Fem balanç Imprimeix

Ajuntament
Un any de govern al Ajuntament
El passat 27 de març va fer un any de les eleccions municipals.

 

 

2-6-2008  Recordem que CiU va perdre la majoria absoluta possibilitant un govern dels partits de l'oposició ERC i PSC.

Moltes expectatives es van crear aquell 15 de juny quan aquests partits van rellevar el fins llavors alcalde Magí Pallarès al front de l'alcaldia i del govern municipal. Setze anys pesaven molt, no és d'estranyar que molta gent trobés positiu renovar els aires del consistori.

Un any després cal preguntar-se si s'ha aconseguit, si el canvi de partits al govern a representat un canvi real en la gestió i en els projecte de poble. Cadascú és lliure d'opinar el que vulgui, ara, el que són sempre irrefutables, són els fets. Fets i no paraules, un eslògan que ha fet fortuna i que els partits es tirant en cara els uns als altres.

Gestió i transparència

Molta llegenda s'havia fet entorn de la forma de gestionar l'ajuntament per part de Magí Pallarès, no tornarem a reproduir-la, ja ens fa mandra. El que cal preguntar-se es si aquests tics o sistemes han canviat o simplement assistim a més del mateix ara amb diferents protagonistes. Com de floretes ja se les tirarà cadascú, repeteixo avui aquí toca jutjar pel fets.

En primer lloc volem parlar de transparència, no és una paraula és un concepte que tota administració pública que gestiona els diners de tots té el deure de complir. Lamentablement comprovem vells tics, poca informació. Apa, ves a l'ajuntament a preguntar i allà et respondran el que voldran de forma individual. Això esta bé, però són les respostes col·lectives les que creen compromisos de les administracions davant el poble, altrament els és fàcil d'escapolir-se i eludir les seves responsabilitats. A més si no es donant a conèixer puntualment les accions de govern i la fulla de ruta perquè tothom la pugui consultar es crea opacitat i indefensió. Si ningú s'assabenta per endavant s'evita el debat, una formula poc democràtica en un govern dit d'esquerra.

Al llarg d'aquests mesos han estat poques les decisions que han sortit a la llum pública, per opacitat? o perquè realment han estat escadusseres. Aquí recollim algunes de les més polèmiques:

Les normes subsidiàries

nuclisEl mes d'agost de l'any passat es va desfermar la polèmica del canvi de les normes subsidiàries als nuclis antics, recordem els articles apareguts en premsa on CiU va acusar l'actual govern d'augmentar l'edificabilitat en benefici dels constructors. Les repliques per part de l'ajuntament no han estat fins ara massa convincents, almenys no ens han arribat dades concretes que permetin refusar amb contundència l'informació apareguda en el butlletí de CiU "parlem-ne". Com a greu trobem que és fes en un ple extraordinari convocat d'urgència enmig del mes d'agost. Falta de transparència.

Les factures

Una altre afer polèmic ha estat els diferents informes que parlaven de les factures pagades per l'ajuntament a Fecsa, al Consorci d'aigües de Tarragona i al servei de recollida d'escombraries. Aquí era el govern municipal qui acusava a CiU de mala gestió. S'ha arribat a dir que CiU pagava la llum a l'esglesia, aquest afer, es va constatar que era un error. la resta no esta gens clar, el recull de les factures publicades per l'ajuntament en el darrer butlletí municipal no ha estat respost amb detall per part de CiU.

La Cultura del amiguisme? i el poble?

Pel que fa a cultura, la nostra insuperable regidora ha aconseguit gran notorietat amb tot allò que ha fet, ella i els seus amics. Va començar amb l'onze de setembre i la glossa dita per la seva amiga. Va seguir per l'orgnització dels missatgers reials i la cavalcada, amb els seus amics, incloent-hi els amics-reis, alguns vinguts de lluny i no precisament d'orient. Encara a hores d'ara no sabem qui formaven par de la comissió de reis tot i els requeriments que fins l'oposició li va fer. Con veieu "transparència total", "democràcia en estat pur". De la celebració del dia de la dona, altra cop amb l'amiga conferèncianta, segur que ni ella mateixa s'en vol recordar. I per que no digui que tot són critiques, ja una cosa que ens a agradat, l'iniciativa de fer un concurs pel cartell de carnaval. Llàstima que tingues tanta presa en fer-se la foto per enviar-la a la premsa, quanta vanitat. Ara tenim la Festa Major, i la comissió de festes? qui i com s'anomena qui la forma? deixe-mo corre no val la pena perdre més temps, ja cansa.

Les antenes

L'últim afer del que volem parlar, ha estat el de les antenes de telefonia mòbil. L' oposició va trobar sorprenent en el seu dia que l'ajuntament deixes d'ingressar uns 7000 euros a l'any per antena(calculat segons instal·lacions en zones de les rodalies i de antenes de similars característiques, ), es a dir 21000 euros any per les tres que es volien instal·lar que pels 10 anys donarien uns ingressos al municipi de 210.000 euros, en lloc dels 25.000 dels que parlava l’ equip de govern. L’explicació segon CiU donada per el Sr. Miquel Martil (PSC), regidor d’urbanisme i responsable del projecte va ser que” ells no eren al govern per especular”. On va a parar la diferència?

