Davant la porta de l´església, a la 1.15 del migdia, es va poguer veure animals de quatre potes, i també alguns amb plomes, no pas gaire's, esperant rebre la benedicció. S´ha de dir però, que malgrat que tot el mati va estat incessant el bordar dels gossos neguitosos, lamentablement sembla que els seus amos no els van fet pas gaire cas. !Quina llàstima. I és que almenys per la vida que va fer Sant Antoni, bé és mereixia una mica més de consideració recordem-lo:

Sant Antoni va viure entre els segles III i IV. segons explica sant Atanasi, el sant era un noi de bona família. Quan tenia vint anys va escoltar, a l' església, el passatge on es diu: "Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel.

Tot seguit, va vendre la seva hisenda, va distribuir els diners entre els necessitats i es va retirar a fer oració al desert. La llegenda explica també que, en el transcurs de la seva vida, va haver de suportar innumerables temptacions dels dimonis, que, a més, el van castigar durament. també es diu que va guarir un garrinet que va néixer esguerrat. L´animal agraït no se´n separar mai més i d´aquí que el sant és representi amb un porquet al costat.

El patronatge de sant Antoni és, en general, sobre tots els animals domèstics. Més específicament, però, es refereix als animals de treball: cavalls, ases, mules, bous i també als porcs i les aus de corral; és a dir, els animals que tenen una utilitat per a l' economia domèstica. Gossos, gats i altres animals de companyia han agafat el protagonisme després, i a mesura que anaven desapareixent els animals de feina.

Sant Antoni, com a protector dels animals, garanteix la fertilitat i el guariment del bestiar. Com a patró dels animals de treball, sobretot, té molta importància en el món de la pagesia. També exerceix la seva protecció sobre els ramats de cabres i ovelles.