 El temple ha guanyat en lluminositat
El proper dissabte dia 9 a les 7 de la tarda començaran els actes oficials per a celebrar la finalització de les obres de restauració que s’han dut a terme des de juny passat a l’església parroquial, unes obres que han suposat dotar el temple de una nova instal•lació elèctrica adient a les necessitats del servei, una recuperació de les zones de pedra, que estaven ocultes i una nova decoració resultat dels nous colors amb que ha estat pintat l’interior de l’església.
 Pilastra amb una zona rebaixada on hi havia l'escala per la Trona El primer plantejament que es va fer per iniciar les obres va ser constatar si existien pintures figuratives antigues amagades sota les capes de pintura moderna i també comprovar l’existència de zones de pedra i la possibilitat de restaurar-les. Per altre costat era imprescindible saneja les zones d’humitat, que sobretot a la banda del temple que dona a ponent, ja que aquesta part està feta de terra i pedres, i a més a més s’hi troba per sota del nivell del exterior, totes dues raons fan que sigui la part més afectada per les humitats. (De fet en la propera actuació prevista per a la zona de les tombes antropomorfes es vol fer rebaixar el terreny i tractar d’impermeabilitzar aquesta paret de l’església perquè les aigües i humitats exteriors no afectin l’interior del temple). De pintures antigues no s’han trobat restes, però si que s’han pogut recuperar les zones de pedra que ocupen les pilastres, les voltes i les portes interiors. En aquest sentit s’ha fet una respectuosa recuperació sota l’orientació artística de Mn. Josep Martí i Aixalà, delegat pera a la cura del patrimoni artístic, documental i art sacre.  La falsa clau de volta del Presbiteri amb la petxina símbol de Sant Jaume La recuperació de les estructures de pedra: Els espais construïts en pedra de dins del temple estan fets amb pedra calcària tova, fàcilment degradable a més en alguns llocs les pedres presentaven senyals dels dos incendis que va patir l’església els anys 34 i 36, ja que encara s’han trobat espais recremats. També hi havia zones trencades, foradades o danyades. Calia sobretot consolidar la pedra, omplir els forats amb una pasta de pedra i donar-li una capa de protecció incolora per protegir-la. A la vegada es volia deixar testimoni d’aspectes històrics com ara un tall vertical que es troba a l’última pilastra de la banda dreta (mirant el presbiteri) que es creu va ser fet en el seu moment per rebaixar l’angle i poder situar una escala per pujar a una trona. Amb l’actuació feta sobre la pedra s’ha recuperat el seu color i donat que no hi ha una quantitat excessiva no es produeix cap sensació d’embafament. De fet “les pilastres, voltes i cornises donen una sensació d’ordre, d’equilibri i bellesa, que mou a la calma i la serenor” en paraules de Mn. Esteso rector de la parròquia. La pintura: Seguint els consells de Mn. Martí Aixalà, s’ha separat la nau central de les capelles laterals, així el presbiteri i la nau central mostren una actuació conjunta de mentre que cada capella ha tingut un tractament individual, però cercant l’equilibri de colors del conjunt. Així mateix el creuer mostra com identificació unitària el color salmó.  Text de l'evangeli de Sant Joan i el Cirsmón símbol de Crist presideix el Presbiteri La cúpula, que causava una sensació fosca i un tant pesant, ha sigut pintada en color blanc trencat per aconseguir la sensació contraria, és a dir la de lluminositat i elevació. A la vegada s’han tapat algunes obertures existents ja que només es penjarà una làmpada de ferro que farà joc amb les de les capelles laterals, sense que ompli massa l’espai entre l’altar i la cúpula. Les cornises, han passat a ser d’un color ocre clar amb sanefes, a la del mig hi ha pàmpols i raïm, un conreu propi del Penedès.  Els colors clars dominen la decoració Al presbiteri, s’ha jugat en tres colors d’ocre, el més clar al fons, una mica més fort en alguns vanos interiors i un tercer encara més pujat per unes franges que simulen arcs. Aquests arcs simulats acaben en una clau de volta simulada, al mig de la qual s’ha pintat una petxina, clara referència al camí de sant Jaume. (Tant el poble com l’església s’hi troben en un dels camins secundaris per peregrinar a Compostela) Al fris de les cornises del presbiteri s’han pintat les paraules “Jo soc el camí, la veritat i la vida” de l’evangeli de Sant Joan (14, 6) i com testimoni que el camí es Crist, s’ha pintat al mig un Crismó que significa Crist (la X correspon a la lletra grega “JI” i la P a la lletra grega R, unides són el comensament de la paraula JRistos, és a dir Crist; a la vegada Crist vol dir ungit, és el Messies ungit i consagrat sacerdot, profeta i rei. Les lletres Alfa i Omega simbolitzen que Crist és el principi i la fi de tot. Tot plegat inscrit dins una corona que ho envolta. Als costats dues branques d’olivera, símbol de la pau i record de l’oli amb que s’elabora el crisma, l’oli sant amb el que s’ungeix el batejat i el confirmat). D’aquesta manera, sobre la imatge de Sant Jaume s’hi troba aquest símbol de Jesucrist qui el va cridar i escollir perquè fos apòstol. S’ha volgut simbolitzar que Sant Jaume va seguir la crida de Crist i que ara és l’apòstol qui ens convida a qui ho contempli a seguir Jesucrist.  