CiU també es va pregunta arran de les afirmacions del senyor Martil en les que afirmava que les antenes eren una iniciativa que neix de la voluntat de la Generalitat. On era l’informe de la Generalitat específic de les necessitats del municipi de Sant Jaume dels Domenys?. També l'ex-regidor d'urbanisme en l'anterior govern Xavier Vona, en representació del grup municipal de CiU va presentar el passat 27 de març una petició oficial a l'actual Govern Municipal entorn als estudis esmentats. Pel que sabem al final s'ha aprovat silenciosament en un ple sense cap debat previ tot i la presumpta perillositat de les antenes.

Fins aquí algunes de les qüestions que han passat aquest any, no entrarem a fer més valoracions, cadascú és lliure d'opinar el que vulgui.

De futur de propostes i de model de poble avui no en parlarem, ho deixarem per un altre dia, temps hi haurà.

 

 
Image 
La llinyola agraeix en un comunicat el suport brindat per tots el mitjans de comunicació a les  Primeres Jornades Dones i Empresa, la qual cosa ha permès que tinguessin una gran resposta de públic amb una alta participació que ha fet que els diferents ponents assistents al llarg dels tres dies hagin destacat el poder de convocatòria dels actes en qüestió.
Image

Més que un resum de les jornades, ja que és intenció de La Llinyola editar una memòria de las mateixes, el que avui volem es destacar el valor humà que han tingut. El coneixement de com són algunes de les empreses destacades del nostre entorn, els seus valors, les seves fites i la seva trajectòria serveix a l’hora de referent i d’estímul.

Tal com va declarar la nostra presidenta Maribel Coll, aquestes jornades han nascut amb voluntat de permanència en el temps i amb el desig de poder oferir actes de continuïtat en els propers anys.
Quant al acte de reconeixement a la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit, és pot resumir dient que Cooperativa Agrícola i la Secció de Crèdit són un projecte de sentiment col·lectiu al que s’hi troben adherides totes les persones que si senten compromeses amb el municipi i el seu desenvolupament econòmic, cultural i social, tot i que no tinguin la condició de socis o sòcies.

Veieu el RESUM de la Jornada dia 24 d’Octubre
Llegir més...
 
No hi ha manera
Pau Batlle denúncia la política d'habitatge de la Generalitat

http://paubatlle.wordpress.com/

Image

ARES -Àrees Residencials Estratègiques: un programa de la Generalitat per construir habitatges públics- al Baix Penedès se'n construiran prop de 2.500 entre Calafell (400) el Vendrell (400) i Santa Oliva (1.750).

La necessitat d’habitatge assequible és la raó fonamental d’aquesta política. Per tot Catalunya s’han de construir uns 100.000 habitatges. Aquí, a més, li donen un altre argument a favor: la crisi del sector de la construcció genera atur i la construcció d’aquests habitatges ajudarà a suavitzar el nombre d’aturats, diuen.

Segons com però, l’efecte pot ser contrari. L’arribada de 2.500 noves famílies portarà sota el braç noves demandes de llocs de treball i de serveis, afectant la ja desmembrada societat baix penedesenca. Fent una valoració somera tindríem que aquests 2.500 habitatges nous al Baix Penedès, amb una mitjana de 3 membres per família dels quals un o dos són laboralment actius, generaria una demanda de llocs de treball d’entre els 3.000 i 4.000. Tot i que en principi moltes de les famílies vindrien amb la feina d’origen, l’experiència indica que la tendència és la de buscar feina a prop del lloc de residència. Un peix que es mossega la cua.

Llegir més...
 

Receptes d'estiu

Image

Papagai fregit amb herbes dels Arquets i aromes del PSC

 

Ingredients:

2 Quilos de Papagai
4 Quilos de pa beneït
1 Quilo d'herbes dels Arquets(allà sempre en sobren)
1 litre d'oli de la Cooperativa(escombrem cap a casa)
2 frascons(mascle i femella) de perfums PSC "sobrants" de la campanya electoral

Elaboració:

En un casc de cap de bomber es llença un litre d'oli, i es fregeixen les herbes dels Arquets(els veïns no cal ja ho estant) es fica a dins el Papagai i es rega abundantment al damunt amb perfum PSC.

Quan tot estigui ben torrat i irresistible al olfacte, es desincrustà el casc amb un cop de mà Esquerra, i es posa al damunt del pa beneït (atenció, ha d'estar ben beneït per aguantar-lo). A continuació s'embolica ben fort i s'envia als diables per via digital (per exemple alguna comissió de festes).

Després de deixar-lo podrir varies setmanes a les calderes. Ja esta llest per transforma-lo en versots, que tothom podrà escoltar per la Festa Major. Salut. I que vagi de gust.

 

apunts

El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement

Image

La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem

El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?.

Llegir més...
 

El vídeo de la Vegueria

El Penedès un clam

Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia

 
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra...
Per Josep Guillén

ImageL'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge.
Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística.
En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès.