| |
|
Lletger 11 de Setembre - la comèdia continua |
|
|
14-9-2008 Fa dies que no escrivíem res en aquesta web, de ben segur que alguns ja la donaven per morta, ho han fet tantes vegades. De fet, al poble no hi passen gaire's coses, i les que passen solen ser molt avorrides i repetitives. Ara, no ens hem volgut oblidar de la nostra Diada Nacional, així que permeteu-me alguns comentaris...
L'especialitat de la casa Aquest any a tocat celebrar-la a Lletger. El teatre de la Societat ha estat l'escenari. La comèdia que es va representar dijous 11 de setembre a les 7 de la tarda. La primera en actuar va ser la titular de la regidoria d'espectacles i fideuaes. "Desmanigada" ella, amb la seva faldilla acampanada a l'estil de la "eurovisiva" Massiel dels anys 60 va "cantar" el seu particular "la, la, la". Si bé l'any passat s'en va enrecordar de Xirinacs, aquest any li ha tocat el rebre a Victòria dels Àngels. I es que, quina facilitat que té aquesta dona per parlar de personalitats reconegudes com si fossin amics seus, encara que, molt ens temem, que no té ni la més remota idea de qui són. Potser ho fa per demostrar la seva gran cultura?. Això si, sempre l'escoltareu amb veu cerimoniosa i teatral, no se a qui vol imitar, o potser si, no diré a qui em recorda per no caure en comparacions odioses, sobretot per l'original. A continuació va pujar al escenari la Presidenta de la Societat qui, amb un aire fresc i directa, quin canvi, va adreçar algunes paraules d'agraïment als presents per la seva assistència. Tot seguit després del ball d'un ram de flors, que si per tu que si per mi, va prendrà la paraula l'alcalde Martí Ventura Martí Ventura entra en escena Quin home aquest Martí Ventura, sempre amb posat seriós. Algú l'ha vist riure algun cop?. Darrera el micro, i un xic descamisat, va iniciar una breu intervenció. El discurset val a dir, va tenir un marcat accent polític, així, va parlar dels impostos que els catalans paguem a Espanya, ja sabeu allò de l'expoli fiscal, i va reclamar fer un gir per decidir d'una vegada per totes deslligar-nos d'aquest padrastre anomenat Espanya i que només ens vol per treure'ns el suc i fotre'ns d'hòsties (no ho va dir així, però és el missatge que nosaltres vàrem entendre) el parlament va acabar amb un Visca Catalunya Lliure. Llàstima que al balcó de l'Ajuntament no hàgem vist onejar l'estelada. Hagués estat bé no, atenen-nos al seu discurs?. L'ultima en intervenir va ser la premiada pel setmanari La Fura, Núria Jane, de coses interessants ens consta que en va dir, ara poc la vàrem pogué escoltar, el tècnic de so de la diada no va estar gaire a l'alçada. La Polifònica En acabar els parlaments i per guarnir la celebració vam tenir el plaer d'escoltar un concert dels solistes de la Coral Polifònica del Vendrell. No direm gaire cosa, cantar van demostrar que en saben, ara no us sabria dir si era el més apropiat. Si com a mínim haguessin fet un repertori més adequat a la data, no se però; El Cant de la Senyera, La Santa Espina o L'emigrant segur que haguessin entusiasmat més en comptes de tant Puccini i Verdi, ara contra gustos.. L'acte es va tancar amb el cant dels segadors, gràcia ens va fer comprovar com alguns prohoms no es sabien la lletra, els deixem deures per l'any vinent. Així és com hem vist les coses i així les expliquem. Que és la nostra versió? segur. Tothom és lliure de dir la seva i de creure el que vulgui, només faltaria!!.
|
|
|
|
La llinyola agraeix en un comunicat el suport brindat per tots el mitjans de comunicació a les Primeres Jornades Dones i Empresa, la qual cosa ha permès que tinguessin una gran resposta de públic amb una alta participació que ha fet que els diferents ponents assistents al llarg dels tres dies hagin destacat el poder de convocatòria dels actes en qüestió. Més que un resum de les jornades, ja que és intenció de La Llinyola editar una memòria de las mateixes, el que avui volem es destacar el valor humà que han tingut. El coneixement de com són algunes de les empreses destacades del nostre entorn, els seus valors, les seves fites i la seva trajectòria serveix a l’hora de referent i d’estímul.
Tal com va declarar la nostra presidenta Maribel Coll, aquestes jornades han nascut amb voluntat de permanència en el temps i amb el desig de poder oferir actes de continuïtat en els propers anys. Quant al acte de reconeixement a la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit, és pot resumir dient que Cooperativa Agrícola i la Secció de Crèdit són un projecte de sentiment col·lectiu al que s’hi troben adherides totes les persones que si senten compromeses amb el municipi i el seu desenvolupament econòmic, cultural i social, tot i que no tinguin la condició de socis o sòcies.
