| |
|
|
|
|
Roc Casagran L'Escandol del drap Els universalistes, que de paraula són majoria en aquest país, borden sovint dient que les banderes són draps. En això, només en això, els dono la raó. Són draps que es pengen en edificis públics, en hotels, en càmpings i en llocs estranys, com al damunt d’una taula de negociacions entre polítics importants o entre polítics que voldrien ser importants.
És cert, també, però, que les banderes són símbols, i que hi ha símbols que està ben vist d’exhibir i d’altres que ja molesten una mica més.
A mi, per exemple, la bandera espanyola em molesta especialment, perquè cada cop que en veig una (no pas a Espanya sinó a casa nostra) em recordo que nosaltres també som espanyols, que ens ho diu el deneí, la tele i aquells homenets vestits de verd que es posen ferms quan aquella dona que no em cau bé els diu que es posin ferms. Hi ha d’altres banderes que m’agraden més. M’agrada, sobretot, la bandera dels pirates i la bandera del meu país. Però també estic segur d’una cosa: quan el meu país sigui un país amb totes catorze lletres (amb dièresi inclosa), llavors només diré que m’agrada la bandera dels pirates, perquè em recorda un vaixell dels clicks de Playmobil amb el qual vaig jugar llarguíssimes tardes quan era menut. L’únic que és cert de moment és que ara per ara el meu país és una regió díscola d’un estat fantasmagòric, i com que en temps de guerra qualsevol forat és bo, ens cal aferrar-nos als símbols com a únic reducte on anar fent la viu-viu. I jugar als símbols és, també, maleir els símbols que ens ofenen, que ens molesten o que ens ataquen (amb subtilesa o no). Un noi de Terrassa va jugar a això. Sí, era només un símbol. Arrencant un drap no es fa cap revolució, d’acord, no es desmunta un estat, d’acord, no es fa trontollar res. Però es fa saber que som aquí, que existim. És alguna cosa ja. Aleshores és quan els universalistes fan acte de presència. Els mateixos que remuguen que una bandera és un tros de roba tenyida, ara resulta que no, que no volien dir ben bé això. Volien dir que és un drap, sí, però un drap sagrat. A l’Índia tenen les vaques, aquí les banderes (la bandera, més exactament). I que ultratjar-la (no us sembla arcaica, la paraulota?) és un crim i mereix la presó. Al final serà cert allò que n’hi ha més a fora que a dins. En tots els sentits, em refereixo. I quan això passa, cal que ho diguem. Sembla lògic, oi? És un article obvi, aquest d’avui. Afirmo allò normal, allò evident. Però no ho deu ser tant quan l’autor de tal simbòlic acte ha entrat a la presó. Diguem-ho, doncs. Fem córrer la veu. Parlem-ne amb els amics. Eixamplem cercles. Ho han de saber les tietes, també. I s’han d’escandalitzar. Perquè és un escàndol i volem justícia. I els universalistes, què hi diuen? http://in.directe.cat/roc-casagran |
|
|
Editorial
|
Les factures Que passa amb les factures de l'Ajuntament? Qui menteix? Una vegada i un altre l'anterior consistori i l'actual s'acusen mútuament de mala gestió de descontrol i de irregularitats comptables.
Fa un temps és va acusar al anterior consistori de pagar les factures de la llum de l'església, més tard sembla ser que es va demostrar que tot va ser un error en un assentament comptable, dins l'actual mandat, en el qual es va inscriure com despesa de llum de l’església el que finalment va resultar ser consum elèctric del propi Ajuntament. Mes tard van venir els rebuts de les escombraries i es va dir que s' havien arribat a pagar de més un total de 69.179,04. Després l'Ajuntament va acusar al anterior govern de CiU dels endarreriments en el pagament de les factures a Fecsa-Endesa, recordem com Miquel Martí en la reunió que es va fer pel tema dels Arquets, va parlar "del treball faraònic que s'ha fet per recobrar la confiança amb l'empresa que va qualificar de mínima a causa d'uns deutes històrics acumulats". Ara CiU es defensa a la seva web tot dient que existia un acord amb Fecsa-Endesa per pagar les factures a tres mesos. Durant tot el temps que vam ser al cap davant del Govern Municipal, afirmant, es va mantenir aquest acord i quan es van celebrar les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, les factures arribades al 20 d’abril s’havien de pagar al mes de juliol. La prova de tot plegat, expliquen és que al traspàs de comptes que CiU va lliurar en el moment d’entrar el nou govern de ERC i PSC, aquestes factures estaven incloses dins de les obligacions pendents de pagament que se’ls va lliurà a presa de poder. Per tot plegat acusen l’actual Govern Municipal de ERC i PSC de, que els era més interessant parlar d’un deute davant Fecsa que dir que fins ara el municipi de Sant Jaume dels Domenys feia un pagament aplaçat de 3 mesos mitjançant un acord amb Fecsa, que afavoria el control, corregir error de facturació, etc. Fins ara aquest és l'últim capítol que ens ha arribat, serà l'últim? molt ens temem que no. |
Apunt
|
Miquel Carilló(ERC) ahir en roda de premsa "No es pot parlar de que el Govern de la Generalitat s’hagi mostrat contrari a la demanda de la Vegueria" 15-5-2008
Miquel Carilló, diputat d'ERC i president de la Federació Penedès a volgut sortir al pas dels rumors que entorn a la Vegueria del Penedès afecten a la postura de seu partit. Carilló en una roda de premsa feta ahir a Vilafranca ha explicat la posició d'ERC pel que fa als últims moviments al voltant de la demanda del àmbit de planificació per el Penedès i la futura vegueria. Carilló ha aclarit que en cap moment es pot parlar de que el Govern de la Generalitat s’ha mostrat contrari a aquesta demanda, i al mandat del Parlament de Catalunya de treballar en aquesta qüestió. Pel que fa a la resposta que ha donat el Departament de Política Territorial, ha respost que "valorem com a positiu que s’estableixi un pla director per les comarques afectades, encara que com a negatiu volem ressaltar que no es concreta que hi hagi un àmbit de planificació del Penedès Així mateix a donat a conèixer que estan mantenint contactes i converses amb altres partits del govern per procurar concretar el tema i que vol que es marqui un calendari. Des de Plataforma per una Vegueria Pròpia s'havien marcat com a objectiu que el Departament de Política Territorial donés una resposta favorable abans del 21 de maig |
l'entrevista
|
Francesc Homs(CIU) PSOE i tripartit voldrien que el Constitucional retallés l’Estatut" Francesc Quico Homs i Molist (Vic, 1969) és un dels més estrets col·laboradors d’Artur Mas. No debades, aquest advocat i polític va ser “l’home de l’Estatut” a CiU. Va anar a Madrid, va veure el pa que s’hi donava, i del panorama post-Estatut ara en fa llibre: Catalunya a Judici (Ara Llibres). Una obra que no és un assaig, sinó una denúncia del que qualifica d’estratègia “d’asfíxia sofisticada i moderna” contra Catalunya.
