L’incendi es dona per definitivament extingit, tot i que es mantindran encara algunes mesures de control.

En total s’han cremat 102 ha.

Un dissabte amb fort vent de Mestral.

Cap a tres quarts de tres de la tarda es va rebre una trucada telefònica als serveis d’emergència on es va comunicar que existia un foc a La Talaia. Avisat el parc de Sant Jaume, l’equip de servei va pujar per la carretera que porta fins al Pla de Manlleu, però el foc era en realitat al terme de Sant Jaume.

Uns minuts més tard, pujava el cap de l’ADF de Sant Jaume, que també es bomber voluntari, qui un cop comprovat el risc existent va avisar als equips de l’ADF i va tornar al municipi per incorporar-se al servei de bombers i pujar amb més equipament per lluitar contra el foc. De seguit es va tancar l’accés de la carretera del Pla de Manlleu al tràfic ja que la carretera faria de eix d'accés principal pels bombers.

Relat de la situació viscuda...

La situació era apurada, ja que el vent feia córrer el foc i el  fum de manera horitzontal impedint la visió i fent que el foc saltés a focus secundaris.  Una de les característiques que va produir aquest efecte era que al principi no es detectava amb facilitat cap columna de fum, però de cop Sant Jaume va queda cobert per una intensa boira, que en realitat era el fum, de mentre que a Lletger plovien  les cendres,  el vent que des del nord-oest bufava incansablement havia causat els dos fenòmens. Les flames per fortuna restaven lluny d’ambdós nuclis de població.

Tothom sap que al municipi hi hagut durant 16 anys, una tasca continua per mantenir accessos viables per atacar el foc, en cas que es produís, creant camins forestals. El que pot ser no sap tothom però és que dins les muntanyes hi ha hidrants per poder subministrar aigua als camions sense que hagin de baixar al poble a recarregar-los (un camió cisterna dels bombers amb una mànega,  buida el tanc d’aigua en uns 20 minuts poc més o menys) per això és tant important tenir aigua disponible prop de les zones de perill. Aquest ha estat un dels secrets perquè l’incendi, malgrat la intensitat del vent,  pogués atacar-se eficaçment ja que a l’esforç dels equips humans s’afegia la disponibilitat d’aigua.

 El vent va crear una mena de corredor pel que avançava el foc que des del punt d’origen havia saltat a dos direccions, una cap al Montgros i l’altre cap al Gatell, passant pel Puig de Tiula. Havia anat cremant  d’un costat cap a les zones boscoses endins i de l’altre cap a la carretera de Vilafranca. De fet en aquest punt el van atura a tocar de la masia del Gatelló i a un quilòmetre més o menys de la cruïlla de la carretera del Pla de Manlleu amb la de Vilafranca.  

 Algunes de les persones del municipi que van participar a l’extinció de l’incendi ens han anat explicant com es van viure aquelles hores.

 La dansa del foc

De la mateixa manera que la copa d’un arbre es regira amb les ratxes del vent, el foc seguia aquesta mena de ball embogit, fent que espurnes, petits trossos de branca encesos sortissin llençat  cap a tot arreu, afegint nous focus i intensificant el risc. El mateix passava amb les pinyes que petaven i saltaven propagant el foc. El calor era sufocant, el fum dificultava la visió i la cendra queia com si fos un floc de neu de color gris fosc o negre.

Un dels joves del municipi que va arribar amb una bota de l’ADF per atacar un dels focus, amb el vent de cara avançant pel mig del fum,  ens explicava que el calor era tal que l’aigua s’evaporava abans d’arribar a tocar les flames i com el vent feia saltar el foc que corria  de sobte en llargues llengües,  degut als canvis d’intensitat, per això, ell com tots, ja que estaven lluitant en les mateixes circumstàncies, de vegades podien avançant i guanyat terreny al foc i de vegades - per aquestes bufades sobtades del vent - havien de retirar-se per tornar de nou a atacar el foc des d’un altre punt.

 Al pas de les hores més i més voluntaris membres de bombers i de les ADF  anaven arribant per afegir-se a la dura tasca. Els helicòpters que havien volat a primera hora de la tarda havien hagut de deixar de seguida de fer-ho perquè el risc d’accident era molt elevant i per això no podien oferir el suport que significa controlar des de l’aire la situació. Tota la tasca s’havia de fer des de terra. Però afortunadament es disposava dels mitjans humans i equipaments necessaris per afrontar-lo.

A les 10 de la nit el foc estava apagat i controlat, però amb  risc de revifada per culpa del vent, per això els camions restaven dins la muntanya.  (Fins  les 9 de la nit no va arribar al parc de bombers el seu actual cap, qui viu al Vendrell i no havia pogut arribar abans, segons va dir perquè estava treballant  a la empresa on té la seva col·locació, raó per la qual no va actuar directament contra el foc).

L’endemà al matí es va revifar un focus  i el foc va començar a pujar en direcció a  la Talaia, però amb dos botes de la ADF dos persones del municipi  van apostar-se de cara al foc per tallar el seu avanç i el van poder apagar.  El treball en conjunt de bombers i ADF va fer possible que diumenge el foc restes apagat i controlat del tot, però per precaució es van mantenir cotxes en reten per poder donar resposta ràpida a qualsevol possible revifada causada pel vent.

Pot ser que el relat més emocionat, malgrat tot, hagi estat aquell que explicava com el dissabte cap a les deu de la nit, amb un front de bombers avançant cap el foc per darrera i un altre per davant l’anaven acorralant al Montgros, el moment en que es podia sentir com les manegues d’aigua que rajaven sense parar s’anaven apropant fins a veure que estaven cara a cara i que el foc s’havia apagat.

 La barreja de cansament, emoció, calor ofegant, fred pel vent, plugim d’aigua i cendres, fum i vapor d’aigua surtin com bafarades, deixava pas a la real percepció del risc viscut i la satisfacció que ningú havia pres mal.

 El balanç del vent

El vent havia estat protagonista al poble des de dimecres passat en que va començar a bufar amb molta intensitat, però va ser precisament dissabte quan cap a les tres de la tarda es va produir el pic més alt de força del vent en arriba als 108 km hora.  Diumenge va tenir ratxes intenses més perllongades, però no va superar aquesta intensitat.

El balanç del foc

El foc ha tingut dos desenvolupaments diferents  segons ataqués una zona que havia tingut un manteniment forestal de manera que el sotabosc fos net i els pins haguessin estat podats en els branques baixes, perquè en aquest punt el foc va córrer horitzontalment amb més rapidesa, de manera que molts pins mantenen allò que és diu l’ull viu, i per això podran recuperar-se; de mentre que a les zones no netejades, el foc va cremar en vertical deixant absolutament socarrats els arbres. Aquests efectes es poden molt bé veure en les fotografies que acompanyen aquest resum.