Veieu el RESUM de la Jornada dia 24 d’Octubre |
|
Llegir més...
|
No hi ha manera Pau Batlle denúncia la política d'habitatge de la Generalitat http://paubatlle.wordpress.com/ 
ARES -Àrees Residencials Estratègiques: un programa de la Generalitat per construir habitatges públics- al Baix Penedès se'n construiran prop de 2.500 entre Calafell (400) el Vendrell (400) i Santa Oliva (1.750). La necessitat d’habitatge assequible és la raó fonamental d’aquesta política. Per tot Catalunya s’han de construir uns 100.000 habitatges. Aquí, a més, li donen un altre argument a favor: la crisi del sector de la construcció genera atur i la construcció d’aquests habitatges ajudarà a suavitzar el nombre d’aturats, diuen. Segons com però, l’efecte pot ser contrari. L’arribada de 2.500 noves famílies portarà sota el braç noves demandes de llocs de treball i de serveis, afectant la ja desmembrada societat baix penedesenca. Fent una valoració somera tindríem que aquests 2.500 habitatges nous al Baix Penedès, amb una mitjana de 3 membres per família dels quals un o dos són laboralment actius, generaria una demanda de llocs de treball d’entre els 3.000 i 4.000. Tot i que en principi moltes de les famílies vindrien amb la feina d’origen, l’experiència indica que la tendència és la de buscar feina a prop del lloc de residència. Un peix que es mossega la cua. |
|
Llegir més...
|
Receptes d'estiu
|

Papagai fregit amb herbes dels Arquets i aromes del PSC Ingredients: 2 Quilos de Papagai 4 Quilos de pa beneït 1 Quilo d'herbes dels Arquets(allà sempre en sobren) 1 litre d'oli de la Cooperativa(escombrem cap a casa) 2 frascons(mascle i femella) de perfums PSC "sobrants" de la campanya electoral Elaboració: En un casc de cap de bomber es llença un litre d'oli, i es fregeixen les herbes dels Arquets(els veïns no cal ja ho estant) es fica a dins el Papagai i es rega abundantment al damunt amb perfum PSC. Quan tot estigui ben torrat i irresistible al olfacte, es desincrustà el casc amb un cop de mà Esquerra, i es posa al damunt del pa beneït (atenció, ha d'estar ben beneït per aguantar-lo). A continuació s'embolica ben fort i s'envia als diables per via digital (per exemple alguna comissió de festes). Després de deixar-lo podrir varies setmanes a les calderes. Ja esta llest per transforma-lo en versots, que tothom podrà escoltar per la Festa Major. Salut. I que vagi de gust. |
apunts
|
El Corte Inglés, la logística, i el model de creixement 
La plataforma No fem el CIM, té les seves raons quan diu que la logística és menja el territori amb grans mossegades, altres també tenen les seves quan diuen que es necessiten llocs de treball. I segurament els alcaldes també en tenen, quan diuen, que els municipis necessiten cales per funcionar. La construcció passa per mals moments i els ingressos disminueixen. Que fem El cas d'El Corte Inglés és paradoxal, tots els partits de la Bisbal hi estan d'acord, el poble ho aprova. Qui els hi pot recriminar?. Mal exemple, segur, la línia correcta? segurament No. però Quines alternatives viables donem al interior de la comarca? Turisme de pandereta? La vinya com a atractiu? donarà diners suficients per tirar endavant?. |
|
Llegir més...
|
|
El vídeo de la Vegueria 
Vídeo editat per la plataforma Per una Vegueria Pròpia |
|
Sobre el LOGIS Penedès i l'especulació que plana per casa nostra... Per Josep Guillén
 L'any 2002 el govern Convergent de la Generalitat va projectar el CIM Penedès a Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume, un dels centres de mercaderies més gran de Catalunya. L'empresa pública CIMALSA, en sintonia amb els interessos del sector logístic, va començar a comprar terrenys, especulant amb les nostres vinyes i el nostre paisatge. Evidentment, tal i com es fan les coses en el nostre país, aquestes polítiques de creixement s'anaven coent d'esquenes a la ciutadania i no havien estat comunicades a la població. El projecte tampoc estava inclòs en cap Pla Director ni eina similar de planificació territorial, per tant, la decisió era totalment política d'acord als interessos del mercat i de la logística. En aquest context tan suculent pels interessos capitalistes i del Govern Convergent, l'alcalde socialista de l'Arboç, Joan Malla, va seguir les directives de CIMALSA dient als pagesos que venguessin les vinyes, però que desconeixia el projecte amagat al darrere. Tothom sap que aquesta persona va actuar utilitzant informació pública i seguint uns interessos totalment aliens als del seu municipi i del Baix Penedès. Com és sabut, l'alcalde de Banyeres Avelino Menéndez, també socialista, va seguir el projecte amb interès. |
|