Alfons Maseras, també signava amb el pseudònim Jaume dels Domenys, autor teatral i traductor. Visqué en la seva joventut els atzars de la bohémia modernista. Viatjà per Europa i Amèrica del Sud i residí llargues temporades a França, on féu obra de propaganda del nacionalisme català. Conreà la poesia Delirium (1907), el seu primer llibre, de cadentista; Èglogues (1917) i La llàntia encesa (1926)-, el teatre -L'hereu (1929), drama naturalista, i Guerau i Marta (1931), història romàntica d'un amor impossible, la crítica -Interpretacions i motius (1920)- i la prosa lírico-narrativa -Sota el cel de París (1910) i El llibre de les hores cruentes (1921)- sobre la guerra europea. Traduí, entre molts d'altres, Shakespeare i Molière i publicà alguns llibres de divulgació -Resum d'història del comerç (1934), Joan Maragall (1936), etc. Amb tot, la narrativa és la part més important, quantitativament i qualitativa, de la seva obra. La majoria de les seves novel·les -Edmon (1908), L'evasió (1929), La fira de Montmartre (1926), Zodiac (1934)- són unes narracions decadentistes d'anàlisi psicològica de tràgiques inadaptacions romàntiques i pretenen aportar un missatge filosòfic vitalista i pessimista alhora. Una vida obscura (1927), en canvi, adopta la forma de la novel·la realista derivada de la narració costumista del segle passat, mentre que A la deriva (1921) és una novel·la poemàtica i simbòlica, influida sens dubte per les obres d'Eugeni d'Ors. Altrament, el 1910, amb L'adolescent, Maseras introduí en el país la nova narració històrica de rivada de Salammbó de Flaubert i inicià alhora l'altre vessant de la seva.producció -Les aventures de Mestre Blai Martil (1928). Escriví tamb molts contes -Contes fatídics (1911), Contes a l'atzar (1918), Setze contes (1922) Figures d'argila (1927) i La ratlla (1929), que segueixen les mateixes tendències servables en la seva obra novel·lística i revelen la influència de D'Annunzio, Anatole France, Hofmann, Poe, Hawthorne, i, probablement, Wilde. Assolí coetàniament una certa cotització i fou traduït al castellà i a l'italià.