Diumenge Benedicció dels Animals per celebrar Sant Antoni Abad.
dijous, 14 gener de 2010
La Llinyola convida tothom a participar d’aquesta festa on les mascotes són les protagonistes. A les 13:15 tothom qui vulgui pot dur-les a beneir. Cada cultura i temps ha desenvolupat diferents sentiments cap als animals i en l’actualitat el respecte cap els animals és una mostra de nivell cultural i contra el que es pugui creure, estimar els animals no és pas un costum modern, a l'Antic Egipte, en la època dels faraons, es tenia consideració i agraïment a l'ajut i la companyia que donaven.
En aquest sentit el filòsof grec Plutarco (46 – 120 a C) explicava com a Egipte la mort d’una mascota ja fos gos, gat o ocell, causava gran commoció entre els components de la família propietària, fins el punt que ho expressaven afaitant-se el cap i el cos, i a un papir de fa més de 4000 anys es descriu com un gos de cacera anomenat Abutin (orelles de punta) havia estat profundament estimat pel seu amo, un faraó, que el va fer enterrar.
El seu sentiment d'agraïment feia que tinguessin cementiris d'animals. A més de gossos de companyia també tenien gossos per a la guerra, llavors els seus nom eren menys personal, ja que era un nombre, així es deien Cinquè, Sisè, etc. que canviaven si es destacaven en la seva tasca guerrera així els passaven a dir-se coses com Cinquè el Lluitador, o Sisè el Valent, etc (Per cert que no feien servir gossos policia sinó babuins per dur a terme aquesta mena de tasca.) En canvi els de companyia rebien noms com ara “abu” (estimat) “ubis” (protector) o “hhi” (meu) o d’altres que significaven fidel o bon pastor, és clar que també s’han trobat noms més crítics com “boig” o “inútil”. A un fris es va trobar el text “el gos obeeix les paraules i segueix el seu amo”. Quant els gats el solien dir “Miw” eren força estimats, entre d’altres coses els gats mantenien lliure de ratolins els dipòsits de gra, també eren animals de companyia, i rebien tractament si estaven malalts, i quan morien el portaven a enterrar. El major cementiri de gats estava a Bubatis i això va donar lloc a una picaresca, va sorgir un comerç per proporcionar gats morts a peregrins que anaven a aquesta ciutat per a que els enterressin allà; els arqueòlegs han trobat mostres a les nombroses mòmies de gat que han trobat allà enterrades, eren de fet una ofrena. Hi ha escrits del temps de Ramses II on es deixa clar que el maltractament als animals estava condemnat per la justícia i si agafaven qui matava els gats els hi podien aplicar la pena de mort.
Al nostre poble el carnestoltes va estar marcat, com tots sabem, per la pèssima gestió de la de "cultura", però va haver-hi un element forani que també va tenir-hi incidència, sobretot en la polèmica qüestió del recorregut, i és el que argüeix l’Ajuntament com a coartada per defensar el recorregut planificat; la nota del Servei Català de Trànsit.
Amb la sardina ja soterrada, tal com mana la tradició, és hora d'analitzar fredament la situació.
En aquest poble ja comença a ser costum que cada cosa que s’organitza sota la responsabilitat de la regidora de cultura Montse Lope, s’acabi convertint en un desori . Aquesta vegada hi ha hagut un “tres en un”. En un mateix dia la de “cultura” ha trepitjat la Festa del Vi jove i l’Oli novell, s’ha inventat un recorregut insòlit per la rua de carnaval posant en peu de guerra els comerciants del centre del poble, i ha tornat a demostrar nivells d’ineptitud estratosfèrics en el fons; l’organització de tot plegat, i en la forma; encara no ha après la llegir dret el mapa carreteres que passen per Sant Jaume.
El butlletí d’informació municipal(II). El despotisme, il•lustrat?
El període polític precedent a la Revolució Francesa és conegut com a despotisme il•lustrat, amb la monarquia absolutista de Lluís XVI com la que millor l’exemplifica. “Tot pel poble, però sense el poble” és la frase que resumeix la manera de governar dels absolutistes en particular i dels dèspotes en general.
Però aquestes maneres de governar, més pròpies de l’antic règim que de les democràcies actuals, sembla que han tornat a renéixer en ple segle XXI, molt a prop de casa nostra, sense anar més lluny, al nostre Ajuntament.
El butlletí d’informació municipal (I). La propaganda del règim
Els països amb una baixa qualitat democràtica, entenguis dictadures de dretes i esquerres, règims socialistes, comunistes i derivats, acostumen a tenir mitjans d’informació controlats pel govern i pagats per tothom, on és magnifiquen i es lloen les virtuts dels governants i es demonitzen i s’ataquen els adversaris polítics - en aquest casos acostumen a rebre el qualificatiu d’enemics- culpant-los de tots els mals del govern, i moltes vegades atacant directament a les persones, més enllà de les seves sigles polítiques.
Marc Bartra va participar ahir al partit del FC Barcelona contra l'Atlètic de Madrid, al full web del Barça podreu trobar una magníficia fotografia d'aquest jugador en un moment del partit i les seves declaracions després del partit.
Dissabte dia 6 per la nit la Rua de La Munia va tallar durant el temps de la seva celebració la carretera TP 2125 (la que al poble de Sant Jaume dels Domenys correspon als carrers Carretera i Prat de la Riba) i no va haver cap problema, els mossos van estar presents i tot va discorre festivament.
LA VIDA TAL COM ÉS
El fum de la crisis. Les darreres estadístiques de venda de tabac deixen veure un notable increment de les vendes de tabac picat, per fer-se un mateix les cigarretes, en tal proporció que suposa un 55 % d’increment en relació a l’any anterior, mentre que la venda de paquets de cigarretes només disminueix un 9,9 %. L’import de la venda del tabac picat va suposar un total de 395,4 milions d’euros i la de paquets de cigarretes un total de 11.719 milions d’euros.
Abans d’ahir (dimarts 19) el Vice-president, Josep Lluïs Carod-Rovira va declarar a la sortida de la seva reunió amb el ministre d’exteriors del Senegal que a conseqüència de la seva visita s’obriria un Consolat d’aquest país a Barcelona. Ahir la Consol honoraria del Senegal a Barcelona, Marie Claude Vila de Font-Riera va recordar al Sr. Carod Rovira que ja existeix aquest des del 1973, queixa que va fer arribar als mitjans de comunicació.
El fet de que haguem estat en silenci fins ara ha estat per respecte a la justícia ja que tot el tema del camp de futbol està en mans de la justícia.
Però és intolerable que amb els diners dels ciutadans es publiquin tal quantitat de mentides, sempre amb la intenció d’intoxicar i confondre la opinió del veïns intentant encobrir així la mala gestió d’aquells que no donen la talla i tot allò que toquen se’ls fa aigües.
