Càritas, esta denunciant la situació que viuen actualment tres grups, els joves que mai han tingut treball, les dones soles amb càrrega familiar i les persones de més de 45 anys.
En els darrers mesos l’increment de peticions d’ajut directe s’ha incrementat i de fet un 52 % de les persones que demanen ajut han estat derivades des de les administracions públiques cap a Càritas, ja que els serveis socials no poden donar a l’abast amb la situació de necessitat social existent.
A més de menjar (els menjadors socials estan desbordats) són molts els usuaris que demanen suport de serveis de defensa jurídica per la gran quantitat de casos de manca de pagament d’hipoteques i lloguers que fa necessari renegociar les situacions i rebre un ajut econòmic per evitar perdre els habitatges; tot i que Càritas també informa que s’estan donant molt desnonaments. Avui per avui 57.000 voluntaris treballen quotidianament en els serveis que ofereix Càritas per poder atendre el gran nombre de persones que demanen ajut, i que en un any s’ha multiplicat per dos. Una de les denuncies de Càritas, ja realitzada l’any 2007, és que en els temps de bonança econòmica no es va aprofitar per una millor redistribució de la riquesa. Habitatge Altre aspecte interessant i que permeten entendre millor la situació ha estat facilitat per l’Observatori Jové de l’Habitatge a Espanya és que avui per avui per poder fer front a la compra d’habitatge requereix uns ingressos d’un 2.695 € mensuals. Cosa que complica tant l’emancipació dels joves, com el pagament de les quotes d’hipoteca. En relació a l’habitatge i el cost de les hipoteques, que esta provocant la situació de desnonaments abans descrita, fa un parell de dies van anunciar-se les previsions del Euribor, avisant que s’espera que no es torni a la tendència baixista i que de fet les previsions indiquen un augment cap a la meitat de 2010, amb el conseqüent augment de les quotes de les hipoteques lligades a aquest indicador. Per 2010 el Govern Central a través del Ministeri de Treball i Immigracio ha plantejat al Sindicats UGT i CCOO un increment de l’1% al Salari Mínim Interprofessional (SMI) que traduït en euros significa passar del 624 € actuals a 630 €, enfront dels 674 € que han plantejat les organitzacions sindicals, que equival a un 8 %; tot això en mig unes declaracions que des del govern plantegen les grans dificultats existents per poder complir la fita dels 800 € que el Govern havia plantejat com a SMI pel 2012, així com “els efectes negatius” que pot tenir sobre els preus i l’ocupació.
Pensions: Dels quasi 4 milions En aquest moment hi ha quasi 4 milions de pensions inferiors a 600 €, segons Esperanza Linares especifica al Manual de Legislació i Anàlisi del Sistema de Garantia de Rendes, (Protecció Social en Espanya) publicat per Càritas. D’aquestes hi ha 1.700.000 que no arriben als 400 € de les quals prop de 55.000 són de caire assistèncial de 174 € al mes (aquesta mena d’ajut és únic ingrés, ja que es incompatible amb altre renda). Aquestes dades situen a un 40 % dels pensionistes per sota de la pobresa severa, i dins aquest afectats la major part d’afectats són dones majors de 80 anys. Altre aspecte posat de relleu dins aquest estudi és que hi ha una gran diferència entre els nivells de protecció que es reben en funció del territori de residència. Així com un gran buit de dades sobre persones que resten fora dels sistemes de protecció o amb hi ha poca informació per poder fer un veritable seguiment.
Persones de 45 anys fora del sistema laboral
A més dels problemes de l'atur jovenil, s'està evidenciant que malgrat la capacitat i preparació que puguin tenir, ser major de 45 anys s'està convertint en un obstacle insalvable per aconseguir treball. De fet a les dades publicades d'atur a primers de mes indicava que un 80 % d'aturats correspon a persones majors de 25 anys.
Reflexions arrel la conferència de Maria Sanahuja (1)
El passat any vaig formar part d’un grup d’estudiants que vam escollir treballar a fons el tema de la Violència de Gènere en un curs específic de la UOC. Haig de confessar que la conferència de Maria Sanahuja que en conjunt va ser divertida i força provocadora per posar certs focus de llum sobre unes situacions no resoltes de la nostra convivència i de la concepció que tenim de la societat i que comparteixo amb ella la sensació que la Llei Integral contra la Violència de Gènere va ser feta des d’una visió que no va valorar la possibilitat que haguessin falses denuncies i que per tant no pogués donar-se una utilització interessada d’uns mecanismes pensats per eliminar de la societat un comportament que convertia a les dones en éssers de segona categoria.
