25-3-2009 En roda de premsa realitzada en una recent visita a les institucions europees, la secretaria d'Estat nord-americana Hillary Clinton, es va topar amb una pregunta compromesa. El tema: la posició nord-americana en la possible independència d'algunes nacions europees on es citava explícitament, Gales Escòcia i Catalunya. La seva resposta va ser clara: Hillary Clinton, va assegurar que els Estats Units "no interferiran" en el cas de donar-se hipotètiques independències (com Catalunya).
Uns dies abans el 5 de Febrer el Parlament de l' Unió Europea aprovava una resolució instant als cinc països dels 27 que té l'Unió i que encara no havien reconegut la independència de Kosovo ha que ho fessin (Espanya, Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia).
Kosovo quan la por mata
L'Espanya de ZP es posa nerviosa. Tan és així que després de fer passar per la Moncloa el President de Servia, envien a la pobre Carme aquella de "la Catalunya optimista" ara convertida en Ministra de Defensa a la "província" balcanica. Bord d'un avió militar del exercit espanyol que al poc d' enlairar-se ha de girar cua per que ja els falla una hèlice, veient-se obligats a improvisar-ne un altre, la Ministra Carme Chacon viatge a Kosovo. Però entra per la porta del darrera, clandestinament, ja que no aterra a a la capital, Prístina, sinó a la base aèria de Djakovika a la ciutat de Istok. Cal evitar contactes amb les autoritats kosovars s'ha d'estar lluny d'aquests "apestats".
Carme Chacón
Un cop allà es dedicar a alliçonar a les tropes i els diu nois: tots cap a casa . Segurament en ZP volia donar un cop d'efecte, i efectivament el va donar. No va trigar gaire en sortir el portaveu del Departament de Estat nord-america, Robert Wood, que va afirma en quatre ocasions en roda de premsa que la Administració Obama es sentia"profundament decepcionada" per la retirada espanyola remarcant que els aliats havien acordat el 1999 "entrar i sortir junts" de Kosovo
Minuts després La OTAN critica públicament l'anunci de la retirada espanyola . La portaveu oficial, Carme Romero, explica que el secretari general aliat considera que no es donen les condiciones "polítiques i de seguretat" per el replegament i que aquesta decisió hauria d'haver estat adoptada "dintre " el organisme multinacional. Però clar per a ZP i la Chacon de "la Catalunya optimista" els Kosovars ara ja no són éssers humans, la seva vida i la seva seguretat ja no compta, el que els interessa són els Servis (dime con quien andas...)
Els Estats Units ja han trobat el punt dèbil d'espanya
A que ve a conte tot això? Dons a partir d'ara els Estats Units ja saben per on li fa mal la sabata a Espanya, l'excusa donada per sortir de Kosovo, ha estat clara, no reconeixer la seva independència, I per què no? Perquè Catalans i Bascos principalment no vegin en la via de l'auto proclamació d'independència de Kosovo el cami a seguir per aconseguir l' autodeterminació i la independència dels seus territoris.
Ara els Estats Units, tant amants de dividir i desestabilitzar saben per on poden atacar a l' Unió Europea. Em d'estar agraïts a la miopia de ZP i la Carme "optimista" per haver estat capaços de fer més feina per la internacionalització de la causa catalana que els deumil que es van manifestar a Bruseles fa dues setmanes.
Resumim, després de la pregunta que li van fer a Hilary Clinton a les institucions europees i després de les pors manifestades per ZP retirant les tropes de Kosovo a la tremenda, els Estats Units ja tenen Catalunya a l'agenda, l'administració Obama ja sap per quan l'interesi, com desestabilitzar Espanya i l'Unió Europea. Gràcies ZP
Reflexions arrel la conferència de Maria Sanahuja (1)
El passat any vaig formar part d’un grup d’estudiants que vam escollir treballar a fons el tema de la Violència de Gènere en un curs específic de la UOC. Haig de confessar que la conferència de Maria Sanahuja que en conjunt va ser divertida i força provocadora per posar certs focus de llum sobre unes situacions no resoltes de la nostra convivència i de la concepció que tenim de la societat i que comparteixo amb ella la sensació que la Llei Integral contra la Violència de Gènere va ser feta des d’una visió que no va valorar la possibilitat que haguessin falses denuncies i que per tant no pogués donar-se una utilització interessada d’uns mecanismes pensats per eliminar de la societat un comportament que convertia a les dones en éssers de segona categoria.
