Fet històric i insòlit a la Urbanització el Papagai Imprimeix

Image
Full de la convocatòria dels Ajuntaments

Els alcaldes de Sant Jaume dels Domenys i la Bisbal del Penedès convoquen a tots els propietaris del Papagai a una assemblea per el proper 24 de maig, comprometent-se a defensar els acords que en sortint davant la Generalitat i el poder Judicial.

Fa molt de temps que la Urbanització el Papagai és un mal de cap per als Ajuntaments de Sant Jaume i La Bisbal del Penedès, fonamentalment per l’Ajuntament de Sant Jaume.

En temps d’en Magí Pallarès donava la impressió que el tema sempre havia estat tractat com un afer personal i no pas Institucional, sembla que després d’un any dels nous Consistoris ara es comença a donar-li el tractament que cal, ho creiem, per que per primera vegada els dos Ajuntaments al que pertany el territori del Papagai s’han posat d’acord per trobar una solució conjunta a la greu ruptura social que existeix en aquesta comunitat de propietaris, encara que s'ha escoltat alguna discordança interna a l’Ajuntament de Sant Jaume.

Una situació que no pot seguir més temps

La gran quantitat de denuncies judicials entre els dos grups existents al Papagai, ha comportat un retrocés en el necessari desenvolupament de la urbanització, ja que molts recursos econòmics han estat dedicats a aquesta finalitat, com ja em dit per part dels dos grups. No entrarem a valorar les raons, ja que no les coneixem en profunditat i no és el nostre objectiu.

De l’època del anterior alcalde Magí Pallarès també s’arrosseguen problemes pel que fa a la re-qualificació i urbanització dels terrenys de Torregassa Nord, a on existeix un grup de Promotors, de la comarca i de fora, que volen fer coincidir els carrers de la nova urbanització als del Papagai. També aquí, existeix divisió entre els dos grups en discòrdia i on l'actual Consistori de Sant Jaume ha heretat una “patata calenta” que els hi crema.

La Bisbal

Pel que fa a l'Ajuntament de La Bisbal, històricament i des de la època de l'alcalde Poch, hi ha hagut una relativa bona entesa. Això però, sembla haver canviat, ja que és amb el nou Consistori quan s'ha vist al Sr. Pérez encapçalant una pancarta de la “plataforma pel dret a ser escoltats”, segons es desprén de la fotografia publicada pel diari “el 3devuit” (18 d’abril de 2008). Del que es dedueix una no molt bona relació d’aquest amb l'actual alcalde de la Bisbal del Penedès. No parlarem aquí d'aquesta plataforma opositora. En general, i per el que sabem, la comunicació del Ajuntament Bisbalenc amb la resta del Papagai es molt acceptable.

Papagai "is diferent"

Un carrer del Papagai

 

 

 

 

 

 

Els propietaris del Papagai tenen una peculiaritat, que possiblement sigui única a Catalunya, i es la ser promotors de la seva urbanització, aquest fet i el de tenir la seva pròpia companyia d’aigües, son unes peculiaritats complicades a l’hora de intentar municipalitzar el Papagai, junt amb el fet de pertànyer a dos municipis i l’oposició d’un important nombre de propietaris.

Durant gairebé 40 anys, el Papagai, ha estat una entitat privada gestionada per les diferents Juntes de Govern, sense cap subvenció municipal, fet que ha impulsat a expressar explícitament a un nombre important de propietaris el desig d’iniciar el procediment per constituir una EMD (Entitat Municipal Descentralitzada), això juntament amb el canvi normatiu aprovat recentment per la Generalitat de Catalunya d’eliminar de la legislació catalana la figura de les Associacions de Propietaris fa, al seu parer, que sigui interessant seguir el procés a l’hora de definir el nou estatus jurídic del Papagai, creuen que molt pocs propietaris son conscients o coneixedors de que dintre de quatre anys han de passar per una d’aquestes tres figures jurídiques:

- Comunitat de Propietaris (nova junta cada any, comunitat de pisos)
- Entitat Municipal Descentralitzada (ha d’intervenir la Generalitat)
- Municipalització (passar a un ajuntament)

Gestionar una entitat con el Papagai per el sistema de Comunitat de Propietaris, es com a mínim, excessivament complexa i funcionalment inoperant, es el equivalent a la gestió d’un bloc de pisos.
Entitat Municipal Descentralitzada, vist l’historia del Papagai sembla viable, encara que es un procés que necessita una amplia majoria i la aprovació de la Generalitat de Catalunya, encara que els ajuntaments s’oposin, no es vinculant.
Municipalització es una opció viable, però creiem, que per l’exposat anteriorment complexa per que fa 40 anys que funcionen amb gestió i finançament privat, i tenen la qualificació de promotors. En tot cas, seria un requisit indispensable que un ajuntament cedís el seu territori i els seus impostos a l’altra.

