
La Llinyola convida tothom a participar d’aquesta festa on les mascotes són les protagonistes. A les 13:15 tothom qui vulgui pot dur-les a beneir. Cada cultura i temps ha desenvolupat diferents sentiments cap als animals i en l’actualitat el respecte cap els animals és una mostra de nivell cultural i contra el que es pugui creure, estimar els animals no és pas un costum modern, a l'Antic Egipte, en la època dels faraons, es tenia consideració i agraïment a l'ajut i la companyia que donaven.
En aquest sentit el filòsof grec Plutarco (46 – 120 a C) explicava com a Egipte la mort d’una mascota ja fos gos, gat o ocell, causava gran commoció entre els components de la família propietària, fins el punt que ho expressaven afaitant-se el cap i el cos, i a un papir de fa més de 4000 anys es descriu com un gos de cacera anomenat Abutin (orelles de punta) havia estat profundament estimat pel seu amo, un faraó, que el va fer enterrar. El seu sentiment d'agraïment feia que tinguessin cementiris d'animals. A més de gossos de companyia també tenien gossos per a la guerra, llavors els seus nom eren menys personal, ja que era un nombre, així es deien Cinquè, Sisè, etc. que canviaven si es destacaven en la seva tasca guerrera així els passaven a dir-se coses com Cinquè el Lluitador, o Sisè el Valent, etc (Per cert que no feien servir gossos policia sinó babuins per dur a terme aquesta mena de tasca.) En canvi els de companyia rebien noms com ara “abu” (estimat) “ubis” (protector) o “hhi” (meu) o d’altres que significaven fidel o bon pastor, és clar que també s’han trobat noms més crítics com “boig” o “inútil”. A un fris es va trobar el text “el gos obeeix les paraules i segueix el seu amo”. Quant els gats el solien dir “Miw” eren força estimats, entre d’altres coses els gats mantenien lliure de ratolins els dipòsits de gra, també eren animals de companyia, i rebien tractament si estaven malalts, i quan morien el portaven a enterrar. El major cementiri de gats estava a Bubatis i això va donar lloc a una picaresca, va sorgir un comerç per proporcionar gats morts a peregrins que anaven a aquesta ciutat per a que els enterressin allà; els arqueòlegs han trobat mostres a les nombroses mòmies de gat que han trobat allà enterrades, eren de fet una ofrena. Hi ha escrits del temps de Ramses II on es deixa clar que el maltractament als animals estava condemnat per la justícia i si agafaven qui matava els gats els hi podien aplicar la pena de mort. Dolors Garcia |