| | | Alfons Maseras i Galtès Escriptor novel·lista Sant Jaume dels Domenys 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939 |
| | | Alfons Maseras, també signava amb el pseudònim Jaume dels Domenys, autor teatral i traductor. Visqué en la seva joventut els atzars de la bohémia modernista. Viatjà per Europa i Amèrica del Sud i residí llargues temporades a França, on féu obra de propaganda del nacionalisme català. Conreà la poesia Delirium (1907), el seu primer llibre, de cadentista; Èglogues (1917) i La llàntia encesa (1926)-, el teatre -L'hereu (1929), drama naturalista, i Guerau i Marta (1931), història romàntica d'un amor impossible, la crítica -Interpretacions i motius (1920)- i la prosa lírico-narrativa -Sota el cel de París (1910) i El llibre de les hores cruentes (1921)- sobre la guerra europea. Traduí, entre molts d'altres, Shakespeare i Molière i publicà alguns llibres de divulgació -Resum d'història del comerç (1934), Joan Maragall (1936), etc. Amb tot, la narrativa és la part més important, quantitativament i qualitativa, de la seva obra. La majoria de les seves novel·les -Edmon (1908), L'evasió (1929), La fira de Montmartre (1926), Zodiac (1934)- són unes narracions decadentistes d'anàlisi psicològica de tràgiques inadaptacions romàntiques i pretenen aportar un missatge filosòfic vitalista i pessimista alhora. Una vida obscura (1927), en canvi, adopta la forma de la novel·la realista derivada de la narració costumista del segle passat, mentre que A la deriva (1921) és una novel·la poemàtica i simbòlica, influida sens dubte per les obres d'Eugeni d'Ors. Altrament, el 1910, amb L'adolescent, Maseras introduí en el país la nova narració històrica de rivada de Salammbó de Flaubert i inicià alhora l'altre vessant de la seva.producció -Les aventures de Mestre Blai Martil (1928). Escriví tamb molts contes -Contes fatídics (1911), Contes a l'atzar (1918), Setze contes (1922) Figures d'argila (1927) i La ratlla (1929), que segueixen les mateixes tendències servables en la seva obra novel·lística i revelen la influència de D'Annunzio, Anatole France, Hofmann, Poe, Hawthorne, i, probablement, Wilde. Assolí coetàniament una certa cotització i fou traduït al castellà i a l'italià. |
|
| | | | | | Pere Claver Palau i Ferrer Botànic i farmacèutic Sant Jaume dels Domenys 1881 - Palma de Mallorca 1956 |
| | | Va néixer a la masia Can Pau l'any 1881, fill d'una família pagesa benestant; estudiar batxillerat al Vendrell, més tard va traslladar-se a Barcelona a estudiar la carrera de farmàcia, però la seva vida era la botànica. Va exercir la seva carrera primer a Sant Jaume i més tard a Tiana al Maresme. L'any 1945 va deixar d'exercir la farmàcia i es va traslladar a Ciutat de Mallorca, desenvolupant una extensa activitat botànica descrivint un bon nombre d'especies noves per la ciència, fou un dels impulsors de la fundació de la Societat d'Història Natural de les Balears. Publicà dos llibres "Les plantes medicinals baleàriques" (1954,reeditat el 1981 i el 1983) i, "Catàleg de la flora de l'illa de Cabrera i dels illots que l'envolten" guanyador del premi Jaume I de L'institut d'Estudis Catalans l'any 1951 i publicat pòstumament el 1976. Entre el 1944 al 1946 va escriure diverses petites obres literàries que tenen com a protagonista les terres de Sant jaume dels Domenys i els seus voltants, totes elles estan recollides en un volum editat l'any 1991 sota el nom de Penedesenques Històries vuitcentistes de Sant Jaume dels Domenys. |
|
| | | | | | Pau Sicart i Güell Músic i Compositor Sant Jaume dels Domenys 1901 - L'Arboç 1990 |
| | | La seva producció musical comprèn cants religiosos, folklòrics, caramelles, danses, una opereta, però la seva vocació són les sardanes. L'any 1926 fou estrenada la primera sardana "La Montserrat" per la Cobla Barcelona a Llorenç del Penedès, L'any 1928 s'estrena al Teatre Arbocenc l'obra musical i costumista "Visca la Festa Major", amb la lletra d'Andreu Suriol.
Va dirigir l'Orquestrina Catalana, que després va passar a dir-se Orquestra Albéniz. Quan aquesta es va dissoldre, va passar a dirigir l'Orquestra Melodia del Vendrell, posteriorment transformada en cobla orquestra. La seva producció sardanística és de més de 80 obres. Entre d'altres, esmentem: Record de l'Avi, Montserrateta, La Giralda de l'Arboç, Festa Sant Julià, La nostra dansa, La Font de Beu i Tapa, Càndida Rosa, Violetes del Bosc. |
|
| | |
|