Santiago Niño Becerra

Mensajes... Es época de lanzamiento continuado de mensajes

(Por continuar utilizando la misma dialéctica). ¿Y si esa historia del ‘poli bueno – poli malo’ con el Presidente del Gobierno como árbitro fuese un montaje?, ¿y si esos desencuentros entre el Señor Ministro de Trabajo y el Señor Gobernador del Banco de España con el Presidente del Ejecutivo imponiendo paz y orden no fuese más que una escenificación para concienciar a la ciudadanía de que las cosas están mal, verdaderamente mal, y que se van a poner muy, pero que muy requetemal?. Desapasionadamente: la actividad económica en general está cayendo, en todas partes, más, proporcionalmente aquí; más, proporcionalmente, más va a caer aquí.... seguir

Editat per atac us presentem aquest llibre on-line gratuït que tothom pot descarregar des de aquí en format PDF. L'autor Juan Torres López  és doctor en Ciències Econòmiques i Catedràtic d' Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla.

El llibre escrit de forma comprensible per al gran públic, resulta de fàcil lectura. Al llarg del diferents capítols mostre molt bé com s'ha arribat a la situació actual, la bombolla immobiliària, el paper del bancs en l'especulació, els derivats financers, les practiques piramidals de la titulació, el casino de la borsa, la perplexitat dels polítics i algunes receptes de futur.

web de l'autor:  http://www.juantorreslopez.com/

ZP de la "desaceleración" al "acelerar"

Després d'un any en caiguda lliure, i després d'haver negat l'evidència, recordeu quan a la crisi l'anomenava desaceleracion? ZP ha decidit fer canvis, si fa unes setmanes va ser el seu ministre "cazador" ara n'han caigut cinc de cop. El seu nou "executiu" el formen els més amics entre els amics, tant és així, que més que un govern sembla un club de fans.

I tot aquest sidral de canvis a que respon? Cal accelerar el ritme, en diuen. La pregunta és accelerar el ritme per anar a on? Algú té idea d'on és el nord?. Fa uns dies Rajoy deia que el que fallava era el "Capitant", i segurament i tenia raó però s'hi quedava curt. El que falla és l'entramat politico-finacer-empresarial madrileny acostumat a fer diners a base de "pelotazos". El que falla són les despeses inútils de Ministeris com Cultura, Sanidad, Educacion, Vivienda, Medio Ambiente o els folklòrics com Igualdad. Ministeris sense competències ja que aquestes estan traspassades a les anomenades "Comunitats Autònomes".Ministeris que nomes serveixen per col·locar amiguets i pagar milers de funcionaris que no fan cap "funció".

Diguem-ho clar, el que falla no és el Capitant, el que falla és el vaixell anomenat "Espanya". Massa Corrupció en tot els àmbits, polítics i financers, empresarials i sindicals. Una estructura obsoleta i carca, només cal veure la "justícia". El problema és d'estructura, no ens sortirem mai d'aquesta dinàmica amb aquest vaixell podrit tipus "prestige".El món canvia ràpidament i les polítiques fetes fins ara no serveixen pel futur, ni les de ZP ni les neoliberals de Rajoy que ofereix com a recepte els medicaments que ens han portat a la catàstrofe actual. No cal que hi donem més voltes canviant capitans ni tripulació. Ho canviem de vaixell o el desastre esta garantit.

La tasa de paro en España podría llegar a un catastrófico 30% en 2011, sin precedentes ni paralelos - llegir article

Zapatero mentides i xifres.

3-4-2009 Ha començat el ball de xifres, i a Catalunya com sempre ens tocara ballar amb la més lletja. En ZP l'artífex del "prometo" no hi ha qui el pari. Aquest cop a estat a la cimera del G-20 on a promès 4.000 milions d'euros per al FMI, fa tres dies 9.000 milions per rescatar la caixa de Castilla la Mancha (Presidit per un socialista aqui el Banc d'Espanya a acusat d'irresponsable). Fa una setmana 1300 milions per un suposat deute històric d'Andalusia. Fa algunes setmanes 5.500 milions per ajuda al tercer món(diner sense cap control que acabarà essent desviat pels governants corruptes).

