Jo
no sé per quin camí vindrà
el progrés de la vinificació
i els canvis en el comerç dels
vins. Són molts els que es preocupen
de nous invents per fer vi i que demanen
privilegis dels seus invents. Els procediments
i els aparells no són fàcil
de preveure, lo que podem preveure es
la transformació general .
Fitxeu-vos
estimats llegidors amb altres industries
semblants i amb la seva transformació.
Mils
i mils pagesos cubans feien sucre roig
amb la canya de ses collites. Avui el
pagès fa remolatxa i unes poques
fabriques abasten de sucre tota espanya.
Mils
i Mils de pagesos alemanys feien cervesa
amb el seus ordis; avui unes poques fabriques
que compren l´ordi als acaparadors
surtexen de cervesa les nacions.
Mils
i mils de pagesos feien amb ses fruites
confitures, compostes, mustillo, arrops,
avui les fabriques de dolços han
concentrat la fabricació i tothom
compra a les fabriques que ho fan més
fi i més barato.
Mils
i mils de pagesos de diferents regions
feien mantegues i formatges de la llet
que no podien vendre; avui són
grans cooperatives que surtexen al món
dels productes de la llet.
Però
la transformació més coneguda
en la nostre terra catalana es la dels
filats i els teixits.
Jo
encara recordo els últims culiters
de cànem del Penedès, com
lo posaven en remull en unes bases, com
lo bregaven després amb la bregadora,
com lo filaven mes tard les velles de
les cases, com duien a teixir el fi, per
fer els groxuts llençols de bri.
Avui
venen cargaments de cotó i vagons
de llana i comprem llençols i vestits
molt més fins i barato's que si´ns
els fèiem.
El
cor s´enterneix al trobar la filosa
de l´avia li devem amor i respecte
com devem als passats, però el
pervindre no es de la filosa, sinó
de la maquina, com no es de l´avia
sinó dels nets.
Així
ha de desaparèixer la actual elaboració
del vi. Anys a venir, els pagesos no tindran
celler ni premsa; cada poble tindrà
uns quants dipòsits de raïm
que acapararan tota la collita del poble.
Aquest
primers acaparadors me´ls figuro
proveïts de dos turbines de xafar
raïms, una pels blancs i altre pels
negres, i de cinc o sis dipòsits
de cinc a deu mil cargues cada un, que
fets de ciment armats costaran a una pesseta
per carga. Ni premses ni botes ni cellers.
Un
cobert per les turbines i els dipòsits
de ciment a l´aire lliure.
Amb
50.000 ptes es podran treballar 40.000
cargues.
En
dits dipòsits tot serà ensofrat,
mostós i brises.
Les
brises portaran el most que naturalment
no se n´haurà separat. Ni
la mes petita fermentació tindrà
lloc en els dipòsits dels acaparadors,
ni en les cases del poble.
Necessitaran
els acaparadors diners per comprar les
collites? Probablement no.
L´associació
i el crèdit haurà fet els
seus progressos.
A
cada pagès al portar la collita
al dipòsit li donaran un reguart
que dirà les cargues i el grau
i sobre aquell paper els banquers li bestrauran
diners. Aquells resguards se vendran en
plassa i això serà el preu
dels raïms.
Si
aquests dipòsits acaparadors no
els fan cooperatives, els faran particulars
i llavors el benefici d´aquest el
pagarà el pagès.
Certes
poblacions ben situades, ja per ser centres
d consum, ja per les comunicacions per
mar, carril o carretera tindran fabriques
de vi.
Es
lo probable que aquestes fabriques s´apilotin
en poques poblacions, ja perquè
així tindran personal més
entès en fermentacions, ja perquè
s´aprofitaran millor els residuos.
Així
com les fabriques de teixits s´han
reunit a Sabadell, Terrassa i Manresa,
així es probable que les fabriques
de vi s´apilotin en unes poques
poblacions d´Espanya.
Les
primeres matèries que podran comprar
aquestes fabriques són:
1er
Mostós ensofrats de raïm blanc
2on
Mostós ensofrats de raïm negre.
3er
Brises ensofrades de raïm blanc empapades
en most.
4ar
Brises ensofrades de raïm negre em
papades en most.
5er
Solatjes de mostós dits.
De
aquí naixeran a més de les
fabriques de vi altres industries vinícoles.
Manuel Raventós
Publicat el 1910
|
