Gairebé tothom a sentit parlar
d'aquesta pica i molta gent l'haurà pogut observar
en un petit racó just al entrar a l' església
de Sant Jaume a l'esquerra. Moltes vegades hem escoltat dir
que és la més antiga del Penedès i també
que és d'origen visigòtic. Tot seguit hi farem
una petita descripció on s'inclouen algunes dades que
donen pistes de la seva antiguitat.
La pica té un estructura quadrangular
i ondulant, la seva forma la converteix en una peça
excepcional fa 93 cm's de longitud 65 d' amplada i 59 d'alçaria.
Esta decorada en dues bandes, en la superior trobem diversos
cercles de radis rectilinis. Aquesta mena d'estel potser d'origen
preromà ibèric, fou representat freqüentment
tant en l'època visigòtica com en la pre-romanica.
Amb el temps passa a formar part d'un repertori popular que
produí exemples fins el segle XIV. La banda inferior
es configura amb motius florals inscrits en una circumferència.
El tipus de pètal arrodonit és el que trobem
en alguns mosaics antics i pilastres d'època visigòtica.
En la part posterior els florons han estat substituïts
per palmeretes(foto 2) semblants als de la pica de Llorenç,
aquests florons foren emprats fins l'època baix-medieval
Els angles posteriors hi ha dues creus
encerclades(foto 2) que recorden les monedes de l'abat Oliva
-primera meitat dels segle XI o bé les monedes atribuïdes
al bisbe Pere de Rederta datades a la segona meitat del segle
XII. Aquest tipus de creu potser sigui el recurs ornamental
més innovador juntament amb l' estructura ondulant
i dona algunes pistes de la datació de la pica.
Els angles anteriors mostren dues representacions
humanes; en el dret hi ha la figura d'un orant mentre que
a l'esquerra hi ha un cap, encerclat i amb un disc de radis
curvilinis a sota molt semblan també en aquest cas,als
de la caràtula de la pica de Llorenç(foto 3).
La presència de motius ornamentals
què provenen de repertoris antics, pot provocar una
certa confusió i fer pensar que es tracte d'una obra
més antiga del que és en realitat, L' estructura
ondulant de la pica podria ser posterior a l'indicada per
l'arcaisme decoratiu; és una formula emprada en època
preromana que també trobem a la pica baptismal de la
catedral de Barcelona. Això demostra un cop més
la utilització d'elements de tradició antiga
amb una factura popular. També cal tenir present que
la primera data documental de la primitiva església
de Sant Jaume apareix en la documentació de Santes
Creus el 1228.
En opinió de les fonts consultades
tot fa pensar que probablement es tracti d'una peça
datable entre la segona meitat del segle XII i el XIII si
més no cal rebutjar plenament que que es tracti d'un
treball d'època visigòtica. |