I Catalunya que? Quants dines per la nostra sanitat, educació o serveis socials? 1200 miserables milions. Esta clar que més "burros que els catalans no hi ha ningú al món" mentre ZP es dedica a anar regalant diners  a tort i a dret , a Catalunya li toquen les molles, amb l'agravant que som els catalans qui amb el dèficit fiscal milionari amb l'estat, paguem totes aquestes despeses sumptuoses i aquest regals que el nostre amic Zapatero tant generosament reparteix pel món.

Us recordeu de l'eslògan en que es va presentar el PSC a les passades eleccions...Sí guanya Zapatero, guanya Catalunya!. Quins collons.

Fi del capitalisme?

18-3-2008 Les mentides de ZP i del abuelito Cebolleta en "Solbes" toquen al seu fi. Tots aquells que ja fa temps que no ens creiem les mentides del NO-DO als que ens tenen sotmesos els mitjans de comunicació, i que buscàvem informacions alternatives sabíem que la situació econòmica d'Espanya era catastròfica. Aquest mateix dilluns el premi Novel d'economia després de reunir-se amb ZP va afirmar que el panorama que ens espera és terrorífic, alguns parlen ja de quiebra d'alguns bancs, de que ens faran fora del Euro, de corralitos i de totes les plagues bíbliques.

Sabem que no estem davant d'una crisis econòmica, sinó d'una autèntica crisi del sistema capitalista. Els economistes teòrics de la terra plana i el creixement sense fi s'han acabat. Les estructures conegudes fins ara es desfan ràpidament, així ho explica detalladament els informes del LEAP. Alguns Estats estant pràcticament quebrats i la descomposició geoestrategica del món esta segons aquesta institució, a pocs mesos a venir.

Amb tot els pares de les pàtries es reuniran en les cimeres del G-20 faran proclames triomfalistes per salvar el que es insalvable. Si miraculosament a base d'aspirines el malalt remuntes, tot seria efímer, s'esta a punt d'arribar al zenit del petroli i del gas, i no tenim a hores d'ara cap energia capaç de substituir-lo. En pocs mesos tornaríem a caure en una crisi encara pitjor.

Ahir pels carrers de barcelona i altres ciutats es va repartir 350.000 exemplars d'un diari d'un moviment alternatiu, que us pot ajudar a entendre a aquells que no hi tingueu informació algunes de les coses que es couen al darrera nostre. Tot aquest tema dona per a molt, així que ja anirem parlant.

podeu descarregar el diari a http://www.podem.cat/

Del dia de la dona al PSC lliberal

Si bé fa un any, la regidoria de cultura ens va obsequiar amb un acte amb motiu del dia de la dona, aquest any res de res, un drap lila penjat al balcó i prou.

Ens preguntem: Es que se us ha passat per alt? o simplement davant el fracàs del any passat a preferit no fer més el ridícul? o potser ja se li han acabat les amigues per fer xarradetes? o el pitjor ja passen de la regidoria de "fideuades i espectacles".

Sigui com sigui no deixa de ser curiós en un govern dit d'esquerres que aquestes dates quedin al calaix, on estan les reivindicacions feministes? a clar al mateix calaix que un dia va quedar el marxisme o la transformació social..

Només ha faltat escoltar l'ultim discurset que ha fet Montilla aquest dimarts, 10 al Cercle Financer de Barcelona. Fins a CIU ha dit que "Putjolea" i a can PP n'estant encantats. Des de quant a cal PSC són lliberals?. Santa innocència, Montilla ha caigut de l'arbre, ja podeu seguir amb les histories de l'esquerra i el progrés.

Encara que el pitjor arribara aviat i vindrà del nord, esta a punt de tancar-se el pacte entre socialistes i peperos a Euskadi. Llavors ens preguntarem que defensen els socialistes quin són els seus principis. La resposta potser ens la dona Grouxo Marxs "Aquests son els meus principis, si no t'agraden en tinc uns altres".

La UGT, en peu de guerra amb el PSC

"Indignació" al sindicat amb Iceta, que va dir que en quant a salaris, "s'ha estirat més la mà que la màniga"

Progrés i partits progressistes

El Diccionari(Pompeu Fabra) defineix progrés com "acció d'anar endavant, d'avançar d'un grau a un altre de superior". Podríem dons afirmar que el progrés és com una llarga escala sense fi.

