19-11-2007  Aquest divendres i dissabte passat s'han fet a Banyeres les primeres jornades de debat que la plataforma NO FEM EL CIM i l'ajuntament de Banyeres han organitzat per tal d'informar i contrastar opinions sobre l'actual situació dels projectes urbanístics que afecten al Baix Penedès.

El divendres van parlar Fèlix Simon, portaveu de la plataforma "Per una vegueria pròpia", Pau Batlle, arquitecte i urbanista i José Holgado president de la plataforma "No fem el CIM".

No podem deixar que ens imposin els plans des de fora el territori

Fèlix Simón va qualificar el territori d'estressat, va dir que ens esperen grans reptes i va explicar que la població ha augmentat els darrers anys de forma espectacular i que cal anar cap una nova cultura del sòl, on depengui de nosaltres trobar el punt d'equilibri.

També va explicar que esta en discussió si s'han de realitzar diversos plans comarcals o seria preferible fer extensible, per exemple, el del Alt Penedès. Va acabar dient que.. Hem de desenvolupar el nostre propi projecte de desenvolupament territorial, no ens podem resignar amb la passivitat....

ni podem deixar que ens imposin els plans des de fora el territori. Hem de tenir protagonisme en els nous processos.

Fèlix Simó també es va queixar de l'actitud dels socialistes dels que va dir que intenten treure del ordre del dia i intentar retardar tot el que poden les decisions que des de la Comissió de política Territorial de la Generalitat s'han de prendre per tal d'aclarir el futur de la Vegueria del Penedès.

Una previsió comarcal de 320.000 hab.

Al seu torn Pau Batlle va argumentar que l'avantprojecte del pla territorial del Camp de Tarragona pel que fa referència al Baix Penedès crea un àrea diferenciada de la resta del pla. En aquesta àrea en principi es concentra la població al voltants del Vendrell i preveu un continu urbà amb Santa Oliva i unir les zones industrials del Vendrell i Bellvei, també crea uns polígons industrials al voltant d'Idiada(als quals s'ha sabut aquesta setmana que l'ajuntament de la Bisbal s'oposa), va qualificar el Baix Penedès de territori "maxacat".

Va explicar, que els últims deu anys a mesura que ha anat baixant l'atur la població s'ha disparat i va donar algunes dades aclaridores de per on van les coses.. el 2005 hi havia 80.000 hab.(ara son gairebé 90.000) si es té en compte el sòl urbà actual 2.869 Hectàrees i es suma les 2.206 H. previstes per urbanitzar a més dels habitants potencials per la conversió de les segones residències en primeres, ens trobem que el Baix Penedès tal com esta ara planificat té unes expectatives de creixement fins els 320.000 hab. Al final va dir que la comarca esta contemplada com un territori residual i que cal anar en busca d'un model.

Quina ocupació donarà el CIM?

José Holgado va explicar que des de l'administració es creu que el Penedès es saturarà ràpidament, i fent referència a la jornada feta dilluns pel Consell Comarcal es preguntava quina mena de llocs de treball crearà el CIM, ja que el director de CIMALSA empresa responsable del projecte els va dir que el 30% serà mitjà i alt, i la resta? Opina que el CIM respon sobretot als interessos del port de Barcelona ja que pel de Tarragona ja els aniria bé una ubicació més en direcció a Lleida .

Holgado es va mostrar d'acord en que el territori s'ha de planificar,però contrari de que hi hagi coses que ja no es poden parlar, perquè altres ja han decidit per nosaltres.

Desenvolupament o creixement?

La jornada del divendres va comptar amb ,Ada Llorenç, urbanista, Agapit Borràs, arquitecte, Pep Riera, pagès i Ramon Vaqué, catedràtic de Geologia. La participació del públic va ser molt viva i els argument van girar al entorn del desenvolupament i el creixement que com ve va dir l'arquitecte Agapit Borràs, no és el mateix, créixer que significa sempre ocupar el territori, que desenvolupar-se que tradueix en millorar el territori.

Pep Riera va parlar sobre l' especulació que es fa dels terrenys agrícoles, va haver comentaris diversos entorn la atitud del pagesos que es venen les terres tot i saben que s' hi farà després, Pep Riera va explicar com en altres països com França el pagesos no poden vendre les terres a qualsevol i que s'han de donar a vendre sempre a altres pagesos i si no hi ha compradors s'el queda l'estat i busca després pagesos per seguir amb l'activitat.

Molta preocupació i debat entorn de l'aigua, El CIM es va afirmar gastara més aigua que el municipi de Banyeres, un aigua de la qual es va dir que la seva qualitat esta molt al límit del que es considera com a potablel segons les normatives de la Unió Europea. També es va argumentar que si s'augmenta l'estracció d'aigua dels aqüíferes en un 25% aquests poden baixar de forma irreversible. No van faltar tampoc comentaris sobre la conveniència de portar aigua del Ebre a la que la setmana passada l'ajuntament de la Bisbal va renunciar.

En alguns moments també es va acusar als ajuntament de no ser neutrals i d'actuar com a promotors urbanístics. També es va incidir amb l'idea del paisatge com a patrimoni posant com a comparació que a ningú se li acudeix fer certes coses al nuclis antics de Barcelona, Girona o Montblanc, llavors perquè tractem el paisatge rural com si no tingues cap valor?.

Als actes d'aquests dies es va pogué veure la presencia d'alguns dels alcaldes dels ajuntaments que col·laboraren en les jornades com els de l'Arboç, Llorenç o la Bisbal del Penedès. Aquest últim va intervenir dissabte i va argumentar que el que tocava ara era fer un pas més endavant.

En definitiva es pot concloure que ningú parla de no progressar ni desenvolupar el territori, el que es demana es tenir precisament un model basat en les idees que tenen futur i no en creixements insostenibles i plantejaments ja superats en altres països del nostre entorn. I sobretot queda clar que ningú vol imposicions des de administracions llunyanes i poc sensibles al territori i a la seva gent.