| El
Penedès, el país de la vinya
i el raïm
Que és una
vinya?
Per
definició, una vinya és
un cultiu de ceps. El cep és un
arbust de fulla caduca amb un tronc de
poca alçada, protegit per una prima
escorça que s'anomena rabassó.
La vinya s'adapte facilment a molts tipus
de sòls, fins i tot creix en zones
pedregoses, en terrenys amb pendents i
en llocs on no són possibles altres
conreus.
Al
Penedès la vinya ocupa al voltant
de dos terços de la superficie
agricola. Es poden trobar ceps per tot
arreu omplin les planes i enfilan-se pels
desnivells.El rendiment mig per cep al
Penedès esta al voltant de 4 o
5 Kg. Encara que en algunes zones vora
el riu anoia i afluents on els terrenys
són més arcillosos i bons
poden arribar a doner 8 o 10 Kg. per cep.
La
vinya i el clima
La
vinya creix bé en clima mediterrani.
Els freds d'hivern no afecten als ceps,
les plutjes de primavera alimentan la
terra. En aquestes èpoques es fan
treballs d'arada per deixar la terra flonja
i porosa i afavorir d'aquesta manera la
filtració d'aigua al subsòl.
La vinya vol estius secs i assolellats
que permeten formar el sucre que després
donarà graduació al vi.
Els anys plujosos donen collites dolentes.
la pluja fa que el gra sigui més
aigualit i pesi més. Les plutges
de final d'agost i principis de setembre
són bones si no són excesives.
En aquesta època el raïm està
quasi madur, l'aigua engreixa el gra i
fa aprimar la pell endurida per la calor
de l'estiu. Si són abundosas però,
podreixen el gra i dificulten la verema.
La humitat afavoreix les malalties.
Vinya
i producció
La
vida d'un cep és d'uns 50 anys.
Es pot allargar més però
el rendiment baixa. Quan les vinyes són
velles i poc productives cal arrencar-les.
Abans de tornar-les a planta cal deixar
reposar la terra de 3 a 5 anys, mentretant
els pagesos plantan lleguminoses i cereals
de forma rotatoria. Els ceps
es planten en fileres a una distància
de metre i mig a dos metres
perquè puguin creixer bé
i perquè l'arada o el tractor pugui
maniobrar bé entre els ceps. Es
planten ceps anomenats americans,
resistens a la fil·loxera. Després
d'un any s'empelten amb sarments d'altres
tipus : xarel·lo, macabeu etc...
A
la tardor ja tenim els primers raïms,
la vinya però, no estarà
en plena producció fins a quatre
o cinc anys després.A l'hivern
s'ha de fer la poda. Els sarments es tallen
de forma que permeti a la planta tenir
el mateix nombre de raïms cada any
en funció de la quantitat que el
cep pot nodrir. Els ceps més potents
i forts solen lligar-se amb el cep veí
formant una arcada. Aconseguin així
que la planta tingui més brots.
Cura
i verema
Per
adobar la terra es fan servir tant fems
animals, o adobs quimics. El millor temps
per adobar, és a final d'hivern
i a principis de primavera abans del periode
de plutges. A la primavera brota la
vinya, i es quan necesita més atenció,
s'escapsen les pistoles i arcades, s'esporguen
alguns pàmpols i es treuen els
brots de la soca que no donen raïm.
A finals d'abril s'ensofra la vinya per
curar-la de l'odium. Es torna a ensofrar
al florir la vinya. Al mateix temps també
s'ensulfata per prevenir contra el míldiu.
Al
final d'agost i setembre es fa la verema,
encara que s'hagi mecanitzat molt sobretot
el transport, la collita del raïm
continua essent una feina artesana. Al
Penedès es cullen fonamentalment
tres varietats de raïm, totes autoctones
catalanes: el macabeu, el primer que es
cull, que té un gra menut, compacte
i la pell fina. El Xarel·lo, que
es cull després, amb un gra menut
i arrodonit, és el que té
més acidesa i consistència.
Per últim la parellada, més
minoritària es conrea al nord del
Penedès en terrenys més
pedregosos i humits, es verema tard i
és mes equilibrada amb acidesa. |