Però no vull deixar passar l’oportunitat per expressar també altres realitats doloroses que es troben a la nostra societat i que són les raons per les quals va sorgir – amb els seus defectes – la llei integral contra la violència de gènere.
Al nostre poble el carnestoltes va estar marcat, com tots sabem, per la pèssima gestió de la de "cultura", però va haver-hi un element forani que també va tenir-hi incidència, sobretot en la polèmica qüestió del recorregut, i és el que argüeix l’Ajuntament com a coartada per defensar el recorregut planificat; la nota del Servei Català de Trànsit.
Amb la sardina ja soterrada, tal com mana la tradició, és hora d'analitzar fredament la situació.
En aquest poble ja comença a ser costum que cada cosa que s’organitza sota la responsabilitat de la regidora de cultura Montse Lope, s’acabi convertint en un desori . Aquesta vegada hi ha hagut un “tres en un”. En un mateix dia la de “cultura” ha trepitjat la Festa del Vi jove i l’Oli novell, s’ha inventat un recorregut insòlit per la rua de carnaval posant en peu de guerra els comerciants del centre del poble, i ha tornat a demostrar nivells d’ineptitud estratosfèrics en el fons; l’organització de tot plegat, i en la forma; encara no ha après la llegir dret el mapa carreteres que passen per Sant Jaume.
El butlletí d’informació municipal(II). El despotisme, il•lustrat?
El període polític precedent a la Revolució Francesa és conegut com a despotisme il•lustrat, amb la monarquia absolutista de Lluís XVI com la que millor l’exemplifica. “Tot pel poble, però sense el poble” és la frase que resumeix la manera de governar dels absolutistes en particular i dels dèspotes en general.
Però aquestes maneres de governar, més pròpies de l’antic règim que de les democràcies actuals, sembla que han tornat a renéixer en ple segle XXI, molt a prop de casa nostra, sense anar més lluny, al nostre Ajuntament.
El butlletí d’informació municipal (I). La propaganda del règim
Els països amb una baixa qualitat democràtica, entenguis dictadures de dretes i esquerres, règims socialistes, comunistes i derivats, acostumen a tenir mitjans d’informació controlats pel govern i pagats per tothom, on és magnifiquen i es lloen les virtuts dels governants i es demonitzen i s’ataquen els adversaris polítics - en aquest casos acostumen a rebre el qualificatiu d’enemics- culpant-los de tots els mals del govern, i moltes vegades atacant directament a les persones, més enllà de les seves sigles polítiques.
Marc Bartra va participar ahir al partit del FC Barcelona contra l'Atlètic de Madrid, al full web del Barça podreu trobar una magníficia fotografia d'aquest jugador en un moment del partit i les seves declaracions després del partit.
Dissabte dia 6 per la nit la Rua de La Munia va tallar durant el temps de la seva celebració la carretera TP 2125 (la que al poble de Sant Jaume dels Domenys correspon als carrers Carretera i Prat de la Riba) i no va haver cap problema, els mossos van estar presents i tot va discorre festivament.
LA VIDA TAL COM ÉS
El fum de la crisis. Les darreres estadístiques de venda de tabac deixen veure un notable increment de les vendes de tabac picat, per fer-se un mateix les cigarretes, en tal proporció que suposa un 55 % d’increment en relació a l’any anterior, mentre que la venda de paquets de cigarretes només disminueix un 9,9 %. L’import de la venda del tabac picat va suposar un total de 395,4 milions d’euros i la de paquets de cigarretes un total de 11.719 milions d’euros.
Abans d’ahir (dimarts 19) el Vice-president, Josep Lluïs Carod-Rovira va declarar a la sortida de la seva reunió amb el ministre d’exteriors del Senegal que a conseqüència de la seva visita s’obriria un Consolat d’aquest país a Barcelona. Ahir la Consol honoraria del Senegal a Barcelona, Marie Claude Vila de Font-Riera va recordar al Sr. Carod Rovira que ja existeix aquest des del 1973, queixa que va fer arribar als mitjans de comunicació.
El fet de que haguem estat en silenci fins ara ha estat per respecte a la justícia ja que tot el tema del camp de futbol està en mans de la justícia.
Però és intolerable que amb els diners dels ciutadans es publiquin tal quantitat de mentides, sempre amb la intenció d’intoxicar i confondre la opinió del veïns intentant encobrir així la mala gestió d’aquells que no donen la talla i tot allò que toquen se’ls fa aigües.