Artur Mas ha dit que si el Tribunal Constitucional tomba parts importants de l’Estatut, caldrà donar per morta la via estatutària. Però aquesta via no estava ja morta? Jo no sóc ningú per dir si una cosa està morta o no. Això és una decisió que segurament ens transcendeix, però sí que ens caldria a tots plegats és que no donéssim res per mort si abans no sabem què volem per viu? Creu, doncs, que el problema està en què no sabem cap a on volem anar? El gran problema que actualment tenim a Catalunya és de camí, no d’objectiu final. L’Estatut és una eina. I el problema no és en l’eina. |
|
Llegir més...
|
Debat a la xarxa
|
Roc Casagran L'Escandol del drap Els universalistes, que de paraula són majoria en aquest país, borden sovint dient que les banderes són draps. En això, només en això, els dono la raó. Són draps que es pengen en edificis públics, en hotels, en càmpings i en llocs estranys, com al damunt d’una taula de negociacions entre polítics importants o entre polítics que voldrien ser importants.
És cert, també, però, que les banderes són símbols, i que hi ha símbols que està ben vist d’exhibir i d’altres que ja molesten una mica més. |
|
Llegir més...
|
|
Victor Alexandre El masclisme del Gran Zapatero http://www.victoralexandre.cat
Publicat a e-noticies.com El nomenament d’un conjunt de dones com a ministres del nou executiu espanyol, tan lloat per certa premsa catalana i per la seva cort de tertulians afins, no hi ha dubte que té un embolcall feminista. La prova és que han estat diversos els països que han picat l’ham i que s’han sumat a les lloances. Que n’és de meravellós, Zapatero. Quina lliçó de paritat que ha donat posant tantes dones al front dels seus ministeris. Això sí que és un ésser sensible que, a més de ser ‘l’home que entén Catalunya’ és també ‘l’home que entén les dones’. Només un reaccionari com Silvio Berlusconi no ha aplaudit el gest. Tot és fals, però. Zapatero no és res més que un deixeble mediocre del Gran Houdini, un simple venedor de fum com aquells xarlatans que recorrien els pobles del Far West venent ungüents màgics contra l’alopècia i que, més d’un cop, n’havien de sortir per cames. Com ells, el Gran Zapatero també congrega gent a les places públiques i fa discursos plens de paraules cosmètiques i es treu diners de les butxaques i fa promeses que tenen la consistència d’una bombolla de sabó. El Gran Zapatero és el Gran Entabanador, la magarrufa castellana de l’Espanya eterna. |
|
Llegir més...
|
|
Pau Batlle La Vegueria Penedès com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Sens dubte la Vegueria Penedès neix com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El fet identitari del Penedès, nascut de l’economia agrícola de la vitivinicultura que ha generat una cultura pròpia, de paisatge de vinyes i agrociutats —Vilafranca, Sant Sadurní— es contraposa a la creixent expansió de la metròpoli, que utilitza l’entorn agrari per expulsar del seu interior les activitats que li fan nosa, i que envaeix, amb objectes —logística— i cables —autopistes metropolitanes—. Aquests són elements aliens a la naturalesa d’un ric territori agrari, que ha costat anys i panys gestar-se, i al qual transforma, no pas de manera positiva, donada la baixa qualitat dels seus propòsits.
El Penedès representa en bona part, encara avui, l’existència viva d’un model equilibrat basat en una estructura rural com espai diferenciat i a la vegada vinculat activament, a través de la seva xarxa de ciutats intermèdies i pobles, a l’economia global. Ara falta redefinir-lo a la llum de la nova cultura de l’economia ambiental, del canvi climàtic i de l’escassetat de recursos. No és apostar per un model obsolet, com pensen els penedesencs que encara associen “progrés” amb “creixement sense límits”, sinó tot el contrari. Voler una ciutat contínua des de Barcelona a Tarragona és el gran equívoc. Llegir tot: http://paubatlle.wordpress.com/ |
|