Bé esta el que bé acaba

Ens quedem amb el fet històric i desitgem una fructífera Assemblea a on el dos Alcaldes es comprometin a defensar els acords davant del Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya i dels Jutjats, i deduïm, que de les Institucions que calgui. Tal com expressen en el document signat.

Des de aquí desitgem doncs valentia als batlles i seny als propietaris i a tothom, hem sabut que cada vegada hi ha més propietaris que no paguen els serveis a ningú, ja se sap "a rio revuelto, ganancia de pescadores" moltes dificultats també tindran els alcaldes per explicar el possible problema sobrevingut a l’hora de seguir donant els serveis, com fins ara. Les solucions hauran de passar segurament no sols pel futur immediat si no que també els caldrà buscar-les per el futur a mig termini.

 
Image 
La llinyola agraeix en un comunicat el suport brindat per tots el mitjans de comunicació a les  Primeres Jornades Dones i Empresa, la qual cosa ha permès que tinguessin una gran resposta de públic amb una alta participació que ha fet que els diferents ponents assistents al llarg dels tres dies hagin destacat el poder de convocatòria dels actes en qüestió.
Image

Més que un resum de les jornades, ja que és intenció de La Llinyola editar una memòria de las mateixes, el que avui volem es destacar el valor humà que han tingut. El coneixement de com són algunes de les empreses destacades del nostre entorn, els seus valors, les seves fites i la seva trajectòria serveix a l’hora de referent i d’estímul.

Tal com va declarar la nostra presidenta Maribel Coll, aquestes jornades han nascut amb voluntat de permanència en el temps i amb el desig de poder oferir actes de continuïtat en els propers anys.
Quant al acte de reconeixement a la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit, és pot resumir dient que Cooperativa Agrícola i la Secció de Crèdit són un projecte de sentiment col·lectiu al que s’hi troben adherides totes les persones que si senten compromeses amb el municipi i el seu desenvolupament econòmic, cultural i social, tot i que no tinguin la condició de socis o sòcies.

Veieu el RESUM de la Jornada dia 24 d’Octubre
Llegir més...
 
No hi ha manera
Pau Batlle denúncia la política d'habitatge de la Generalitat

http://paubatlle.wordpress.com/

Image

ARES -Àrees Residencials Estratègiques: un programa de la Generalitat per construir habitatges públics- al Baix Penedès se'n construiran prop de 2.500 entre Calafell (400) el Vendrell (400) i Santa Oliva (1.750).

La necessitat d’habitatge assequible és la raó fonamental d’aquesta política. Per tot Catalunya s’han de construir uns 100.000 habitatges. Aquí, a més, li donen un altre argument a favor: la crisi del sector de la construcció genera atur i la construcció d’aquests habitatges ajudarà a suavitzar el nombre d’aturats, diuen.

Segons com però, l’efecte pot ser contrari. L’arribada de 2.500 noves famílies portarà sota el braç noves demandes de llocs de treball i de serveis, afectant la ja desmembrada societat baix penedesenca. Fent una valoració somera tindríem que aquests 2.500 habitatges nous al Baix Penedès, amb una mitjana de 3 membres per família dels quals un o dos són laboralment actius, generaria una demanda de llocs de treball d’entre els 3.000 i 4.000. Tot i que en principi moltes de les famílies vindrien amb la feina d’origen, l’experiència indica que la tendència és la de buscar feina a prop del lloc de residència. Un peix que es mossega la cua.

Llegir més...
 

Receptes d'estiu

Image

Papagai fregit amb herbes dels Arquets i aromes del PSC

 

Ingredients:

2 Quilos de Papagai
4 Quilos de pa beneït
1 Quilo d'herbes dels Arquets(allà sempre en sobren)
1 litre d'oli de la Cooperativa(escombrem cap a casa)
2 frascons(mascle i femella) de perfums PSC "sobrants" de la campanya electoral

Elaboració:

En un casc de cap de bomber es llença un litre d'oli, i es fregeixen les herbes dels Arquets(els veïns no cal ja ho estant) es fica a dins el Papagai i es rega abundantment al damunt amb perfum PSC.

Quan tot estigui ben torrat i irresistible al olfacte, es desincrustà el casc amb un cop de mà Esquerra, i es posa al damunt del pa beneït (atenció, ha d'estar ben beneït per aguantar-lo). A continuació s'embolica ben fort i s'envia als diables per via digital (per exemple alguna comissió de festes).

Després de deixar-lo podrir varies setmanes a les calderes. Ja esta llest per transforma-lo en versots, que tothom podrà escoltar per la Festa Major. Salut. I que vagi de gust.

 

apunts

El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement

Image

La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem

El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?.

Llegir més...
 

El vídeo de la Vegueria

El Penedès un clam

Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia

 
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra...
Per Josep Guillén

ImageL'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge.
Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística.
En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès.