(teoria i pràctica) guia per a despistats 1ra part

En aquest món res es mou sense el diner. Polítics, empresaris i mitjans de comunicació formen un cercle viciós que es retro-alimenta mútuament. Als ciutadans sols els queda un paper passiu, tot està controlat per aquest magma d'interesos, per a ells som simplement el pinso necessari per engreixar les seves malaltisses ambicions de diner i poder. Formalment podríem denominar aquesta estructura com: "La democràcia Burgesa al servei del mercat". El diner doncs, sempre esta per damunt de qualsevol altre consideració.

Del "Capital" ara en diem "economia"

Economia productiva i financera: Fins no fa gaire's dècades tot el capital, tot el diner el bellugaven les grans empreses industrials. Així van néixer, Ford, General Motos, Westingouse, General Elèctric etc als EE.UU i Woswagen, Philips, Fiat Nestle i tantes altres a Europa. Era aquest un model depredador basat en gran consum de matèries primeres, en energia, en aigua, un model basat en produir guanys sense límits, i sense pensar amb les conseqüències, un model que esgota els recursos naturals que destrossa el medi ambient i col·loca l'esser humà com una peça més de la cadena de producció.

L'economia productiva però, tot i els inconvenients, encara podríem argumentar al seu favor que molts dels bens que fabrica contribueixen al benestar de les persones. A que contribueix l'economia financera? A res, tot és pur fum, tot és especulació. Bancs, intermediaris, immobiliàries i agencies borsàries, trafiquen amb el valor de les coses, dels terrenys, de les divises. Res fabriquen, res produeixen, són uns veritables paràsits i xupons socials que es mengen els beneficis de la producció real. Un exemple clar el tenim avui mateix amb el benefici que estan traient les petroleres de la variació del preu de petroli.

El paper de la política

En aquesta democràcia burgesa als polítics els toca el paper d'estabilitzadors. Són ells els encarregats de fer les lleis que mai van en contra del capital sinó al contrari, regulen jornades, prestacions econòmiques horaris i prenen mesures per crear riquesa(als de sempre). Qui ja darrera dels polítics?. Són molt conegudes les vinculacions d'alguns d'ells amb les oligarquies econòmiques, tots fan mèrits, recordeu al polític a qui la consciència el va trair i va dir "que me metido en política pa forrarme".

Algú podrà dir que hi gasten pressupostos en benefici de la societat, té raó. La màxima política és: "fer veure que fas moltes coses perquè et tornin a votar, aguantar la poltrona i els beneficis que s'en deriven i ser bon amic del qui ostenta el capital" Ja saps... . Els diners esmerçats en qüestions socials són sovint només la contribució necessària a la pau social i a l'estabilitat del sistema, condicions necessàries per garantir uns bons comptes de resultats als de sempre.

Hard Power i Soft Power

I quan van maldades ja sabeu, comencen les amenaces. "Nadie se saltarà las reglas de juego" recordeu la frase?. Per aquests menesters disposen dels ressorts de l'estat (en diuen de dret) Els cossos i forces d'ordre públic, els tribunals de justícia i el ministeri de defensa (abans de la guerra) que conjuntament amb el poder que els facilita el control dels impostos formen el que es coneix com el "Hard power".

Mentre les coses van bé utilitzant altres instruments per manipular el cervell i adoctrinar. Els ministeris dits de cultura i educació (educar segons els seus valors) i tota una gran quantitat de propaganda política que transmeten per mitjans de comunicació públics, i privats al seu servei, on es recrea un "life style" top plegat és el "Soft power"

Els Mitjans de comunicació - El Control de les idees

Els mitjans estan sempre al servei del capital del que formen part i sabedors de la necessitat de la política de vendre el seu fum pressionant a aquets a canvi d'obtenir avantatges econòmiques i engrandir els seus holdings. Així els mitjans tanquen el cercle.

Tots els partits tenen potents aparells d'informació o millor dit de des-informació o intoxicació. Sovint et venen sota una aparença de modernitat idees ràncies i caduques (la setmana laboral de 65 hores que acaba d'aprovar el Parlament Europeu n'es una mosta) els polítics necessiten als mitjans de comunicació per difondre les seves consignes.

I la roda continua: El capital utilitza els polítics, els polític utilitzant els mitjans i els mitjans afavoreixen al capital amb la publicitat directa que incita a consumir sovint productes inútils o supèrflues. Els publicistes no dubten a apel·lar als instin's més primaris per aconseguir lo, l'enveja, la força, la bellesa etc. cal vendre un "life style" apropiat per a consumir i consumir.

Conclusió

El capital t'explota i nomes l'interesa el teu diner. Els polítics et manipulen i nomes busquen el teu vot per aconseguir el poder i el diner que els aporta servir al capital. I els mitjans t'enganyant venen-te el producte que interessa a tots tres.

Tot el que s'aparta d'aquest model només són satelits tolerats en la mesura que no facin massa soroll. La llei d'aquesta selva només té un article "Ho claudiques i t'adaptes o et tallen el coll".

És possible que alguns trobin simplista o exagerada aquesta argumentació, podríem posar-li molts matisos o guarnir-lo amb un lèxic diferent. El rerafons però penso que resulta difícil de qüestionar, de totes maneres ja aviso que continuarà..