|
Perquè la vinya, que s´ha
convingut en denominar americana, produeixi
vins acceptables al gust del consumidors,
exigeix que la seva fructificació
en quant aromes i valors, no difereixi
de les pròpies característiques
dels vinyats europeus. Aquest resultat
com ningú ignora s´aconsegueix
mitjançant la implantació
sobre peus americans resistents a la fil·loxera,
de varietats de vinya indígena,
amb la qual cosa aquesta, comptant amb
l´auxili de les arrels que es lliuren
dels efectes destructors de l´insecte,
segueix el seu funcionament normal vegetatiu
i cultural rendint la mateixa classe de
fruita que quant s´alimentava i
afiançava en el terrer mitjançant
ses pròpies arrels.
Sistemes
d´empelt
Aquesta
circumstància, ha vulgaritzat i
generalitzat la practica de l´empelt.
Son nombrosos i variats els sistemes d´empelt
que es practiquen. D´aquestes variades
maneres d´empeltar neixen els diferents
sistemes reduïts en el fons a l´anomenat
de pua o d´hivern i d´ullet,
borrons, yema o d´agost,
d´aquest últim és
del que anem a ocupar-nos, ja que, Catalunya
és un dels països en el qual
més ens hem distingit en practicar-lo,
degut a que foren els empeltadors del
Penedès els qui es pot dir que
varen inventar-lo.
Fou
els anys 1897 i 1898,
en el període de màxima
intensitat de la reconstitució
de la vinya que uns modestos vinyaters,
moguts pel desig de fer breu els treballs
i a força de motes proves, encertaren
en implantar, a l´esser el mes d´agost
i en el tronc del cep i a poca profunditat
del sòl, un empelt en forma
d´escut format per uns pocs centímetres
de sarment , provis d´un borró
que venia a substituir la vareta o pua
dels empelts d´hivern. Resguardat
el borró de l´empelt del
contratemps atmosfèrics i mantinguda
sa frescor amb la humitat del terrer,
s´inicia la soldadura durant els
mesos de tardor, per a completar-se a
la propera primavera, en el qual temps
brostant ufanós i al temps normal
de la vinya, ja proporciona al mateix
any apreciable raïmada, el nombre
de falles rares vegades passa del 2%. |