Gairebé tothom a sentit parlar d'aquesta pica i molta gent l'haurà pogut observar en un petit racó just al entrar a l' església de Sant Jaume a l'esquerra. Moltes vegades hem escoltat dir que és la més antiga del Penedès i també que és d'origen visigòtic. Tot seguit hi farem una petita descripció on s'inclouen algunes dades que donen pistes de la seva antiguitat.

La pica té un estructura quadrangular i ondulant, la seva forma la converteix en una peça excepcional fa 93 cm's de longitud 65 d' amplada i 59 d'alçaria. Esta decorada en dues bandes, en la superior trobem diversos cercles de radis rectilinis. Aquesta mena d'estel potser d'origen preromà ibèric, fou representat freqüentment tant en l'època visigòtica com en la pre-romanica. Amb el temps passa a formar part d'un repertori popular que produí exemples fins el segle XIV. La banda inferior es configura amb motius florals inscrits en una circumferència. El tipus de pètal arrodonit és el que trobem en alguns mosaics antics i pilastres d'època visigòtica. En la part posterior els florons han estat substituïts per palmeretes(foto 2) semblants als de la pica de Llorenç, aquests florons foren emprats fins l'època baix-medieval

Els angles posteriors hi ha dues creus encerclades(foto 2) que recorden les monedes de l'abat Oliva -primera meitat dels segle XI o bé les monedes atribuïdes al bisbe Pere de Rederta datades a la segona meitat del segle XII. Aquest tipus de creu potser sigui el recurs ornamental més innovador juntament amb l' estructura ondulant i dona algunes pistes de la datació de la pica.

Els angles anteriors mostren dues representacions humanes; en el dret hi ha la figura d'un orant mentre que a l'esquerra hi ha un cap, encerclat i amb un disc de radis curvilinis a sota molt semblan també en aquest cas,als de la caràtula de la pica de Llorenç(foto 3).

La presència de motius ornamentals què provenen de repertoris antics, pot provocar una certa confusió i fer pensar que es tracte d'una obra més antiga del que és en realitat, L' estructura ondulant de la pica podria ser posterior a l'indicada per l'arcaisme decoratiu; és una formula emprada en època preromana que també trobem a la pica baptismal de la catedral de Barcelona. Això demostra un cop més la utilització d'elements de tradició antiga amb una factura popular. També cal tenir present que la primera data documental de la primitiva església de Sant Jaume apareix en la documentació de Santes Creus el 1228.

En opinió de les fonts consultades tot fa pensar que probablement es tracti d'una peça datable entre la segona meitat del segle XII i el XIII si més no cal rebutjar plenament que que es tracti d'un treball d'època visigòtica.