 El poder de les urnes 7-7-2008 A la 5 de tarda la gent s'amuntegava a l'entrada de la societat bisbalenca, al final del passadís i a l'entrada de la sala, dues taules i varies persones controlaven un a un la identitat dels assistents. En l'ambient es respirava un aire relaxat i expectant, com si es tractes d'un final de lliga amb un partit de pur tràmit. Sota l'escenari i en les primeres files s'observava una petita onada groga que va captar la meva mirada encuriosida. Un petit grup d'homes i dones vestien una mateixa samarreta on es podia llegir. Soc del Papagallo. Ho portaven amb orgull, després van explicar el significat, no volien ser ni de Marín ni de Pérez, segurament ja eren prou grandets i estaven farts d'aquest duel interminable que durant dos anys han protagonitzat aquest dos personatges. I aquest és possiblement l'estat d'ànim dels presents, molt de cansament i molt d'esperança. Aire doncs d'optimisme i mirada posada en el futur, aclarir tot el que calgui, però junts i sense enfrontaments, aquest era el missatge subjacent. Entre els presents es va veure a "Marin" tranquil i conscient del final del seu "reinat". És una llàstima que Pérez no hi fos, va ser el gran absent, segurament un altre oportunitat perduda. És cert que només hi va haver una candidatura, però té al darrera molt de suport. Aquest "tal" Carles Garcia com l'ha anomenant despectivament un pamflet escampat per la urbanització donarà sorpreses. Es mostra dialogant i disposat a escoltar, ara, té les idees clares, crec que s'equivocarà qui pensi que algú li mou els fils.
>>.....Així, amb la votació de dissabte el Papagai ja té nova junta de govern, amb Carles Garcia com a President i 12 persones més que han manifestat, la voluntat d'actuar amb transparència, i de consultar a l'assemblea totes les decisions mínimament importants. Els alcaldes de Sant Jaume i la Bisbal van recolzar l'assemblea amb la seva presencia, i s'espera d'ells, algun comunicat conjunt. 214 vots són molts, qui pot discutir la legitimitat? Ara només els manca el reconeixement institucional (Generalitat i Jutjats) és l'ultima i definitiva prova, són sabedors que si es supera amb èxit, el camí estarà lliure però també, que se'ls girarà molta feina. Només ens queda una pregunta per fer.. Que farà, el gran absent a l'assemblea? Seguirà barallant-se per un càrrec de President que a hores d'ara penja d'un fil? I si així ho fa, la pregunta del milió. Per què li costa tant abandonar si ja no té ni adversari?. |
Perquè si Catalunya té el concert, l’economia espanyola s’ensorra. La independència és una altra cosa. Des d’un punt de vista de racionalitat econòmica, és més assumible la independència, en la qual cadascú s’espavila pel seu compte... El PSC ha estat incapaç de dibuixar un relat nou propi. El problema del PSC és que no té dibuix...
Divendres 10 de setembre Vilafranca viurà la 8à Marxa de Torxes per la sobirania i la Independència Nacional. La Marxa s'iniciarà a les deu de la nit amb la venda de torxes, estelades i la samarreta de la Marxa. 
Una de les característiques de l'actual crisi econòmica i financera és que va ser àmpliament advertida per nombroses veus, i encara així els qui havien d'haver actuat no van fer res per evitar-la. Quelcom semblant pot succeir amb la propera crisi del petroli: des de fa ja uns anys s'està advertint des de nombrosos estaments que ens dirigim cap a una crisi de subministrament petrolier...
Hi ha Partits Polítics que són incapaços de fer front a la situació complicada i difícil que avui vivim, i per això s’estimen més fer veure que aquí no passa res, que aquí no hi ha atur i que aquí no hi ha una economia frenada, i actuen oferint promeses de futur que saben que no podran complir, o parlant de “projectes estrella” que no poden desenvolupar. 
Avui he passat per la Múnia, i he vist la coberta magnífica, pel meu gust, de la pista poliesportiva que existia al darrera de la societat, on feien el ball de la Festa major i altres activitats.
Posaríeu la resolució d'un conflicte o l'execució d'un projecte en mans d'unes persones que s'odien entre si?. 
Després de tres anys de desVentures aquest dissabte de primavera a les 12 del migdia el municipi a parit una "flor".tecno especia-listo en gestió del cotarro públic, aquest el el nom pseudo-cientific que s'ha donat a si mateix en el currículum que ha enviat als mitjans de desinformació. 
M’ha arribat un e-mail d’un amic i m’he emprenyat molt. Em dóna una direcció electrònica de la Junta d’Andalusia en la que es pot llegir textualment: LA JUNTA DE ANDALUCIA IMPULSARÁ EL ESTUDIO DEL ÁRABE COMO SEGUNDA LENGUA EXTRANJERA CON UN PRESUPUESTO DE 2.500 MILLONES DE EUROS. 
Els primers tres anys de legislatura s'escorren ràpidament, i amb ells el reinat de Martí el "Malhumorat". No és d'estranyar que els budells es retorcin i els nervis creixin com altocúmulus tempestuosos. Sols així es comprensible el nivell d'irracionalitat que reina a la casa gran del poble "okupada" per la banda del empastre. Així que entregats a la noble causa, de que el poble tingui un nou camp de futbol o sí o sí. Son capaços de berenar-se cru a Jacob, el de la paciència o saltar-se a la pertiga la sentencia d'un alt tribunal.
Tinc un amic que em deia que, a la empresa en la quual treballa, tenien posada l’emissora de Sant Jaume durant tot el dia perquè emetien música molt ben seleccionada segons el seu parer i era molt agradable de sentir…Però, fa una temporada que han tingut que canviar d’emissora perquè és insuportable la quantitat d’autobombo dels actuals estadants del Ajuntament.
