Sant Jaume dels Domenys

Sant Antoni, toni, toni,
Sant Antoni del porquet
que a les velles fa ganyotes
i a les joves fa l'ullet.

El passat dia 17 de gener va ser el dia de Sant Antoni, patró dels animals, i com ja és habitual la Linyola ha organitzar la tradicional benedicció dels animals.

La celebració s'ha fet aquest diumenge 20 de gener i just al acabar la missa, quan passaven uns minuts de dos quarts de dues, mossèn Esteso es va situar a tocar els esglaons de la plaça de l'església, on després d´unes breus paraules va procedir a la benedicció dels animals. Aquests ja feia alguna estona que esperaven bellugant neguitosos la cua.

Cal dir que aquest any només en pogut veure gossos, ja que els gats i altres animals emplomats han fet el salt (o potser ha estat cosa dels amos) evidentment tampoc han fet acte de presencia els animals de treball: cavalls, ases, mules o bous sobre els que antigament Sant Antoni com a protector dels animals, garantia la fertilitat i el guariment i que tanta importància tenien en el món de la pagesia.

I per endolcir la jornada, la Linyola també ha preparat el tradicional rotllo de Sant Antoni, va ser vist i no vist, ja que en pocs minuts es van vendre tots.

La llegenda

A Sant Antoni sempre s'el representa al costat d’un porquet. El motiu és per l’estima que aquest sant va tenir pels animals. Però... els de Barcelona, que tot s’ho fan seu en tenen una versió un pèl diferent. Diu una tradició que Sant Antoni Abat va visitar Barcelona (només faltaria!) i que tot just havia entrat a la ciutat, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè tenia una pota esgarrada. La mare va deixar el porquet als peus del sant i aquest el va beneir. Ràpidament quedà sanat i es va posar a córrer com si res. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai i va seguir-lo sempre pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Per tant, el porquet no és tal porquet, sinó una truja i és de Barcelona. Però... alerta perquè una variant d’aquesta llegenda diu que no va ser la truja que va acompanyar al sant sinó el porquet, que li va demanar a la seva "mare" poder acompanyar a Sant Antoni per tots els camins d’evangelització i que li va fer companyia al desert durant la seva vida ascètica. Encara que tot això només és una llegenda!.