14-9-2008 Fa dies que no escrivíem res en aquesta web, de ben segur que alguns ja la donaven per morta, ho han fet tantes vegades. De fet, al poble no hi passen gaire's coses, i les que passen solen ser molt avorrides i repetitives. Ara, no ens hem volgut oblidar de la nostra Diada Nacional, així que permeteu-me alguns comentaris...

L'especialitat de la casa

Aquest any a tocat celebrar-la a Lletger. El teatre de la Societat ha estat l'escenari. La comèdia que es va representar dijous 11 de setembre a les 7 de la tarda. La primera en actuar va ser la titular de la regidoria d'espectacles i fideuaes. "Desmanigada" ella, amb la seva faldilla acampanada a l'estil de la "eurovisiva" Massiel dels anys 60 va "cantar" el seu particular "la, la, la". Si bé l'any passat s'en va enrecordar de Xirinacs, aquest any li ha tocat el rebre a Victòria dels Àngels. I es que, quina facilitat que té aquesta dona per parlar de personalitats reconegudes com si fossin amics seus, encara que, molt ens temem, que no té ni la més remota idea de qui són. Potser ho fa per demostrar la seva gran cultura?. Això si, sempre l'escoltareu amb veu cerimoniosa i teatral, no se a qui vol imitar, o potser si, no diré a qui em recorda per no caure en comparacions odioses, sobretot per l'original.

A continuació va pujar al escenari la Presidenta de la Societat qui, amb un aire fresc i directa, quin canvi, va adreçar algunes paraules d'agraïment als presents per la seva assistència. Tot seguit després del ball d'un ram de flors, que si per tu que si per mi, va prendrà la paraula l'alcalde Martí Ventura

Martí Ventura entra en escena

Quin home aquest Martí Ventura, sempre amb posat seriós. Algú l'ha vist riure algun cop?. Darrera el micro, i un xic descamisat, va iniciar una breu intervenció. El discurset val a dir, va tenir un marcat accent polític, així, va parlar dels impostos que els catalans paguem a Espanya, ja sabeu allò de l'expoli fiscal, i va reclamar fer un gir per decidir d'una vegada per totes deslligar-nos d'aquest padrastre anomenat Espanya i que només ens vol per treure'ns el suc i fotre'ns d'hòsties (no ho va dir així, però és el missatge que nosaltres vàrem entendre) el parlament va acabar amb un Visca Catalunya Lliure. Llàstima que al balcó de l'Ajuntament no hàgem vist onejar l'estelada. Hagués estat bé no, atenen-nos al seu discurs?.

L'ultima en intervenir va ser la premiada pel setmanari La Fura, Núria Jane, de coses interessants ens consta que en va dir, ara poc la vàrem pogué escoltar, el tècnic de so de la diada no va estar gaire a l'alçada.

La Polifònica

En acabar els parlaments i per guarnir la celebració vam tenir el plaer d'escoltar un concert dels solistes de la Coral Polifònica del Vendrell. No direm gaire cosa, cantar van demostrar que en saben, ara no us sabria dir si era el més apropiat. Si com a mínim haguessin fet un repertori més adequat a la data, no se però; El Cant de la Senyera, La Santa Espina o L'emigrant segur que haguessin entusiasmat més en comptes de tant Puccini i Verdi, ara contra gustos..

L'acte es va tancar amb el cant dels segadors, gràcia ens va fer comprovar com alguns prohoms no es sabien la lletra, els deixem deures per l'any vinent.

Així és com hem vist les coses i així les expliquem. Que és la nostra versió? segur. Tothom és lliure de dir la seva i de creure el que vulgui, només faltaria!!.