S'ha recuperat la pedra, i el fris porta sanefes de colors El Creuer: Com ja s’ha dit més amunt, el color escollit és el salmó, per donar sensació d’unitat, ara bé també s’han individualitzat certs aspectes en funció de les imatges que hi ha a cada costat. Així a l’esquerra (mirant el presbiteri) hi ha Sant Sebastià, en una imatge petita de 1,20 m. Darrera la qual s’ha pintat una orla en forma de fornícula que l’envolta. (Aquest mateix recurs estètic s’ha fet servir en d’altres capelles on no hi havia retaule o pintures o fornícula natural). Al costat dret trobem la Mare de Déu de Montserrat – a la qual s’ha canviat la tela del marc per una de color granat, en lloc de la verda que portava - i el Sagrat Cor que es troba dins una ornacina excavada a la paret que s’ha pintat de color argila i s’ha decorat al voltant amb una orla per donar-li relleu. Capelles Cada arc de pas de les capelles s’han tractat per a que semblin de pedra i formin conjunt amb les pilastres i cornises, diferenciant així els espais.  La nova decoració de la Capella del Sant Crist, la porta amaga l'escala. Capella del Sant Crist. Aquesta capella es trobava molt afectada per la humitat, ha calgut sanejar-la abans de pintar-la de color ocre. Darrera del Sant Crist i de la Mare de Déu dels Dolors s’ha pintat un quadre coronat per un arc, com si fos el fons d’un retaule o un tapis de color grana fosc emmarcat per dos franges de color d’or vell. El conjunt té l’aspecte d’una escena de la passió. Quant a l’escala que puja des d’aquesta capella fins a la rectoria, s’ha modificat perquè no ocupi espai de la capella, de forma que s’ha trencat la paret del museu del camp per donar més amplada i vol a l’ escala, ara la porta resta dissimulada. Capella de la Mare de Déu del Carme. S’ha procurat conservar-la ja que té unes pintores al•legòriques que ocupen la totalitat de les parets, malgrat tot s’ha tingut que sanejar les zones més afectades per la humitat.  Capella de la Puríssima Baptisteri S’ha pintat la capella en dos tons de color blau, per suggerir l’aigua del baptisme, també s’ha dibuixat una orla figurant les vores d’un tríptic obert i s’han distribuït els set icones que ja es trobaven a la capella anteriorment, de forma que semblen les imatges d’un tríptic.  Baptisteri Capella de la Puríssima Es troba la imatge a una fornícula pintada de blau amb estrelles, per això s’ha escollit pintar el sostre de blau amb estrelles. Altres dotze estrelles més grans i de color fan de diadema sobre la imatge (estan situades seguint la corba de la paret) aquesta decoració fa al•lusió a l’Apocalipsi. (De fet se sol pintar dotze estels sobre el cap i una lluna als peus d’aquesta mena de verges, per recordar el text c12, 1-2, “Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava afligida pels dolors del part.” La qual s’interpreta com una representació del poble de Déu que engendrà el Messies, l’Església. Les 12 estrelles es refereixen als 12 patriarques de l’antic testament i els dotze apòstols del nou. La litúrgia a relacionat la dona amb Maria, mare de Crist). Les parets de la capella són de color beix. Capella de Sant Josep: El sant s’hi troba emmarcat per un retaule en colors daurats, que s’ha arranjat. S’hi troba també dins la capella un altar amb columnes de color rosa-vermellós (color que també apareix al cents punts del retaule) per això s’ha pintat de color salmó clar. Darrera la imatge de Sant Isidre, que trobem a la mateixa capella, s’ha pintat una orla en forma de fornícula.  Inscripció a la volta que sosté el Cor Cancell: S’ha trobat una porta que dona al campanar i que estava tapiada i amagada, s’ha recuperat i deixat al descobert, així mateix han aparegut signes de picapedrers i al mig de la volta que sosté el cor la inscripció 1774, que s’estima correspon a la data en que va ser construït el cor. Sagristia S’ha canviat l’armari i s’ha instal•lat nous quadres per a la instal•lació elèctrica, també s’ha fet una conducció d’aigua, s’ha canviat la finestra i s’ha posat un terra nou. Instal•lació elèctrica S’ha fet una gran obra en aquest sentit, si bé com es tracta d’instal•lacions que resten amagades no és visible.  Marques de Picapedrer Les obres las han realitzat les empreses Pintures i Estucatges J. Francesc Robles; COENSA, S.L. i Josep Batet Instal•lacions Elèctriques. La direcció ha estat a càrrec de Joaquim Villar Sanz, arquitecte tècnic i la orientació a nivell artístic i liturgic l’ha realitzada Mn. Josep Martí i Aixalà, delegat per la dura del Patrimoni artístic i documental i art sacre. L’acte inaugural començarà a les 19 hores amb una visita guiada, a continuació es durà a terme una pregaria d’acció de gràcies i benedicció, seguida dels parlaments de les autoritats presents, Mn. Joaquim Fortuny i Vizcarro, Vicari General de l’Arquebisbat de Tarragona; Il•lm. Sr. Josep Poblet i Tous, President de la Diputació de Tarragona i l’Il•lm. Sr. Martí Ventura i Calaf, Alcalde del municipi. Finalment hi haurà un concert a càrrec del Cor – Orfeó Parroquial del Vendrell. Dolors Garcia |