Portat al terreny polític però, el progrés acaba sent una teoria fonamentalista que parteix de la creença de la superació gradual de les contradiccions de la societat encaminada a una vaga il·lusió de la veritat o la perfecció.

És així com els partits dits de progrés, el socialista per excel·lència, i de manera maxacona s'esforcen per construir aquest imaginari associat sempre a la idea de canvi. D'aquesta manera el canvi constant es transforma en progrés donant per fet que la història té una dinàmica ascendent en aquesta escala sense fi ni aturador.

Progrés al final peró, resulta ser una paraula buida de contingut, vendre progrés és vendre fum. Com indica el diccionari progrés és moviment. El moviment pel moviment s'acaba convertint en l'essència del conservadorisme i esta en l'antítesis de qualsevol idea de transformació social ja que resta buit de qualsevol objectiu.

El liberalisme econòmic no ha desaprofitat l'ocasió, i ha sabut incorporar el progrés al seu diccionari, els seus estreteges, han convertit el progrés en competitivitat, tot és possible, l'esperit de superació per damunt de tot, no importa els que quedin al darrera. Així s'obte la idea salvatge del neocapitalisme imperant on progrés és sinònim de creixement sense fi, de benefici i competitivitat en nom del progrés al final dreta i esquerra des-regulen el mercat i desmuntant amb excusés econòmiques l'estat del benestar.

Com a conclusió arribem a la situació actual, caminant sense rumb ni objectius amb la avarícia d'uns i la miopia dels altres tots junts ens encaminem al caos i a enfrontar-nos a una realitat que volia ser ignorada.Tot en nom del progrés.

Passeig ideològic per Sant Jaume

Dretes, esquerres, ecologistes i mentides varies

Perjudicis inculcats al cervell de les persones, treballats duran anys per ideologies polítiques descolorides han fet efecte. Avui són moltes les persones que etiqueten erròniament els productes polítics abans ni tant sols obrir-los.

Avui al poble el futur esta en joc, i el futur passa per la conservació del nostre caràcter de poble rural, conservant l'entorn, i evitant caure en mans dels especuladors. Aquesta és la raó per la qual, la majoria de ciutadans no volen que l'Ajuntament es carregi un bosc de pins, és la raó per la qual no volen que es construeixin pisos al actual camp de futbol.

Altres s'entesten en confondre als ciutadans intentant desviar la qüestió principal, parlen de dretes i d'esquerres, intentant amagar que l'esquerra d'aquest país fa anys que s'ha venut als interessos del capital i dels especuladors. Per comprovar-lo només cal que us passegeu pels pobles i ciutats de l'àrea metropolitana governats per els "dits" partits d'esquerres, arreu ho han omplert de ciment, especulant ves a saber en benefici de qui, fins l'ultim racó. I direu? i els "dits" de dretes que han fet? segurament el mateix. Però no havíem quedat que les esquerres eren la garantia de la bona gestió de les "mans netes"? Tot és un engany, l'esquera fa anys que ha renunciat a la transformació social, avui el conflicte polític es dirimeix entre grups d'interesos econòmics per conquerir posicions d'influència, allà on la societat civil calla, els polítics i fiquen cullerada.

A Sant Jaume a hores d'ara, mentre l'ajuntament "dit" d'esquerres vol arrasar un bosc, els ecologistes callen, encara que primer hauríem de preguntar-nos si existeixen de debò o es tracte solament d'uns oportunistes que apareixen només en determinades ocasions al toc de "pitó" del que manegue el cotarro, on són ara els que sempre defensen la natura? on esta el GEVEN amagats darrera les sigles dels "dits" partits d'esquerra? i repeteixo, "dits" d'esquerra perquè cap d'ells passaria la prova del cotó. El que cal defensar, i en municipis petits com els nostre es fa més evident que enlloc, són les idees, els projectes que tenen futur, la natura, la vida, i no ens hem de deixar distreure amb perjudicis polítics que només serveixen per beneficiar els foscos interessos del que mana de torn.