Però no vull deixar passar l’oportunitat per expressar també altres realitats doloroses que es troben a la nostra societat i que són les raons per les quals va sorgir – amb els seus defectes – la llei integral contra la violència de gènere.
Al nostre poble el carnestoltes va estar marcat, com tots sabem, per la pèssima gestió de la de "cultura", però va haver-hi un element forani que també va tenir-hi incidència, sobretot en la polèmica qüestió del recorregut, i és el que argüeix l’Ajuntament com a coartada per defensar el recorregut planificat; la nota del Servei Català de Trànsit.
Amb la sardina ja soterrada, tal com mana la tradició, és hora d'analitzar fredament la situació.
En aquest poble ja comença a ser costum que cada cosa que s’organitza sota la responsabilitat de la regidora de cultura Montse Lope, s’acabi convertint en un desori . Aquesta vegada hi ha hagut un “tres en un”. En un mateix dia la de “cultura” ha trepitjat la Festa del Vi jove i l’Oli novell, s’ha inventat un recorregut insòlit per la rua de carnaval posant en peu de guerra els comerciants del centre del poble, i ha tornat a demostrar nivells d’ineptitud estratosfèrics en el fons; l’organització de tot plegat, i en la forma; encara no ha après la llegir dret el mapa carreteres que passen per Sant Jaume.
El butlletí d’informació municipal(II). El despotisme, il•lustrat?
El període polític precedent a la Revolució Francesa és conegut com a despotisme il•lustrat, amb la monarquia absolutista de Lluís XVI com la que millor l’exemplifica. “Tot pel poble, però sense el poble” és la frase que resumeix la manera de governar dels absolutistes en particular i dels dèspotes en general.
Però aquestes maneres de governar, més pròpies de l’antic règim que de les democràcies actuals, sembla que han tornat a renéixer en ple segle XXI, molt a prop de casa nostra, sense anar més lluny, al nostre Ajuntament.
El butlletí d’informació municipal (I). La propaganda del règim
Els països amb una baixa qualitat democràtica, entenguis dictadures de dretes i esquerres, règims socialistes, comunistes i derivats, acostumen a tenir mitjans d’informació controlats pel govern i pagats per tothom, on és magnifiquen i es lloen les virtuts dels governants i es demonitzen i s’ataquen els adversaris polítics - en aquest casos acostumen a rebre el qualificatiu d’enemics- culpant-los de tots els mals del govern, i moltes vegades atacant directament a les persones, més enllà de les seves sigles polítiques.
Marc Bartra va participar ahir al partit del FC Barcelona contra l'Atlètic de Madrid, al full web del Barça podreu trobar una magníficia fotografia d'aquest jugador en un moment del partit i les seves declaracions després del partit.
Dissabte dia 6 per la nit la Rua de La Munia va tallar durant el temps de la seva celebració la carretera TP 2125 (la que al poble de Sant Jaume dels Domenys correspon als carrers Carretera i Prat de la Riba) i no va haver cap problema, els mossos van estar presents i tot va discorre festivament.
LA VIDA TAL COM ÉS
El fum de la crisis. Les darreres estadístiques de venda de tabac deixen veure un notable increment de les vendes de tabac picat, per fer-se un mateix les cigarretes, en tal proporció que suposa un 55 % d’increment en relació a l’any anterior, mentre que la venda de paquets de cigarretes només disminueix un 9,9 %. L’import de la venda del tabac picat va suposar un total de 395,4 milions d’euros i la de paquets de cigarretes un total de 11.719 milions d’euros.
Abans d’ahir (dimarts 19) el Vice-president, Josep Lluïs Carod-Rovira va declarar a la sortida de la seva reunió amb el ministre d’exteriors del Senegal que a conseqüència de la seva visita s’obriria un Consolat d’aquest país a Barcelona. Ahir la Consol honoraria del Senegal a Barcelona, Marie Claude Vila de Font-Riera va recordar al Sr. Carod Rovira que ja existeix aquest des del 1973, queixa que va fer arribar als mitjans de comunicació.
El fet de que haguem estat en silenci fins ara ha estat per respecte a la justícia ja que tot el tema del camp de futbol està en mans de la justícia.
Però és intolerable que amb els diners dels ciutadans es publiquin tal quantitat de mentides, sempre amb la intenció d’intoxicar i confondre la opinió del veïns intentant encobrir així la mala gestió d’aquells que no donen la talla i tot allò que toquen se’ls fa aigües.
