llarg d'aquest anys s'hagues pogut establir mecanismes de segregació de la zona habitada, passar-la al poble, però no, es va optar per marginar als seus veïns, mentre s'asfaltaven camins rurals(res a dir) als Arquets només cobrar impostos, i res més.

L'actual equip de govern ERC-PSC ha heretat tota aquesta situació, i no ha sabut no ha pogut o no ha estat prou valent per desmuntar-lo. s´han limitat a disparar les armes que ja estaven carregades. A tot això la demagògia del socialistes més que escandalosa ha acabat sent una xarlotada.

Al final.. víctimes, rialles i fastic sideral

Es així com els veïns han acabat sen víctimes d'uns polítics mediocres, per no dir pèssims, i mal gestors, interessats ves a saber en que, en buscar solucions pels veïns a estat clar que no. Després ja ens podran venir amb la cantarella de que estan al servei dels ciutadans. Al servei del ciutadans?? Ja Ja Ja, Quin faaaart de riure.

 

 

Editorial

 El Papagai

Image Dissabte 5 de juliol dia de votacions

Com ja es va anunciar en l'assemblea del dia 14 de juny, i com també informa la web: www.papagai.info, el proper dissabte 5 de juliol a la Societat Bisbalenca hi haurà eleccions per triar nova junta de govern al Papagai.

Voldríem fer algun aclariment. Hi ha qui ens ha acusat de ser partidistes. "marinistes" ens diuen, segurament no ens segueixen gaire, en tota la web no hi ha cap escrit d'aquest senyor ni tampoc referències de les seves assemblees. Si en canvi s'hi pot trobar el seguiment de l'assemblea de la Junta del Sr Pérez del passat mes de novembre.

Llegir més...
 

La ressaca d'aquell 29 de juny del 2008

Espanya es proclama independent
Adopta com a símbol nacional la bandera del "balon"
 

Image

 

 

 

30-6-2014 Tot va començar aquell diumenge de juny del 2008 quan la selecció espanyola de futbol va guanyar la copa europea. Als pocs dies van aparèixer les primeres banderes independentistes espanyoles amb la pilota com ha símbol d'orgull nacional. Al crit unànime de "podemos, España, España" van cristalitzar els primers moviments polítics.

Setmanes més tard el Tribunal Constitucional va anular l'estatut català. Ha Catalunya van començar els desordres, l'economia que passava per un mal moment es va ressentir. Al mateix temps el president Basc Ibarretxe va anunciar que tiraria endavant un referèndum d'autodeterminació caigui qui caigui. Les borses espanyoles comencen a baixar en picat. Montilla pressionat per Zapatero per un canto i per la situació econòmica de Catalunya que deixa de pagar els funcionaris i es declara en bancarrota dimiteix.

Espanya va a la deriva. Els seus moviments independentistes al front dels quals es situa una tal Esperanza, aixequen la bandera de l'orgull nacional pilota inclosa. Al crit de fuera catalanes i bascos, viva España el moviment s'estén. Catalunya i el País Basc són apartats de pressupostos, es retiren els funcionaris i l' exercit pren posicións prop de les seves "fronteres".

Catalunya com a represàlia fa boicot als productes que venen d'Espanya i impedeix l'entrada de camions pel sud. L'AVE i el pont aeri són suprimits. L' inflació i l'economia sota mínims crea revoltes a Catalunya i Espanya.

Finalment la Unió Europea intervé. Es crea un comitè europeu per tal de solucionar el conflicte. Els nacionalistes espanyols però s'oposen a qualsevol solució que no passi per la preservació del seu "territorio nacional", al·legant esta farts de catalans i bascos.

Es així com avui 29 de Juny del 2014 en la data de la commemoració de la victòria futbolística europea del 2008. Espanya per fi esdevé independent, sense la indesitjable Catalunya i adopta com a símbol nacional la bandera del "balon".

crònica/ xiquetdelquart/ Juny 2014

 

L'acudit

ZP a Pamplona:
Image

 

apunts

Josep Ramoneda
La negación del nacionalismo español
El País/26-6-2008

Image "Yo no soy nacionalista y el Partido Popular nunca será nacionalista ni caminará por sus sendas como hacen otros". Lo dijo Mariano Rajoy en su discurso de presentación de candidatura ante el congreso del PP

No se me ocurre que Sarkozy, como cualquiera de sus antecesores, tenga vergüenza de llamarse nacionalista francés o cualquier presidente de Estados Unidos, nacionalista americano. Es impensable lo contrario. Sin embargo, ¿por qué se avergüenzan los nacionalistas españoles? Porque en el fondo hay cierta conciencia del carácter precario -y complejo- de la nación española.

Image llegir més

 

El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement

Image

La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem

El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?.

Llegir més...
 

El vídeo de la Vegueria

El Penedès un clam

Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia

 
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra...
Per Josep Guillén

ImageL'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge.
Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística.
En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès.
 

El conseller Ausàs prepara una llei per pasar de les diputacions a les vegueries

Ausas19-6-2008  El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha anunciat aquest dimecres en una intervenció al Parlament que el Departament està treballant en l'impuls d'una nova Llei de procediments de migració de diputacions a vegueries. 'Aquesta llei concretarà el règim successori respecte de les diputacions provincials i establirà els procediments de creació i delimitació territorial de les vegueries', ha dit Ausàs. En aquest sentit, ha ressaltat que 's'estudia la posibilitat que s'articulin diverses fórmules per acollir-se a aquest procés de migració i de pas'.

Ausàs preveu que a les pròximes eleccions municipals 'es configuraran ja les vegueries i els seus representants'. Així mateix, ha destacat que hi pot haver 'ritmes diferents' alhora de desplegar i crear amb plenes competències una vegueria o un altre. 'No totes han d'anar al mateix ritme', ha afirmat el conseller. El conseller creu que a l'any 2009 hauran d'estar ja aprovades les lleis de governs locals i la de procediments de migració de diputacions a vegueries.

Informa: naciodigital.cat

 

Apunt

El CIM i el President del Consell Comarcal

Sobre l'entrevista de Ràdio Ser Penedès al President del Consell Comarcal del Baix Penedès Jordi Sanchez

Jordi Sanchez
Jordi Sanchez

No es pot tolerar que el senyor Sánchez, en la seva condició de president d’un consell comarcal que és contrari a la implantació d’aquest CIM, faci una apologia desmesurada d’aquest, recreant-s’hi com si li anés la vida. —potser la vida política?— i afegint amb tot el cinisme del món que parla en nom propi.

Per més que hagi de complir mandats de la cúpula del seu partit, pensem que, aquest senyor, es deu a l’opinió del que ell representa i que hauria de defensar. Amb això no s’hi juga. No seria objecte de dimissió si —posat el cas— el president de la Generalitat, un cop aprovat l’Estatut de Catalunya, es dediqués a expressar la seva opinió abastament contrària a l’estatut?

Image http://paubatlle.wordpress.com/2008/06/07/dr-jekill-i-mr-haid/