La Llinyola ens ha fet arribar el relat de l’excursió que van fer a La Tinença de Benifassa, un municipi que al igual que Sant Jaume dels Domenys està dividit en diversos poblets. Està situat a Castellò però limita amb Terol i Tarragona. Són terres que havien sigut propietat de l’abat del Monestir de Santa Maria de Benifassà. Quant el nom de Benifassa tindria un origen àrab. Conserva un bell paisatge on viuen animals com la Gineta o el Teixó. Una part del territori està integrat dins la Reserva Nacional de Caça de Tortosa Beseit.

Excursió a la Tinença de Benifassa

El passat diumenge dia 25 d’octubre ens vam anar d’excursió a la Tinença, un indret ben desconegut per nosaltres. A les 10 del matí arribarem a La Sénia, on ens esperava el nostre guia acompanyat de la seva senyora.

Per continuar el viatge ens vam enfilar a un carretera molt estreta i plena de retorns on vam descobrir bells llocs per on el riu Sénia deixa la seva petjada, amb les seves aigües netes i cristal•lines. Més amunt i seguint la carretera vam arribar a la Cova dels Rossegadors, on s’hi troben pintures rupestres en perfet estat de conservació.  

D’allà vam passar a visitar les galeries interiors de la presa d’Ulldecona. Un cop arribats al final de la galeria a una banda podíem veure la baixant de la presa i de l’altre una paret que retenia 70.000.000 de litres d’aigua, i cal reconèixer que impressionava una mica. El noi que ens explicava el funcionament de la presa en va ensenyar el pèndol que marcava el percentatge d’aigua que hi havia al pantà, i que en aquells moments era del 60 %.  Posteriorment vam fer una parada per veure l’embassament, un entorn de paisatge impressionant, net, curosament mantingut, ple de camins per pujar amb cotxes 4 x 4 i poder veure la immensitat de la natura, que acull animals com els senglars, les cabres o els ans.

Deixant aquest suggestiu paisatge van tornar carretera endavant, tant estreta i plena de revolts que es ficava per entre mig d’un panorama on la tardo pintava colors de tota la gamma del vermell al castany, i que ens va portar fins al poble de Coratxa. Un poble que, així ens ho va explicar el guia, s’havia quedat deshabitat un cop l’ultima persona que hi vivia – una senyora de 70 anys  que va viure sola al poble durant 8 anys -   s’havia anat. Llavors Juan José Ginés, qui l’alcalde i que de fet ara era el nostre guia particular, es va proposar de fer tornar els veïns. Va convocar-los per un dinar, que va contagiar els presents i poc a poc les cases es van començar a reparar i aquell poble deshabitat a passat a tornat a estar viu. HI ha un hotel que es diu Sant Jaume, i va ser en ell on vam dinar.

L’Hotel Sant Jaume ens va oferir un bon dinar i un millor tracte, i va servir de marc per acomiadar-nos del nostre guia i la seva senyora, que ens havien mostrat  aquells indrets tant fascinant i tant poc coneguts per a nosaltres.

Una de les sensacions que ens ha quedat d’aquesta excursió és l’estima que té pels seu poble i la seva comarca en Juan José, ell l’ensenya com si fos casa seva, una casa que s’estima i que fa que qui la visiten si sentin tant propers que acabin per guardar-la en un raconet del cor.

Finalment volem donar les gràcies a tots i totes les persones que ens van acompanyar a aquesta excursió.
Fins la propera.

La Llinyola. Associació de Dones de Sant Jaume dels Domenys.
La Junta.

Si en voleu saber més:

http://www.benifassa.com/index2.html

La Tinença

http://www.lasenia.cat/

La Senia

http://www.corachar.com/

Coratxà